Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu
Havia de buscar el nom amb què donaria a conèixer les seves creacions i, per fer-ho, va recórrer a la tradició popular associada al Pirineu. Va recordar una història que havia sentit de petita i que feia referència a la saviesa de la muntanya, la llegenda de la Vella de Romadriu, i va batejar així el seu projecte, com un homenatge al patrimoni cultural i natural, als coneixements que ens han arribat gràcies a la transmissió oral i al paisatge que duu gravat el pas del temps.
La natura és omnipresent en allò que fa, i per això les peces de les seves col·leccions reben noms com ara terra, cel, univers, boira, gerds, molsa, estany, flors, pigues… Graduada en belles arts i tècnica en disseny gràfic interactiu, la Marta explica que ha après tot el que sap sobre ceràmica a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, amb la mestra Dolors Ros. D’aquests coneixements, i de l’experiència del dia a dia, han nascut tot tipus de creacions.
A la pàgina web www.lavelladeromadriu.cat explica com dona vida a aquestes peces, disponibles a La Botiga en línia. Cadascuna neix de les seves mans, creada artesanalment al torn, cuidant-ne cada petit detall i sense presses, perquè, un cop cuita i acabada, utilitzar-la sigui còmode i agradable. Pastar, tornejar, deixar assecar, polir o retornejar, fer els acabats —forats, nanses, broc—, coure per primer cop al voltant de 1.000 graus, fer els esmalts, esmaltar, fer la segona cuita a més de 1.200 graus… són verbs vinculats a un procés que necessita el seu temps i dedicació. El resultat: testos, gerros, bols, tasses, plats i plates, cassoles, taules de formatge, salers, teteres, argolles, espelmes, cremadors d’olis essencials, saboneres… i peces per encàrrec; joies útils que omplen casa nostra de sentit, perquè ens transmeten com s’han generat i per què.
La natura és omnipresent en allò que fa, i per això les peces de les seves col·leccions reben noms com ara terra, cel, univers, boira, gerds, molsa, estany, flors, pigues…
Parlem amb la Marta perquè ens descobreixi els secrets de La Vella de Romadriu, i aquest n’és el resultat:
Si haguessis d’explicar a algú altre qui ets, com et definiries?
Soc la Marta, i m’agrada treballar amb les mans i viure envoltada de natura. La meva obra, alguns treballs anteriors en pintura però, especialment, les peces de ceràmica que faig actualment, beu d’això: de l’entorn que m’envolta i m’inspira, i d’haver trobat la manera de crear aprofitant les meves mans com a eina.
Com descriuries la teva trajectòria vital, fins avui dia?
Vaig néixer a Andorra, on vaig viure fins que vaig anar a estudiar belles arts a Barcelona. La meva mare és filla d’Oliana, a l’Alt Urgell, de manera que en acabar la carrera m’hi vaig instal·lar. Em vaig continuar formant en disseny web a l’escola Ondara de Tàrrega i vaig començar a treballar en aquest àmbit, però tot i que continuava pintant, trobava a faltar la feina manual. Així, vaig començar a fer ceràmica de forma autodidacta a casa, però tan bon punt m’hi vaig començar a endinsar, se’m va obrir un món nou i vaig necessitar aprendre’n més.
Me’n vaig anar a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal i, en una estada d’un parell de mesos, vaig aprendre tant com vaig poder de la mà de la Dolors Ros, la directora de l’escola i la mestra de torn que ha format la meitat de ceramistes del país. Va ser després d’aquesta estada a la Bisbal que em vaig sentir prou valenta per tirar endavant el projecte personal.
“M’agrada la feina artesana i viure envoltada de natura. La meva obra beu d’això: de l’entorn que m’envolta i m’inspira, i d’haver trobat la manera de crear, aprofitant les meves mans com a eina.”
I com ha estat, la teva evolució professional? Sempre t’has dedicat a aquesta vessant artística?
A belles arts em vaig especialitzar en dibuix i pintura, però el que em va permetre començar a guanyar-me la vida en aquest àmbit va ser el disseny gràfic i el disseny web. Però, tot i que va ser una formació que m’ha anat molt bé per fer-me més autosuficient en el meu projecte, no m’omplia; no em veia treballant gaire anys en això, i per això vaig continuar provant materials fins a arribar a la ceràmica.
Quan consideres que va començar i com, el teu interès pels processos artesanals?
Els primers contactes amb el fang els vaig fer a l’Escola d’Art de Sant Julià de Lòria, on vaig anar durant molts anys, mentre vaig viure a Andorra. Tant allà com a l’escola vaig tenir la sort de coincidir amb molt bons mestres que em van mantenir ben vives la curiositat i les ganes d’aprendre. Més endavant, el fet de venir a viure a un poble petit, més en contacte amb la terra i fugint del bullici de Barcelona i d’Andorra, m’ha dut fins a l’artesania com la forma de producció que millor s’adapta a la meva manera de viure.
Des de quan existeix La Vella de Romadriu, a Oliana?
A mitjan 2018 ja havia començat a fer les primeres peces de ceràmica, però em sembla que no em vaig creure del tot que la cosa anava de debò fins que vaig tenir el forn instal·lat al taller, el desembre de 2019.
“El fet de venir a viure a un poble petit, més en contacte amb la terra i fugint del bullici de Barcelona i d’Andorra, m’ha dut fins a l’artesania com la forma de producció que millor s’adapta a la meva manera de viure, i amb tot el respecte possible per l’entorn.”
Com van ser els inicis del projecte? T’ha costat molt, poder-lo endegar i arribar fins aquí?
Suposo que tots els principis costen, encara que s’hi posi molta il·lusió. Jo ho he volgut fer tot sense fer grans inversions i això ho ha allargat tot en el temps. Em fa especial il·lusió treballar amb el forn que pertanyia a l’artista andorrà Sergi Mas, que per a mi és tot un referent. Ell ja no el feia servir i el regalava a qui li pogués fer servei, i a mi em va anar com l’anell al dit. És un forn molt vell i posar-lo de nou en funcionament va suposar molts mesos de feina i reparacions, però em fa molt feliç haver-li donat una segona vida i que continuï produint ceràmica pirinenca.
Què significa per a tu viure a l’Alt Urgell i a Oliana? Què t’hi uneix i per què has decidit tenir-hi el taller?
Oliana és el poble de la meva família materna. Hi passava bona part dels caps de setmana de la meva infantesa, i després de viure a Barcelona durant els anys universitaris em va venir de gust quedar-m’hi, sobretot per la tranquil·litat de viure en un poble petit. Sí que és cert que moltes vegades viure-hi vol dir no poder optar a grans feines o haver-te de desplaçar constantment per assistir a actes culturals, però busques la manera de suplir les mancances que et trobes. En el meu cas, també tinc clar que potser no hauria tirat endavant aquest projecte vivint en un lloc més gran.
Com hi són presents, el vincle amb l’entorn i la natura, a la teva vida?
El temps que vaig viure a Barcelona em va fer adonar que les ciutats ens desconnecten de la natura, dels cicles de la terra. Aquesta desconnexió, que també es dona en alguns ambients rurals, ha fet que ens sembli normal menjar maduixes al mes de gener, o que haguem demonitzat el consum de carn, perquè només gaudim la natura com a parc d’atraccions dels caps de setmana: en tornem a marxar, però no sabem res del que hi passa durant la resta de la setmana. Als pobles hi ha gent jove, arrelada al territori i que tira endavant projectes preciosos i sostenibles d’agricultura o artesania. Vull treballar des d’aquí per continuar mantenint el poble viu i, alhora, soc conscient del privilegi que és viure envoltada de tanta natura cada dia.
“Als pobles hi ha gent jove, arrelada al territori i que tira endavant projectes preciosos i sostenibles d’agricultura o artesania. Vull treballar des d’aquí per continuar mantenint el poble viu, conscient del privilegi que és viure envoltada de tanta natura cada dia.”
Expliques que les teves creacions i col·leccions de ceràmica utilitària —testos, gerres, bols, tasses, salers, teteres, càntirs, saboneres…— són plenes de dibuixos, matisos i colors associats a elements naturals, mentre que els noms ho certifiquen —terra, cel, univers, boira, molsa, estany, flors,… Com t’inspira la natura i per què, i com tries els motius i les tonalitats?
Crec que t’has de despertar de més bon humor si el que veus des de la finestra és el pas de les estacions als camps de davant de casa, si fas hort o si pots anar al taller a peu i amb prou feines creuar-te amb cap cotxe. Crec que tot això, dia rere dia, va calant, i acaba reflectint-se en les peces. Els colors i els elements que predominen en cada moment de l’any acaben apareixent en els esmalts que cobreixen les peces de ceràmica.
Com et sents, quan crees?
Generalment, molt bé. Em fa molt feliç tornejar un trosset de fang i que en surti la tassa amb la qual algú esmorza cada matí. Em fa sentir útil. No tot surt sempre a la primera, i de vegades hi ha encàrrecs que et posen a prova la paciència, però de tot se n’aprèn.
Com definiries la teva relació amb els materials que empres? I amb els esmalts? Els elabores tu mateixa? D’on obtens, els pigments?
Utilitzo diversos tipus de gres que compro preparats —intento comprar, sempre que puc, productes d’origen nacional perquè siguin al més propers possible. Treballo amb gres perquè ofereix més duresa que la terrissa tradicional, i vull que les peces siguin útils i còmodes per al dia a dia, que no s’hagin de tractar amb massa cura, sinó que puguin competir en comoditat amb una vaixella comprada en qualsevol gran superfície.
Els esmalts me’ls formulo jo: compro els elements amb què es preparen i es creen els colors. El procés demana molt temps de prova i error; així, quan tinc moments per dedicar-hi, vaig provant receptes per trobar els colors i acabats que millor representen allò que tinc en ment.
“Crec que t’has de despertar de més bon humor si el que veus des de la finestra és el pas de les estacions als camps de davant de casa, si fas hort o si pots anar al taller a peu. Crec que tot això, dia rere dia, va calant, i acaba reflectint-se en les peces.”
Anteriorment havies treballat amb altres materials i tècniques?
Vaig començar treballant també amb el fang vermell de la terrissa tradicional, a més del gres, però per una qüestió d’economització de l’espai i dels materials, m’he centrat a treballar la ceràmica d’alta temperatura, tot i que continuo fent peces de fang vermell per encàrrec.
Com és el teu procés creatiu? Com i des d’on comença, i com desenvolupes noves idees? Com és un dia qualsevol a la teva vida?
No m’assec a plantejar i esbossar en una llibreta com seran les noves peces, tot i que potser seria bo fer-ho! De vegades és la necessitat d’una peça concreta o voler provar de tornejar una forma nova, el que fa que vagin apareixent nous dissenys. De vegades veig un plat en un restaurant o una botiga que m’agradaria adaptar, o de vegades és la mateixa clientela qui em diu com voldria la peça, i intento fer realitat el que té en ment. També m’agrada reinterpretar peces de la terrisseria tradicional, com les escudelles.
Els dies són molt diferents depenent de la feina que tingui. Hi ha dies de tornejar i polir peces al torn. Hi ha dies d’esmaltar i posar cuites. I, entremig de tot plegat, mentre es refreda el forn o s’assequen les peces, hi ha la gestió del web, les xarxes socials i la botiga en línia, s’han de preparar les comandes, fer els enviaments i portar la comptabilitat.
“M’he centrat a treballar la ceràmica d’alta temperatura, tot i que continuo fent peces de fang vermell per encàrrec. De vegades és la necessitat d’una peça concreta o voler provar de tornejar una forma nova, el que fa que vagin apareixent nous dissenys.”
Quin lligam hi tens, amb cada peça que crees al torn? Com s’hi impregna, la teva essència?
A cada peça hi dedico tot el meu saber i temps, i és com un/a fill/a. En aquest sentit, tinc moltes criatures, i totes diferents. A més, cada peça està signada a mà: normalment a la base de la peça hi escric “La Vella de Romadriu”, lletra per lletra, amb uns segells metàl·lics que el meu pare utilitzava per marcar els collars dels gossos de caça.
Què vols transmetre, amb les teves peces, a qui les adquireix? Què creus que les distingeix?
El consumisme comporta acumular objectes que acabem abandonant o llençant. Voldria que les meves peces servissin per parar un moment, per pensar en el valor d’allò que es compra, com està produït, amb quines condicions laborals, i en què es reverteixen els diners que val cada peça. Cada peça té el valor del treball fet a mà. Mai podrà competir en preu amb peces fabricades en sèrie a l’altra punta del món, però consumint artesania es dona suport a un model de vida concret, al mateix temps que ens envoltem d’objectes que ens fan sentir millor quan els tenim a prop.
Per elaborar-la, cada peça ha de passar per uns processos que necessiten dedicació i també paciència. Quant temps t’implica, fer-la?
Les peces les treballo en lots; així doncs, quan faig una tassa no en faig una de sola, sinó que en preparo unes quantes de juntes. Però cada peça cal tornejar-la, deixar-la reposar i polir. En aquest punt hi afegeixo nanses o brocs, si és el cas. Després cal assecar-la, fer-ne una primera cuita, refredar-la, esmaltar-la i tornar-la a coure. Després d’aquesta segona cuita la peça està acabada… Amb tot plegat han passat entre 10 i 15 dies de feina!
“Vull que les meves peces serveixin per pensar en el valor d’allò que es compra, com està produït, amb quines condicions laborals, i en què es reverteixen els diners que val. Cada peça té el valor del treball fet a mà, i consumint artesania es dona suport a un model de vida concret, al mateix temps que ens envoltem d’objectes que ens fan sentir millor quan els tenim a prop.”
La teva conscienciació i respecte cap a la natura es tradueix, per exemple, en el fet que els embalatges que utilitzes per enviar les peces són al més respectuosos amb el medi ambient possible. Les teves creacions també són ecofriendly, en un món en què l’abundància del plàstic és un problema de grans dimensions. Quins avantatges té, l’ús de peces de gres, per posar-hi, per exemple, líquids i aliments?
El gres és un material molt dur perquè es cou a molt alta temperatura, i això fa que les peces resultants siguin resistents i quedin totalment vitrificades. Totes les peces que faig poden anar al rentaplats i al microones, mentre que els esmalts que utilitzo són lliures de tòxics i, per tant, aptes per contenir aliments.
Què en valora, de les teves creacions, la teva clientela?
Crec que és important envoltar-se d’objectes que ens facin sentir bé per la seva bellesa. Tenir-ne menys quantitat, però de més qualitat. Per posar un exemple, als meus gats me’ls estimo molt, i crec que es mereixen molt més que el fet que la seva imatge acabi mal impresa en una tassa industrial que es descolorirà a la tercera rentada.
I quin és l’encàrrec o la peça que t’ha fet més il·lusió fer?
Vaig fer una reproducció d’una olla de terrissa per coure castanyes al foc. La clienta que me la va demanar en tenia una de molt antiga, que no volia utilitzar per no fer-la malbé ja que era una peça amb molt valor familiar. Així, en vaig fer una de nova per deixar descansar l’antiga i poder-la conservar.
“Crec que és important envoltar-se d’objectes que ens facin sentir bé per la seva bellesa. Tenir-ne menys quantitat, però de més qualitat.”
I què és allò que t’agrada més i menys, de la teva professió?
M’agrada la feina de taller, el torn, els esmalts, les fornades, provar de fer peces noves… Em costa una mica més la part de venda i portar al dia tota la resta: fer les fotos de les peces, les xarxes, la comptabilitat…
El teu taller es pot visitar?
Sí, sempre que siguin visites concertades, ja que no hi soc en un horari fix. Tinc el taller dividit en dos espais: el lloc on tinc el torn i, a uns minuts de casa, el cobert on esmalto i tinc el forn, que també és l’hort.
Ets present a Facebook, a Instagram… Qui vol conèixer i adquirir la teva obra, o encarregar-te una peça concreta, com ho pot fer?
Al web lavelladeromadriu.cat hi podeu trobar la botiga en línia amb les peces disponibles. A més, a través del formulari de contacte o de les xarxes socials, també us podeu posar en contacte amb mi per a encàrrecs o consultes. En aquests moments tinc peces a la botiga Moscam d’Oliana (av. Alt Urgell, 12) i també a Herbes i Coses de la Seu d’Urgell (av. Pau Claris, 6), i, pel que fa a les fires i mostres, vaig començar a ser-hi tot just a finals del 2019, així que espero anar-ne fent més a mesura que es normalitzi la situació.
També fas tallers i cursos de torn. Què hi ensenyes i quin perfil de persones s’hi apunten?
He començat a impartir classes de torn a l’Escola d’Art de la Seu d’Urgell, en grups molt reduïts que em permeten personalitzar molt les classes i adaptar-les al nivell d’on parteix cadascú. Hi ha gent que comença de zero perquè és una tècnica que li crida l’atenció i és difícil trobar-ne classes en aquesta zona, i també hi ha gent que ja hi ha tingut algun contacte i que vol millorar. Crec que el que els motiva a venir és el fet de poder produir les seves pròpies peces de ceràmica utilitària de principi a fi.
Pel que fa a la vida a Oliana, la teva feina com a artesana et permet disposar de temps lliure per gaudir de la natura? Quins avantatges i desavantatges té, viure-hi i tenir-hi el taller?
El fet de no tenir un horari establert em permet organitzar-me la jornada laboral com em vagi millor; per tant, si un dia fa bon temps i vull sortir a caminar, normalment puc muntar-m’ho i això s’agraeix. A canvi, m’haig de desplaçar molts quilòmetres per anar a buscar material o per accedir a alguns serveis. Al final, a la balança hi pesen més les coses bones, però, com en moltes zones rurals, es troba a faltar una bona connexió a Internet i bones opcions de servei de missatgeria, per exemple.
“He començat a impartir classes de torn a l’Escola d’Art de la Seu d’Urgell, amb grups molt reduïts. Crec que el que motiva la gent a venir és el fet de poder produir les seves pròpies peces de ceràmica utilitària de principi a fi.”
Creus que les diferents expressions artístiques s’han de posar més en valor a l’hora de dinamitzar el territori, com a atractiu patrimonial?
I tant! La gent dels pobles volem poder viure de la cultura i gaudir-ne com a les ciutats, i això passa per descentralitzar els recursos i posar en valor les particularitats de cada territori i les activitats que s’hi desenvolupen.
Convidaries altres persones a endegar un projecte com el teu? Per què?
Sí, és el que ens cal als pobles: gent amb ganes de tirar endavant projectes i col·laboracions per fer que viure en un poble sigui una oportunitat real i atractiva. I aquí, les administracions, de tots els nivells, han de jugar el paper de posar les coses fàcils en el moment de començar.
Finalment, com l’imagines, el teu futur?
Amb molta ceràmica!
La Vella de Romadriu
Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu
Oliana (Alt Urgell)
Catalunya
Horari: visites a concretar per telèfon o correu electrònic
Telèfon de contacte: 679 27 27 52
https://www.lavelladeromadriu.cat
Botiga en línia: www.lavelladeromadriu.cat/botiga-online-ceramica
Correu electrònic: hola@lavelladeromadriu.cat
Persona de contacte: Marta Tarrés Codina
