El Refugi de Cuberes

Situat a 1.480 m, al bell mig del bosc i dins la Reserva de Boumort, el Refugi de muntanya de Cuberes —o Casa Miró, com apareix en alguns antics mapes— és fruit d’un projecte familiar. L’Anna i en Gabi, la Jana, el Guillem i la Nina omplen de vida aquest emplaçament, que han convertit en tan acollidor i confortable que un s’hi pot sentir com a casa. Visitar-lo i fer-hi una estada convida a descobrir una zona força desconeguda, desconnectar, gaudir del silenci, de caminades per senders salvatges i solitaris, observar de ben a prop animals com ara els cérvols i els voltors, i quedar meravellats amb el cel.

L’únic refugi guardat a la Reserva Natural de Boumort

L’any 1998, l’Anna i en Gabi van deixar l’estrès de la ciutat buscant una manera diferent de viure, prop de la natura. Les circumstàncies els van dur prop del poble de Cuberes, al terme municipal del Baix Pallars, al Pallars Sobirà, on van trobar una antiga casa forestal per reformar. El seu somni era transformar-la, i amb esforç van aconseguir donar llum a un nou espai i, alhora, un nou projecte de família: el Refugi de Cuberes, l’única casa guardada on es pot menjar i passar la nit dins de la Reserva Natural de Boumort.

Hi viuen amb els seus tres fills, la Jana, el Guillem i la Nina, i combinen les seves grans aficions i la feina —en Gabriel o Gabi és amant de la natura, la fotografia, l’astronomia, la nàutica i la cuina, i l’Anna és professora a la UEC— amb la gestió de l’establiment. Les seves prioritats són la família i, és clar, l’acollida dels hostes al refugi: “per a nosaltres és molt important que la gent s’hi senti a gust, a casa, i que gaudeixi d’un tracte familiar i agradable durant l’estada. Que tingui ganes de tornar!”.

Un entorn per descobrir

El Refugi de Cuberes està emplaçat a la Reserva Natural de Boumort, un massís calcari prepirinenc, amb boscos i extensos prats alpins, que ofereixen una combinació verge de sorprenent bellesa. Als entorns es pot gaudir dels senders que s’endinsen en el bosc i caminar-hi, i, en silenci i parant atenció, es pot escoltar com és la vida dels animals que hi habiten.

S’hi accedeix fàcilment amb 4×4 o amb un cotxe una mica alt des del Pallars Sobirà (mitjançant els 18 km de camí forestal —una hora, aproximadament, de viatge— que s’agafa entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal), o bé des de l’Alt Urgell (en aquest cas, la pista forestal que hi arriba té uns 11 km —30 minuts, aproximadament, de trajecte—i surt de prop de Taús). En ambdós casos el camí convida a gaudir-ne, per començar a deixar enrere l’estrès i reconnectar amb la natura.

El Refugi de Cuberes s’emplaça a la Reserva Natural de Boumort, un massís calcari prepirinenc, amb boscos i extensos prats alpins, que ofereixen una combinació verge de sorprenent bellesa.

Un ambient càlid i acollidor

L’Anna i en Gabi ofereixen un ampli ventall de serveis per fer que l’estada al refugi sigui agradable i profitosa, amb instal·lacions molt acollidores. A la planta baixa de la casa hi ha un ampli menjador amb terra de fusta amb sofàs, llar de foc i calefacció, una zona de jocs de taula, prestatgeries amb llibres i revistes per als adults i els nens, dos banys compartits totalment equipats… És en aquesta planta on se serveixen els àpats i on hi ha disponible el servei de bar.

A la primera planta hi ha sis habitacions independents de 3 a 12 llits, amb un total de 42 places. Totes compten amb matalassos, mantes i coixins amb funda, calefacció central i terra de fusta, i hi ha una sala amb llar de foc i calefacció amb sofàs per llegir o fer petar la xerrada, a més de dos banys compartits.

La zona del voltant del refugi és molt tranquil·la —els més petits hi poden jugar, anar en bicicleta… Hi ha una bassa amb aigua que baixa de la muntanya on els més valents es poden banyar, una taula per fer-hi un pícnic, llegir, escriure… i unes hamaques on desconnectar de debò.

Pel que fa als àpats, s’ofereix una cuina tradicional, amb menjar casolà i abundant, a base de productes de la zona i de temporada: les famoses “botifarres” de la comarca i la “carn del Pirineu”, estofats, fricandó, escudella pallaresa, girella, amanides de l’hort… És possible menjar-hi un menú de muntanya per dinar o sopar, esmorzars de forquilla, menús vegetarians —sempre que es demanin a l’hora de fer la reserva—, pícnic per emportar si es vol fer una excursió d’un dia… Amb aquesta cuina, recuperen les receptes de les seves padrines i mares, el temps de cocció… i hi afegeixen tocs originals, fet que dona valor als productors de les comarques properes del Pallars i l’Alt Urgell.

L’Anna i en Gabi fan que l’estada al refugi sigui més que agradable i profitosa. La cuina recupera les receptes de les padrines i mares, amb tocs originals i donant valor als productors del Pallars i l’Alt Urgell.

Un mirador ideal de la natura

El Refugi de Cuberes està situat en un petit prat envoltat de boscos i muntanyes, i és un mirador ideal per observar la fauna autòctona i gaudir de les espècies nidificants. Per exemple, des de mitjan setembre fins a finals d’octubre s’hi pot sentir la brama del cérvol —el ritual d’acoblament—, amb les muntanyes que en fan d’altaveu. L’Anna i en Gabi són els assessors perfectes per preparar les diverses activitats que es poden fer a la natura: des d’omplir la cistella de rovellons, a pocs metres del refugi quan n’és l’època, a la tardor, fins a fer excursions i travesses innumerables per les rutes de senderisme properes, sortides amb 4×4, BTT, fotografia, astronomia…

A més, pertanyen a Boumort Indòmit Ecoturisme, una cooperativa que aposta, des de l’economia social, per un projecte ecoturístic que fomenta la conservació de la biodiversitat i el patrimoni cultural de Boumort.

Parlem amb els seus responsables per conèixer-ne l’essència.

Des de quan gestioneu el Refugi de Cuberes i com va sorgir, la iniciativa? Com en definiríeu, l’ànima?
El Refugi de Cuberes som nosaltres, el Gabi, l’Anna, la Jana, el Guillem i la Nina; aquesta és l’ànima real de la casa. El refugi no existia, abans. Era una casa forestal gairebé en runes, i va ser la nostra il·lusió, empenta, i fins i tot innocència juvenil, el que va fer que invertíssim tot el que teníem per convertir la Casa Miró en el Refugi de Cuberes, el qual hem convertit en el nostre projecte de vida i família. Iniciatives personals com aquestes només s’aconsegueixen si s’hi creu, i nosaltres vam creure en Cuberes, i vam creure que era possible tornar a donar vida a la casa i la zona. Vam marxar de Barcelona un dia, i al següent vivíem al lloc que acabaria essent casa nostra, ara ja fa més de 20 anys. Al Refugi de Cuberes hi han nascut i s’hi han fet grans els nostres tres fills, i al refugi hi ha els millors records de la nostra vida familiar.

“El Refugi de Cuberes som nosaltres, el Gabi, l’Anna, la Jana, el Guillem i la Nina; aquesta és l’ànima real de la casa, que hem convertit en el nostre projecte de vida i família.”

Com us definiu, com a responsables del projecte?
Cuberes no és un projecte fàcil: estem lluny de tot, els accessos són complicats, també ho és el funcionament de la casa (llum, aigua, manteniment…). Totes les instal·lacions les hem fet nosaltres, així que podem dir que ens sentim els responsables màxims del seu funcionament i continuïtat. Aquí no hi ha vingut cap professional a treballar; amics i família ens han ajudat a picar pedra, a aixecar parets, a posar el parquet, a pintar, a canviar finestres, a fer instal·lacions d’aigua, de llum, de clavegueram… Vam aprendre a fer de paletes, fusters, electricistes… i el que calgués a marxes forçades! Van ser temps molt divertits i durs, alhora. Encara recordem amb un gran somriure a la cara com vam al·lucinar després de tirar totes les parets divisòries del primer pis i veure l’amplitud de l’estança, com trèiem i trèiem carretons de runa, com cada cop fèiem millor el morter o com el guix ens quedava més llis, com vam aprendre a rejuntar pedra, com vam tornar a fer els revoltons dels sostres o el dia que vam instal·lar les plaques solars! Sí, som els responsables del projecte perquè aquest projecte som nosaltres!

Què us va motivar a canviar la vostra manera de viure i a traslladar-vos a aquest entorn?
Abans vivíem a Barcelona; ens vam conèixer estudiant art a la Llotja. Vam trobar feina al refugi d’Amitges, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i va ser llavors quan vam veure que volíem quedar-nos a viure a la muntanya i buscar el nostre espai. I Cuberes va ser la nostra oportunitat.

Com us vau plantejar la reforma de l’antiga casa forestal? Amb quins criteris vau reconstruir-la?
Teníem l’experiència d’haver treballat en un refugi durant sis anys, i teníem clar quines eren les necessitats i la millor distribució per poder donar un bon servei. A més, tot ho vam plantejar amb molt d’amor, i és que en aquesta casa hi fèiem també el nostre niu! Ara, amb el temps, ens plantegem que seria bo fer algun canvi referent al nombre de persones per habitació o al fet de compartir els lavabos. Casa nostra és un refugi, però pel tipus de clientela que tenim i el servei que donem —més proper—, podríem dir que és un refugi amb glamur, com es diu ara… Un petit hotelet de muntanya!

“Casa nostra és un refugi, però pel tipus de clientela que tenim i el servei proper que donem, podríem dir que és un refugi amb glamur, un petit hotelet de muntanya!”

Quins canvis ha implicat en la vostra vida residir a Cuberes, en tots els àmbits? Com va viure aquest canvi, el vostre cercle familiar i d’amistats?
Venir a viure a Cuberes és la millor decisió que hem pres, i ha marcat la nostra trajectòria de vida. Tenim tres fills fantàstics, hem tingut temps per dedicar-los i hem fet molta vida familiar. Tenen uns valors molt autèntics, saben ben bé què volen i tenen un gran poder de decisió. Són molt responsables i donen molt valor a tot el que tenen, perquè saben el que costa aconseguir-ho. En l’àmbit familiar i d’amistats, molts cops ens hem enyorat —i més quan vam començar a tenir fills— i ens enyorem, però alhora tot això fa que donem molta més importància als moments en què estem junts; és per això que les trobades que fem són molt més intenses, aprofitant cada segon. Els nostres nebots esperen amb moltes ganes els dies que passem junts a Cuberes: tenen el bosc ple de cabanes i per uns dies es tornen tots nens i nenes salvatges. És una passada, veure’ls!
Amb referència a allò laboral, sempre hem prioritzat buscar feines compatibles amb Cuberes, ja que econòmicament no és factible poder viure només del refugi. Durant molts anys, per exemple, en Gabi —explica l’Anna— ha portat una màquina llevaneu. És gairebé impossible que hi hagi temporades d’hivern a Cuberes, i jo ho combino fent de professora en una aula amb joves que no segueixen el recorregut habitual del sistema marcat per Educació; els donem una nova oportunitat per encarrilar la seva vida. És una feina molt emocional i intensa; cada dia és una aventura entrar a l’aula, aconseguir que facin un canvi de xip i ajudar-los a trobar el camí que els faci feliços.
Però a més de tot això, ara, com a emprenedors que som, tenim dos projectes més en marxa: Boumort Indòmit, on oferim experiències de natura úniques al Boumort, i el treball en una petita fàbrica de producció de pèl·let, per tal d’aprofitar els excedents forestals de la zona.

Quins són, segons el vostre parer, els pros i contres de viure en aquest marc, a 1.480 m d’altura? Quines dificultats heu hagut de superar, en aquest sentit?
Sempre ho explico, però és ben cert: a Cuberes vam descobrir el dia i la nit. Què fas, en ple hivern, a les sis de la tarda? És negra nit! A Barcelona sempre hi havia i hi ha activitat, sempre hi ha llum, les hores de sol i lluna no importen, sempre hi ha soroll… Aquí has d’aprendre a conviure al 100 % amb la natura i has de ser molt previsor. Neveres plenes, conserves i congelador…, som com formiguetes! A l’estiu ens preparem per a èpoques més fredes fent llenya i revisant les instal·lacions d’aigua per evitar que es gelin, i el cotxe, un 4×4, sempre està preparat amb gasoil, amb una perpalina dins per si cau una pedra a la pista, i una destral per si el que ha caigut és un arbre… Però viure a muntanya compensa: el silenci, el temps, una visió immensa, els cels estrellats i, és clar, la feina que ens agrada. La vida, aquí, és llibertat; som nosaltres i la natura. No hi ha nit que no sortim a dir bona nit a la nit; sortir-hi sota un cel amb milions d’estels és espectacular!

Com a emprenedors, tenen dos projectes més en marxa: Boumort Indòmit, on ofereixen experiències de natura úniques al Boumort, i el treball en una petita fàbrica de producció de pèl·let, per aprofitar els excedents forestals de la zona.

Residiu al refugi durant tot l’any o només durant els mesos en què està obert?
Hi vivim gran part de l’any, però també és cert que quan els nens van començar a anar a l’escola vam haver de buscar una alternativa. Ara ens “repartim”, i part de l’any som a Peramea, un petit i preciós poble pallarès a gairebé 1.000 metres d’altura i on, encara que la vida és més fàcil, no deixa de ser un repte viure-hi (carreteres en mal estat, cobertura telefònica i Internet justetes…).

Vosaltres heu construït un projecte familiar, a més de donar vida al refugi. Què ha suposat, per als vostres fills, viure-hi? Com compagineu, per exemple, l’escolarització amb el dia a dia de la gestió de la casa? Com viuen, ells, el contacte tan estret amb la natura?
Els nostres fills estan encantats amb Cuberes, els hem transmès aquesta passió i per ells és casa seva. Es coneixen bé el territori i sempre s’han adaptat bé a la feina del refugi i a compartir l’espai. Han trobat els seus moments per estudiar, desconnectar i per relacionar-se. Han conegut gent diversa al refugi i han après moltes coses lligades a la vida en una casa al mig de la muntanya. Quan començaven l’època d’escola ens establíem a Peramea, i pujàvem els caps de setmana i algun dia entre setmana. Ara només és amb nosaltres la Nina, perquè la Jana i el Guillem, amb 16 anys, van marxar a Barcelona a estudiar el que els agradava. Tots dos són prou responsables i confiem en ells… Ja han començat a volar! Els primers anys van viure amb les àvies, una oportunitat magnífica per establir uns vincles especials i enriquidors. Pugen sovint al Pallars i en les èpoques festives ens donen un cop de mà al refugi i ho combinen amb altres feines per tal d’ajudar-nos econòmicament a pagar els estudis.

Com és un dia de la vostra vida en cada estació de l’any?
Quan hi ha gent hem d’estar molt organitzats per fer la feina. Els esmorzars normalment són de 7 a 9 h i després ja comença la neteja del refugi ‒les habitacions, els lavabos, les sales comunitàries… Cal regar les flors, si fa sol aprofitem per fer rentadores (per les plaques solars només en fem quan fa bon temps) i després ja comencem a planificar i avançar els dinars i els sopars. Deixem els menús el màxim d’enllestits per acabar-los abans de l’hora de servir. Ens queda temps per banyar-nos, caminar, fer llenya, fer foc, llegir, prendre el sol, sortir a la primavera a la recerca de les banyes de cérvol i bolets a la tardor… Cada època té les seves peculiaritats. Hi ha dies en què estem sols, i els aprofitem per endreçar, fer alguna reparació, descobrir el territori, escriure, pensar en nous projectes… No tenim cobertura de mòbil i fins fa poc no teníem Internet, que ara ens arriba via satèl·lit. Tampoc tenim televisió i la ràdio és la nostra companya diària.

“A Cuberes hi hem descobert el dia i la nit. La vida, aquí, és llibertat; som nosaltres i la natura.”

Com us relacioneu, amb l’entorn, i quina importància té, la natura, a les vostres vides?
Ens hi relacionem amb respecte i agraïment. És una sort viure aquí, aprofitar els fruits que ens dona la natura, netejar el bosc fent llenya… Aquest bosc cada dia és diferent i és una passada veure com canvia el paisatge amb les estacions, igual que ho fa la fauna, ja que vas veient els canvis per les seves reaccions. Però cal ser conscients d’on som i no confiar-nos: el temps, per exemple, pot canviar en hores, i viure a la muntanya, igual que anar-hi i gaudir-ne, suposa estar preparats. Estem lluny d’un hospital i hem de vigilar.

I amb la resta d’habitants de la zona, quina relació hi teniu?
El poble més proper és Taús. De fet, quan buscàvem casa per viure-hi en les èpoques més fredes i per estar més a prop d’una escola, ens vam plantejar anar-hi, però en aquella època la carretera no estava asfaltada i, com que també està molt lluny de tot, finalment ens vam decidir per Peramea. La gent de Taús són els nostres veïns més propers, i per tant hi tenim relació. A Taús, com en molts dels pobles d’aquesta zona, abans hi vivia molta gent, mentre que ara no arriben a deu persones. Però a l’estiu totes les cases estan plenes i hi ha una agenda d’activitats bestial (som molt actius, i potser també hauria estat un bon lloc per anar-hi a viure!). Ara hi ha una família que ha optat per viure-hi i tenir-hi el negoci. Fan carn ecològica de vedella —nosaltres els la comprem— i tenen dos fills que porten cada dia a l’escola. Creiem que hem de donar suport a aquesta gent, perquè és vital cuidar les persones que fan passos tan importants per no deixar morir el territori. Nosaltres ja tenim els fills grans, i ens hauria encantat que l’Administració ens mimés una mica més.

“És vital cuidar les persones que fan passos tan importants per no deixar morir el territori com traslladar-se a viure aquí o iniciar-hi un negoci.”

Com us descobreixen, els vostres hostes? Des del refugi els proposeu conèixer l’entorn, sovint força desconegut. Què sorprèn més de la zona a qui us visita?
El boca-orella és la millor propaganda. Quan algú et recomana un lloc és perquè hi ha estat bé, i així és com ha anat. Tenim clients, que ja són amics, que fa anys i anys que venen. Estem molt agraïts, i és que cada cop ens coneix més gent i tothom és gent molt i molt maca, respectuosa amb l’entorn i que posa en valor la nostra feina. Bona gent!
Cada època de l’any marca una mica el tipus de clientela: a l’estiu ve molta família a passar uns dies, com si fos una casa rural. Algunes famílies s’han conegut al refugi i ara hi venen plegades: els pares, a desconnectar, i els fills, a jugar i jugar…; i alguns d’aquests fills ja venen amb les seves parelles… Com passa el temps! A la tardor ve més gent interessada a escoltar la brama del cérvol i excursionistes, amb un perfil similar a la clientela de la primavera. I ara fa uns quants anys que el clima ens ha permès obrir per cap d’any: fem un bon sopar i el Gabi, vestit de frac, toca les campanades amb una olla i un cullerot… És molt divertit!
Amb relació a la segona pregunta, qui ve se sorprèn sobretot per la tranquil·litat. Pots caminar i caminar i no trobar ningú. Es veuen molts cérvols i rapinyaires (el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i, segons l’època, l’aufrany). I és que aquí es desconnecta de debò!

La vostra prioritat és fer que els hostes se sentin com a casa, en un ambient càlid i acollidor. Cuideu especialment el menjar, amb productes de proximitat. Quina relació heu establert amb productors de la zona, amb relació als aliments que empreu per als àpats?  
Volem que tothom surti encantat del refugi, i fem tot el possible per aconseguir-ho. El menjar és molt important i tot el que oferim és de qualitat. Hem recuperat les receptes de les nostres àvies i mares, cuinant de manera tradicional els productes de la zona. Comprem tota la carn i embotits a productors de la zona, utilitzem verdures de l’hort i tenim vi de muntanya.

“Cada cop ens coneix més gent i tothom és gent molt i molt maca, respectuosa amb l’entorn i que posa en valor la nostra feina.”

Formeu part de la cooperativa Boumort Indòmit Ecoturisme. Com definiríeu la proposta i què us comporta, ser-hi presents?
Boumort Indòmit Ecoturisme ofereix experiències ecoturístiques úniques i completes al Boumort, un paradís fora dels circuits habituals on encara regna l’esperit indòmit de la seva natura, patrimoni, cultura i gent. Cal Rossa, el Refugi de Cuberes i Salvatgines hem trobat en el cooperativisme la fórmula ideal per materialitzar el retorn al territori de la nostra activitat, en forma de petits projectes de conservació de la biodiversitat i del patrimoni cultural del Boumort. Les experiències ecoturístiques que s’ofereixen compten amb allotjaments amb identitat pròpia, el transport per tal de minimitzar l’impacte, un guia-ambientòleg amb un coneixement profund de la zona, que pretén fer entendre i estimar un territori autèntic i salvatge, i àpats amb productes de la terra, on es posa en valor la feina dels productors més propers i on es recuperen plats tradicionals de la gastronomia de muntanya amb tocs originals. És en aquesta última part on nosaltres hi tenim el nostre paper principal.
Amb la cooperativa volem donar valor a la zona i apostar per l’emprenedoria, respectant, conscienciant i cohesionant el territori, la seva gestió i la preservació del patrimoni natural i etnogràfic. Apostem per un turisme responsable, en què també es persegueix donar l’oportunitat per establir-se a la zona i arrelar la població.

“Boumort Indòmit Ecoturisme ofereix experiències ecoturístiques úniques i completes al Boumort, un paradís fora dels circuits habituals on encara regna l’esperit indòmit de la seva natura, patrimoni, cultura i gent.”

Considereu que amb les vostres iniciatives de descoberta de l’entorn i la posada en valor del territori  defenseu un altre model de turisme més sostenible i respectuós amb l’entorn?
Totalment! La gent que vingui a Boumort n’ha de marxar amb una sensació d’experiència brutal, i creiem que això s’aconsegueix deixant-se portar pels que hi vivim i coneixem el territori. La reserva de Boumort ha d’apostar per l’ecoturisme i fer compatible tots els interessos, sempre des del respecte i la sostenibilitat.

Com projecteu el vostre futur? Com us l’imagineu, d’aquí a uns quants anys? I el dels vostres fills?
Ens imaginem a Cuberes, tot i que no fem plans a llarg termini. No ens fa por emprendre; ens fa més por que Cuberes deixés de ser Cuberes algun dia, perquè Cuberes és més que un refugi. Els nostres fills…, que volin, que facin el que els agradi; els donarem tot el suport que necessitin! Nosaltres un dia vam decidir venir a viure a Cuberes, aquesta va ser la nostra opció, i ara ells han de fer el mateix. Han de perseguir un somni i fer el que creguin per aconseguir-lo i ser feliços. No sé si ho tindran més fàcil o més difícil que nosaltres; és clar que els temps han canviat, però la seva vida la marcaran les seves decisions, i nosaltres els hem donat eines per saber triar bé. La Jana està estudiant tercer de direcció i interpretació de teatre a Londres, el Guillem es prepara per ser pilot d’helicòpter i la Nina va a l’institut i va “a tope” amb l’esquí. Estan contents, aprofitant les oportunitats i fent el que han triat!

“La gent que vingui a Boumort n’ha de marxar amb una sensació d’experiència brutal, i creiem que això s’aconsegueix deixant-se portar pels que hi vivim i coneixem el territori.”

I el futur de Cuberes i l’entorn? Creieu que hi haurà un canvi pel que fa a la vida en territoris com el vostre, fruit d’una voluntat d’una part de la societat de retornar a les arrels i al medi natural?
Confiem que el futur de Cuberes serà cada cop millor, tot i que cal seguir treballant i preparant bons plans de futur pel territori, projectes pensats que es basin en l’ecoturisme i el respecte vers el medi i la gent. La societat està fent un canvi i hem de confiar en les persones, en les seves il·lusions i els projectes factibles.
S’aposta per un turisme de proximitat, per evitar aglomeracions, per donar valor a idees petites però molt cuidades, on cada client, cada persona, se senti única. Segur que la situació farà que més gent faci el pas i decideixi fer un canvi de vida. Necessitem que els governs també es creguin de veritat que la vida rural és una alternativa real i s’inverteixi més en els territoris, amb coses bàsiques per poder viure amb dignitat, carreteres en bon estat, habitatge assequible i bona cobertura per poder fer teletreball i tirar endavant els projectes personals.



El Refugi de Cuberes

L’únic refugi guardat a la Reserva Natural de Boumort

25590 Baix Pallars
Pallars Sobirà (Lleida) 
42° 16′ 27″ N, 01° 08′ 12.27″ E

Tel.: 973 25 24 39 – 619 847 866

www.refugicuberes.com
www.boumortindomit.com
info@refugicuberes.com

Facebook
Instagram

El refugi obre normalment des de Setmana Santa fins al novembre i, si la climatologia ho permet, també ho fa fora d’aquestes dates i per a grups, amb reserva prèvia. Cal fer sempre la reserva per telèfon o enviant un whatsapp.

Persona de contacte: Gabriel Serra (Gabi)

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Borda Marengo

Ovelles latxas, formatge de pastora i formatge roncal, a Isaba Veure història

Bauma de les Deveses

La recuperación, con métodos tradicionales, de la viticultura de altura en el Berguedà Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Penélope Clot

Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura  Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Cal Margarit

Cosmètica Natural de Lavanda i molt més Veure història

L’aranyonet

El arte de elaborar deliciosas conservas vegetales artesanas Veure història

Melmelades La Marmita

Amb l'estil de les nostres àvies i l'essència de la natura Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

Cal Calsot

La casa rural amb encant per desconnectar i gaudir de la natura Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Cal Casal d’Ossera

Melmelades, gelees, chutneys, patés de bolets i compotes, d’autora, artesanes i elaborades amb productes de proximitat Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

Llum del Cadí

El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Cal Mandrat de Montellà

Vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura Veure història

Cal Andreuet

Agricultura ecològica d’alta muntanya Veure història

Patés de L’Aínsa

Patés artesans amb la recepta centenària dels pobles d'alta muntanya Veure història

Can Pastoret

Ramaders en extensiu i productors de patata ecològica a 1.350 m d’altitud Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2021 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio