Diorj Braama - Taste The Altitude

Diorj Braama

Jordi Brugueras, o Diorj Braama en la vessant artística, no només és un artista polifacètic. Músic, poeta, pintor…, també és propietari de la Fonda de Bóixols, un establiment situat en aquest petit poble localitzat a 1.160 m d’altitud, al Pallars Jussà, i que bàsicament lloga a músics i artistes diversos perquè hi puguin crear i assajar, en un marc incomparable.

Artista, pintor, músic, poeta… gerent i propietari d’A Swing E. y C. SL, projecte d’art i consciència en el medi pirinenc

Jordi Brugueras o Diorj Braama defineix la Fonda de Bóixols com un espai d’art i consciència, on qui s’hi hostatja pot trobar, en un entorn únic, silenci, música, poesia, artesanies i, per descomptat, art.
La cuina, basada en productes de proximitat i amb plats vegetarians, ofereix la possibilitat de degustar cuina vegana i, si es demana, embotits artesans (exclusivament per encàrrec).

La Fonda és una extensió de Diorj Braama. A les parets s’hi exposen els seus quadres, més de 150 obres a la venda, mentre que la música hi és present els caps de setmana, amb jam sessions que s’organitzen sense ànim lucratiu. La percussió i els sons del hang drum, udus i altres percussions hi ressonen sovint…

Jordi Brugueras explica que la seva història es pot resumir en amor, passió, aventura, risc, independència, soledat i companyia alhora, consciència en expansió…, mentre que l’apassiona pintar, fer música, escriure, descobrir, gaudir de l’art d’improvisar, equivocar-se, rectificar i somiar un món que cada dia s’allibera de la seva incongruència per apropar-se als orígens.

Hi parlem per descobrir-ne més coses… i aquest n’és el resultat:

Com et defineixes, com a persona i com a artista?
Soc un explorador d’aquesta experiència anomenada vida; un navegant que es mou amb els vents de la senzillesa, l’honestedat, la presència…, i que navega en direcció a la coherència física de pensament, acció i emoció.

I la teva obra, com la descriuries? Què vols transmetre, amb cada creació artística?
La meva obra és l’expressió de la meva forma de viure, de ser, d’allò que ressona en mi… Jo no concebo l’art com un medi de transmissió de dades o idees, sinó com una necessitat de permetre que succeeixi, i això em fa sentir més viu. Sovint pinto o escric sense saber què passarà, amb la incertesa i la sorpresa com a aliades… En la música també puc sentir-ho, això, tot i ser més social a l’hora de crear…
Jo flueixo amb el que sento: improviso sobre una línia o tema prefixat i allibero l’espontaneïtat. Després puc elaborar i matisar el detall, repassar la coherència i el contingut, i donar a cada peça una sortida lliure.

“Tot i que la meva obra pictòrica és figurativa o fidel al món físic, i a la vegada abstracta, surrealista i matèrica, el caos i el dret a la ‘imperfecció’ m’han permès també escriure sense límits o fer música amb gent i estils molt diferents arreu de Catalunya i les Illes Balears.”

Com consideres que has evolucionat, com a artista i creador?
Vaig començar des de ben petit amb la música, la pintura i l’escriptura. El temps i la maduresa m’han aportat humilitat, serenitat, coratge, la capacitat de confiar en allò desconegut i, sobretot, independència i llibertat d’expressar-me com soc i fer-ho com vull.

Quin paper juguen a les teves obres l’entorn, la natura i els seus elements?
La natura m’ha permès integrar-me en una manera de viure que s’ha allunyat cada vegada més del convencionalisme i del circuit del poder i el renom… La natura és precisament la que m’ha ensenyat tot allò que abans comentava —humilitat, serenitat, coratge, confiança, independència i llibertat…— i ho ha fet amb la seva tendresa, amb la seva impecabilitat, amb la duresa i la crueltat, així com amb la perfecció de tot, incondicionalment.

Com ha marcat les teves manifestacions artístiques, el fet de viure a Bóixols i el Pallars Jussà?
Viure a Bóixols m’ha permès gaudir de la seguretat, del silenci, de la soledat amable, de l’espai gran, de la gent valenta que viu a l’entorn.
Pel que fa al Pallars Jussà, aquesta és una terra dura, potser de les més despoblades de Catalunya. És un lloc on el cel, de nit, es veu com no l’he vist enlloc més d’on he viscut, i la pau que es respira és immensa. És l’indret que conec amb l’aigua més bona i sana, on la fauna encara viu salvatge, i els boscos i paratges són nets… Això acarona l’ànima, modela l’esperit i omple els racons foscos de la vida…

“La natura m’ha ensenyat humilitat, serenitat, coratge, confiança, independència i llibertat…, i ho ha fet amb la seva tendresa, impecabilitat, duresa i crueltat, així com amb la perfecció de tot, incondicionalment.”

Parlem de la Fonda de Bóixols. Què ofereix, als qui s’hi hostatgen?
Aquells que venen a passar un temps a la Fonda troben un espai, tot i que en part caòtic, molt lliure de contaminants electromagnètics i wifi: un espai on crear sense interrupcions ni distraccions fàcils, on la natura i la comoditat s’hi troben no com un luxe o una moda, sinó en tota la seva autenticitat. L’establiment és obert a artistes de música, de plàstica, de qualsevol expressió artística…, incloent-hi els qui, tot i no crear, sí que gaudeixen plenament de l’art com a públic sovint participatiu…
A la Fonda s’hi pot menjar i estar-s’hi creant en la solitud d’aquest poble i en la companyia dels que hi som en cada moment. Jo cuino menjar sa, adequat a l’alimentació tant vegetariana com holística, i sempre miro de satisfer les necessitats personals dels qui s’hi hostatgen, en la mesura del possible.

Quina és la filosofia de l’establiment?
Aquí hi ha llibertat d’acció i d’expressió, sempre que hi hagi un respecte mutu, i hi hagi un vincle amb tots els éssers amorós i digne. La violència en queda exclosa, així com la barroeria; la resta és benvinguda… Els gossos —si els seus responsables eviten molèsties i els tenen controlats— també hi són benvinguts.

“A la Fonda s’hi pot trobar un espai on crear sense interrupcions ni distraccions fàcils, on la natura i la comoditat s’hi troben no com un luxe o una moda, sinó en tota la seva autenticitat.”

Parles de compartir aquest somni de benestar… En què es tradueix i com, aquest desig?
Ara que sembla que entrem en una recessió galopant i en una desestructuració del sistema social en el qual hem viscut fins ara, compartir aquest espai és un repte nou… Potser serem un punt de supervivència i art, de refugi i consciència… Caldrà veure com evolucionen els fets.

“Viure a Bóixols m’ha permès gaudir de la seguretat, del silenci, de la soledat amable, de l’espai gran, de la gent valenta que viu a l’entorn.”

Com a artista polifacètic, consideres que l’art en les seves diferents vessants pot ser dinamitzador del territori?
Evidentment! L’art i els col·lectius que el desenvolupen creen una xarxa “nutridora” a nivells essencials, creen sinergies i miracles que només la fluència de l’acció artística pot manifestar…