30 cabres

Fan formatges de llet crua de cabres alpines que pasturen a Éller, al Pirineu. Els seus són formatges ètics i respectuosos amb el medi, que permeten que les cabres tinguin una bona vida i alhora contribueixin a la conservació del paisatge, ja que mantenen nets prats i marges, i ajuden a conservar oberts camins i a netejar el sotabosc.
Els fa especials el tracte que donen al seu petit ramat de 50 animals, i el que mengen, al voltant dels 1.500 metres d’altura.

La formatgeria d’Éller

“30 Cabres va néixer el març del 2016, quan vam portar de França les nostres 30 cabres, el ramat amb què vam començar, amb poc més d’un mes d’edat. Som uns enamorats d’aquest territori, la Cerdanya, de les seves muntanyes i el seu paisatge, així que vam decidir deixar l’anterior feina, que ens obligava a estar fora viatjant massa temps, i engegar un projecte completament vinculat al territori, que el posés en valor i que ens permetés aportar-hi alguna cosa, gestionar-lo per tal de mantenir-lo.”

Ens parlen així del seu projecte la Sara Gutiérrez i el Miquel Àngel Queralt, que es descriuen com a persones que lluiten pel que volen, treballadors incansables. Creuen que cal actuar, i per això van canviar la seva anterior trajectòria professional com a fotògrafs, a Barcelona i viatjant per tot el món, per l’actual estil de vida, al Pirineu. D’una activitat centrada en la fotografia professional de competicions de motocròs per a marques i revistes de prestigi, van evolucionar cap a l’elaboració de formatges a uns 1.500 metres d’altura: “sentíem que era el que volíem fer, així que vam decidir llençar-nos-hi i fer-ho. El que fèiem ja no tenia sentit, no era el nostre lloc”.

Ara, a 30 Cabres, treuen el seu petit ramat a pasturar cada dia. Ho fan fins i tot a l’hivern, tot i que en aquesta època no elaboren formatges, ja que és el temps en què les cabres descansen de la lactació. De l’anterior manera de viure troben a faltar poder descansar de tant en tant, però tenen clar que la muntanya és casa seva, on se senten bé. “Un dia miràvem la Cerdanya des d’un punt alt i parlàvem del fet que s’estaven abandonant i perdent prats, a la vall, però també a l’alta muntanya. I vam decidir que havíem de mirar de fer-hi alguna cosa.”

“Som persones que lluitem pel que volem, treballadors incansables. I sempre hem pensat que cal actuar.”

Formant part de l’ecosistema

En el seu procés, Cal Miquel d’Éller hi va jugar un paper important. “Teníem clar que volíem canviar de vida, que ens volíem quedar al poble i crear una nova feina aquí, així que vam començar a donar-hi voltes, fins que un dia vam pensar a tornar a la casa la vida que anys enrere havia tingut… Una família, animals, herba als pallers… Així, vam decidir que volíem fer de pagès, i vam tenir clar que havíem de formar-nos a l’Escola de Pastors del Pallars. Sabíem que volíem viure en un lloc com aquest i formar part de l’ecosistema.”

A l’Escola van fer-hi un curs i part de les pràctiques les van realitzar a França. De tot el que van aprendre en destaquen les pràctiques, ja que viure durant dos mesos en una petita ferme a l’Ariège els va inspirar i els va permetre descobrir un model poc habitual a Catalunya, un model que han intentat traslladar a Éller.

Però començar el projecte de zero va ser molt dur i complicat. Expliquen que viure tot l’any en un petit poble de molt pocs habitants és complex, i més tenint en compte que hi són “forasters”. “A diferència del que pots pensar quan hi arribes, un poble petit no sempre és garantia de companyonia, germanor ni bon ambient, tot i que també hi hem trobat persones que ens han animat.” Però malgrat tots els inconvenients associats a tirar endavant una iniciativa com la seva, segueixen endavant. “Hem rebut algunes ajudes del Departament d’Agricultura que han alleujat una part de les importants inversions que cal realitzar per fer un bon corral per a les cabres i una formatgeria. A més, al Departament vam tenir la sort de trobar unes tècniques que ens van assessorar molt bé des del primer dia.”  

“Volíem fer de pagès, i vam tenir clar que havíem de formar-nos a l’Escola de Pastors del Pallars. Sabíem que volíem viure en un lloc com aquest i formar part de l’ecosistema.”

Una relació única amb el ramat

“Cadascuna de les nostres cabres alpines té nom i un lloc important a casa i al ramat. És una relació molt propera i personal perquè hi passem moltes hores, amb elles. Cadascuna té el seu caràcter, les seves febleses i les seves manies, però totes són especials.” També tenen gossos, de dos tipus: els de conducció de ramat els ajuden a guiar les cabres, mentre que els de protecció hi conviuen permanentment i les protegeixen de qualsevol perill que puguin detectar. “La seva feina és fonamental, ja que no només protegeixen les cabres de potencials depredadors, sinó d’altres gossos que puguin suposar un perill per a elles. Cal molta pedagogia perquè la gent entengui quina és la feina d’aquests gossos i com s’han de comportar a les zones rurals amb presència de ramats protegits per ells. Hem perdut la cultura de com comportar-nos quan sortim de les ciutats.”

El dia a dia de la Sara i el Miquel Àngel comença per munyir, excepte a l’hivern, que no ho fan per tal de donar descans a les cabres i que puguin seguir el seu cicle natural. Just després els donen menjar al corral, i fan feines vàries a la granja i a la formatgeria. Tot seguit, surten a pasturar, durant més o menys hores depenent de l’època de l’any i de les condicions climàtiques. “A més de la feina, depenent del dia, també fem mercat —els dissabtes al matí a la Seu d’Urgell— o fira, atenem la gent que ve a la granja a comprar formatges (sempre trucant abans) i al vespre tornem a munyir les cabres i els donem de menjar. En un projecte com el nostre, som dues persones que ho fem tot. Cuidem el ramat, sortim a pasturar perquè les cabres mengin i ajudin a gestionar el territori, munyim, fem formatge, venem el formatge, gestionem tots els papers que exigeixen els departaments d’Agricultura i de Salut, i intentem comunicar i donar-nos a conèixer per poder vendre millor el nostre producte. Això sense oblidar treballar els camps.”

Troben que hi ha moltes traves administratives en el desenvolupament de la seva activitat: “la burocràcia és molt feixuga i sovint les normatives que s’exigeixen als petits productors són les mateixes que s’apliquen a productors de volum gairebé industrial, i això complica el treball i sovint ofega. Tenir les mateixes exigències que productors molt més grans implica unes inversions en equipaments i en temps que dificulten molt la feina i la viabilitat de petits projectes. A més, econòmicament, les inversions per començar des de zero un projecte com el nostre són molt elevades i els primers ingressos no arriben fins al cap de molts mesos, però en canvi estem obligats a cotitzar des del primer minut, encara que no hi hagi ingressos”.

“Tenir les mateixes exigències que productors molt més grans implica unes inversions en equipaments i en temps que dificulten molt la feina i la viabilitat de petits projectes.”

Molt més que un formatge artesà de llet crua de cabra

La Sara i el Miquel Àngel fan visites a la granja perquè la gent conegui el projecte i la seva manera de treballar amb els animals, així com els seus formatges, però comenten que no són una activitat turística, ni un passatemps, ni una granja escola.

Consideren que el formatge és un reflex del territori on s’elabora, i que el seu “és alta muntanya, és Cerdanya. Des de l’entorn on pasturen les nostres cabres, un variat ecosistema amb prats, bosc i bosc de ribera, fins a l’entorn on maduren els nostres formatges, un celler natural que aporta tipicitat, cada any, i cada època de l’any, els formatges tenen unes característiques determinades”.

Els seus són productes de proximitat, ètics i compromesos amb l’entorn. “Tenir un 30 Cabres a taula és molt més que poder gaudir d’un formatge artesà de llet crua de cabra. És permetre que un petit projecte, començat del no-res però amb tones d’il·lusió i esforç, tiri endavant. Permetre i contribuir al fet que les nostres cabres segueixin gaudint d’un tracte basat en el seu benestar i en el respecte a les seves necessitats. Permetre que seguim realitzant una gestió responsable del territori i del paisatge, perquè recuperem i enriquim prats de pastura i fem prevenció d’incendis quan ens endinsem al bosc amb el nostre ramat. És donar-nos forces per seguir pasturant cada dia, cosa que demostra que un altre model de ramaderia i de producció agroalimentària és possible. No són motius suficients per triar un bon aliment que, a més, té un impacte positiu en el nostre entorn?”

Ara com ara només venen els seus formatges de forma directa, a la granja (cal trucar-hi per confirmar l’horari), a la parada del mercat dels dissabtes al matí a la Seu d’Urgell (carrer Major, 28) i en algunes fires que fan al llarg de l’any a la Cerdanya i a l’Alt Urgell.

Segueixen pas a pas el ritme que els marca la vida a Éller. “Mai hem mirat gaire lluny, estem massa enfeinats per fer-ho. A més, la vida pot canviar en un moment de manera radical, així que posem tots els nostres esforços i la nostra il·lusió en el present.”

“Tenir un 30 Cabres a taula és molt més que gaudir d’un formatge artesà, és permetre que un petit projecte carregat amb tones d’il·lusió i esforç tiri endavant, cosa que demostra que un altre model de ramaderia i de producció agroalimentària és possible.”



30 cabres

La formatgeria d’Éller

Cal Miquel, c/ Olopte, 1-3
25721 Éller, Bellver de Cerdanya
Lleida
42.415867, 1.792209

+34 616 54 77 95
30cabres@gmail.com

Facebook
Instagram
Messenger

Persones de contacte: Sara Gutiérrez i Miquel Àngel Queralt 

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me

© 2020 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio