Agroecologia conscient i pollastres criats en un bosc de muntanya, a més de 1.000 metres d’altitud
Des de Terrassa, al Vallès Occidental, la Núria Baucells es va traslladar a inicis de l’any 2008 al Solsonès, i ho va fer per coherència: amb si mateixa i vers el medi natural. La Núria esmenta que fins aleshores vivia una doble vida: els matins es calçava unes sabates de taló i treballava com a executiva en una gran corporació, mentre que a les tardes canviava de vestuari per fer allò que li agradava: amb les botes altes, feinejava a l’hort d’autoconsum que tenia als afores de la ciutat. Tenia clar que volia cultivar de forma saludable i ecològica, però els esquemes de sostenibilitat i coherència vers el medi natural se n’anaven en orris cada cop que havia d’agafar el cotxe per arribar fins a l’hort.
L’aprenentatge i la pràctica del cultiu ecològic d’hortalisses la van dur a seguir-se formant en agricultura i ramaderia a l’Escola Agrària del Solsonès, a Olius, i a tenir el seu primer ramat de pollastres i gallines, mentre seguia cultivant hortalisses i plantes medicinals. Al cap d’un temps, però, va decidir fer un pas més, per poder ser totalment conseqüent amb allò que volia i amb com ho volia.
També al Solsonès hi va conèixer en Toni, barceloní que residia a Odèn des del 2006 i que, des de sempre, havia defensat una manera de fer les coses de forma coherent i respectuosa cap a les persones i l’entorn. Ell aviat va veure que tot això podia ser possible vivint a les muntanyes del nord de la comarca, on s’ocupava majoritàriament de la part del cultiu de les terres i de la seva gestió en termes agroecològics. La Núria i en Toni de seguida es van adonar que compartien una mateixa manera de viure i, així, ambdós van decidir emprendre una nova aventura junts, precisament a Odèn. Aleshores van donar a llum Debosc, però també van fer créixer, amb els anys, el projecte personal… i de família, amb el naixement del seu fill Roc, el 2015. Expliquen que, al seu costat, cada dia els fa de memòria, per tenir ben present la importància d’educar-lo en valors de respecte cap a l’entorn, de retornar a la Natura tots els beneficis que ens aporta. Amb aquesta voluntat de ser i fer, ens descobreixen el seu projecte, que viu el present i mira cap a un futur coherent, respectuós i saludable.
Quan van donar a llum Debosc, una iniciativa que viu el present i mira cap a un futur coherent, respectuós i saludable, també van fer créixer, amb els anys, el projecte personal… i de família.
Viure amb harmonia amb la Natura
Quan els preguntem si, quan van fer el canvi de vida, ja tenien pensat impulsar Debosc, ens diuen que, en arribar al Solsonès, tenien clar que volien “viure amb harmonia amb la Natura. Ens hi volíem integrar i ser el màxim d’autosuficients possible. Així doncs, vam concentrar la nostra experiència en l’agricultura ecològica, els coneixements en la cria d’aviram i en els usos de les plantes medicinals per fer néixer Debosc”. Volem saber, també, quin tipus d’inconvenients van haver de superar, aleshores, per tirar endavant el projecte: “Les dificultats en són moltes en un terreny tan accidentat com el Prepirineu. Som lluny de tot i comptem amb carreteres molt malmeses. Això dificulta l’abastiment de materials i l’arribada dels nostres pollastres a les ciutats. Si hi sumem la neu, a l’hivern… Sort que, des del Departament d’Agricultura, sempre ens han donat suport i animat a tirar endavant!”
Expliquen que no els va costar gens ni mica viure en un entorn marcat per l’altura, a un altre ritme, i passar del bullici al silenci: “Ens encanta el so de la Natura! Això sí, el fred més rigorós de l’hivern ens dificulta la feina amb els pollastres, tot i que ells n’estan ben feliços, de ser aquí!” Pel que fa al dia a dia en família, residir a Odèn té pros i contres, és clar!: “Tots tres estem encantats de viure aquí, a la muntanya i al mig del bosc. Però, certament, el fet que no hi hagi transport escolar ens dificulta –i molt!– la logística escolar del nostre fill Roc. Estem parlant de moltes hores setmanals a la carretera per portar-lo a l’escola! La manca d’interès per part dels ens oficials (ajuntaments, Consell Comarcal…) vers el repoblament de les zones de muntanya el palpem cada dia.”
El seu vincle amb l’entorn és total, així com amb la resta d’habitants d’Odèn. “Ens sentim 100% part de la Natura –diuen–. Som un animal més aquí dalt, i vivim en harmonia. Amb la resta d’habitants d’Odèn ens hi relacionem molt bé. Aquí dalt, qui té un bon veí té un tresor, i nosaltres ens sentim així. Llàstima que hi hagi tantes masies i terres abandonades! Hi ha moltíssimes masies que no es volen ni vendre, ni llogar, ni cedir en règim de masoveria. I si a això hi sumes que per fer créixer un projecte a la muntanya tot són dificultats… doncs ja ho tens! El resultat és el despoblament i una població molt envellida. A mi i el Toni sovint ens ho diuen, que som uns valents… i sonats, també!”
“Ens sentim 100% part de la Natura. Som un animal més aquí dalt, i vivim en harmonia.”
Un bosc ple de vida
Debosc és una proposta d’agroecologia conscient que pretén abastir les persones d’aliments saludables i bons, alhora que les convida a contribuir al manteniment i la cura del medi natural del Prepirineu català. La Núria i el Toni ja fa anys que es van plantejar que, per aconseguir aquest objectiu, era vital trobar l’espai adient per desenvolupar-hi el projecte. Feia temps que criaven pollastres, però volien anar un pas més enllà, fins i tot de l’obtenció del segell “ecològic”. D’aquesta manera, per aconseguir una carn de pollastre ecològic realment bona van decidir criar-los allà on ells viurien si fossin lliures: al bosc.
Així, en un entorn privilegiat, tranquil, sense contaminants i envoltat de vegetació, pins, roures i alzines, boixos i esbarzers, amb un sotabosc ric en biodiversitat, els pollastres es crien en llibertat i de forma natural, alimentant-se d’insectes, plantes i vegetals. Sense additius químics ni antibiòtics, vacunes o medicaments, la carn que posteriorment se n’obté és orgànica, saludable i amb el gust de tota la vida: i és que caminar i córrer en llibertat, gaudir de l’aire pur… en determina gran part del color rosat i la seva textura, molt saborosa al paladar. A més, com que els pollastres viuen tranquils, amb espai suficient per córrer, mengen sa i allò que necessiten, no es posen malalts (com a complement, quan comença l’hivern els reforcen el sistema immune amb infusions de plantes medicinals que s’han cultivat de forma orgànica a la mateixa finca).
Els pollets arriben acabats de néixer. Com que trigaran fins a unes quatre setmanes a comptar amb les plomes definitives, fins a aleshores els allotgen en un espai acollidor, molt calent i sec, amb prou lloc per córrer, saltar i desenvolupar-se sense presses, i on disposen d’aigua neta i menjar ecològic. Després d’aquest temps ja estan preparats per anar a viure al bosc, on creixen pausadament i al seu ritme fins a complir com a mínim 81 dies. Aleshores, la Núria i en Toni els duen a l’escorxador certificat més pròxim.
Debosc és una proposta d’agroecologia conscient que pretén abastir les persones d’aliments saludables i bons, alhora que les convida a contribuir al manteniment i la cura del medi natural del Prepirineu català.
Preservant la terra i els boscos
Un altre dels eixos del compromís de Debosc és la millora i la neteja de l’entorn, i el respecte per la terra. Com a mesures adreçades a l’aprofitament dels recursos en benefici del medi natural, recullen les branques seques del sotabosc, fruit de l’explotació forestal, i les transformen en encenalls —amb l’ajuda d’una biotrituradora— que escampen per l’espai destinat a la criança dels pollets. Quan aquests es traslladen al bosc, els encenalls passen a un compostador, per obtenir-ne un adob 100% orgànic que més tard servirà de nutrient per a les terres destinades al seu hort d’autoconsum, on conreen trumfos i hortalisses.
I és que, a més de criar pollastres ecològics al bosc, la Núria i en Toni tenen un altre projecte: cultivar productes de la terra que costa trobar als mercats. A la seva pàgina web expliquen que la pràctica de l’agroecologia permet aconseguir aliments saludables i de qualitat, i alhora contribuir activament a sostenir l’ecosistema i el món rural.
Tot i que han plantat trumfos de diferents varietats, bufet i Kennebec (són les famoses patates d’Odèn, amb un gust peculiar de muntanya que beu del clima del Prepirineu i les característiques orogràfiques), i també hortalisses de temporada, a l’estiu i a l’hivern, de varietats locals i cultiu ecològic –nyàmera, all, carbassa, tomàquet d’amanir, tomàquet de penjar, carbassó, cogombre, pebrot, enciam, col, col Kale, remolatxes…–, malauradament ara aquesta vessant es limita a l’autoconsum. I és que, si bé seguint el criteri de consumir conscientment i amb sentit, volien cultivar sota comanda per a famílies, grups de consum, restaurants, escoles i càterings, i per a tothom qui desitgés alimentar-se de forma saludable i ecològica, només van poder sembrar el primer any i ni tan sols van poder recollir-ne els fruits: “Hi ha molts cérvols establerts en aquesta cara de la muntanya on vivim i es mengen tot el que cultivem. Vam haver de fer un tancat de més de dos metres d’altura per tenir el nostre hort d’autoconsum, perquè s’apropaven a quatre metres de casa per menjar-s’ho tot! És una llàstima que només puguem cultivar per a casa i la família, així com la part de planta medicinal que fem servir per als pollastres.”
A 1.000 metres d’altura i en un entorn privilegiat, tranquil, sense contaminants i envoltat de vegetació, pins, roures i alzines, boixos i esbarzers, amb un sotabosc ric en biodiversitat, els pollastres es crien en llibertat i de forma natural, alimentant-se d’insectes, plantes i vegetals.
Els seus productes, arreu de Catalunya
La pàgina web de Debosc és una de les opcions disponibles per fer-los una comanda. La Núria i el Toni serveixen el seu pollastre ecològic al llarg de tot l’any i l’entreguen a tot Catalunya. Hi ha diversos productes i formats disponibles: Pollastre de Nadal, Pollastre Debosc Barbacoa, Pollastre Debosc tot desossat, sencer o bé tallat en quarts, en octaus, per la meitat i, fins i tot, tallat en 12 parts! Els productes se serveixen envasats en una safata fabricada a partir de blat de moro i fibra de cel·lulosa, 100% biodegradable i compostable. Les comandes s’entreguen en capses retornables i, en el cas d’utilitzar embolcalls, aquests sempre són reutilitzables i preferentment de materials orgànics.
Com que creuen en la necessitat de fer xarxa, treballen amb cooperatives, i els seus pollastres també es poden trobar en carnisseries, botigues i restaurants d’arreu del país. A més, són productors compromesos amb el km 0 i la venda de proximitat reconeguts per la Slow Food Community —el 2020 els van atorgar aquest reconeixement amb els valors bo, net i just—, i en aquest sentit treballen en xarxa amb restaurants d’aquest moviment. També tenen la certificació CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica).
Fan xarxa amb altres productors, treballen amb cooperatives, pertanyen a la Slow Food Community i tenen la certificació ecològica CCPAE.
Però volem saber-ne més de la vida dels impulsors de Debosc, i ells ens han explicat més coses:
Quan parleu de valors, de consciència i compromís amb l’entorn, els associeu al present però també al demà, al futur del medi i, ens imaginem, al del vostre fill. Com creieu que s’hi relaciona, ell, amb aquest entorn, el bosc, els animals…?
Vivim completament compromesos amb el medi natural. En Roc ha après a caminar entre pedres i els perills propis de la muntanya, la brama del cérvol, els animals que neixen i que es moren, sap com creixen les pastanagues i com de bones són acabades de collir, les plantes remeieres que fem servir per guarir-nos… Per a en Roc tot això és natural i tot just ara comença a ser conscient dels sorolls que hi ha a les ciutats, els cotxes, la multitud de persones, d’edificis…
Quina valoració en feu, d’aquests anys de vida i projecte?
Valorem molt positivament la feina que hem fet. Estem donant Vida a una zona de la muntanya que estava abandonada des de feia molts anys, alhora que estem fent xarxa amb altres productores de la zona, les botigues i restaurants del poble… Volem explicar que hi ha una altra manera de criar pollastres, de la mateixa manera que hi ha una altra manera de consumir! Reivindiquem la proximitat i el màxim respecte cap al bestiar i el nostre medi natural! Creiem que els consumidors tenim molt de poder a l’hora de decidir quin món volem. Cada dia, amb els nostres actes de compra, decidim si donem suport a un projecte produït en termes industrials, amb tot el que això comporta en l’àmbit de la salut; un projecte que té un segell que segueix una normativa ecològica, o bé un que, fins i tot, va més enllà de la producció ecològica. Ara podem aconseguir productes que siguin bons per a nosaltres, bons per al territori i, en definitiva, bons per al nostre planeta!
“Volem explicar que hi ha una altra manera de criar pollastres, de la mateixa manera que hi ha una altra manera de consumir! Reivindiquem la proximitat i el màxim respecte cap al bestiar i el nostre medi natural!”
Personalment, com us ha canviat la vida, des que vau traslladar-vos a Odèn?
Ui! La Vida ens ha canviat molt! Treballem més hores que mai, sí, però entenem que amb el projecte Debosc estem contribuint a la millora del nostre entorn, alhora que alimentem les persones de forma saludable. Podríem estar criant pollastres Debosc només per a consum propi, però considerem que aquest tresor l’hem de compartir. I el volem compartir perquè hi ha persones que, dia rere dia, ens continuen donant suport quan demanen el nostre pollastre a la carnisseria, al restaurant…
I què és, per a vosaltres, aquest bosc que alimenta?
Dins el bosc hi ha tanta vida! Si nosaltres el respectem i el cuidem, ell dona cabuda a la cria dels nostres pollastres. Al bosc, els pollastres hi troben aliment molt variat i ric. El bosc és un espai amb ombra a l’estiu i sol a l’hivern, i és on els pollastres poden créixer tot comportant-se com a aus salvatges. I de retruc, nosaltres ens alimentem amb la seva carn. És ideal, oi?
A la vostra pàgina web expliqueu com es crien i com creixen els vostres pollastres. Com creieu que repercuteix en la salut de les persones, el fet de menjar pollastres criats en llibertat i en un bosc de muntanya, com és el vostre cas, en lloc de menjar pollastres criats en captivitat? I en l’entorn?
Com que creixen en un entorn on mengen molt d’allò que troben al bosc i on fan molt d’exercici amunt i avall, estem davant de pollastres atlètics i sans, amb un cos estilitzat i no pas obès. I si a això hi sumes que viuen tranquils i que no els mediquem mai, doncs ja ho tenim! La carn d’un pollastre Debosc és baixa en greixos saturats i alta en minerals de fàcil assimilació. I no només és ecològica: és gustosa i a més és 100% lliure de residus com ara medicaments, transgènics o altres elements d’origen sintètic.
“La carn d’un pollastre Debosc és baixa en greixos saturats i alta en minerals de fàcil assimilació, és ecològica, gustosa i 100% lliure de residus com ara medicaments, transgènics o altres elements d’origen sintètic.”
Fa uns anys encara era molt incipient l’interès de la nostra societat pels productes ecològics i sostenibles. Durant els darrers anys, però, sembla que hi ha hagut un canvi de tendència, amb més consciència i oferta ecològica disponible. Creieu que la societat vol optar per un canvi real, en aquest sentit?
I tant! Cada vegada hi ha més persones que volen alimentar-se de forma saludable, i alhora contribuir al sosteniment del medi natural i rural. Ens cal, però, ser més crítics quan fem la compra. Com dèiem, cada vegada que decidim entre un producte o un altre, estem donant el nostre suport a un projecte o un altre.
Com és un dia qualsevol a la vostra vida? Quan disposeu de temps per fer altres coses, a què us agrada destinar-lo?
Mentre l’un acompanya en Roc a l’escola, l’altre va al bosc a obrir les portes de les casetes dels pollastres perquè pasturin. Deixem els pollastres “arreglats” (els deixem el jaç net de palla, vigilem que l’aigua els arribi…) i fem feines de manteniment, que sempre n’hi ha! Sovint aprofito –comenta la Núria– les estones al bosc per fer vídeos dels pollastres, o explicar el nostre dia a dia per publicar-ho a les xarxes socials. Volem contribuir a l’apropament de la vida a la muntanya a les persones de la ciutat. Llavors arriba la feina de despatx! Omplir paperassa de traçabilitat, fer albarans, recomptes diversos, parlar amb els proveïdors, els clients… A la tarda, una estona abans que els pollastres entrin a les casetes a dormir, anem a observar-los i veure si va tot bé. És molt important dedicar estones a l’observació per detectar si els pollastres estan bé. En resum, una cosa us podem ben dir: ens falten hores!
A quina paraula associaríeu els termes bosc, vida i terra?
A harmonia. No ens podem imaginar la Vida sense un bosc i una terra sana.
Internet i les xarxes socials s’han convertit en un element essencial per donar-vos a conèixer. Quin retorn en teniu, de la vostra clientela?
El retorn és molt positiu a les xarxes. D’una banda, les xarxes socials ens fan d’altaveu a l’hora de parlar dels restaurants que també estan conscienciats amb un món sostenible i un producte de qualitat, de les carnisseries de barri que sí que donen suport a projectes com el nostre. I de l’altra, tenim el feedback dels clients particulars que consumeixen el nostre pollastre i d’aficionats a les aus que ens pregunten qüestions sobre el maneig dels animals. Les xarxes socials ens serveixen, sobretot, per apropar el nostre projecte arreu del país i que es vegi clar que és veritat que criem els pollastres dins el bosc. Tant de bo tothom ensenyés casa seva!
“Expliquem el nostre dia a dia a les xarxes socials. Volem contribuir a l’apropament de la vida a la muntanya a les persones de la ciutat.”
Defenseu un model cooperatiu com a eix vertebrador d’un teixit associatiu, i fomenteu el consum de proximitat i km 0. Creieu que passa per aquí el futur d’una alimentació i un consum més responsables?
Fer xarxa és una bona manera de fer les coses amb sentit. La unió entre productores del territori ens fa ser més eficients en els àmbits logístic i també mediambiental. Nosaltres, per exemple, treballem amb proveïdors de la zona i, com més petits, millor. A més, fer xarxa també és una manera molt bona d’arribar a més persones. Una altra cosa és com ens costa, pel que fa a productores, enxarxar-nos. Les persones de projectes petits com el nostre dediquem tantes hores a tirar endavant, que ens costa trobar estones per organitzar un sistema de territori que realment funcioni. Aquí sí que penso que ens faria falta l’ajuda d’un ens extern. Al cap i a la fi, seria per un bé comú.
Quin vincle hi teniu, doncs, amb altres productors de la zona? Formeu part d’alguna associació que en promogui la seva tasca?
Totes les productores/productors de la zona ens coneixem i aprenem les unes de les altres. Quan hem de fer servir sal per als nostres elaborats, la utilitzem del Salí de Cambrils d’Odèn, i ho expliquem amb un adhesiu als nostres productes. I si fem brou, doncs l’anem a elaborar a Casabella Natura, on el fan artesanalment i a la comarca del costat…, i també ho expliquem. I si oferim formatges a les cooperatives de consum, doncs comptem amb els formatges de la zona, i així tot! Actualment formem part del Grup de Ramaderes de Catalunya i de la Menestrala, que és l’associació d’artesanes i artesans del Solsonès. El Grup de Ramaderes de Catalunya és sobretot un grup de suport entre dones ramaderes amb valors com ara la valorització de la dona ramadera, la pastura, l’ecologisme, o el màxim respecte al bestiar, entre d’altres. I des de la Menestrala ens donem suport a l’hora d’organitzar fires on l’artesania esdevingui el centre.
“Fer xarxa és una bona manera de fer les coses amb sentit. La unió entre productores del territori ens fa ser més eficients en els àmbits logístic i també mediambiental.”
Creieu que les persones saben valorar què implica produir un producte de qualitat com el vostre?
Crec que no. Entenc perfectament que la majoria de gent no sàpiga totes les hores que dediquem al projecte perquè a la carnisseria arribi un pollastre com el nostre. Hi ha implicades moltes hores i molta feina dura, sobretot a l’hivern. Però no ho podem retreure a ningú, això! Jo tampoc em podia arribar a imaginar la feinada que suposaria, fins que m’hi vaig posar de veritat. Per sort, tenim les xarxes per explicar-ho i fer adonar les persones que darrere un pollastre Debosc hi ha tota una feinada i un gran interès per contribuir a alimentar les persones d’una forma sana.
Què en penseu, del despoblament de les zones rurals. Què recomanaríeu a altres famílies que s’estiguin plantejant fer un canvi de vida com ara el vostre?
Primer de tot, cal dir que viure en un entorn així t’ha d’agradar, i molt. No podem concebre el fet que algú visqui feliç a la muntanya i aïllat si no és que l’apassiona la seva feina i aquest modus vivendi. I, en segon lloc, és bàsic conèixer la feina abans de llançar-se a la piscina! Hi ha persones que ens truquen demanant consell per muntar una granja de pollastres i no han tingut mai ni tan sols quatre gallines! El que fem és un ofici que, a més, necessita molta inversió de diners i de temps; per tant, és millor tenir-hi un mínim d’experiència per no marxar corrents al primer hivern!
Finalment, canviaríeu alguna cosa, de la vostra manera de viure? Com projecteu el vostre futur?
La nostra idea és sempre anar endavant, aprenent dels nostres errors per anar millorant. El futur passa per ampliar el projecte Debosc i teixir sinergies amb altres projectes amb valors comuns. Volem continuar explicant què fem i fer partícips les persones d’aquesta manera de fer. També volem adequar un espai per acollir visites i fer xerrades sobre diversos àmbits, amb l’objectiu de repercutir en la conscienciació de respecte amb relació al medi natural i rural. Debosc és un projecte amb valors que va molt més enllà d’oferir carn saludable i de qualitat, i tant de bo que algun dia aconseguim una societat més conscienciada amb la importància de cuidar no només la pròpia salut, sinó també la del nostre planeta.
Debosc
Casa Cogulés, s/n
25283 Odèn (Solsonès) Lleida
Tel.: +34 627 446 661
De dilluns a divendres, de 10 a 18 h
https://www.debosc.cat
https://www.debosc.cat/comanda
Persona de contacte: Núria Baucells
