Txordi Ricart

Artista de la fusta, impregna el seu segell, la seva manera de ser i viure, en obres amb llenguatge propi que destaquen per la seva bellesa: les d’en Txordi Ricart són escultures i talles de fusta que tant presenten temes figuratius i motius relacionats amb la muntanya com esdevenen obres simbòliques i abstractes, partint de les tècniques i la tradició de talla del Pirineu. Sempre neixen, però, d’una íntima visió personal i de la voluntat de crear emoció i remoure l’ànima. Des del seu taller, en Txordi treballa de forma artesanal, amb fustes del Pirineu que agermana amb altres materials.

Escultura en fusta del Pirineu: art i bellesa artesans

En Txordi Ricart és artesà, escultor i tallista, i treballa amb la fusta procedent del seu entorn, el Pirineu, concretament de la comarca de l’Alta Ribagorça. Ell mateix es defineix com a artista de la fusta i explica que va començar la seva carrera fent cartells. Tanmateix, de mica en mica va anar ampliant els seus horitzons, de manera que es va introduir en l’escultura de caràcter realista per, més tard, expressar-se a través dels seus propis conceptes i el seu llenguatge únic. A més, treballa tot tipus de peces per encàrrec, embellint portes, bancs, cadires i baranes fetes de fusta, amb un toc personal i singular.

En Txordi ha passat molts anys viatjant pel món per descobrir nous paisatges, principalment relacionats amb la muntanya i amb indrets poc habitats. Ha treballat amb mestres artesans de diferents països de l’Amèrica del Sud, del sud-est asiàtic i del Tibet, un aprenentatge que li ha servit per descobrir multitud d’aspectes i tradicions relacionades amb el treball amb la fusta.

El lligam amb la terra, la fusta del Pirineu

El seu taller, que en Txordi defineix com la seva cova, es troba a Llesp, a gairebé 1.000 metres d’altitud, on treballa completament sol i amb tranquil·litat, aspectes que l’ajuden a expressar lliurement les seves emocions tot cercant la bellesa en les seves obres. La inspiració prové de diferents fonts, però assegura que una de les més importants és la mateixa natura que l’envolta. És per això que moltes vegades surt a passejar per la muntanya i els boscos, per trobar formes, colors, sons… que el convidin i l’instiguin a la concepció d’una obra.

En Txordi considera que la fusta té un llenguatge propi, a través del qual pot expressar-se. A més, com que es tracta d’un element natural, mai és exactament igual, per la qual cosa assegura que cada peça que elabora constitueix un autèntic aprenentatge. En aquest sentit, utilitza diferents tipus de fustes presents al territori, com ara roure, noguer i boix, entre d’altres, que barreja amb materials diversos com poden ser metalls i pedres, escollides, així mateix, de l’entorn. Una de les eines que utilitza en nombroses obres és la motoserra, fet que considera no tan sols un procés de creació, sinó també una manera de representar en les seves escultures el contrast entre “el que és més bèstia i el que és més subtil, la part més rude i la part més fina de la feina de creació”. Així, moltes de les seves obres sorgeixen d’una soca o d’un tronc gran, que comença modelant amb aquesta eina.

En Txordi considera que la fusta té un llenguatge propi, a través del qual pot expressar-se. Per a ell, cada peça que elabora constitueix un autèntic aprenentatge.

Parlem amb en Txordi Ricart perquè ens expliqui més coses de la seva obra i el seu procés creatiu.

Fa més de 20 anys que et dediques a l’escultura professional. Com va començar tot plegat i, sobretot, el teu interès per la fusta com a base de creació de la teva obra?
Ja de xic, els dibuixos captaven la meva atenció d’una forma especial. Era d’aquells que, en els còmics, em fixava molt més en les il·lustracions que en el text que les acompanyava. Aquest fet, juntament amb l’admiració que tenia cap als dibuixos que feia el meu pare i la seva habilitat i traça per fer innumerables coses amb les mans, em va dur a començar a fer manualitats i artesanies per jugar i regalar. Precisament ell em va regalar un estoig de petites eines de tall amb què vaig començar a fer les meves primeres peces en fusta i, anys més tard, el 1999, vivint a Escalarre, al Pallars Sobirà, vaig tenir l’oportunitat de conèixer en David “de Llavorre”, un tallista que em va parlar sobre les eines que em feien falta per fer el treball —un cartell— que llavors havia començat. Ell em va inspirar a caminar cap a aquest apassionant món i allò em va portar al meu primer encàrrec, el cartell del poble d’Escalarre, que encara és el que trobem avui al poble.
La fusta, com a material, sempre va atreure la meva atenció per les seves textures, olors i formes, per la seva manera amable de treballar-se… i per les seves innumerables possibilitats d’ús. La bona relació que he tingut sempre amb la gent gran em va anar nodrint de coneixements cap a aquest material, cap a les eines de treball, i cap a diferents tècniques i usos. Amb el pas del temps, m’he anat enamorant de la fusta, de totes les fustes que m’envolten en el dia a dia i de la bellesa que emana en treballar-les. Després de tants anys em continuo sorprenent de la quantitat de coses noves que vaig aprenent sobre aquest material canviant i viu, i sobre aquest fantàstic món.

Ja de ben petit, admirat pels dibuixos del pare i la seva traça per fer innumerables coses amb les mans, en Txordi va començar a fer manualitats i artesanies per jugar i regalar. Amb l’estoig de petites eines de tall que li va regalar va crear les primeres peces de fusta.

A què et dedicaves, professionalment, abans, i com ha canviat la teva vida, des que vas decidir emprendre aquest camí?
Durant anys vaig treballar netejant boscos, com a bomber forestal i com a entrenador d’esquí i guia de muntanya. Totes aquestes feines m’apassionaven i em permetien disposar de molt de temps per poder-lo dedicar a altres coses que em motivaven, com fer muntanya, conrear horts, fer llenya… i omplir la meva vida de conceptes que em permetessin interaccionar de moltes maneres diferents amb aquest magnífic territori on habito, el Pirineu.
El fet de dedicar-me professionalment a la fusta ha afegit que em pugui expressar aportant bellesa al món que m’envolta, i trobar una manera de viure molt coherent amb els meus propis conceptes; cap a un estil de vida on cada dia, cada racó i cada hàbit està emmarcat en un lloc que venero i em fa sentir molt viu.

Quin tipus de formació has cursat, si ho has fet, en la vessant artística?
Sóc bàsicament autodidacte. Els vells del Pirineu han estat els meus grans mestres durant molts anys. A més, he tingut el gran privilegi de viatjar per diversos països arreu del món on he aprofitat la possibilitat de treballar i aprendre amb grans artistes i mestres artesans de la talla en fusta, de l’escultura i del treball de la fusta en general.
M’he format i he treballat amb grans escultors i professionals de la fusta a Argentina, Tailàndia, Laos, Vietnam i el Tibet. A més, sóc un apassionat de l’aprenentatge, i fa anys que estic en un procés de formació permanent, fent cursos, seminaris i formacions diverses sobre molts temes diferents (dibuix naturalístic, escultura, il·lustració digital, construcció amb materials naturals…).

“Amb el pas del temps, m’he anat enamorant de totes les fustes que m’envolten en el dia a dia i de la bellesa que emana en treballar-les. Després de tants anys em continuo sorprenent de la quantitat de coses noves que vaig aprenent sobre aquest material canviant i viu, i sobre aquest fantàstic món.”

Què és per a tu, la muntanya? I els arbres, la fusta?
Ho és pràcticament tot, perquè és el lloc on habito, interactuo i faig pràcticament totes les meves activitats. Viure a la muntanya m’aporta un ritme, un entorn, uns coneixements… que em permeten gaudir del dia a dia d’una forma conscient, assaborint molts dels meus moments i accions.
Interactuar tan íntimament i de forma quotidiana amb aquestes muntanyes i valls em fa sentir com una bestiola més i em permet una intensitat en el dia a dia que omple la meva ànima i em nodreix per poder crear i expressar-me. De fet, aquesta acció creativa parteix de la necessitat de donar forma a tants conceptes i idees que vessen de la meva ment amarada de Pirineu. Pirineu és gent, és muntanyes, és valls i rius i rocs, i fauna i flora. I, dins d’aquesta, els arbres són una part molt important que parla de cultura, d’usos, de tradició. M’agrada molt formar part d’aquesta part i tenir l’oportunitat d’embellir aquest entorn i d’altres amb el meu treball.

“El fet de dedicar-me professionalment a la fusta ha afegit que em pugui expressar aportant bellesa al món que m’envolta, i trobar una manera de viure molt coherent amb els meus propis conceptes; cap a un estil de vida on cada dia, cada racó i cada hàbit està emmarcat en un lloc que venero i em fa sentir molt viu.”

Què significa per a tu el fet de viure en un petit poble del Pirineu? Ja abans hi havies viscut, entre muntanyes, però des de quan resideixes a Llesp i per què vas escollir aquest indret de l’Alta Ribagorça?
He viscut a divuit pobles del Pirineu i per la Ribagorça fa més de vint anys que hi rodo. Llesp fa molts anys que em va picar l’ullet i vaig trobar-hi molts dels elements que m’atreuen d’un poble de muntanya. M’agrada viure en un lloc on les persones conviuen i interactuen en certa manera com una gran família. El caliu i estima que sento en sortir al carrer, el ritme mogut i pausat alhora, el seu clima, la seva ubicació… l’han fet un lloc bastant idíl·lic per a mi. Ara ja fa set o vuit anys que hi visc i, pel que sembla, ja m’hi quedaré!

Dius que el Pirineu et defineix com a persona. Com ets, doncs?
(Somric. M’ha agradat la pregunta)
Sóc una persona que busca la bellesa en la suma de moltes subtileses i facetes. Que busca la plenitud atansant la riquesa de les moltes parts diferents que formen aquest bell conjunt.
Busco integrar-me de la manera més respectuosa i conscient al medi que m’envolta i procuro aprofundir en els temes que m’ocupen per poder actuar-hi amb criteri i consciència.
Sóc un apassionat del coneixement dels nostres ancestres i al mateix temps estic obert al canvi i als nous pensaments. Sóc arrel i sóc ales, sóc prats suaus i arrodonits, i salvatges muntanyes escarpades.
Sóc víscera i pensament.

Comentes que gaudeixes del món i del territori amb tots els sentits, i que això et permet viure intensament. Com t’hi relaciones, amb la natura?
Amb la natura hi tinc una relació molt íntima on hi interactuo des de molts àmbits diferents i durant totes les estacions de l’any. Sóc alpinista, escalador, passejant, recol·lector, observador apassionat de la flora i la fauna… L’observo, jugo en ella, la cultivo per aconseguir el meu menjar, aprofito els seus materials per construir, per escalfar-me, per crear i treballar, per créixer com a persona. La meva vida és natura durant la major part del temps, tant en les estones lliures com en la meva feina.
I per poder portar a terme totes aquestes accions esmentades, cal estar molt atent i obert a aprendre, per interactuar de la manera més respectuosa i eficient possible. El fet de posar tanta consciència en tants gestos del viure aporten aquesta intensitat tan especial i profunda.

“Interactuar tan íntimament i quotidiana amb aquestes muntanyes i valls em fa sentir com una bestiola més i em permet una intensitat en el dia a dia que omple la meva ànima i em nodreix per poder crear i expressar-me. L’acció creativa parteix de la necessitat de donar forma a tants conceptes i idees que vessen de la meva ment amarada de Pirineu.”

Què implica, per a tu, viatjar, i què n’has après, dels artesans d’altres països? Com et van marcar, aquestes vivències?
Viatjar i la natura han estat dos de les meves principals fonts de coneixement. Viatjar, per a mi, és sinònim d’obrir la ment, d’observar per aprendre, per entendre moltes i diverses maneres d’entendre l’existència. Viatjar de la manera que ho faig és improvisar permanentment i viure en la sorpresa d’allò nou, és estar atent per poder escriure una història satisfactòria. És conèixer i conèixer i conèixer: gents, costums, territoris, possibilitats…
I dins d’aquests aprenentatges, les maneres i estils de treball de la fusta en diferents parts del món m’han ampliat les possibilitats i tècniques que he après al Pirineu; alhora, m’han aportat coneixements per fer més eficient el meu treball i han ampliat el ventall d’aprofitaments i usos que ofereix aquest material. També m’han fet adonar del valor d’alguns treballs en descobrir la feina que hi ha darrere de determinades peces, i aquest mateix fet m’ha motivat a emprendre nous mètodes, tècniques i estils.

La teva obra està íntimament lligada al territori. Què és el que t’inspira, de l’entorn, relacionat amb les teves creacions? De quina manera es plasma a les teves peces?
M’agrada molt observar els elements que conformen el territori que habito i expressar-los a la meva manera. Una ullada ràpida a un bosc, a un ocell, a una planta… et dona un tipus d’informació que no té res a veure al que t’aporta submergir-te en tot això. L’observació atenta i pausada et dona molts matisos que van enriquint d’una forma infinita la teva percepció d’aquests elements. Desxifrar i entendre tota aquesta rica miscel·lània va modificant la concepció de tots aquests elements. Expressar-ho amb el meu llenguatge és el meu repte i privilegi com a artista.

“Sóc un apassionat del coneixement dels nostres ancestres i al mateix temps estic obert al canvi i als nous pensaments.
Sóc arrel i sóc ales, sóc prats suaus i arrodonits, i salvatges muntanyes escarpades.
Sóc víscera i pensament.”

I més en general, què et duu i motiva a crear peces amb ànima?
Trobo que l’ànima és una de les grans oblidades dels nostres temps. L’estil de vida generalitzat de la societat moderna i consumista allunya una part important de la societat de poder interactuar i expressar-se des de la seva singularitat, des de la visceralitat i l’emoció de viure en plena consciència. Aquest és un dels meus principals reptes com a persona, el fet de viure tan conscientment com puc, i en això l’expressió és una de les eines que utilitzo per poder entendre i donar forma a alguns dels conceptes que em conformen. És una gran eina d’autoconeixement i evolució personal.
Parlo de natura, però també parlo de sentiment i de crítica cap a aquelles realitats que m’incomoden, que m’emocionen i que mereixen un punt de reflexió des de la meva humil perspectiva.

“La meva vida és natura durant la major part del temps, tant en les estones lliures com en la meva feina.”

Quins tipus de fusta fas servir per crear les teves obres i quins altres materials utilitzes?
Utilitzo un gran ventall de fustes presents al territori. Cadascuna, pel seu ús determinat. Empro noguer, roure, freixe, cirerer, perer i pomera, til·ler, avellaner, boix, pi negre, ginebró, espinau…, que recullo personalment o que compro en serradores properes.
També m’agrada fer peces en fustes i bigues antigues que reciclo de pallers, trebols i llinats, sentint l’emoció de tornar a treballar fustes que fa cent o dos-cents anys unes altres mans van treballar abans que jo. Moltes vegades faig servir les mateixes eines que es van utilitzar en aquell moment.
Cada cop he anat introduint més materials diferents a les meves creacions, com són els rocs i el ferro. És un gran entreteniment buscar pedres boniques quan rodo per les muntanyes, per després conjuntar-les amb la fusta en els meus treballs. De la mateixa manera, també estic afegint ferro a les meves obres, que aporta una força i un dramatisme molt especials.

Quins creus que són els aspectes de la teva obra que contribueixen a elaborar escultures singulars i amb una profunda personalitat?
El fet de treballar amb diferents materials i agermanar-los de la manera que ho faig donen el meu punt personal a les meves obres. De la mateixa manera, la barreja i fusió d’estils és un punt comú en moltes de les meves peces, on es troba una combinació de formes i textures ben treballades i definides amb d’altres que són més primàries, més crues i salvatges.
És una íntima visió metafòrica del meu univers i de la vida en general, on el blanc sense el negre no té cap sentit. És una representació de cadascun dels conceptes que treballo, des de la seva pròpia essència.

“M’agrada molt observar els elements que conformen el territori que habito. Desxifrar i entendre tota aquesta rica miscel·lània modifica la concepció de tots aquests elements, i expressar-ho amb el meu llenguatge és el meu repte i privilegi com a artista.”

Quin tipus de peces t’agrada més crear?
M’agrada molt la diversitat de peces que m’aporta el meu ofici.
De totes maneres, l’escultura conceptual em permet una manera de treballar molt basada en el que aflora del meu esperit, a arrancar d’una manera molt visceral i primitiva els conceptes que em fan bategar profundament. És, a més, la que em permet parlar amb un llenguatge més personal i propi i la que, al mateix temps, em permet observar-me i créixer com a individu.

Què hi vols expressar i com entens la teva obra, un cop finalitzada? Quin és el teu llenguatge, a l’hora d’esculpir la fusta?
Cada peça és un món en si mateixa.
Hi ha peces que pretenen fer sentir bé l’espectador/a pel fet d’observar la combinació d’elements i formes treballades, que volen arrancar un somriure o un sospir en observar-les.
D’altres, en canvi, pretenen incomodar, provocar una reflexió sobre un tema, determinar o suggerir noves perspectives en la concepció d’un concepte determinat.
Però, en general, el que busco com a artista és crear una emoció, alterar l’estat de l’espectador cap a un costat o un altre i, amb això, remoure la seva ànima.

“Conèixer les maneres i estils de treball de la fusta en diferents parts del món m’ha ampliat les possibilitats i tècniques que he après al Pirineu; alhora, m’ha aportat coneixements per fer més eficient el meu treball i ha ampliat el ventall d’aprofitaments i usos que ofereix aquest material.”

Com creus que ha anat evolucionant, el teu treball com a artista?
Tota la meva carrera artística ha sigut una evolució permanent. He anat passant pels passos necessaris per arribar al meu moment actual. És cert que durant molts anys vaig fer representacions realistes i molt figuratives de formes naturals. Va ser aquest treball meticulós i estricte amb les formes reals el que em va donar les eines per poder expressar d’una manera més intuïtiva i singular, cosa que em va permetre anar a trobar la meva manera de concebre el món i els conceptes que el conformen, i així donar-hi forma. A més, el fet de submergir-me en l’aprenentatge de les tècniques tradicionals de treball ha definit el tipus de peces que realitzo, sustentant-me en aquest estil i aportant la meva visió actual, marcada per la riquesa i pluralitat que m’ha donat el fet de viatjar, poder interactuar amb noves perspectives i estils, juntament amb la inspiració marcada per l’accessibilitat que tenim avui en dia cap a l’obra de tants i tants artistes fascinants que hi ha arreu del món.

Fas obres per encàrrec?
Principalment realitzo peces per encàrrec. Tot i això, cada vegada destino més temps a crear obra per poder exposar.

Quin és el procés que fas com a tallista, des que sorgeix una idea fins que hi dones forma?
No acostumo a seguir un mètode processual estricte. Així doncs, hi ha idees que s’elaboren al meu cap durant mesos o anys i que van agafant forma en esbossos, dibuixos, i que posteriorment treballo amb la fusta o el ferro.
Però de la mateixa manera hi ha peces que sorgeixen de manera espontània, que em troben amb les eines a les mans quan estic al taller i que treballo directament sobre un tronc o un tros de fusta, sense pràcticament agafar el llapis i deixant-me endur per una manera de treball més intuïtiva, més espontània.

“L’escultura conceptual em permet una manera de treballar molt basada en el que aflora del meu esperit, a arrancar d’una manera molt visceral i primitiva els conceptes que em fan bategar profundament.”

Fas una feina completament artesanal, creant amb les mans i utilitzant petites eines per treballar la fusta. Per què no utilitzes maquinària especialitzada a treballar la fusta, llevat de la motoserra, per elaborar les teves creacions?
Utilitzo petites eines manuals de tall com ara gúbies, enformadors, destrals, aixoles… i altres eines de fusteria com poden ser xerracs, llimes, raspes, ribots… Però també petits utensilis elèctrics com la serra de calar, el ribot elèctric, la polidora, el trepant o la circular per poder fer més eficient el meu treball i alhora ser més competitiu. També és cert que la motoserra té un paper important en els meus processos creatius.
Mai he volgut tenir maquinària gran com tupis o planejadores pel perill que comporten, i tot i que avui en dia hi ha models molt segurs i ben dissenyats, m’estimo molt els meus dits i els vull preservar tant com sigui possible, derivant aquestes tasques als professionals de la zona que disposen d’aquest tipus de maquinària especialitzada.

“En general, el que busco com a artista és crear una emoció, alterar l’estat de l’espectador cap a un costat o un altre i, amb això, remoure la seva ànima.”

Parles de la motoserra com el teu llapis per crear. Com entens el fet de crear tanta bellesa amb una eina més aviat rude? I el fet de contrastar natura i mecànica?
Certament és un estri de tall i desbast que generalment s’utilitza per tallar troncs, fer llenya…, però amb una mica de pràctica ofereix unes possibilitats excepcionals i una gran versatilitat. Permet realitzar treballs realment precisos i molt definits. Així mateix, valoro molt les textures que dibuixa a la fusta i m’agrada molt la combinació de parts més abstractes, amb línies més primàries, que representen aquesta part més visceral, més salvatge, més crua de la vida, amb parts més definides i perfilades, amb aquesta representació més racional i moderada, més amarada de raó.
La motoserra ha sigut una eina que ha estat molt present a casa durant tota la meva vida. Ha estat un aparell d’ús habitual en aquestes valls des de la seva aparició i hi ha una gran cultura al seu voltant de la qual a mi també m’agrada participar. Els usos i aprofitament de la fusta a les contrades pirinenques ha estat una de les maneres de guanyar-se la vida de manera tradicional, i hi ha segles de coneixements lligats a aquest àmbit.
La meva activitat no deixa de ser una faceta més en el correcte ús i aprofitament d’aquest recurs tan interessant, i l’evolució de les eines permet agilitzar alguna d’aquestes tasques i simplificar els processos.

Com és el teu dia a dia al taller de què disposes a Llesp?
El meu taller, actualment no obert al públic, és un espai molt íntim per a mi on deixo aflorar tots els conceptes que vaig treballant al meu cap. Les jornades al taller fan olor d’encenall de fusta bona, d’estufa de llenya i música de fons.
Habitualment tinc diverses peces començades i cadascuna troba el seu moment per tirar endavant, aprofitant que sovint hi ha procediments que requereixen la seva espera (mentre s’encola una peça o s’asseca el tint d’una part d’alguna escultura…). Aquesta varietat m’aporta el fet de poder gaudir permanentment, evitant la monotonia.
De fet, cada jornada és diferent. Hi ha moments molt meticulosos i de gran concentració; d’altres, de dispersió i frenètica creativitat. També hi ha llargues estones d’observació per poder aconseguir la línia perfecta, la forma desitjada…

“El meu taller és un espai molt íntim per a mi on deixo aflorar tots els conceptes que vaig treballant al meu cap. Les jornades fan olor d’encenall de fusta bona, d’estufa de llenya i música de fons.”

On es pot descobrir i adquirir, la teva obra?
La manera més ràpida de veure algunes de les meves peces i posar-se en contacte amb mi és fer-ho a través de les xarxes socials, d’Instagram o Facebook, per exemple, i se’m pot localitzar a través del meu correu electrònic o per telèfon.
També hi ha algunes peces escampades pel territori, com poden ser l’escultura en homenatge a Pau Donés situada al mirador del poble de Montanuy, realitzada conjuntament amb l’artista cubà Rafael Arzuaga. I faig exposicions puntualment, en diferents punts del territori.

T’agradaria descobrir altres vessants artístiques?
Actualment estic en un moment d’expansió artística que considero molt interessant.
Estic aprofundint en el treball de diversos materials com són el ferro o la pedra, però també incorporant-ne d’altres com el guix o els teixits en les meves creacions.
També sóc un apassionat del dibuix, la fotografia, la música o la poesia i, de fet, mitjançant les xarxes socials, també plasmo aquesta faceta literària. Actualment mantinc el contacte amb diferents artistes de diverses disciplines, amb qui interactuo de manera habitual, tant per fer treballs conjunts com per fer crítiques dels nostres processos i de les nostres creacions. Això m’aporta nous punts de vista, noves perspectives, i va ampliant i expandint les meves capacitats creatives.

“Estic aprofundint en el treball de materials com el ferro o la pedra, però també incorporant-ne d’altres com el guix o els teixits. També sóc un apassionat del dibuix, la fotografia, la música o la poesia i, de fet, mitjançant les xarxes socials, també plasmo aquesta faceta literària.”

Quan tens temps lliure, què t’agrada fer (o no fer)?
Sóc un apassionat de descobrir i a això he destinat una part important de la meva vida: tant pel que fa referència a descobrir els racons i subtileses del territori més proper, com voltar pel món, viatjant a lloms d’una bicicleta o amb una motxilla a l’esquena, pujant i baixant muntanyes per algunes de les serralades del món (Alps, Andes, Himàlaia…). Poder estar en contacte íntim amb la natura és el que em fa sentir millor com a persona, el que em permet sentir-me viu, complet i realitzat. Per això destino tant temps com puc a submergir-me en aquest medi… pujant i baixant rocs i muntanyes, cims, tant a l’estiu com a l’hivern, bé sigui escalant, amb els esquís als peus, amb un piolet a la mà…
Gaudeixo de la companyia dels amics i la família, del conreu de l’hort, de remenar-me entre fogons i cassoles, d’asseure’m tranquil·lament observant el pas del temps.
Actualment també destino una part molt important dels meus esforços a tirar endavant un projecte de bioconstrucció, aixecant la meva pròpia casa i les d’uns amics i amigues, en un més que interessant projecte comunitari.

Què creus que series, si no fossis artesà?
Podria ser alguna altra cosa que em permetés ser creatiu i on pogués tenir la mateixa motivació que tinc ara mateix, al 400%!

“Actualment també destino una part molt important dels meus esforços a tirar endavant un projecte de bioconstrucció, aixecant la meva pròpia casa i les d’uns amics i amigues, en un més que interessant projecte comunitari.”

Finalment, com imagines o projectes el teu futur?
La meva carrera professional ha estat marcada per una evolució contínua que segueix a dia d’avui. Cada cop la part artesanal va perdent pes a favor de la meva vessant més artística. De fet, ja fa un temps que estic molt centrat en aquesta faceta, expandint els meus conceptes amb cada nova passa i ampliant horitzons.
El fet de ser molt obert i receptiu amb els materials, els estils… em permet sorprendre’m permanentment i crear amb l’actitud d’un nen entusiasmat i terriblement motivat a seguir aprenent i expandint-se.
Fa més de vint anys que treballo en solitari, però actualment estic en estret contacte amb altres artistes amb qui comparteixo projectes i idees, fet que enriqueix la meva activitat creativa.
En aquest moment estic especialment motivat en la creació d’escultures amb diferents materials, formats i mides, i en la realització de peces per exposar. Tinc moltes ganes de dedicar els meus esforços a expandir i fer visible la meva obra en tants llocs com sigui possible.
L’actual interès que està suscitant la meva obra en diferents mitjans i entorns em motiva a seguir evolucionant i creant amb el meu segell personal, gaudint de l’experiència i ampliant els límits i la meva zona de confort.


Txordi Ricart

Escultura en fusta del Pirineu: art i bellesa artesans

Casa Abadia – Plaça de Llesp
25526 Llesp
Alta Ribagorça
Lleida

Telèfon: +34 650420826

txordiricart@yahoo.es
Encàrrecs a través de les xarxes socials, telèfon i adreça de correu electrònic

Facebook
Instagram
youtube

Persona de contacte: Txordi Ricart

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Borda Marengo

Ovelles latxas, formatge de pastora i formatge roncal, a Isaba Veure història

Bauma de les Deveses

La recuperación, con métodos tradicionales, de la viticultura de altura en el Berguedà Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Penélope Clot

Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura  Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Cal Margarit

Cosmètica Natural de Lavanda i molt més Veure història

L’aranyonet

El arte de elaborar deliciosas conservas vegetales artesanas Veure història

Melmelades La Marmita

Amb l'estil de les nostres àvies i l'essència de la natura Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

Cal Calsot

La casa rural amb encant per desconnectar i gaudir de la natura Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Cal Casal d’Ossera

Melmelades, gelees, chutneys, patés de bolets i compotes, d’autora, artesanes i elaborades amb productes de proximitat Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

El Refugi de Cuberes

L’únic refugi guardat a la Reserva Natural de Boumort Veure història

Llum del Cadí

El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Cal Mandrat de Montellà

Vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura Veure història

Cal Andreuet

Agricultura ecològica d’alta muntanya Veure història

Patés de L’Aínsa

Patés artesans amb la recepta centenària dels pobles d'alta muntanya Veure història

Can Pastoret

Ramaders en extensiu i productors de patata ecològica a 1.350 m d’altitud Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

NaturaLlibres

NaturaLlibres era un somni, el somni atrevit i temerari de la periodista Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay que, un dia, en ple confinament, en va sembrar la llavor. Marxar de Madrid —on vivia— per instal·lar-se a Alins, a 1.048 metres d’altitud, el poble on havien residit els seus besavis. Veure història

NaturaLlibres

NaturaLlibres era un somni, el somni atrevit i temerari de la periodista Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay que, un dia, en ple confinament, en va sembrar la llavor. Marxar de Madrid —on vivia— per instal·lar-se a Alins, a 1.048 metres d’altitud, el poble on havien residit els seus besavis. Veure història

Debosc

Proposta d’agroecologia que duu l’empremta de les seves il·lusions: alimentar-se de forma saludable i amb productes de qualitat, i buscar solucions a l’abandonament de les terres de cultiu i els seus boscos Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2022 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio