Agricultura ecològica d’alta muntanya
A la vall de Gósol i al peu del Pedraforca, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, en Carles Riu Bosoms va reemprendre fa uns deu anys un projecte familiar, i va fer-ho —tenia clar que volia que fos així— des d’una nova perspectiva. Format en ciències ambientals i etnoecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, va tornar a casa, a Sorribes, per posar-se al capdavant de l’explotació agrícola i ramadera amb un objectiu: recuperar camps, cultius i fruiters perquè tornessin a tenir vida, transformar al seu obrador tot allò que els oferia la terra en productes d’alta qualitat i valor gastronòmic, aportar un espai que contribuís al desenvolupament local en aquesta zona de muntanya i col·laborar a mantenir el paisatge cultural de l’Alt Berguedà.
Cal Andreuet és, doncs, un projecte que va una mica més enllà del simple fet de produir aliments. En Carles treballa a temps complet —en una iniciativa que reconeix que no seria possible sense l’ajuda de familiars i amics en determinades ocasions— per recuperar feixes, cultius i pràctiques tradicionals, i les adapta a l’actualitat per oferir el millor del ric patrimoni agrícola del territori, conservant-ne el paisatge: Cal Andreuet es defineix per l’elecció i la promoció de varietats locals, la producció ecològica i el cultiu a l’alta muntanya; aquests en són els tres trets característics.
A Cal Andreuet es va més enllà del simple fet de produir aliments. Es recuperen feixes, cultius i pràctiques tradicionals, i s’adapten a l’actualitat per oferir el millor del ric patrimoni agrícola del territori, conservant-ne el paisatge.
Des del segle XIX fins a l’actualitat
La tradició agrícola i ramadera de Cal Andreuet es va iniciar a finals del segle XIX, quan els avantpassats d’en Carles es van establir a la casa de pagès. Des d’aleshores, diverses generacions han treballat les terres fins que, avui en dia, el projecte té com a base la diversificació de cultius, la comercialització de proximitat i la transformació i l’elaboració dels productes de l’explotació.
En Carles Riu Bosoms explica que va decidir tornar a Sorribes i reprendre el projecte familiar en l’explotació petita i poc tecnificada dels seus avis perquè “després de formar-me acadèmicament i concebre el món actual, vaig creure que la forma més adient de viure estava estretament relacionada amb el fet de treballar la terra, i alhora donar forma al paisatge que ens envolta i autoabastir-nos. Tenia la sort que Sorribes era un lloc perfecte per desenvolupar-hi un projecte on sentir-m’hi còmode. Plantar una patata, cultivar-la fins que et dona els seus fruits i menjar-te-la hauria de ser el més normal del món”.

Ja en la seva infantesa, en Carles ajudava en totes les tasques pròpies d’una petita casa de pagès, “com ara arreplegar l’herba a l’estiu per alimentar les vaques la resta de l’any, anar a la serra del Verd a controlar el bestiar a l’estiu… Acompanyant el dia a dia en les tasques de pagès vaig aprendre el valor de l’esforç, l’estima, la perseverança, el respecte i l’orgull de poder fer les feines per un mateix”.
Tal com ell mateix reconeix, en Carles és una persona a qui li agrada molt treballar i veure el resultat de la feina que fa amb les seves pròpies mans: “això m’encanta. Clarament els valors que m’han transmès de petit m’han influenciat. Prefereixo fer que dir, i em conformo amb ben poca cosa”. Defineix el seu vincle amb la terra, amb Sorribes, com de no possessió, sinó de pertinença: “jo pertanyo a Sorribes. Quan tallo un arbre, llauro un camp o les eugues pasturen un tancat, el lloc continua viu i tots dos hem interactuat en simbiosi, beneficiant-nos l’un de l’altre. Em genera tristesa veure tants llocs abandonats”.
“Crec que la forma més adient de viure està estretament relacionada amb el fet de treballar la terra, i alhora donar forma al paisatge que ens envolta i autoabastir-nos. Plantar una patata, cultivar-la fins que et dona els seus fruits i menjar-te-la hauria de ser el més normal del món.”
Cal Andreuet, avui dia
Per oferir productes finals únics, a Cal Andreuet conreen artesanalment varietats locals de l’Alt Berguedà seguint els coneixements populars, revitalitzant-ne l’ús i el consum: cultiven un llegum tan apreciat com el pèsol negre i les patates de muntanya, revaloritzen varietats antigues de pomers i n’utilitzen els fruits per elaborar suc de poma, introdueixen el cultiu de plantes aromàtiques per fer infusions i condiments alimentaris…, i gestionen les pastures amb un escamot d’eugues. També, recentment, estan explorant amb el cultiu de mongetes de varietats tradicionals i alguns tipus de cereals.
“Cal Andreuet és un projecte molt meditat i que hem anat creant a poc a poc —explica en Carles—, fent moltes proves abans de portar-les a terme. Això ens comporta anar lents i probablement no tenir uns resultats immediats, però ens genera una certesa a mitjà termini que ens fa ser més resilients. Com a prova d’aquest fet és l’elecció de varietats tradicionals de pomers, per exemple.”
Volen preservar la biodiversitat cultivada i treballen des del respecte pel medi i en el marc de la normativa de producció ecològica —els seus productes estan acreditats per la certificació que estableix el Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Per garantir la sostenibilitat del projecte fan una rotació de cultius i el pas de camps de cultiu a pastures per al seu bestiar. En Carles explica quina ha estat la raó de ser d’haver optat per l’agricultura ecològica: “considero que clarament hi ha dos factors que determinen aquesta elecció: el primer és que nosaltres som els primers clients que té el projecte, i com que volem menjar productes de qualitat, de proximitat i ecològics, també produïm els nostres productes d’aquesta manera per als altres. El segon és el respecte pel medi i la fauna que habita als nostres camps i prats”.

En Carles Riu Bosoms té molt clar quins són els valors afegits dels seus productes: “nosaltres treballem per fer uns productes que tinguin associats els valors en què creiem, però també i sobretot treballem per fer uns bons productes. Unes mongetes raríssimes i antiquíssimes, però que no valen res, tampoc ens serveixen de res. És per això que hi ha molta feina de prova-error i selecció. Nosaltres prioritzem treballar de forma respectuosa amb el medi enfront de la productivitat. En aquest sentit, per exemple, fem una rotació de cultius llargs i, a part de fer un sol cultiu en un mateix tros cada any, ho alternem amb pastures que ens aporten la regeneració de la terra que hem estat explotant durant el cultiu”.
A Cal Andreuet conreen varietats locals de l’Alt Berguedà seguint els coneixements populars, revitalitzant-ne l’ús i el consum, i gestionen les pastures amb un escamot d’eugues. Volen preservar la biodiversitat cultivada i treballen des del respecte pel medi i en el marc de la normativa de producció ecològica.
L’essència: del camp al plat o a la tassa, de l’arbre al got, dels prats a la muntanya
L’entorn privilegiat d’alta muntanya de Sorribes, a més de 1.400 metres d’altitud, confereix unes particularitats especials als cultius sense reg de Cal Andreuet, que creixen amb un respecte total pels cicles de la naturalesa: els fruits de les seves terres tenen una major composició mineral i un menor contingut d’aigua, un gust únic i una qualitat excepcional.
Cultiven la varietat autòctona del pèsol negre de la vall de Gósol, que sembren als camps amb més altitud; recol·lecten de matinada i de forma manual amb una falç, i seleccionen, assequen, couen i comercialitzen en pots de vidre. Pel que fa als trumfos de muntanya, cultiven patates de la varietat Kennebeck, que en el seu cas es caracteritzen per tenir una carn més ferma i un gust més intens.
Fan suc de poma totalment artesanal a partir de dotze varietats antigues i locals de pomers, dels quals han anat realitzant empelts per rejovenir les plantacions. Amb pomes de formes, textures i gustos diversos elaboren un suc de poma completament natural, d’un gust intens i lleugerament àcid, que pot variar depenent de la collita de cada temporada. A més, també fan suc de poma i pera, i suc de poma amb herbes aromàtiques.
Precisament, cultiven aquestes herbes al peu de la muntanya del Pedraforca, en unes condicions i una altitud que en garanteixen la preservació dels principis actius i una gran qualitat. Cultiven espècies com ara la menta piperita, la menta taronja, la menta poma, la menta “clàssica”, la tarongina, el poliol, el timó, la sàlvia, la sajolida, l’hisop i l’orenga. I són dels pocs productors de til·la ecològica autòctona que hi ha a Catalunya. Realitzen condiments culinaris a base d’orenga i barreges d’herbes, i infusions relaxants i digestives a base de barreges d’herbes.
A Cal Andreuet també tenen eugues de carn de la raça autòctona cavall pirinenc català, més rústega i adaptada a les condicions del territori, que pasturen en llibertat. Amb una alimentació exclusivament a base de la llet de les mares, l’herba dels prats i l’aigua de l’alta muntanya, la seva carn té unes excel·lents propietats.

Finalment, i amb la inquietud per seguir recuperant varietats locals de cultius, als camps de Cal Andreuet produeixen de forma més reduïda blat de moro d’escairar —un cop desgranat i escairat, és un dels productes singulars i tradicionals del Berguedà—; la varietat local de blat forment blanc, de gra dur i color blanquinós; la pisana, una varietat antiga d’espelta, i varietats antigues de fesols per a gra, com ara la mongeta afartapobres, la sastre i la del confit.
Els fruits de les seves terres tenen una major composició mineral i un menor contingut d’aigua, un gust únic i una qualitat excepcional.
Posant en valor el llegat i el patrimoni
Però, a més, des de Cal Andreuet desenvolupen la vessant de recerca i divulgació. A la seva pàgina web, www.calandreuet.com, fan difusió de receptes, refranys i coneixements associats al saber popular, i realitzen, i hi participen, publicacions divulgatives pròpies, publicacions científiques, o d’interès, en què expliquen, entre d’altres, les tasques de prospecció de varietats antigues del Berguedà, de varietats antigues d’arbres fruiters al Parc Natural del Cadí-Moixeró…

Quan els preguntem per les claus, al seu parer, perquè futures generacions valorin i segueixin mantenint el patrimoni, en Carles diu que “primer de tot, nosaltres recollim el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats, perquè és el nostre patrimoni i allò que ens fa ser singulars, però no ho fem per nostàlgia, sinó perquè creiem que és una bona estratègia d’adaptació als canvis i ens genera una menor dependència exterior. Recollim aquest patrimoni, però també seleccionem i avaluem allò que realment ens és útil i descartem el que no ho és. El progrés ens ha portat coses bones, i d’altres que simplement hem assumit per inèrcia. La globalització ens està homogeneïtzant com a éssers humans en l’àmbit cultural. Buscar en el llegat dels nostres ancestres les vies per ser diversos ens pot ajudar a construir alternatives més respectuoses”.
Quan parlem de quins són els principals obstacles que han de superar per poder tirar endavant una iniciativa com Cal Andreuet, en Carles és contundent: “actualment, el principal obstacle que hi ha per a un projecte petit agroalimentari com el nostre prové principalment de la burocràcia i de totes les traves legals per poder-lo tirar endavant. També és un obstacle per a nosaltres la desconeixença social del món rural i la falta de respecte cap a la feina que duem a terme (molestar els animals, collir fruita o patates, passejar pels prats que són el menjar dels nostres animals…). Tampoc podem oblidar el canvi climàtic, ja que el fet que cada vegada les precipitacions siguin més inestables i que la temperatura mitjana tendeixi a augmentar ens dificulta dur a terme alguns cultius. I, finalment, podríem destacar, així mateix, la inestabilitat, tant econòmica com ambiental i social”.

En Carles opina, també, sobre la relació actual entre l’home i l’entorn: “s’ha confós l’estima per la natura amb el seu abandonament perquè sigui més verge. Durant molts anys els nostres avantpassats es van relacionar d’una manera positiva amb el medi que els envoltava; una prova d’això és el patrimoni que tenim. Però ara hem deixat de relacionar-nos-hi directament, i l’utilitzem únicament per a l’oci. Pel que fa a nosaltres, si ens aturem a pensar-hi, és una mica de bojos pretendre cultivar la mateixa terra on els nostres avantpassats amb prou feines s’hi podien guanyar la vida. A més, hem de posar-hi fils i corrent perquè, si no ho fem, la fauna salvatge ens destrossa el cultiu, i per controlar la manca de respecte de determinades persones”.
“El progrés ens ha portat coses bones, i d’altres que simplement hem assumit per inèrcia. La globalització ens està homogeneïtzant com a éssers humans en l’àmbit cultural. Buscar en el llegat dels nostres ancestres les vies per ser diversos ens pot ajudar a construir alternatives més respectuoses.”
Consciència i sobirania
El dia a dia dels impulsors de Cal Andreuet és molt divers: “vivim clarament influenciats per la natura i això fa que, depenent de l’època de l’any, ens dediquem a unes feines o a unes altres, que haguem de preveure les tasques amb molta antel·lació però que, alhora, un fet fortuït et pugui tergiversar tots els plans a l’últim moment”. Per a en Carles, el projecte “és la manera que he trobat de viure”.
Sap que el futur és incert perquè hi ha moltes variables internes i externes que desconeixen i no poden controlar: “malgrat tot, assumim el repte de continuar aquest projecte des d’una perspectiva optimista i amb ganes de seguir desenvolupant la nostra tasca”.
Sota demanda i disponibilitat prèvia, és possible anar a descobrir la iniciativa, però “sempre que hi hagi un interès a intercanviar experiències. Nosaltres no som una activitat lúdica!”. I pel que fa als seus productes, els venen directament a l’explotació, treballen amb botigues de la comarca, distribueixen a grups de consum o nuclis organitzats, “i, especialment, ens encanten els restaurants que saben treballar molt bé i donar valor a allò que fem!”.
Els agradaria transmetre als consumidors que és important que realment s’impliquin en la seva alimentació: “cal que tots i totes prenguem consciència que som sobirans dels nostres actes, que a través de la compra d’aliments estem dient quin territori i quin món volem. A mi m’agradaria que tothom fos capaç de produir-se una part del seu propi menjar, i que això es traduís en una realització i satisfacció en l’àmbit personal, en adonar-se que això fa que la persona sigui capaç de ser autosuficient. A la societat en què vivim hem delegat moltes de les tasques bàsiques a tercers. Per a mi, fer-me el meu propi menjar és una forma d’empoderar-me. Quan un es fa les coses per si mateix, pren molta més consciència de tot el que això implica, l’esforç, la dedicació…”.
Preguntem a en Carles si confia en un canvi de tendències pel que fa al consum, amb una visió més responsable, i ens respon que, d’entrada, no. “Sí que hi ha uns determinats sectors de la societat que són molt receptius a exercir un consum responsable. Però creiem fermament que sense una política que realment aposti pel territori i pel consum responsable i de proximitat, avui dia, per a la majoria de la societat és inviable canviar el seu model de consum.”
“Cal que tots i totes prenguem consciència que som sobirans dels nostres actes, que a través de la compra d’aliments estem dient quin territori i quin món volem. A mi m’agradaria que tothom fos capaç de produir-se una part del seu propi menjar, i que això es traduís en una realització i satisfacció en l‘àmbit personal. Per a mi, fer-me el meu propi menjar és una forma d’empoderar-me.”
Arrelats al territori, treballant pel seu futur
Parlem del futur del sector primari. “El nostre projecte se sustenta en la terra —diu en Carles—. Cal Andreuet està arrelat al territori des del moment que té una base de contribuir a la preservació del paisatge. Així mateix, treballar en xarxa amb actors locals com poden ser restaurants, botigues o altres projectes… implica que contribuïm al desenvolupament econòmic de la zona. També cal remarcar que la nostra proposta no es basa en el sector turístic, i per tant ajuda a diversificar el desenvolupament local que, per desgràcia, s’ha basat en excés en el monocultiu turístic.”
És el seu projecte de vida, “un projecte interessant des del punt de vista que recull el llegat que històricament ha tingut la pagesia catalana a l’hora de dur a terme la seva activitat. Durant anys, se’ns ha venut que ens hem d’especialitzar, que hem d’invertir i que hem de créixer per poder ser competitius com a sector primari. Però el fet de tenir una explotació petita però altament diversificada ens ajuda a poder ser resilients”.
Cal Andreuet
Agricultura ecològica d’alta muntanya
Cal Andreuet 25716 Sorribes, Gósol Berguedà (Lleida)
Tel.: +34 617 678 755
www.calandreuet.com carles@calandreuet.com
Persona de contacte: Carles Riu Bosoms