Ànima artesana impregnada de màgia
La bruma* ha tingut un paper determinant en la vida de la Cristina Pallàs, especialment des de l’estiu del 2018, quan, a Tenerife, va descobrir quina relació hi havia entre ella i aquest pertorbador —i alhora fascinant— fenomen natural. La bruma va fer que es qüestionés a si mateixa, per veure-ho tot, després, amb claredat. Després d’una reflexió que la va dur a connectar amb la seva essència i la seva vessant més creativa, va arribar l’hora d’actuar. I per fer-ho, va reconduir la seva vida… fins a la ceràmica, allò que veritablement l’apassiona i en què ha trobat, també, una font d’equilibri i benestar.
Els orígens, la transformació
La Cristina va començar la carrera com a dissenyadora gràfica, i dedicava part del seu temps lliure a la il·lustració. Amb “un fort vincle amb l’estètica, la imatge i tot allò que tingui a veure amb l’art, amb crear i experimentar”, explica que ja des de petita sentia una atracció especial pel món de la ceràmica. En aquest sentit, li agrada pensar que el seu besavi, l’escultor Josep Viladomat, li va transmetre una mica d’aquest amor per l’art. “Tant és així, que Bruma Ceramics també és un homenatge a la seva obra i la seva persona”, reconeix.
Vinculada, doncs, a l’art durant tota la vida, la bruma, a Tenerife, la va transformar i la va dur fins allò que volia a la seva vida. “La bruma forma part de mi, apareix quan la necessito per crear, buscar solucions, reformular el que tinc establert.” El component d’entreteniment que fins aleshores havia associat al fet de jugar amb el fang va passar a ser la base d’una nova professió: la Cristina va deixar la feina d’oficina i es va formar com a ceramista amb la mestra Corrie Bain, a la Corrie Bain Ceramics School del Poblenou, a Barcelona. Hi va cursar una formació de tres mesos intensius: “ella va ser la primera noia que em va fer una classe de torn; em va encantar la seva delicadesa”.
La màgia de la ceràmica la va enamorar des del primer dia. “La sensació del fang mullat a les mans, el so de la peça en retornar, el món dels esmalts i l’emoció de treure les peces del forn…” Tant és així que diu que és la seva meditació personal, un conjunt de processos artesanals que li aporten pau, tranquil·litat i la sensació de llibertat. Tot s’atura, per viure el present.
Amb un fort vincle amb l’estètica, la imatge i tot allò que tingui a veure amb l’art, amb crear i experimentar, es defineix com a artista minimalista, molt influenciada també per l’art japonès i per la bellesa pròpia de la imperfecció.
Cada peça única, una història diferent
La Cristina compta, ara com ara, amb una única col·lecció, Freckles —tot i que preveu crear-ne un parell més aquest 2022-2023—, mentre que també fa, a més, altres peces, tant de taula (vaixella, fruiteres…) com de decoració (gerros, centres de taula, safates per a joies…).
Freckles —que en anglès significa pigues— està formada per un conjunt de peces pensades per constituir una vaixella (plats, gots, tasses i bols). Cadascuna d’elles duu la seva empremta i està dissenyada, pensada i creada perquè pugui “passar de generació en generació per generar pocs residus i una mínima petjada de carboni”. Són peces de ceràmica molt especials “que volen ser un homenatge a la singularitat de cada persona, com ho són les pigues. El fang utilitzat té uns puntets (òxid de ferro) similars a les pigues, d’aquí el nom de la col·lecció, una metàfora d’allò que et fa ser tan especial. Són peces funcionals minimalistes que et conviden a gaudir d’un moment, mentre aprofites per observar tot allò que et fa ser una persona única. Cada peça proposa un moment per celebrar el teu univers”. Volen transmetre, doncs, benestar i ser inspiradores, ja que han sorgit d’un procés que requereix paciència, cura i atenció i que comporta molt de temps.
La majoria de les creacions de Bruma s’han fet al torn, element que la Cristina combina, a vegades, amb la tècnica de modelatge. L’experiència —i vivència— de crear “requereix dedicació i, sobretot, molta paciència! Una peça triga aproximadament uns 15-20 dies a estar feta, i tot plegat implica pensar amb què es vol fer, tornejar, retornejar, polir… Abans d’entrar a la primera fornada, la peça s’ha d’estar assecant entre 5 i 8 dies, depenent de cadascuna (n’hi ha que s’han de deixar assecar molt lentament perquè no s’esquerdin ni es deformin). Una vegada està seca, entrarà a la primera cocció (anomenada biscuit), on arriba fins a una temperatura de 980 °C (aquest procés dura unes 24 hores, aproximadament, i transforma el que és l’argila en un material més dur i apte per poder-lo revestir amb un esmalt). Després s’esmalta i torna a entrar al forn, on aquesta vegada hi romandrà unes 48 hores, amb una temperatura màxima de 1.250 °C, per aconseguir una peça resistent i forta”.
La màgia de la ceràmica la va enamorar des del primer dia. Diu que és la seva meditació personal, un conjunt de processos artesanals que li aporten pau, tranquil·litat i sensació de llibertat. “Tot s’atura, per viure el present.”
Parlem amb la Cristina perquè ens descobreixi més secrets de Bruma Ceramics.
Si haguessis d’explicar a algú altre qui ets, com et definiries, com a persona? I com a artista?
Em definiria com una persona pacient, sensible i discreta. M’agrada fer ioga, les postes de sol i l’olor de cafè dels matins. Em definiria com una artista minimalista, molt influenciada també per l’art japonès i per la bellesa pròpia de la imperfecció.
Com descriuries la teva trajectòria vital, fins avui dia?
Incerta, sorprenent…, una estreta relació amb les muntanyes i l’art.
I els canvis en la teva trajectòria professional, sempre associats a la vessant artística? Com ha estat la teva evolució en aquest sentit?
En la meva trajectòria professional necessitava LLIBERTAT; poder crear sense un encàrrec previ i lligat a unes directrius marcades. Els clients que teníem a l’agència on treballava com a dissenyadora gràfica eren multinacionals força grans i jo no compartia els mateixos valors. Un dia, després de rebre un correu en què s’informava d’una formació intensiva de ceramista, vaig decidir deixar la feina d’oficina i fer el curs. Em vaig donar un any de marge.
Cada peça de la seva col·lecció Freckles —principalment, peces de vaixella com ara tasses, plats i bols, o decoratives com ara safates, gerres, plats per a joies…— vol ser un homenatge a la singularitat de cada persona.
Parles que, des de ben petita, ja tenies inquietuds i interessos relacionats amb la ceràmica i els processos artesanals. Què en recordes, de la teva infantesa vinculada a l’art?
De petita sempre deia “vull ser pintora!”; m’encantava pintar i dibuixar, i ho feia constantment. Recordo fer dibuixos per a tothom! Del meu besavi no en tinc cap record, ja que va morir set mesos abans de néixer jo, però tothom diu que soc l’artista de la família. No hi ha hagut ningú més que s’hagi dedicat a l’art (almenys de moment).
Què et van aportar la formació i els coneixements que vas adquirir amb la Corrie Bain?
La Corrie treballava a El Torn Barcelona, una escola de ceràmica on fan worskshops i classes setmanals. El 2018 vaig tenir el meu primer contacte amb el torn allà, fent un curs intensiu de cap de setmana del qual ella era la professora. Em va agradar tant que em vaig apuntar a classes setmanals de torn a un altre taller que quedava més a prop de la feina! Al cap d’un any vaig rebre un correu de la Corrie en què m’informava que havia muntat el seu propi taller i que faria un curs de ceramista de tres mesos intensiu. Per a mi això va ser EL SENYAL! Vaig deixar la feina el maig del 2019 i al setembre començava el curs.
Com van ser els inicis de Bruma com a projecte?
L’estiu del 2018, a Tenerife (on vaig viatjar amb l’Uri, la meva parella, per fer surf), va ser un moment vital i de canvis. Va ser aleshores quan vaig decidir que si mai iniciava un projecte personal li posaria el nom de Bruma, molt simple i bonic.
L’inici va ser molt emocionant i motivador. Somiava el torn i totes les peces que faria. Dormint em venien idees i l’endemà, al taller, les intentava dur a terme. Això sí, anava amb la “5a marxa” posada tot el dia sense parar, fins i tot combinant algunes feines de disseny gràfic com a freelance. Llavors va arribar la COVID-19 i gràcies a això vaig parar. Em va anar molt bé reflexionar i tocar de peus a terra una mica. Vivia a Barcelona amb la meva parella, i vam arribar a la conclusió que tots dos volíem deixar el ritme frenètic de ciutat i fer un replantejament d’estil de vida. Tots dos som de muntanya (ell, de Puigcerdà, i jo, d’Andorra), així que quina millor opció hi havia que no fos tornar a les arrels? Al desembre del 2021 ens vam mudar a Puigcerdà i crec que és la millor decisió que podríem haver pres, perquè hem fet un gran canvi pel que fa a qualitat de vida. Aquells mesos, cal dir-ho, van ser, però, molt durs pel que fa a la feina. Pensava que aviat trobaria un espai on poder muntar el taller i, finalment, vaig estar gairebé fins a l’agost sense poder produir. No trobava un local adequat a les meves necessitats. Com que no tenia ingressos, ja que ho havia aturat tot, vaig decidir tornar a agafar petits encàrrecs de disseny gràfic, fins al punt que, amb una bona amiga d’Andorra, hem acabat muntant NEVA, un estudi de disseny gràfic i storytelling (www.estudineva.com). Així que, ara mateix, el meu dia a dia passa per fer malabars amb dues feines que, per sort, m’encanten i puc combinar bé.
“L’inici va ser molt emocionant i motivador. Somiava el torn i totes les peces que faria. Dormint em venien idees i l’endemà, al taller, les intentava dur a terme.”
Quin vincle hi mantens, amb l’entorn on vius? Com són presents, aquest vincle i la natura, a la teva vida?
Vaig néixer a Andorra i hi vaig viure fins als 18 anys, quan vaig anar a estudiar a Barcelona. El vincle hi ha estat sempre, i la natura forma part de la meva essència i la dels meus projectes.
Com definiries la teva relació amb els materials que empres en les teves creacions? Com els selecciones? I els colors o esmalts? Els elabores tu mateixa? D’on obtens els pigments?
Normalment treballo amb gres d’alta temperatura. És un fang molt resistent sobretot perquè faig peces de vaixella que probablement s’hagin d’apilar i posar al rentaplats. Al llarg de la carrera de ceramista he creat molts esmalts jo mateixa, però només n’utilitzo tres, dels meus (una recepta secreta!). El món dels esmalts és un altre món a part i en què m’encantaria aprofundir.
Quines tècniques empres, i per què?
Les peces que faig estan fetes principalment amb torn, tot i que últimament també m’agrada molt anar-ho alternant amb modelatge. Si faig modelatge, m’agrada fer les peces amb la tècnica del pessic, una tècnica ancestral i molt intuïtiva amb uns resultats orgànics i irregulars. Inclús es poden veure les traces dels dits quan pessigues el fang… M’encanta!
“Mantinc una estreta relació amb les muntanyes i l’art. El vincle hi ha estat sempre —vaig néixer a Andorra—, i la natura forma part de la meva essència i la dels meus projectes.”
Per a tu és important que les teves creacions tinguin una vessant utilitària? Per què?
M’agrada fer peces utilitàries perquè t’acompanyin en els rituals del dia a dia i et facin sentir a gust (una tassa de cafè, un platet per a l’encens…). No és important que tinguin una vessant utilitària, però són les peces amb què més gaudeixo.
En la teva obra, el respecte cap al medi ambient es tradueix, per exemple, en el fet que penses en peces que puguin passar de generació en generació. Com és present, aquesta consciència a l’hora de crear?
El respecte cap al medi ambient és més aviat pels materials que utilitzo a l’hora de treballar. Per sort, el fang que em sobra en el procés de producció el puc reciclar infinitament. Per al packaging utilitzo sempre cartró i materials ecològics i respectuosos amb el medi.
Com és, en general, el teu procés creatiu? Com i des d’on comença? En què t’inspires, com desenvolupes noves idees i com és un dia qualsevol a la teva vida?
Quan creo, el món i el temps s’aturen. És un moment en què em sento molt en pau i en què no penso en res més. M’agrada molt anar provant i experimentant pel camí. Com deia Picasso, la inspiració t’arriba mentre treballes, oi? Doncs en el meu cas és exactament així! Quan hi ha alguna forma que m’agrada, la passo pel forn com a prototip i l’esmalto. Sempre tinc la llibreta a prop per apuntar-me tot el que passi pel forn, ja que el fang encongeix un 14% entre fornada i fornada, llavors és important saber les mesures de la peça quan està crua per si la volguéssim replicar.
“Les peces que faig estan fetes principalment amb torn, tot i que també m’agrada molt anar-ho alternant amb modelatge. Si faig modelatge, m’agrada fer les peces amb la tècnica del pessic, ancestral i molt intuïtiva amb uns resultats orgànics i irregulars.”
Quin lligam hi tens, amb cada peça que crees al torn? Com s’hi impregna, la teva essència?
A l’inici, quan començava amb la ceràmica, tenia un gran aferrament cap a tota peça que creava. Aquest apego l’he anat perdent, sobretot arran del curs de ceramista, ja que ens feien partir moltes peces per la meitat per veure el gruix que tenien, etc.
La meva essència s’impregna en la delicadesa de la forma. Inspirada sempre pels subtils contrastos de colors, materials…, intento extrapolar a les creacions l’amor que tinc cap a la natura.
Què distingeix les teves peces?
“Handmade ceramics for cozy moments”: aquesta és la frase que resumeix l’essència de Bruma Ceramics. Productes artesanals per fer-te sentir a gust en el teu dia a dia. Penso que la meva clientela valora, de les meves creacions, que siguin peces fetes a mà. El primer que em demana algú quan soc present a un mercat és: “tot això ho fas tu?”.
“Quan creo, el món i el temps s’aturen. És un moment en què em sento molt en pau i en què no penso en res més. M’agrada molt anar provant i experimentant pel camí.”
Fas obres personalitzades i per encàrrec?
Sí, també faig encàrrecs personalitzats. Cal dir que el que més he gaudit fent ha estat una vaixella sencera per a la casa de platja d’una noia.
I què és el que t’agrada més i menys, de la teva professió?
El que més m’agrada és la llibertat que tinc a l’hora de crear i d’estructurar-me la feina. Cada setmana és diferent, cada encàrrec és diferent…, és increïble i mai m’avorreixo! El que menys m’agrada són els enviaments. Com que es tracta de peces molt delicades, s’han d’embolicar molt i molt bé; i el cost d’enviament no és barat…, això també encareix la peça.
El teu taller es pot visitar, però a més imparteixes cursos, tallers, workshops, classes de ceràmica per a grups privats… Què descobreix, qui s’hi apunta? Tothom hi pot assistir?
Sempre estic encantada de rebre visites! Durant la setmana estic produint i fent encàrrecs, i els caps de setmana faig workshops tant oberts al públic com per a grups privats. Són tallers dissenyats com un primer contacte amb el fang.
Presentes les teves creacions en mercats? En quines mostres se’t pot trobar, habitualment?
Sí! El Tipis Cerdanya és un dels mercats on em podreu trobar, en les edicions de Nadal i d’estiu. I també assisteixo a La Serenalla, un mercat molt xulo que es fa a Andorra.
“La meva essència s’impregna en la delicadesa de la forma. Inspirada sempre pels subtils contrastos de colors, materials…, intento extrapolar a les creacions l’amor que tinc cap a la natura.”
Pel que fa a la vida a Puigcerdà, el teu treball com a artesana et permet disposar de temps lliure per gaudir de la natura?
Ara mateix, amb les dues feines que tinc, m’està costant una mica trobar temps lliure. Però els caps de setmana que no faig workshops intento sortir a fer alguna excursió i gaudir de la preciosa Cerdanya.
Creus que les diferents expressions artístiques s’han de posar més en valor a l’hora de dinamitzar el territori, com a atractiu patrimonial?
I tant! Formen part de la seva identitat i s’han de posar en valor. Vivim en un territori preciós i molt autèntic, però la globalització i el gran consum fan molt de mal, perquè contribueixen al fet que es perdi l’essència. Tot i així, van apareixent projectes amb molta identitat i ànima al territori, i espero que segueixi així!
Convidaries altres persones a endegar un projecte com el teu i a fer un pas com el que vas fer, en un entorn natural i endegant el projecte de la teva vida?
Convido i animo tothom que dubti a fer el pas a endegar el seu propi projecte. Ara mateix no concebo el fet de treballar per a ningú. És veritat que no és fàcil, però és el preu que es paga per la llibertat.
“Estic encantada de rebre visites! Durant la setmana estic produint i fent encàrrecs, i els caps de setmana faig workshops tant oberts al públic com per a grups privats. Són tallers dissenyats com un primer contacte amb el fang.”
Dius que crear amb el torn implica joc i experimentació. Què t’agradaria fer, més endavant?
Tant el torn com el modelatge impliquen joc i experimentació, i són dues tècniques que m’agrada molt anar combinant. Més endavant també m’agradaria aprendre a fer motlles de guix, per si mai he de fer un gran nombre de peces seriades, com per exemple en el món de la restauració.
Finalment, com l’imagines, el teu futur?
Intentaré viure el dia a dia i deixar que la vida em sorprengui. M’encantaria poder seguir creant, viatjar… i no deixar mai d’aprendre d’altres ceramistes!
*Tot i que la traducció al català de bruma hauria de ser boira, la ceramista prefereix el terme en castellà, atenent a que es refereix a “allò que de vegades t’impedeix veure-ho tot, però que, quan marxa, es distingeix molt clar”.
Bruma Ceramics
Avinguda dels Pirineus, 5
Puigcerdà (Cerdanya)
Girona
Telèfon: 677 742 640
hello@brumaceramics.com
www.brumaceramics.com
Instagram
@bruma.ceramics
Persona de contacte: Cristina Pallàs Mora
