Hotel Tierra Buxo

La Marta i el Romain són una parella que es van conèixer a París treballant en l’hostaleria. Al cap d’uns anys van decidir canviar totalment de vida i tirar endavant el seu propi projecte. El 2018 van obrir un petit hotel boutique a Arcusa, una aldea de poc més de trenta habitants situada a gairebé 900 metres d’altitud, a la comarca del Sobrarbe (Aragó), el poble dels avis de la Marta i on ella passava les vacances quan era petita.

Un petit hotel amb vista al Pirineu per sentir-se com a casa

Hotel Tierra Buxo és un hotel de cinc habitacions amb vista al Pirineu i a la Serra de Guara, construït en el lloc on hi havia hagut el paller de l’avi de Marta. L’entorn és paradisíac i infon pura calma, l’hotel està pensat perquè el visitant es relaxi i gaudeixi del lloc, i la Marta i el Romain ofereixen als seus hostes totes les atencions que tenen al seu abast. No és per casualitat, doncs, que només amb quatre anys, Hotel Tierra Buxo sigui un dels hotels més ben valorats en les aplicacions de reserves i tingui immillorables crítiques per part dels seus hostes.

Parlem amb la Marta perquè ens expliqui una mica més la seva història i com els va el seu projecte.

Tant tu com el Romain veniu del món de l’hostaleria i us vau conèixer treballant a París. Com era la vostra vida i la vostra feina en aquesta gran capital?
La veritat és que els anys que vam passar a París vam estar molt bé. Vivíem molt prop de la Torre Eiffel, o sigui que era un lloc molt cèntric.
En el meu cas, vaig anar a París d’Erasmus el 2004 amb 23 anys (estudiava turisme a la universitat) i vaig començar a treballar com a recepcionista a l’InterContinental Paris Le Grand (de 470 habitacions), un dels hotels de luxe amb més història de la ciutat. Vaig anar promocionant en diferents llocs durant tretze anys: vaig estar al Club Lounge (que és com un petit hotel dins l’hotel) i, entre altres responsabilitats, els últims cinq anys els vaig passar organitzant estades de grups (delegacions diplomàtiques, rodatges, congressos, etc.). Tot això em va donar una experiència molt àmplia pel que fa a la gestió d’un hotel, però també pel que fa als clients (cultures molt diverses, la importància de buscar l’excel·lència en els detalls, oferir sempre una experiència única, etc.).
Vaig conèixer el Romain a l’hotel, ell també hi treballava, ell s’hi va estar quinze anys en total. Va començar com a cambrer al restaurant de l’hotel (el mític Café de la Paix) i va anar evolucionant amb els anys, com a maître d’hotel i al final assistent del director del restaurant.
Tots dos havíem arribat a unes posicions on ja no era tan fàcil evolucionar i amb bastant estrès.

«La decisió de deixar París no va ser tant perquè no ens agradés la vida allà, sinó per tenir l’oportunitat de fer un pas més en la nostra carrera».

Com va sorgir la idea de deixar la gran ciutat i començar el vostre projecte en el petit poble d’Arcusa?
La decisió de deixar París no va ser tant perquè no ens agradés la vida allà, sinó per tenir l’oportunitat de fer un pas més en la nostra carrera.
És un projecte en el qual jo ja havia pensat quan estudiava turisme a la universitat, ja que Arcusa era el meu poble per a les vacances i veia que aquesta zona era cada vegada més turística.
La primera vegada que vaig venir amb el Romain (ell és de la Bourgogne), crec que el 2006, li vaig parlar del projecte. Però en aquell moment tots dos teníem 25 anys i estàvem bé a París, per tant, no era el moment.
I el 2014, érem de vacances a Arcusa i fent una excursió per la zona ens vam trobar una parella de turistes francesos. Ens van explicar que estaven enamorats d’aquesta regió però que hi faltaven serveis. Aquella mateixa tarda el Romain hi va estar donant voltes i em va dir: «I per què no deixem París i venim a muntar alguna cosa a Arcusa?».

Com va ser el procés de passar de la idea a la realitat, en un projecte com aquest en el qual es necessita una gran inversió? Quant de temps va durar?
Quan el Romain em va proposar la idea, no li va costar gaire de convèncer-me. El fet de poder crear des de zero el nostre propi projecte, després de l’àmplia experiència que havíem adquirit a París, era un somni que podíem fer realitat.
Al setembre d’aquell mateix any ja estàvem buscant arquitectes per al projecte i mirant a veure què es podia fer.
Just al costat de casa dels meus avis i de la meva mare, el meu avi havia construït als anys 60 un magatzem agrícola. Darrere d’aquell edifici teníem un terreny des del qual hi ha unes boniques vistes a la Serra de Guara.
La idea era mirar de restaurar l’edifici i fer un establiment de poques habitacions, i al terreny fer un jardí amb piscina amb vista a la muntanya. Al final per diverses raons es va arribar a la conclusió que valia més enderrocar l’edifici i crear-ne un de nou recuperant la pedra de l’antic per fer la façana. D’aquesta manera va ser més fàcil construir un edifici sostenible i instal·lar un terra radiant que funciona amb geotèrmia, una energia renovable. Vam tenir la sort de treballar amb dues arquitectes (Lourdes Gambús i María Canales), totes dues de la zona, que de seguida van entendre el concepte que buscàvem: combinar l’estil d’un edifici de pedra amb un toc modern.
De setembre del 2014 fins a setembre del 2016 (quan vam començar les obres) vam estudiar el càlcul aproximat de la inversió i la viabilitat del projecte. També vam contactar amb hotels de la província d’Osca; va ser molt bona idea perquè ens va permetre conèixer hostalers de la zona, la seva experiència, i vam poder prendre nota dels bons consells que ens van donar i ens va animar, encara més, a continuar tirant endavant el projecte.
Al setembre del 2016 vam començar les obres, que van durar aproximadament un any i mig.
A més, el Romain va fer un curs intensiu de cuina en una coneguda escola de París i després es va formar també amb un xef d’aquí per aprendre les bases de la cuina espanyola i aragonesa.
A l’abril del 2018 vam inaugurar l’hotel.

En aquest cas, les administracions responen?
Vam tenir un gran suport de les administracions. D’una banda, vam rebre una subvenció dels Fons europeus LEADER.
D’altra banda, l’avantatge de crear un projecte com aquest en un poble petit és poder tenir una relació molt pròxima amb l’ajuntament d’Aïnsa (al qual pertanyem). L’alcalde, Quique Pueyo, ens va animar des del principi. Ell va donar a conèixer també el nostre projecte a la Diputación Provincial de Huesca. Gràcies a això, el dia de la inauguració vam comptar amb la presència de diferents autoritats i això va comportar que els mitjans de comunicació s’interessessin pel nostre projecte. Ens va donar una gran visibilitat abans d’obrir l’hotel i es va traduir en bastantes reserves. Encara avui dia, al cap de quatre anys, acollim parelles que ens van conèixer en aquell moment i s’havien guardat el nostre hotel per fer una escapada quan poguessin.

Expliqueu-nos el perquè del nom.
«Tierra buxo» és com es coneix la zona on som, Arcusa i els pobles de la rodalia. L’origen és que fa uns noranta anys, a França estava de moda un joc de bitlles (semblant a la petanca) que es feien amb boles de boix o buxo (en aragonès) i en aquesta zona es va produir una petita indústria que consistia en l’obtenció d’aquestes boles de boix, que es troben entre les arrels i el tronc d’aquesta planta.

«Vam voler combinar tots dos conceptes, el tracte personalitzat de l’hotel de París i la relació propera amb els hostes de les chambres d’hôtes, per això vam crear un hotel de només cinc habitacions, però de gamma mitjana-alta».

Com ha influït la vostra experiència en el món de l’hostaleria i la vostra vida a París en la concreció del projecte? Per què vau decidir fer un hotel de només cinc habitacions i Adults Only concretament?
Durant els anys que vam treballar a París vam poder adquirir molta experiència sobre la relació amb els clients, buscar sempre l’excel·lència, tenir cura dels detalls, etc. D’altra banda, a França existeix el concepte de chambres d’hôtes, en les quals pot haver-hi com a màxim cinc habitacions. S’assembla una mica al turisme rural, però el contacte amb els hostes és molt més proper, ja que en moltes d’aquestes cases els propietaris ofereixen esmorzars i sopars als seus convidats.
En el nostre cas vam voler combinar tots dos conceptes, per això vam crear un hotel de només cinc habitacions, però de gamma mitjana-alta, per poder proposar un tracte molt personalitzat, però també una relació molt propera amb els nostres hostes (com en les chambres d’hôtes franceses). A més, quan vam estudiar l’oferta d’allotjaments a la nostra comarca, el Sobrarbe, vam veure que gairebé no hi havia conceptes com el que volíem crear.
La clau per a l’èxit del projecte era la diferencia: hotel molt petit per poder proposar una servei personalitzat, decoració cuidada en un edifici amb caràcter i tenir cura dels detalls, en el tema de la restauració, oferir productes de molta qualitat, la majoria de la zona.
El concepte d’Adults Only era una diferenciació addicional. Com que som en un poble tan petit on regna la tranquil·litat, poder relaxar-se a la piscina, prenent alguna cosa, amb un bon llibre, gaudint de les espectaculars postes de sol que tenim a Arcusa i com a únic so de fons el cant dels ocells o una música d’ambient és un luxe al qual molts dels nostres hostes donen un gran valor.

El concepte de l’acompanyament màxim al client, que us defineix tan bé, era una premissa des del principi, doncs?
Per descomptat. Era una manera de diferenciar-nos, un valor afegit, i una possibilitat d’oferir una experiència diferent.
Els nostres hostes no venen a Tierra Buxo buscant només un allotjament de qualitat. Llegeixen els comentaris a Internet en què es parla de nosaltres, per tant, ja saben que venen a casa nostra. Sempre ho diem, els nostres hostes són com amics que ens venen a visitar, però que encara no coneixem. Amics que volem cuidar al màxim perquè descansin, desconnectin, gaudeixin d’un sopar i un esmorzar agradables, descobreixin el paradís en què vivim i se’n vagin enamorats.
La relació amb els nostres hostes és molt especial, en el nostre cas no existeix el check-in online (per citar un exemple), som tot el contrari: quan arriben si veiem que tenen ganes de conèixer més coses de la nostra regió o del nostre projecte, és molt habitual que ens quedem asseguts a la recepció durant una bona estona compartint una bona conversa. O després de sopar, a la nostra terrassa, al bar, quan tornen d’excursió o al voltant de la piscina. Ens encanta compartir moments agradables amb els nostres hostes. I gràcies a això molts repeteixen i ens recomanen. I molts s’han convertit en amics de veritat.

A més de vosaltres dos, treballa algú més a l’hotel?
Sí, nosaltres dos som autònoms i tenim la meva mare contractada perquè ens ajudi amb la neteja de l’hotel.

Com van ser els inicis? Com es rep al primer hoste?
Des del principi teníem clar que el nostre projecte funcionaria, si no, no l’hauríem tirat endavant. Però els primers mesos van ser una mica estressants perquè sempre hi ha molts dubtes.
Al primer hoste se’l rep amb molta il·lusió i afecte, mirant de fer tot el possible perquè gaudeixi al màxim de l’estada. I gràcies a això comencen a arribar els primers comentaris positius a Internet, la qual cosa ens anima encara més a seguir endavant amb el nostre somni i ens dona forces per al primer estiu (el 2018), en el qual vam tenir una ocupació boníssima, que no ens esperàvem, i des de llavors seguim igual d’il·lusionats i amb moltes ganes.

Aquesta atenció en els petits detalls es reflecteix, per exemple, en l’ajuda que oferiu als vostres hostes perquè descobreixin l’entorn, sobretot el Sobrarbe i la Serra de Guara, un paratge preciós però que no és tan conegut com el Pirineu. Com reben els hostes aquestes propostes?
Els clients venen aquí perquè busquen un hotel amb encant o atrets per racons més coneguts com el Parc Nacional d’Ordesa. Quan són aquí els parlem de paratges menys coneguts però que són preciosos, com ara la zona de Lecina, el congost de l’Entremón, o pobles com Morcat o Bagüeste, llocs increïbles en els quals hi ha molt pocs turistes. I per això els nostres hostes se’n van encantats i se senten privilegiats d’haver pogut gaudir de llocs tan especials gairebé per a ells tot sols (res a veure amb les massificacions d’altres zones).

«Per esmorzar i per sopar ens agrada proposar productes que hem seleccionat perquè són de molta qualitat, la majoria de kilòmetre zero».

A més de procurar una estada perfecta, també doneu molta importància a la restauració. Com han influït els anys que vau passar a París en la vostra cuina i en la carta?
El fet de tenir productes tan bons a la nostra regió ajuda moltíssim perquè l’experiència gastronòmica dels nostres hostes sigui molt apreciada. Una de les claus també és la mida tan reduïda del nostre restaurant, només deu clients. Una cosa que vam aprendre quan treballàvem a l’hotel de París és la importància d’anotar les preferències de cada hoste. Des de la mena d’habitació que els ha agradat, la temperatura que s’estimen més, quina beguda calenta es prenen cada matí, quin tipus de vi els agrada per sopar, si tenen qualsevol intolerància o producte que no mengin o no els agradi, quines excursions han fet, per a quan tornin proposar-los noves opcions, i un llarg etc. Conèixer les preferències dels nostres hostes ens permet anticipar tots els detalls perquè quan tornin fem tot el que és a les nostres mans perquè la seva estada sigui una experiència i un moment especial.
Per esmorzar i per sopar ens agrada proposar productes que hem seleccionat perquè són de molta qualitat, la majoria de kilòmetre zero, i com que tenim tan pocs hostes podem prendre’ns el temps necessari per explicar-los detalladament cada plat, triar un vi que pugui ser del seu gust, etc.
El Romain proposa una cuina relativament senzilla, ja que no pretenem ser un restaurant gastronòmic, però amb un toc especial en la presentació i en la qualitat dels productes que tria, a més d’una influència francesa en alguns dels plats que oferim.

Quina relació teniu amb els productors de la zona? Participeu en trobades o activitats? Hi ha algun esdeveniment o fira on us pugueu trobar o fer networking?
Ens encanta treballar amb petits productors de la zona i ens agrada conèixer la història de cadascun d’ells, moltes vegades són diverses generacions de productors, però en altres casos són gent com nosaltres que han apostat per venir al món rural a crear un nou projecte. I als nostres hostes els encanta conèixer les històries que hi ha al darrere.
A més, com que tots som projectes petits (en molts casos familiars), ens podem ajudar entre nosaltres i al mateix temps fer créixer la regió en què vivim perquè a poc a poc es torni a omplir de vida.
I relacionat amb els vins que oferim, un dels exemples dels quals sempre ens agrada parlar és el Projecte Vignerons, del Javier Buil, un expert en vins que va crear aquest projecte que uneix cinc petits cellers de la província d’Osca. El Javier fa cada any jornades de tast en les qual podem coincidir amb altres companys de la restauració .

«Tot aquests detalls que ens diferenciaven de la resta feien que els hostes ens triessin i vinguessin fins a Arcusa».

Què heu après i, fins i tot, canviat en aquests quatre anys?
Doncs la veritat és que no hem fet gaires canvis. Hem anat aportant petites millores a l’hotel, però són més aviat detalls.
Al principi molta gent ens deia que havíem d’obrir al màxim l’establiment i oferir el servei de bar o restaurant al migdia a la terrassa, fer ofertes amb preus més baixos per atreure els primers clients, etc., o que no ens arrisquéssim amb l’opció de fer un hotel només per a adults, ja que perdríem moltes possibles reserves.
I nosaltres vam fer tot el contrari, ja que teníem les idees molt clares de la mena d’establiment que volíem proposar. Podria semblar que això ens limitaria i, en canvi, va ser tot al contrari. Tots aquests detalls que ens diferenciaven de la resta feien que els hostes ens triessin i vinguessin fins a Arcusa, que en molts casos tornin i ens recomanin. Per tant, no ha calgut canviar el concepte, al contrari.
Què hem après? Doncs que quan es té un projecte amb les idees molt clares cal lluitar pel teu somni, malgrat el que et puguin dir els altres. I també que la il·lusió mou muntanyes i et pot fer arribar lluny.

D’on venen els vostres hostes? Com us coneixen?
Des de desembre fins a març, els nostres hostes venen principalment de les regions pròximes (Saragossa, Catalunya i, no tants, però també, bascos i valencians). Des de l’abril fins a finals d’octubre, també acollim bastants francesos, belgues, holandesos i alguna parella d’anglesos o d’altres nacionalitats.
Ens coneixen sobretot gràcies a les xarxes socials, portals com ara Booking, Trip Advisor i també el nostre posicionament a Google, a més de recomanacions d’altres hostes que ja han vingut.

«Les xarxes socials són una molt bona eina per donar-se a conèixer, gràcies a elles hem pogut arribar a qualsevol lloc del món».

Sou molt actius en la comunicació online i sobretot en xarxes socials. Com influeix això en el vostre negoci? Creieu que sense aquestes eines hauria estat possible que el vostre projecte creixés al ritme que ha crescut?
Som afortunats ja que avui en dia donar a conèixer un hotel que acaba d’obrir (o qualsevol altra empresa) és molt més fàcil gràcies a Internet i a les xarxes socials, que donen molta més visibilitat. Això ho vam tenir molt en compte a l’hora de decidir crear aquest projecte. Abans calia molt més temps, s’havia esperar uns quants anys per aconseguir els percentatges d’ocupació que vam tenir ja des del primer estiu.
Les xarxes socials són una molt bona eina per donar-se a conèixer, gràcies a elles hem pogut arribar a qualsevol lloc del món i rebre hostes de l’Aràbia Saudita, el Japó o Singapur; però també ajuden a mantenir el contacte amb els hostes que ja han vingut i ens segueixen a xarxes com Instagram o Facebook.

«Hi ha gent que ens confessa que van dubtar que ens pogués anar bé, que creien que un hotel en un poble tan petit i desconegut no podia funcionar».

En només quatre anys heu aconseguit penjar el cartell de complet durant molts mesos. En gran part per tot el que vosaltres oferiu, però també per l’encant del paratge. Però, oi que al principi els habitants de la zona dubtaven que un lloc com aquest tingués interès o que el projecte pogués tenir èxit? Per què creieu que passa, que la gent de la zona siguin els que, a vegades, els costi més valorar el que tenen?
Sí, en el seu moment no en vam ser tan conscients, però ara que ja han passat quatre anys i les coses ens van bé, hi ha gent que ens confessa que en aquell moment van dubtar que ens pogués anar bé, que creien que un hotel en un poble tan petit i desconegut no podia funcionar, i molts van arribar a pensar que ens arruïnaríem.
Però teníem les idees molt clares des del principi sobre el tipus de negoci i establiment que volíem proposar, i a més coneixíem projectes per la província d’Osca, alguns fins i tot situats en zones encara menys conegudes, que funcionaven, per tant, només podia ser un èxit.
I tot ha canviat molt en els últims anys. Als anys 90 i a principis dels 2000 la tendència era fer hotels grans a un preu assequible i situats en un lloc estratègic. Ara és a l’inrevés, la gent cada vegada busca més allotjar-se en hotels com més petits, millor, i estar en un lloc tranquil. I després de la pandèmia, encara més.
També pensem que els habitants d’aquesta zona no són conscients del tot del gran potencial que té Arcusa i la rodalia i, no obstant això, hi ha paisatges d’immensa bellesa i totalment verges.

Com valoreu després de quatre anys aquest canvi de vida? Us ha costat adaptar-vos-hi?
Sens dubte ha estat un canvi de vida important, no tant per la nostra feina, sinó més aviat pel lloc, ja que abans vivíem al mig de la ciutat de París i ara, en un poble molt petit, com és Arcusa.
A vegades sí que trobem a faltar algunes de les activitats que es poden fer en una ciutat, i també els amics, però la qualitat de vida que hem trobat aquí compensa i molt.
A més, gràcies a l’hotel, hem conegut molts hostes que ja han tornat unes quantes vegades i s’han convertit en amics que tenim la sort d’acollir sovint.

«Totes les iniciatives que portin gent i vida són més que benvingudes per tots els habitants de la “Tierra Buxo”».

Com us ha acollit el poble? I com ha acollit el canvi que ha suposat per al lloc que de sobte sempre hi hagi visitants?
L’acollida del poble ha estat extraordinària des del primer moment. A mi em coneixen des que era petita, perquè venia a passar-hi els estius i molts caps de setmana, i estan orgullosos que algú amb orígens familiars al poble hagi apostat de tornar per crear aquest projecte.
Després d’obrir l’hotel, el poble ha sortit ja diverses vegades a la televisió autonòmica i això és un gran orgull per als veïns d’Arcusa, el fet que per fi s’hagi situat al mapa.
Aquesta zona ha patit una gran despoblació en els últims anys, per la qual cosa totes les iniciatives que portin gent i vida són més que benvingudes per tots els habitants de la «Tierra Buxo» (com es coneix a Arcusa i els pobles de la rodalia).

Sou una parella jove que decidiu deixar la ciutat per viure en un poble petit a la muntanya. Penseu que s’està produint un canvi en aquest sentit?
Sí, i tant, i encara més després de la pandèmia. Cada vegada és més habitual trobar parelles o gent jove o relativament jove que vol venir a viure a zones rurals com la nostra.
L’únic problema que es troben és la falta d’habitatge. I és una pena, ja que corre el risc que s’hagi de tancar l’escola de Paüles, on van els nens que viuen a Arcusa i els pobles de la vora, si no arriben més nens en els pròxims anys.

Com us veieu d’aquí a deu anys? Com veieu el vostre projecte?
Molta gent ens pregunta si pensem ampliar-lo, però no és la idea que tenim, en absolut. Per al futur, ens veiem amb el mateix nombre d’habitacions, per poder continuar oferint aquest tracte tan personalitzat que fa que els nostres hostes tornin i ens recomanin.
La idea és anar fent petites millores a l’hotel perquè cada dia l’experiència d’aquells que ens visiten sigui encara més satisfactòria, continuar descobrint la zona, per poder oferir noves opcions d’excursions als hostes que ja han vingut diverses vegades i, en definitiva, continuar gaudint del que més ens agrada, repartir felicitat i moments inoblidables.


Hotel Tierra Buxo

C/ Sant Esteban, 14
22149 Arcusa, Osca

+34 974 941 131
+34 681 028 674
info@hoteltierrabuxo.com

www.hoteltierrabuxo.com I
nstagram @hoteltierrabuxo
Facebook

Persona de contacte: Marta Romero Castillo

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Borda Marengo

Ovelles latxas, formatge de pastora i formatge roncal, a Isaba Veure història

Bauma de les Deveses

La recuperación, con métodos tradicionales, de la viticultura de altura en el Berguedà Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Penélope Clot

Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura  Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Cal Margarit

Cosmètica Natural de Lavanda i molt més Veure història

L’aranyonet

El arte de elaborar deliciosas conservas vegetales artesanas Veure història

Melmelades La Marmita

Amb l'estil de les nostres àvies i l'essència de la natura Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

Cal Calsot

La casa rural amb encant per desconnectar i gaudir de la natura Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Cal Casal d’Ossera

Melmelades, gelees, chutneys, patés de bolets i compotes, d’autora, artesanes i elaborades amb productes de proximitat Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

El Refugi de Cuberes

L’únic refugi guardat a la Reserva Natural de Boumort Veure història

Llum del Cadí

El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l'Alt Pirineu Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Cal Mandrat de Montellà

Vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura Veure història

Cal Andreuet

Agricultura ecològica d’alta muntanya Veure història

Patés de L’Aínsa

Patés artesans amb la recepta centenària dels pobles d'alta muntanya Veure història

Can Pastoret

Ramaders en extensiu i productors de patata ecològica a 1.350 m d’altitud Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

Botanica

Teixits, roba i complements amb tints naturals del Pirineu Veure història

NaturaLlibres

NaturaLlibres era un somni, el somni atrevit i temerari de la periodista Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay que, un dia, en ple confinament, en va sembrar la llavor. Marxar de Madrid —on vivia— per instal·lar-se a Alins, a 1.048 metres d’altitud, el poble on havien residit els seus besavis. Veure història

NaturaLlibres

NaturaLlibres era un somni, el somni atrevit i temerari de la periodista Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay que, un dia, en ple confinament, en va sembrar la llavor. Marxar de Madrid —on vivia— per instal·lar-se a Alins, a 1.048 metres d’altitud, el poble on havien residit els seus besavis. Veure història

Debosc

Proposta d’agroecologia que duu l’empremta de les seves il·lusions: alimentar-se de forma saludable i amb productes de qualitat, i buscar solucions a l’abandonament de les terres de cultiu i els seus boscos Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2022 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio