Un centre de referència en fructicultura a l’Alt Pirineu
A RibagorSanes produeixen varietats de poma i pera selectes, però sobretot es caracteritzen per comptar amb més de cent varietats autòctones i tradicionals d’aquestes dues fruites, amb característiques i notes de tast per a tots els gustos. Com diuen, tenen “el millor de cada poble”.
Pel que fa a l’Observatori de varietats autòctones i comercials de les citades fruites de muntanya, es tracta d’un centre de recerca privat on s’estudien algunes de les millors varietats comercials estrangeres, especialment aquelles resistents al fong del motejat, i les millors varietats tradicionals del territori que es va batejar com a “la Ribagorça Romànica”. L’Observatori es finança, d’una banda, amb l’ajut de l’equip de Biodiversitat Cultivada de la Generalitat de Catalunya (i els ajuts de Conservació de Recursos Genètics), i, d’una altra banda, amb la mateixa producció, en forma de fruita de taula, fruita per cuinar i sucs naturals envasats. Així, fan venda directa dels productes a l’explotació, en fires i mercats de la Ribagorça i també en agrobotigues de la comarca, mentre que el centre es pot descobrir amb les visites guiades que organitzen (amb cita prèvia, des de l’abril i fins al novembre), per a professionals, aficionats o famílies.
Expliquen que, d’aquesta manera, qui consumeix els seus productes, a més de gaudir de l’excel·lència de la poma i la pera de muntanya, contribueix al manteniment i al coneixement de la col·lecció de varietats tradicionals, reservori de biodiversitat i conservatori de patrimoni cultural.
A RibagorSanes produeixen més de cent varietats autòctones i tradicionals de poma i pera. Tenen “el millor de cada poble”.
Dels inicis a la situació actual
En Xavi Farré i Sahún ens explica com van ser els inicis de RibagorSanes: “la plantació on jo vaig començar el 2009 (ara ja en tinc dues més en marxa) va ser, durant uns anys, una mena d’experiència de referència. Fou plantejada amb aquest objectiu, ser una plantació demostrativa que pogués confirmar que, agronòmicament, es podien obtenir pomes a l’alta muntanya com s’obtenen en altres territoris d’Europa (el massís central francès, els Alps, el Tirol…)”.
“Per aquí van passar tots els qui, després, a partir del 2012 i fins al 2017 o 2018, van estar plantant pomeres en intensiu nal Pirineu, perquè aquesta era una ‘primera’ plantació del sistema en el qual s’exclouen els animals del prat on plantes, posant-hi els arbres amb l’alta densitat que es considera imprescindible en la fructicultura moderna per aconseguir els resultats econòmics que es desitgen. Amb els anys s’ha vist que tothom ha acabat plantant amb aquests esquemes d’entre 3,5 i 4 metres d’amplada de carrer i els arbres situats entre 80 i 120 centímetres, amb tutors per aguantar els arbres, amb cable, i amb malla antipedregades i, si es pot, amb malla anticarpocapsa per evitar molts tractaments amb insecticides. Un esquema amb menys densitat d’arbres seria desitjable per sanitat vegetal, però fa molt més llarga l’amortització de les xarxes.”
“Molta gent es va decantar per les plantacions en ecològic perquè, d’entrada, els preus eren molt més bons –en Xavi comenta que, quinze anys després, han canviat molt les tornes i el preu és un altre. Per plantar i defensar aquestes petites plantacions de pomeres de potser dues hectàrees, per exemple, cal una bona inversió i, per això, amb les 10-15 iniciatives de persones valentes que van voler tirar-les endavant es va muntar una petita cooperativa de la qual jo formo part com a soci simpatitzant (Biolord) i que ha arribat a agrupar entre 15 i 20 hectàrees per fer-se un forat al mercat, distribuint, buscant clients… Però costa lluitar davant els set o vuit fructicultors privats del Pla de Lleida que tenen entre 500 i 1.500 hectàrees de tota classe de fruita i que han fet 15 hectàrees de poma en ecològic a muntanya tan sols per provar-ho. Han fet caure els preus.”
Qui consumeix els seus productes contribueix al manteniment i al coneixement de la col·lecció de varietats tradicionals, reservori de biodiversitat i conservatori de patrimoni cultural.
En Xavi es mostra molt crític. “És decebedor que persones que segueixen treballant en convencional i amb productes demostradament tòxics puguin conrear una part en ecològic ‘per provar’, mentre que els qui ho fem tot en ecològic perquè creiem que aquesta és l’única manera neta de fer les coses, ens hàgim trobat que ens han rebentat els preus amb els quals pensàvem recuperar la inversió que hem fet. És trist. Però és que simplement aquestes són les normes del capitalisme, davant les quals cal seguir lluitant, intentant caminar un pas més endavant amb la imaginació, i no pas estudiant els marges de benefici. Per tot això també cada cop més prefereixo dir que jo no ‘produeixo’ pomes, sinó que cultivo aliments i transformo unes fruites en uns altres aliments (compotes, sucs, poma seca…), que puc intercanviar per euros o per altres béns i serveis.”
Seguim conversant amb en Xavi perquè ens introdueixi amb més profunditat en el projecte.
Pots explicar-nos breument per què vas començar a desenvolupar RibagorSanes i quina n’és l’essència, com a centre de referència en fructicultura a l’Alt Pirineu?
Jo treballava a la casa familiar i estava acabant la tesi doctoral quan, des de l’Associació per al Desenvolupament de la Ribagorça Romànica, es va proposar plantar un camp en el marc d’intentar impulsar el desenvolupament harmònic i sostenible de la Ribagorça catalana i aragonesa conjuntament. Això em feia molta il·lusió, com a geògraf! Es va seleccionar un tros de casa per una sèrie de condicionants (localització, visibilitat, aigua amb pressió…), em van proposar participar-hi i formar-me, i hi vaig veure una oportunitat. Un cop finalitzat el projecte, quatre anys, es pot dir que jo ja era “addicte” a cultivar aliments de primera qualitat i tan bons, així que ja no em vaig plantejar deixar-ho.
“Cultivo aliments i transformo unes fruites en uns altres aliments (compotes, sucs, poma seca…), que puc intercanviar per euros o per altres béns i serveis.”
D’on prové, el teu vincle amb la fructicultura? Hi ha alguna tradició familiar prèvia?
Al Pirineu no es feva massa cas a la tradició familiar: la gent teniva arbres fruiters arreu (nogueres, codonyers, pomeres, pereres, pruneres, parres…) i alguns pobles s’especialitzaven a dur pomes i altres fruites a altres pobles que no en teniven tantes. A casa nostra també hi here ixa realitat, tot i que mon pare et diria que ha sigut ramader, i son pare igual, però és cert que padrí here plantat força arbres i naltres collívom fruita, de xics. També hi va haver comerciants que veniven a buscar bona fruita al país abans de l’inici de la intensificació a zona de Lleida, però no obstant això ningú es considerava fructicultor, ací dalt.
I tu, com et defineixes, com a persona?
Tinc una curiositat enorme i molta inquietud per descobrir coses. El fet que la qüestió de les pomes i les peres sigui tan variada fa que no em cànsigue, i em dona camps per experimentar. Si no tinc projectes no sento que estigui aprofitant el temps. La micropagesia és molt variada per definició.
Quantes persones formeu l’equip que gestiona i treballa a RibagorSanes?
Treballo essencialment amb Núria, la meua companya, que porta sobretot la part més tècnica de la caracterització morfològica de la fruita, que ens permet definir les varietats tradicionals i singulars de la comarca, veure les similituds o diferències amb les d’altres territoris… i ens ajuda una petita xarxa de voluntariat local.
“El món rural avui dia està molt desvinculat de les possibilitats de la terra.”
Què t’uneix, a Llesp, a l’entorn i com el gaudeixes?
Jo hi vaig néixer i, tot i haver-ne marxat per estudiar a Lleida i a Barcelona i haver voltat per diversos continents durant uns anys arran de la tesi sobre el Pirineu comparat amb les altres muntanyes, des que vaig tornar no m’imagino visquent en cap altra comarca. No se sap què pot passar, pr’això! La nostra família ha estat assentada a Llesp des de fa quasi 500 anys i jo soc feliç d’haver-m’hi pogut fundar una casa i trobar una manera de viure al terme mateix.
Quins han estat els principals obstacles que heu hagut de superar per poder tirar endavant amb RibagorSanes?
Les gelades de primavera són molt dures per la situació de la plantació, al fons d’una vall amb inversions tèrmiques. A l’abril i al maig, durant la floració, les nits són molt dures. M’he de llevar moltes vegades per controlar-ho tot, engegar el reg, i passem por perquè ens hi juguem tota la collita. D’altra banda, ja m’agrada que el principal obstacle sigui meteorològic, i no pas el mercat!
La vostra producció se centra en les pomes i les peres de muntanya, que cultiveu a prop de 1.000 metres d’altitud. Quins en són els trets característics que les fan tan especials?
Les pomes, a l’alta muntanya, a partir de 700-800 metres, poden expressar tot el seu potencial. No tenen tan estrès tèrmic, i això en potencia l’aroma i el color. Pel que fa a les pomes ribagorçanes, el que les fa especials també és l’oferta de varietats. Ara mateix, per exemple, jo compto amb unes 35 varietats comercials i 45 varietats de poma i 45 més de pera, autòctones o antigues. Això vol dir que tothom troba una poma que li agradi.
“Compto amb unes 35 varietats comercials i 45 varietats de poma i 45 més de pera, autòctones o antigues. Això vol dir que tothom troba una poma que li agradi.”
Com és el teu dia a dia, a RibagorSanes?
A mi m’agrada viure tranquil, viure lent; disfrutar de l’entorn on estic, dels moments del dia, de la família, del bosc, d’estar una estona amb els rucs, de cavar les trumfes… Un dia qualsevol varia molt segons l’època de l’any. Al final de la tardor, per exemple, esperes que el sol faci marxar el gebre, culls les pomes que quedaran per fer sidres, per a no comercialitzar… prepares comandes, etiquetes sucs, fas endreça, gestiones manualment mil coses, i fas les tasques pròpies d’una casa de pagès i de la vida al camp, que és el que m’interessa.
Les vostres pomes tenen algun tipus de segell o certificació?
Des del 2014 les pomes tenen el certificat del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), perquè a Catalunya no hi ha un segell específic de poma de muntanya, o del Pirineu…
Pel que fa a l’Observatori de varietats autòctones i comercials de pomes i peres de muntanya, quines són les tasques que s’hi duen a terme i quins en són els objectius?
L’objectiu és conèixer en profunditat i comparativament les pomes i les peres que tenim i veure com les diferents varietats s’adapten a les condicions de l’alta muntanya. Pel que fa a les varietats tradicionals, cada varietat que vam recollir (en molts casos molt pocs exemplars, fins i tot arbres únics) estava en un poble diferent, amb situacions, exposicions i altures diferents, diferent disponibilitat d’aigua… Aquí les vam posar totes –més o menys– en el mateix sòl, el mateix portaempelt, la mateixa conducció, cures…, per descobrir què passa. Les tasques que s’hi duen a terme són les de caracteritzar aquestes pomes tradicionals, analitzar-les, utilitzar-les segons els usos que ens suggereix l’etnobotànica (compota, sidra, peres per a confitar…). Intentem mantenir, cuidar i recuperar per als pobles aquesta diversitat, ja que moltes d’aquestes varietats antigues estan en risc d’extinció molt alt. Varietats que no exigien fer-los ni tractaments, ni podes, i que et donaven molts quilos de pomes, per exemple.
Nosaltres volem fer saber el valor d’aquestes varietats antigues, explicar per a què poden servir, fins al punt que, tractades adequadament, poden ser comercialitzades. I és clar, en general hi ha les tasques de qualsevol plantació: podar, dallar, mantenir instal·lacions, regar, aclarir la fruita…
“Les pomes, a l’alta muntanya, a partir de 700-800 metres, poden expressar tot el seu potencial. No tenen tan estrès tèrmic, i això en potencia l’aroma i el color.”
Dius que qui consumeix els vostres productes contribueix al manteniment i al coneixement de la col·lecció de varietats tradicionals. Quina resposta en tens, de la clientela habitual?
Hi ha gent que sap apreciar i valorar la feina que hi ha, i d’altra que la menysté. Hi ha un sector de la població que diu que tot això del menjar ecològic i local és una ruqueria, o un abús, una cosa per a rics i que les classes proletàries no s’ho poden permetre i que, per tant, sembla que hagin de menjar pomes i peres idèntiques, carregades de química i mancades de sabor.
Aquí totes les pomes són diferents, fins i tot les d’una mateixa pomera. Intentem aproximar la gent a aquesta realitat i fer proselitisme de les varietats antigues, dels valors (per als diferents usos, persones…) i sabors, història… tot i que no sempre ho aconseguim. Tenim moltes varietats i expliquem el què de cadascuna.
La resposta de la clientela habitual és molt bona. Jo no em preocupo gaire de lluitar i convèncer; poso el preu que crec que és just i hi ha molta gent que repeteix i que està molt contenta del que fem. Treballo per istos i no pels altres. Hi ha qui es preocupa de si la producció és ecològica i d’altres busquen sabor, d’altres saben que tot és d’aquí i s’hi pot confiar, que tot és proper i senzill… Intentem recordar què agrada a cada persona, família…
Ara, si la pregunta es refereix específicament a les varietats antigues, doncs a excepció d’algunes varietats concretes i de clients especials, costa molt vendre-les per menjar. En canvi al coupage del suc de poma hi van perfectes.
Organitzeu visites guiades a l’Observatori per a professionals, aficionats o famílies… Què voleu donar a conèixer i divulgar, amb aquesta activitat?
Fem moltes visites a demanda, amb cita prèvia, i és aquí on intentem fer una mica de “transformació del món en què vivim”. Som a Benvinguts a Pagès, una finestra que permet que la gent ens localitzi ja que no tenim “xarxes socials” cibernètiques. Ens recomanen les oficines de turisme de la comarca, la gent troba el telèfon a les ampolles de suc…
També fem visites per a persones que volen iniciar plantacions, per a fructicultors d’altres zones que han sentit a parlar de la nostra experiència, per a escolars, per al cicle de forestals i ambientals de l’Ins. de Pont de Suert, per a famílies amb visites que inclouen recol·lecció . En fem per a professionals de projectes de desenvolupament rural, i de resiliència i transició energètica dins de l’agricultura… ja que també estem molt implicats amb la recerca de l’agricultura de baix consum de combustibles fòssils i el decreixement.
“Jo no em preocupo gaire de lluitar i convèncer; poso el preu que crec que és just i hi ha molta gent que repeteix i que està molt contenta del que fem.”
Produïu fruita de taula, fruita per a cuinar i sucs naturals envasats que veneu directament a l’explotació, en fires i mercats de la Ribagorça i també en agrobotigues de la comarca. Qui els vulgui aconseguir ho pot fer també per algun altre mitjà?
Per Internet només venem mitjançant el correu electrònic, i el telèfon, amb WhatsApp i Telegram. Però per rebre la comanda hem de quedar, o sovint fem recollir les pomes a algú… Fem enviaments per a grups de consum (grups de famílies), botiguers independents… Però la meva distribució és essencialment local i per venda directa. Són els avantatges de ser petits!
Treballeu d’alguna manera amb altres productors de la zona? Formeu part d’algun tipus de cooperativa o associació, o teniu vincles amb entitats de l’àmbit de l’economia social i cooperativa?
Amb altres agricultors i ramaders hem estat en una associació comarcal d’artesans alimentaris, Artesans del Gust, per tal de promocionar-nos, i tenim grups i col·laboracions informals.
Formem part de Biolord com a simpatitzants i som socis de l’Associació de Defensa Vegetal del Pirineu, mitjançant la qual compartim un assessorament tècnic dels productes fitosanitaris que podem utilitzar davant una plaga que s’escapi del control biològic habitual, per fer la prevenció de fongs a la primavera… i tenim col·laboracions diverses: visites en pràctiques, treballem amb voluntariat, amb entitats locals, tenim residències de voluntariat (normalment estranger) per la plataforma de treballadors voluntaris en granges orgàniques (Wwoof.org), amb qui fem intercanvi.
Podem dir que RibagorSanes té dues cares. Una soc jo, com a Xavi Farré, pagès que soc, que venc pomes i sucs, faig xerrades d’etnografia, geografia, desenvolupament de la muntanya o varietats antigues… L’altra vessant, amb Núria i com a associació, és amb la qual vehiculem l’estudi de les varietats locals, la prospecció de noves varietats, les entrevistes, la caracterització, els estudis de conservació etnobotànica, d’utilitzacions culinàries… Tot això ho fem a través de l’Associació, col·laborant amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat per donar a conèixer les varietats locals catalanes, i que ha organitzat altres projectes, com ara el Trans_Pyr_Pom, finançat per la Comunitat de Treball dels Pirineus, i en el qual vam fer trobades per comprovar en directe i genèticament les varietats de l’Arieja, del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, per veure el patrimoni comú i el singular.
“L’objectiu de l’Observatori és conèixer en profunditat i comparativament les pomes i les peres que tenim i veure com les diferents varietats s’adapten a les condicions de l’alta muntanya. Demostra dia a dia que una altra agricultura a l’alta muntanya és possible.”
Com creus que contribueix, el vostre projecte, a la promoció de les varietats locals i, per tant, a la dinamització del territori amb un tipus d’iniciativa que cuida la terra?
Hi contribueix amb el coneixement d’aquestes varietats, la seva difusió i promoció. Fa que segueixin existint. Gràcies a la tasca que hem fet des que vam començar la gent n’ha sentit a parlar, saben on trobar aquests arbres, empelts (ja que fem viver de les varietats locals). A més hem donat a conèixer l’Observatori, com a centre demostratiu dia a dia que una altra agricultura a l’alta muntanya és possible. La Ribagorça és un territori que, pel que fa al sector primari, s’ha tornat molt especialitzat en la ramaderia de vaques per a carn, i nosaltres som una petita referència que seria possible fer-hi moltes altres coses.
Amb relació a la dinamització del territori, estem portant les varietats locals de nou als horts i jardins de la gent, posant bones pomes en un territori on eren pròpies i estaven reculant. A més, estem sempre disponibles per enraonar de la manera agroecològica de conrear, i rebem força consultes.
Com t’imagines el futur del sector primari, al nostre país, partint de la vostra experiència, i quina creus que ha de ser l’aposta per fer-lo viable i pròsper?
Crec que, al Pirineu, d’una banda, han anat florint iniciatives amb un efecte promocional (com l’Observatori) i com a alternativa econòmica. En el cas de la poma de muntanya i les varietats locals, a poc a poc recuperem la diversitat de cultius i el fet que hi hagi gent que s’hi dediqui, més enllà de l’especialització que hi havia en la ramaderia de carn, és molt positiu. També van florint formatgeries que transformen llet local, cultius de maduixa de muntanya, espígol de muntanya combinat amb l’agroforesteria, la trufa, els gerds, fesols…, una mica de llum amb persones amb poques hectàrees que intenten coses diferents. Però no els està resultant fàcil.
A escala una mica més panregional, qui té la paella pel mànec és l’agroindústria, que acapara la terra, les subvencions més indirectes, dirigeix les polítiques, dona suport a la hiperdigitalització del camp…
L’aposta, doncs, per fer viable i pròsper el sector és confiar que la gent del Pirineu necessitarà menjar i confiarà en un menjar de proximitat, per mantenir el país viu (cosa que és una inquietud sincera de moltes persones). A llarg termini, no hi ha altra manera segura d’alimentar-se que de prop.
D’altra banda, si el sector primari és divers i està atent a aquestes necessitats, a més de les dels turistes, molts projectes poden ser sostenibles en zones amb poca població, com és l’Alta Ribagorça. Però perquè això funcioni cal una complicitat enorme entre els diferents sectors (restauració, hoteleria…) i adoptar responsabilitats per apostar pels productes veritablement locals, i mantenir les apostes, i no enganyar mai ni turistes ni locals.
Hem de ser honestos a morir, o si no el futur serà molt negre.
“Fem moltes visites a demanda, amb cita prèvia, i és aquí on intentem fer una mica de “transformació del món en què vivim””.
Finalment, com projecteu el vostre futur?
Ara estem assajant el cultiu de l’avellaner, volem desenvolupar el viver de varietats tradicionals de pomes i peres, recuperar antigues terrasses abandonades, preses pel bosc, per a cultius arboris… A curt termini volem introduir al mercat sidra feta amb varietats locals, compotes 100% poma o pera i amb un 0% de sucre; i mil coses que se’ns puguin acudir i que ens enamorarà fer d’aquí a uns anys. De fet, en el meu cas projecto el futur amb constants iniciatives, canvis i novetats. A uns anys vista em vull imaginar que trobaré la manera de delegar el conreu durant un temps per poder tornar a fer un gran viatge a peu pel Pirineu, per reconèixer-lo de nou i potser reeditar la tesi doctoral. Qui sap?
RibagorSanes
Carretera de la Vall de Boí entre Castilló de Tor i Llesp, L-500, km 3,800
25526 Llesp
Alta Ribagorça (Lleida)
Telèfon de contacte: 686 247 218
Correu electrònic de contacte: ribagorsanes@gmail.com
Persona de contacte: Xavi Farré i Sahún
