Viticultura d’altura i de muntanya
L’Anna Baqués i l’Isaac Rigau són enginyers agrònoms i enòlegs, i fa més de 20 anys que estan vinculats a l’elaboració de vins. La seva altra gran passió és la muntanya i, molt especialment, la Cerdanya, on fa 25 anys que van arribar i on han passat moltes temporades hivernals com a professors d’esquí.
Tots dos han viatjat i treballat per tot el globus, en països tan diversos com ara Nova Zelanda, Xile, França o Sud-àfrica, ampliant el seus coneixements enològics i vitícoles coneixent de primera mà altres zones, climes, varietats…
Perquè el somni de l’Anna i l’Isaac era poder tenir la seva pròpia explotació vitícola a la muntanya, un somni que van poder fer realitat a Llívia, amb un projecte que els permetia vincular i fusionar d’una manera única les seves dues grans passions.
Així, l’any 2011, amb tres amics més van llançar-se a produir vi a més de 1.200 m d’altitud. Naixia LLIVINS, un projecte emprenedor amb cor.
El primer celler d’elaboració de vins cerdà
El celler és l’element clau en el procés de l’elaboració, i per mantenir la màxima qualitat i cura en totes les fases del procés, van decidir implantar el celler a la mateixa finca de la vinya, a Llívia. Només d’aquesta manera poden collir i premsar el més ràpid possible, mantenint i preservant totes les característiques del raïm al most.
Visitem les vinyes i el celler de LLIVINS, on ens rep l’Isaac Rigau, que ens descobreix les claus de l’elaboració del vi d’altura. Ens explica com intervé la muntanya en el procés de creació. “La Cerdanya és una de les valls més amples d’Europa, amb una altitud mínima d’uns 1.000 m. Es caracteritza per la seva orientació est-oest, que li assegura una gran insolació de prop de 3.000 hores de sol a l’any. Al vessant sud, l’efecte fogony aporta corrents càlids i secs que contrasten amb el rigor del clima d’altitud. S’asseguren, d’aquesta manera, uns salts tèrmics que permeten una maduració de qualitat a la nostra vinya ecològica de sauvignon blanc.” Afegeix, també, que la terra és molt bona per al conreu de la vinya i diu que l’aire és molt sec, cosa que dificulta la propagació dels fongs.
“A l’edat mitjana ja es feia vi a la Cerdanya, i ara, amb LLIVINS, s’ha recuperat la viticultura a la comarca com a art agrícola tradicional.”
La climatologia extrema, clau de l’èxit
A LLIVINS s’aprofita la climatologia extrema –amb temperatures sovint sota zero, neu, l’amplitud tèrmica, i la resta de les condicions pròpies d’aquesta part del Pirineu– per produir un vi especial, ja que tot el procés s’impregna d’aquestes circumstàncies.
Però, sens dubte, treballar en aquest context és molt dur. “Amb el cultiu de la vinya d’altura hem de fer front a nombroses dificultats i obstacles que, amb molt entusiasme i dedicació, ens esforcem per superar any rere any.”
La climatologia extrema s’aprofita per produir un vi especial, ja que tot el procés s’impregna de les condicions i la situació de l’entorn.
Les gelades de primavera, les pedregades o la pluviometria són alguns dels paràmetres climàtics que més han tingut en compte a l’hora de decidir-se per la varietat plantada, la densitat de plantació (el nombre de ceps per hectàrea, que aquí és molt elevat per concentrar més els sucres i aromes del vi), i l’orientació de la plantació. La finca de LLIVINS és 100% sauvignon blanc, una varietat de raïm blanc, molt fresc, aromàtic, que s’adapta molt bé en climes més freds i els recorda molt a Nova Zelanda. La vinya és ecològica, i treballen en permacultura.
Aprenent de l’experiència
Des que van endegar LLIVINS, els seus enòlegs han canviat completament la seva manera de viure. Han modificat hàbits i han après dels cicles de la natura i de la vida a la muntanya, de manera que cada cop tenen més informació sobre què han de fer depenent de cada situació. Per exemple, “si les vinyes ja estan brotant i arriben fortes glaçades, hi lluitem immediatament fent foc, fum i escampant les brases pels marges. També hem après a determinar quan començaran a treure els primers brots gràcies a un senyal de la natura. L’observació en els anys ens ha permès descobrir en les pomeres que tenim a la vinya un senyal inequívoc que les nostres vinyes es preparen per brotar. Les pomeres broten uns 15 dies abans que la vinya i per a nosaltres aquest és un indicatiu del tret de sortida de la nostra poda, perquè ens interessa retardar al màxim el naixement dels brots per evitar les glaçades de primavera, pròpies de la zona, i és per això que podem tan tard com sigui possible”, explica l’Isaac.
La poda, que porten a terme cap al mes d’abril perquè la planta creixi més tard, l’han de fer ben abrigats amb anorac. Aleshores, la saba “plora” i es congela. I pel que fa a les tempestes d’estiu, sovint acompanyades de pedra, han hagut de fer una forta inversió en xarxes metàl·liques que serveixen tant com a protector tèrmic com per evitar els ocells que es deleixen per aquests dolços fruits, i més en una època de l’any en què ja comença a escassejar el menjar.
Uns vins molt singulars
L’Isaac Rigau ens comenta que a l’edat mitjana ja es feia vi a la Cerdanya, i que ara, amb LLIVINS, s’ha recuperat la viticultura a la comarca com a art agrícola tradicional. Les joies del projecte són els vins DNeu i DGel, tots dos amb el distintiu de Vins Vegans i de Viticultura Ecològica. “Els nostres dos vins tenen certificació ecològica i també vegana. Per obtenir-los, a les vinyes apliquem sistemes de permacultura. Així, per exemple, per evitar que creixi l’herba a la zona situada entre els ceps hi posem palla dels camps. D’aquesta manera, el sol no hi arriba i aquestes herbes, que no interessa que surtin, no apareixen. Entre les línies de ceps hem previst plantar flors alpines, que també faran fora les herbes que no ens interessen, i per lluitar contra el pugó, cada any comprem marietes.”
Les joies del projecte són els vins DNeu i DGel, tots dos amb el distintiu de Vins Vegans i de Viticultura Ecològica.
“Pel que fa a la verema en altura, la fem manualment, cap al novembre, és a dir, molt més tard que a la plana (set o vuit setmanes més tard que al Penedès, per exemple), i té lloc a temperatures molt baixes –de fet, per fer-la utilitzem guants d’abric i anorac! Amb el fred, la planta ja ha perdut les fulles i ha buscat l’aigua que necessita directament del raïm, que aleshores guanya en sucre i acidesa.” El raïm es recull, es processa i es premsa molt ràpidament. De manera que, en un sol dia, el raïm passa del cep a la fermentació.
Tot això fa que els vins de LLIVINS siguin molt especials i singulars. “Per fer el vi DGel necessitem una nit amb temperatures de 5-6 graus sota zero, perquè la part externa del raïm estigui glaçada i així puguem aprofitar la màxima dolçor de la fruita. Això implica una verema nocturna, amb lots, i molt i molt de fred! Si no es presenta una nit amb aquestes condicions quan toca, aquell any no hi haurà producció de vi DGel!”
“Per fer el vi DGel necessitem una nit amb temperatures de 5-6 graus sota zero, perquè la part externa del raïm estigui glaçada i així puguem aprofitar la màxima dolçor de la fruita. Això implica una verema nocturna, amb lots, i molt i molt de fred! Si no es presenta una nit amb aquestes condicions quan toca, aquell any no hi haurà producció de vi DGel!”
Aquest és un exemple de l’esforç i els condicionants implicats en l’elaboració dels vins a aquesta altura, un fet que s’ha de saber valorar, a més de la qualitat del producte final.
Qui vulgui degustar els vins de LLIVINS, productes de proximitat, ètics i compromesos amb l’entorn, ho pot fer a la botiga online de Vilaviniteca, o bé directament al mateix celler, així com en alguns establiments especialitzats de la Cerdanya. Hi podrà trobar el DNeu, el vi blanc monovarietal de sauvignon blanc, i el DGel, el vi dolç natural.
Una experiència exclusiva per al paladar!
Les etiquetes de les ampolles dels dos vins reprodueixen la línia de les muntanyes que es poden veure des de la vinya: el Puigmal, el Puigmal del Segre…
Llivins
Viticultura d’altura i de muntanya
Camí d’en Calvera, s/n
17527 Llivia
La Cerdanya (Girona)
+34 696 81 27 62
info@llivins.cat
Persones de contacte: Anna Baqués i Isaac Rigau, enólogos
