Agricultura ecològica de muntanya, a 1.130 metres d’altura
El projecte Horta d’Alçada va néixer l’any 2013, quan l’Oriol, després de quedar-se a l’atur a Barcelona, es va haver de replantejar el futur, una reflexió que el va dur a impulsar el projecte d’horta i fruita de muntanya biològica, a la zona de Montcalb. Fins aleshores treballava impartint classes d’arts marcials però, el 2012, amb la crisi, va decidir fer el canvi vital: traslladar-se a la Vall de Lord, al Solsonès, a la casa que la família tenia a Guixers des de feia més de 40 anys, i començar, sense experiència, a treballar els camps, amb el nom d’Horta d’Alçada.
Explica que la casa era la que els pares van llogar als anys setanta. S’havia anat arreglant i ell hi anava ja de ben petit, amb la família, els caps de setmana i els estius. Com que l’any 2006 el seu germà s’hi va desplaçar per viure-hi, per fer les pràctiques de l’escola agrària, l’Oriol, quan es va quedar a l’atur, s’hi va imaginar desenvolupant-hi un projecte rural. Quan s’hi va traslladar, ja per viure-hi i desenvolupar-hi la seva pròpia iniciativa, no s’imaginava com canviaria la seva vida: “no hi pensava, en això. Només em vaig centrar a pensar el que necessitava en cada moment per superar cada dificultat que sorgia. Si penses molt enllà t’acabes ofegant per la incertesa i llavors no superes els obstacles més pròxims”. El que sí que tenia clar era que volia tirar endavant Horta d’Alçada per tenir el seu propi projecte “i per estar actiu fent una feina física”.
Sense el bagatge, les eines ni els coneixements ancestrals propis de les famílies amb un passat en el món de la pagesia, l’Oriol va començar a treballar en el projecte el 2013, amb mitja hectàrea. Va comprar maquinària, va anivellar els terrenys, va fertilitzar la terra… en un procés lent i no gens fàcil que, amb els anys, ha donat —mai millor dit— fruits. “Vaig iniciar el projecte amb 5.000 m2 jo sol, sense coneixements agrícoles ni experiència, ni el físic avesat a aquesta feina i sense maquinària, però amb la voluntat de produir productes frescos de qualitat. Actualment he duplicat l’àrea que treballo, amb una hectàrea, tinc maquinària, coneixements agrícoles i silvícoles, experiència, el cos acostumat a la feina dura i compto amb una sòcia que s’incorporarà aquest any, per fer processats i productes deshidratats.”
L’Oriol va començar a treballar en el projecte el 2013, amb mitja hectàrea. Va comprar maquinària, va anivellar els terrenys, va fertilitzar la terra… en un procés lent i no gens fàcil que, amb els anys, ha donat fruits.
Una etapa plena de canvis
Fem balanç d’aquests darrers anys i de tot allò que ha implicat donar vida a Horta d’Alçada. Des d’aquells inicis, l’Oriol explica que hi ha hagut molts canvis, a la seva vida. El primer que va haver de fer, el 2013, va ser formar-se com a agricultor: “em vaig passar cinc anys fent cursos de formació de tota mena, principalment agrícola i tècnica; des de cursos necessaris per incorporar-me com a jove agricultor (d’agricultura ecològica, de poma i pera de muntanya, reg, prevenció de riscos, maneig del tractor, comptabilitat, comercialització, botànica, fitosanitaris, manipulador d’aliments…) fins a molts d’altres que em van semblar interessants per adquirir coneixements (apicultura, de tastador de mels, agricultura biodinàmica, agricultura regenerativa, clima i microclima, empelts, esporga suau, topografia, fertilització, edafologia, xarxes socials, ratpenats, geologia, diagnosi del sòl…). Ara gairebé no trobo res que no hagi fet o m’interessi prou. L’última ha estat la formació de silvicultura”.
Quan ens interessem pels obstacles que ha hagut de superar per poder tirar endavant amb el nou estil de vida, parla de coses pràctiques. “T’ha d’agradar conduir, i has d’aprendre a fer-ho amb gel i neu. Passes moltes hores al cotxe amunt i avall, per carreteres que són de muntanya, és a dir, amb giravolts, forats… i turistes incívics de cap de setmana, dificultats que a l’Administració li importen poc, ja que només es traslladen i preocupen per la Cerdanya, on tenen les segones residències”.
Pel que fa als vincles amb les persones més properes (la família, les amistats…), diu que el fet de viure a Guixers ha implicat que les relacions fins i tot hagin estat millors: “quan ets lluny d’ells aprens a valorar-los més, i llavors els dediques més temps del que els dedicaries si els tinguessis al costat”. Això sí, diu que aquest canvi d’hàbits i el fet d’haver de desplaçar-se per veure aquestes persones sí que es nota “en la factura de la benzina, pels quilòmetres setmanals que faig!”.
“Em vaig passar cinc anys fent cursos de formació de tota mena, principalment agrícola i tècnica, però també molts d’altres que em van semblar interessants per adquirir coneixements. Ara gairebé no trobo res que no hagi fet!”
Productes extraordinaris
L’Oriol reconeix que se sent afortunat de viure a Guixers, tot i que també explica que no tot són flors i violes. Parla de la dificultat pròpia de treballar-hi, de la distància fins als consumidors finals que implica ser a 1.130 metres d’altura, i del clima, molt fred, fet que redueix molt el període de producció. Això, però, també és un avantatge: provoca un gran benefici, ja que els productes resultants de cultivar la terra tenen molta més qualitat, són molt més bons i gustosos a causa de la diferència tèrmica entre dia i nit, tenen textures molt més crocants i colors més vius. L’Oriol comenta que, a Guixers, la temporada comença un xic més tard que a Solsona, i que a més es dona el fenomen de la inversió tèrmica a l’hivern, de manera que hi ha entre 5 i 10 graus més de temperatura: durant el dia es pot arribar a passar dels 12 °C, temperatura que a la nit “baixa habitualment fins als −4 °C. Excepcionalment podem arribar als −10 °C i aleshores hem de marxar perquè se’ns gela l’aigua”.
Remarca que li agrada el que fa, en un entorn amb una gran bellesa paisatgística i en una feina amb què té la possibilitat de treballar la terra amb les mans, una terra que li transmet energia positiva: “treballar la terra recarrega naturalment la pròpia pila i, a més, et connecta amb tu mateix. Ara entenc per què moltes empreses de reinserció social fan aquesta tasca a través de l’agricultura”. En l’agricultura de muntanya, l’Oriol ha retrobat la tranquil·litat i la qualitat de vida. Comenta que el més complicat per desenvolupar un projecte com Horta d’Alçada és trobar el propietari de la terra disposat a creure en el projecte, però que si aquest prospera és molt gratificant. Ell ha descobert que tot això l’omple. “M’arriba molta energia de la terra quan la treballo i la cuido. Crec que és sanadora, una bona manera de superar situacions complicades.”
Diu que en segueix aprenent cada dia i que l’objectiu és seguir treballant només amb el mercat de proximitat. Horta d’Alçada és present setmanalment i durant la temporada al mercat de Sant Llorenç de Morunys i de Solsona, i porta els seus productes a botigues del voltant, del Solsonès i el Berguedà, a més d’algunes fires del territori.
“El clima, molt fred, redueix molt el període de producció, però també provoca un gran benefici: els nostres productes tenen molta més qualitat, són molt més bons i gustosos a causa de la diferència tèrmica entre dia i nit, tenen textures molt més crocants i colors més vius.”
Un projecte arrelat al territori
L’Oriol defineix l’essència d’Horta d’Alçada en el concepte “productes de qualitat al preu correcte per als productors”. I diu de si mateix que, com a emprenedor, es considera una persona força dinàmica, amb gran capacitat per desenvolupar moltes tasques diferents: “el meu do o excel·lència és ser multitasca”, reconeix.
Fins fa ben poc, ell era l’única persona encarregada de gestionar i treballar a Horta d’Alçada, “amb ajuts puntuals de la família, sobretot en moments de baixa per malaltia”, però ara l’equip s’ha ampliat: “la meva dona s’incorpora a l’empresa i tenim previst obrir noves línies de productes, principalment envasats, deshidratats, herbes remeieres i cosmètics, mantenint el que ja tenim”.
Els eixos de la producció d’Horta d’Alçada són les cebes, la mongeta tendra de diverses varietats, els trumfos, les pastanagues i el porro, tot i que també ofereixen varietats no tan comunes com alls blancs; blat de moro escairat; carbassó blanc i carbassó groc; carbassa blanca; ceba tendra llarga berguedana; mongeta tendra groga; mongeta vermella; mongeta seca bomba (la de la favada); trumfo violeta i trumfo Ratte; trumfo Bufet blanc i negre; pastanaga blanca, groga i morada; pèsol negre… Tot aquest ventall de verdures, fruites i llegums es poden trobar al mercat de Solsona, els divendres, i al de Sant Llorenç de Morunys, els diumenges.
Precisament dels consumidors reben tot tipus d’elogis: “ens transmeten, principalment, que tenim un bon producte de qualitat i que fem bé les coses, i el feedback sempre és la millor eina per millorar”.
En l’agricultura de muntanya, l’Oriol Blanco ha retrobat la tranquil·litat i la qualitat de vida. “M’arriba molta energia de la terra quan la treballo i la cuido. Crec que és sanadora, una bona manera de superar situacions complicades.”
Producció ecològica certificada
Els productes d’Horta d’Alçada disposen del segell del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) des que l’Oriol va començar la seva activitat: “tinc el segell des que vaig iniciar el projecte. És el primer que vaig fer, abans de res. Vaig entendre que, sense segell, en un entorn com el meu on no puc oferir quantitat per la orografia i el clima, no calia ni que m’hi posés. Aquí només podia competir amb qualitat”.
Explica que el cost de la certificació és molt alt, i es mostra molt crític en aquest sentit: “monetàriament, actualment gairebé implica 600 euros l’any només tenir el segell. Tenint en compte que ara el món s’ha tret de la màniga que si tens cotxe has de pagar per contaminar i no sé quantes coses més, els ecològics paguem per no fer-ho. Si produíssim convencionalment, podríem contaminar el que volguéssim sense pagar res! Sembla el món a l’inrevés! Burocràticament, el cost és enorme. Hem de fer uns quaderns de camp que ens ocupen moltíssim temps i on hem d’apuntar tot el que fem al camp, els treballs, les sembres, els tractaments, la traçabilitat d’allò que plantem, les factures, la comptabilitat… Són quaderns que depenen de la bona voluntat dels agricultors, ja que per sistema no et fan mai anàlisis del teu sòl i dels productes produïts si no ‘ets de risc’, com el meu cas. Per tant, que el producte realment compleixi amb la normativa depèn únicament i exclusivament de si s’apunta o no el que es fa al quadern de camp. Moralment és indignant. Tots els productors hauríem de passar per anàlisis anualment o com a màxim bianualment, cosa que no es fa. Si fos així, caurien molts productors”.
L’Oriol alerta els consumidors: “realment és creïble que les grans distribuïdores puguin adquirir producte fresc ecològic, venent-lo gairebé al mateix preu que el producte convencional? Si els consumidors creuen que sí només els vull explicar que, de productors d’horta ecològica, n’hi ha pocs encara, amb uns costos molts més elevats que els convencionals i amb rendiments més baixos que els convencionals. Per tant, aplicant la simple llei de l’oferta i la demanda, si hi ha poca oferta, d’on treuen les grans distribuïdores tot el producte que venen a un preu baix?”.
L’Oriol defineix l’essència d’Horta d’Alçada en el concepte “productes de qualitat al preu correcte per als productors”, diu que segueix aprenent cada dia amb la seva feina i que l’objectiu és seguir treballant només amb el mercat de proximitat.
La indignació de l’Oriol es trasllada als criteris d’avaluació d’aquests productes: “és molt indignant veure que els criteris d’avaluació són simplement la prohibició d’alguns productes agrícoles i el control del planter i de les llavors que uses. No es tenen en compte la qualitat de l’aire, del sòl o de l’aigua. Per exemple, un productor del Baix Llobregat, al parc agrari, al costat de l’Aeroport del Prat, al mig de les autopistes C-32 i C-33, que usa l’aigua del Llobregat per regar, el seu certificat té la mateixa qualificació i valor que algú que és al Pirineu, lluny de tota font de contaminació. No dic que el del delta del Llobregat no pugui tenir segell, sinó que hi hauria d’haver una graduació de qualitat dins del mateix segell, ja que no és el mateix produir al costat de l’aeroport que fer-ho al Pallars”.
Territori i vincle
Conduïm l’entrevista fins a l’àmbit de l’entorn, per saber quin vincle ha creat l’Oriol i el seu projecte amb el territori. “No et sabria dir com és, aquest vincle. Pel fet de viure-hi i treballar-hi, a Guixers, fas coneixences, amistats i enemistats, però això no deixa de ser una cosa normal en tot procés d’assimilació i socialització en un territori nou. Potser hauria de ser el territori el que expliqués què hi aporto jo!”, somriu. Parlem, també, del paper d’Horta d’Alçada en la promoció local: “no crec que hi contribueixi gaire. Mai no he fet promoció des del nom local, sinó des de la singularitat de l’altura de la muntanya. Per tant, si hi contribueixo és de forma indirecta. Amb el que sí que crec que contribueixo activament és a revertir el despoblament, que és el principal problema que tenim a les zones de muntanya, i a la vertebració territorial. Si tenim gent jove treballant i vivint al territori, aquest no morirà”.
Precisament el valor que aporta el fet de desenvolupar un projecte en aquesta zona d’altura fa especials els seus productes, amb característiques úniques. “Generalment, però, la gent no aprecia gaire tot allò que hi ha vinculat a un producte com el nostre. Fins al tancament causat per la pandèmia de la COVID-19, pel fet que fossis ecològic, de proximitat o de muntanya, no notaves una millora de les vendes. El preu era el determinant. La majoria de clients, quan veien que com a productor ecològic era més car, automàticament em deien ‘que car que ets, noi! Regues amb or?’. Amb l’obertura postpandèmia això ha anat canviant i ara hi ha molta més consciència de proximitat. Ara, quan comentes que ets de la zona i que produeixes allà, et compren més. També crec que hi pot influir el fet que els preus dels productes convencionals fluctuen moltíssim, a diferència dels meus, i moltes vegades fins i tot són molt més cars. Aquests últims anys, per exemple, a l’estiu i a causa de la calor, la mongeta convencional s’ha venut a 10-12 euros el quilo, quan la meva es ven a 6,5 euros el quilo. Jo no especulo amb el preu del menjar, i mantinc els mateixos preus tot l’any. Tanmateix, també hi ha un petit grup de consumidors superconvençuts amb el meu producte i tot el que hi ha al darrere, que fan mans i mànigues per venir-me a comprar.”
“Jo contribueixo activament a revertir el despoblament, que és el principal problema que tenim a les zones de muntanya, i a la vertebració territorial. Si tenim gent jove treballant i vivint al territori, aquest no morirà.”
Models, apostes i propostes de futur
Derivem la conversa cap als models d’economia social, solidària i cooperativa. I és que, anteriorment, l’Oriol va ser membre de la cooperativa rural Biolord (www.biolord.cat, veure l’entrevista que vam fer a Taste the Altitude a uns dels seus principals impulsors https://tastethealtitude.com/ca/can-felipo/), vinculada a la producció de la poma de muntanya que duu aquest nom. “El de Biolord és un model molt interessant per poder col·locar el teu producte, ja que la part més difícil d’una empresa és la venda. Però en el meu cas soc massa petit per poder-me’n beneficiar i no em sortia a compte ser-hi.” Així doncs, des d’Horta d’Alçada es proposen anar mantenint la seva essència i ampliant la gamma de productes.
Demanem al seu emprenedor com valora l’estat actual i el futur del sector primari, en general i al nostre país, i la seva resposta no és gaire optimista: “el sector primari, tal com el coneixem, està tocat de mort. El sector cada cop s’adreça a productors més grans i més intensius. Per exemple, un dels majors posseïdors de terres agrícoles del món és el senyor Bill Gates, que, com tothom sap, va fer la seva fortuna plantant trumfos i té fama de ser molt bon pagès”, ironitza.
“Hi ha un procés de destrucció dels petits productors, els que abastim localment, per infinitat de causes que semblen irreversibles, com ara preus baixos, mercats rígids, normatives cada cop més complicades per produir d’aquí…, però per als de fora cada vegada és més senzill importar sense cap normativa. Hi ha la contaminació, la desertització, l’envelliment de la població agrària, una remuneració econòmica deficient, polítiques actives insuficients o contraproduents… Amb la pandèmia vam veure com, en tancar les fronteres, quedaven desabastits els supermercats de molts productes. Va quedar molt clar que si no produeixes localment tens problemes. Per desgràcia, però, ningú n’ha pres nota i tot continua amb la mateixa dinàmica. Lògicament, un economista modern et dirà que aquest plantejament és erroni, perquè només s’ho mirarà des d’una òptica econòmica i d’eficiència, oblidant-se que quan surt de l’àrea metropolitana el cap de setmana li agrada trobar-se el territori ben endreçat i polit, cosa que només és possible si allà hi ha gent vivint-hi i treballant-hi tot l’any. Als territoris sense gent que hi visqui tot l’any no s’hi pot anar de cap de setmana. Això té un valor, però a aquests a qui tant els agrada quantificar-ho tot no l’han quantificat encara!”
“Hi ha un procés de destrucció dels petits productors, els que abastim localment, per infinitat de causes que semblen irreversibles, com ara preus baixos, mercats rígids, normatives cada cop més complicades per produir d’aquí…”
Davant d’aquesta incertesa, el futur s’imagina amb un cert escepticisme: “sincerament, no sé com anirà. No em plantejo res tan enllà. La vida fa molts tombs, i el que avui és una virtut demà pot ser un greu problema, i viceversa. Quan tenia 15 anys, intentava imaginar-me com seria la meva vida amb 25 anys. No vaig encertar cap pronòstic! Quan en tenia 25 ho vaig fer amb els 35. Tampoc vaig complir-ne cap! Als 35 ja no vaig pronosticar res… i encara continuo igual!”.
Horta d’Alçada
Masia Cal Parrillo
25285 Guixers
Solsonès
Valle de Lord, Lleida (Catalunya)
Tel.: + 34 610 124 753
hortadalcada@gmail.com
Instagram: @HortadAlcada
Twitter: @HortadAlcada
Facebook: Horta d’Alçada
Persones de contacte: Oriol Blanco i Anna Lozano
