Fundació Miranda

La Fundació Miranda promou un nou paradigma de benestar animal. Nascuda per rescatar i recuperar cavalls que viuen situacions difícils, de maltractament, isolament o abandonament, i oferir-los una vida digna, l’entitat facilita la seva vida en ramat i en llibertat, en grans espais naturals. Pionera, doncs, a reconnectar els cavalls amb la natura i acompanyar-los en el procés de tornar a ser éssers lliures, sans i segurs, de recuperar-ne l’equilibri i la salut física, emocional i mental, promou altres projectes relacionats amb els cavalls: educatius i científics, de tasca social, experiències sanadores, de recurs positiu i d’acompanyament per a les persones en els seus processos de vida… A més, la Fundació està profundament implicada en la dinamització del territori.

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori

L’any 2008 va néixer un projecte diferent, la Fundació Miranda, una entitat que, sempre conseqüent amb la seva raó de ser fundacional i la dedicació al coneixement, la comprensió i el respecte pel cavall, les persones i la natura, amb el pas dels anys ha anat creixent i ampliant la seva tasca, sempre relacionada amb els cavalls. Actualment, viuen a la Fundació 70 cavalls i ponis, 6 rucs i 1 mula, que reben tot el suport i, quan cal, un complement de farratge i atenció veterinària per assegurar la qualitat del seu procés d’adaptació, en el marc del Protocol per al benestar dels cavalls de l’entitat.

A la Fundació expliquen que, fruit de l’experiència amb els cavalls en llibertat, extreuen cada dia la saviesa i les capacitats d’aquests animals per a la no dependència. Un coneixement que empren per al coneixement personal. A la seva pàgina web, www.fundaciomiranda.org, comenten que “els cavalls de la Fundació són un gran mirall per a les persones, per això han esdevingut un magnífic equip de professionals de la salut i una inspiració que ens fa estar més presents i que ens convida a emprendre un camí de consciència i autoconeixement”. En aquest sentit, la Fundació facilita processos terapèutics, sanadors o simplement personals.

Cavalls que transformen

Compartir la vida amb cavalls lliures i sans no només ens fa millorar com a persones, també repercuteix en la millora de l’entorn, com asseguren des de la Fundació. Per això, des de l’entitat s’aposta per donar a conèixer els cavalls i fer tot el possible per evitar que hagin de viure vides indignes, però també per explicar com la presència dels grans herbívors al nostre territori transforma el paisatge, el custodia i afavoreix la prevenció d’incendis. 

Perquè la Fundació disposa de diverses seus —espais que pasturen els cavalls on es fa l’activitat amb les persones—, i practica la transhumància. I és que els cavalls són nòmades. Així, durant cinc o sis mesos l’any, de maig a novembre, els cavalls viuen en pastures pirinenques i d’alta muntanya, fins que, al novembre, els mouen cap a terres més càlides on els cavalls passen els mesos de fred, pasturant de novembre a maig. 

El resultat és la pastura de més de 3.000 hectàrees per tot Catalunya, fet que ajuda a vertebrar el territori i salvar els boscos del país. Amb les transhumàncies dels ramats de cavalls i la recuperació d’aquesta pràctica ancestral gairebé extingida, es contribueix també a recuperar una altra manera de viure, de comunicar-se, de cooperar, un model de sostenibilitat, un llegat cultural i de memòria històrica.

“Compartir la vida amb els cavalls en llibertat ens fa millors persones. A la Fundació n’extraiem cada dia la saviesa i la capacitat per a la no dependència, un coneixement que emprem per al coneixement personal.”

Seus i espais que es vertebren

Mitjançant la transhumància, els cavalls de la Fundació Miranda pasturen lliures tot l’any, mentre retornen la salut i l’equilibri als boscos, esdevenen un agent de biodiversitat —la presència d’aquests grans herbívors és de gran interès per a algunes espècies, ja que els cavalls mantenen oberts els espais i el sotabosc en condicions òptimes—, i són un factor molt potent per a la neteja i la prevenció d’incendis. En aquest sentit, com expliquen a la seva pàgina web, el maneig dels ramats es fa de la manera més sostenible, respectant els vincles familiars i d’amistat que estableixen els cavalls, i estalviant l’elevat i antiecològic cost de la compra i el transport d’herba seca per suplementar la seva alimentació.

Els estius es passen al Pirineu i els hiverns, prop del mar. La Fundació té la seu d’estiu al Pla de l’Orri, a l’Alt Berguedà, a la Serra de Catllaràs, en un Espai Protegit d’Interès Natural de la Xarxa Natura 2000, on es duen a terme les activitats amb les persones. La seu d’hivern és al Parc del Garraf (a Olivella), mentre que també es pasturen zones del Coll de Nargó, entre moltes altres.

La transhumància es fa pel Camí Ramader de Marina, per Camins de Sal i pel Camí dels Bonshomes…, fet que retorna a la vida antics recorreguts, descobrint i recuperant antics pous, forns de calç, antigues feixes de conreu, corriols i dreceres.

Aquesta pràctica no només contribueix a la recuperació del patrimoni històric, natural i cultural; també genera valor al territori, a les persones i a les institucions que acullen els cavalls (allotjaments, restaurants, teulades amigues, municipis, artesans…), ja que es converteix un esdeveniment i un reclam per a l’afluència de persones i de turisme.​

Per fer-la possible, hi ha moltes institucions i persones implicades, des dels ajuntaments i municipis Amics de la Transhumància fins a propietaris privats, teulades amigues, allotjaments Amics de la Transhumància i l’equip de voluntaris de la Fundació Miranda. I és que l’entitat compta amb una Escola de Transhumància, en què es prepara les persones perquè puguin participar directament en el projecte i en aquesta intensa vivència. Aquesta formació bàsica de dos dies que es va proposant durant l’any és un requisit indispensable per poder formar-ne part.

Mitjançant la transhumància, els cavalls de la Fundació pasturen lliures tot l’any, mentre retornen la salut i l’equilibri als boscos, esdevenen un agent de biodiversitat i són un factor molt potent per a la neteja i la prevenció d’incendis.

Els cavalls de la Fundació Miranda —i també els gossos que hi viuen, la majoria adoptats i rescatats— són un magnífic equip de professionals de la salut i d’acompanyament i suport a les persones. Conjuntament amb l’espai obert, són un recurs positiu i suposen un gran mirall i una font d’inspiració, com a models de plenitud i resiliència. 

Així, l’entitat facilita processos terapèutics, sanadors o simplement personals, i proposa activitats educatives i formatives per acompanyar i donar suport, amb els cavalls lliures, a persones amb diversitat i amb necessitats socials i personals específiques, des d’un enfocament sistèmic, vivencial i creatiu. S’organitzen jornades, estades i retirs, propostes de coaching amb cavalls, tallers dinàmics de comunicació animal i meditació entre cavalls lliures, constel·lacions familiars i sistèmiques, sessions de comunicació i lideratge, acompanyament de processos de dol…, alhora que s’obre l’espai per a tothom qui vulgui nodrir cos i ànima.

I és que l’espai natural privilegiat on viuen els cavalls, i ells mateixos, per la seva connexió amb la natura, constitueixen un potencial de salut molt poderós.

“Els cavalls de la Fundació Miranda són un magnífic equip de professionals de la salut i d’acompanyament i suport a les persones.” 

Un projecte implicat en la dinamització del territori

La Fundació està profundament implicada en aquest sentit, i ho posa en pràctica dia a dia: amb la producció ecològica i de km 0, la conservació d’estructures culturals agrícoles i ramaderes ancestrals, de pràctiques com ara la transhumància, el teixit de complicitats amb els productors locals als territoris on pasturen els cavalls, la difusió i la divulgació d’aquest tipus de producció i del consum responsable, les bones pràctiques mediambientals i de sostenibilitat com a entitat ecofriendly, les gestions econòmiques mitjançant la banca ètica i assegurances ètiques…

També participa en projectes educatius per divulgar i promoure el coneixement i el respecte pels cavalls (entre els èquids de la Fundació hi trobem cinc ponis Pottoka molt primitius i tres cavalls de Przewalski que viuen a la Reserva Natural de Boumort), les persones i la natura: treballa amb escoles i organitza campaments, l’escola de mares i pares, un dia entre cavalls lliures, la citada escola de transhumància… I col·labora en projectes científics amb diverses entitats i universitats: Sèlvans – Paisatges Vius, el Grup de Recerca Parc del Garraf, UAB, UDL i UB, entre d’altres.

A més, pel recorregut professional de la seva presidenta i d’una part del patronat, la Fundació està vinculada al món de les arts escèniques, la comunicació i la creativitat. 

“La Fundació està profundament implicada en la dinamització del territori i en projectes educatius per divulgar i promoure el coneixement i el respecte pels cavalls, les persones i la natura.” 

L’extens equip que ho fa tot possible

Rosa Galindo Solé, actriu i cantant, és la presidenta de la Fundació Miranda i també n’és la cofundadora, mentre que Anna Álvarez Crispi, experta en treball sistèmic i coaching assistit amb cavalls, n’és la vicepresidenta. Ambdues encapçalen un projecte en el qual participa un extens equip tant de professionals com de col·laboradors i amics. En aquest viatge les acompanyen, a més, el patronat, la xarxa de suport de sòcies i padrines, moltes persones voluntàries i diverses institucions públiques i privades, que fan possible i viable la iniciativa.

L’equip tècnic de la Fundació Miranda està molt format i compromès en la millora del benestar dels cavalls, en la conservació dels espais naturals, en la relació de l’ésser humà amb aquests animals i en els propis processos. Entre els seus membres hi ha professionals en àmbits com ara l’etologia equina, l’entrenament, la doma natural i la munta conscient i la formació i les teràpies assistides amb cavalls, especialistes en la cura i la protecció dels animals, veterinaris especialitzats en clínica d’èquids, experts en rutes a cavall, les transhumàncies i els projectes vinculats al territori, l’agricultura i la ramaderia ecològica, la cuina i l’alimentació conscient…

També hi ha experts en salut i cinesiologia, en l’educació emocional i per al benestar, el treball sistèmic transaccional, el desenvolupament i l’acompanyament de les persones, per citar-ne alguns exemples. Altres participants en el projecte són el voluntariat i les persones vinculades a la coordinació i la gestió de les activitats.

“A la Fundació Miranda hi participa un extens equip de professionals, col·laboradors i amics. Els acompanya el patronat, la xarxa de suport de sòcies i padrines, persones voluntàries i institucions públiques i privades, que fan possible i viable la iniciativa.”

La xarxa de suport, oberta a tothom

Però sense cap mena de dubte, un pilar essencial de la Fundació Miranda és la xarxa de suport, formada pels socis, padrins i persones voluntàries. I és que es pot participar en el projecte de diverses maneres, amb possibilitats per a tothom.

L’apadrinament d’un cavall és una opció. A la pàgina web hi ha fotografies dels diversos animals que es poden apadrinar. Clicant-hi se’n pot conèixer la història i apareix, també, l’enllaç per fer possible aquesta fórmula, que contribueix a donar suport a la tasca de la Fundació i permet establir un fort vincle amb el cavall i la seva manada, visitar-lo, rebre informació sobre la seva evolució, anar a les trobades de sòcies i padrines, gaudir de descomptes en les activitats i els projectes associats…

Altres opcions són fer-se soci/sòcia de la Fundació, fer-hi un donatiu o donar-hi suport amb una aportació d’1 euro al mes a través de Teaming, iniciativa solidària de microdonacions, o bé unir-se a l’equip de persones voluntàries, amb la participació en les tasques que fa l’entitat dins els espais naturals on pasturen els cavalls, col·laborant-hi en un entorn privilegiat de natura i entre els animals recuperats per la Fundació. A més, mensualment s’organitzen trobades de sòcies i padrines.

Les diferents aportacions es destinen íntegrament a despeses/tasques relacionades amb la cura dels animals (col·laboració en rescats de cavalls, facilitant i gestionant finques d’acollida, transport dels animals decomissats, xips, compra de fenc, sal i lloguer de finques per als cavalls, despeses veterinàries i tractaments, despeses de la transhumància, pinso per als gossos…); a les infraestructures i similars, i a la tasca social i mediambiental. En aquest marc, es fan jornades gratuïtes i descomptes per a col·lectius en risc d’exclusió social, accions per preservar la biodiversitat i la custòdia de la finca del Pla de l’Orri, i iniciatives de protecció i preservació del bosc.

“Un pilar essencial de la Fundació Miranda és la xarxa de suport, formada pels socis, padrins i persones voluntàries.”

Parlem amb la Rosa Galindo Solé, presidenta de la Fundació Miranda, que també és actriu.

Entrevista a Rosa Galindo

Com et defineixes, com a persona i com a artista? 
Soc una persona que intenta millorar cada dia. M’apassiona aprendre, soc molt curiosa, una enamorada de la natura, de la vida…, de totes les formes de vida, que contemplo amb molta motivació i curiositat. Per a mi, la natura sempre ha estat casa.
Com a artista, la meva vida és la meva obra d’art: més enllà de la meva carrera i la meva trajectòria en el món del teatre musical (amb prop de 20 anys com a intèrpret i protagonista de moltes propostes en què he tingut la sort de treballar amb els millors directors del nostre país), per a mi l’obra d’art és viure cada dia intentant impactar positivament en l’entorn —i, sobretot, no fer-ho negativament o el mínim— i viure alineada amb els meus valors i principis. La creativitat m’acompanya en tot el que faig: com afronto buscar recursos, a l’hora de fer el dinar, com cuido els objectes que m’envolten per crear espais harmònics… Intento que tot el que pugui generar jo sigui creatiu; ser artista de la vida, que la meva pel·lícula sigui la meva obra d’art.

“Per a mi, la natura sempre ha estat casa, i l’obra d’art, viure cada dia intentant impactar positivament en l’entorn i viure alineada amb els meus valors i principis.”

Com descriuries l’esperit i l’essència de la Fundació?
Són bastant la meva essència i el meu esperit. La Fundació la vam crear, fa 11 anys, el Maurici Biosca—el pare del meu fill, la meva exparella— i jo, i va començar com un projecte familiar i de vida. La família es va transformar perquè ens vam separar, però aquest ha seguit essent un projecte de vida. Ens hem reubicat tots dos dins del projecte, i a mi m’ha tocat, durant tres anys, dur-ne les regnes. Ara el Maurici s’encarrega del benestar dels cavalls de Marina, al Parc del Garraf, i jo estic més a la zona del Pirineu.
El meu càrrec és el de presidenta i cofundadora de la Fundació Miranda (en soc voluntària), una Fundació que té un esperit connectat amb la vida, d’amor i de respecte per tot el que està viu, intentant connectar cavalls, persones i natura. És un projecte que es basa en l’amor. Per a mi, la Fundació Miranda és una història d’amor, i crec que tothom que s’hi apropa se n’enamora d’alguna manera: dels cavalls, del missatge, dels valors, de la missió. A dia d’avui és el meu propòsit de vida, tot i que estic vinculada també al projecte Eòlia Escola Superior d’Art Dramàtic, que vaig cofundar fa 20 anys. És un projecte molt consolidat que forma part d’aquesta faceta més artística de la meva professió.

“La Fundació té un esperit connectat amb la vida. És una història d’amor i de respecte per tot el que està viu, i intenta connectar cavalls, persones i natura.”

Com van néixer i quan, el teu vincle amb els cavalls i la idea d’emprendre aquest projecte?
El meu vincle amb els cavalls ve de la meva infantesa. Aleshores el meu oncle tenia cavalls i jo vaig tenir la sort d’estar-hi molts caps de setmana. La meva mirada, però, sempre anava més enllà: tenia una relació paral·lela, subtil, espiritual, amb aquests animals, i hi tenia diàlegs interns. D’alguna manera, mirava i escoltava amb sentit comú, i més tard, per a mi, de seguida va ser important fer un pas més enllà de l’equitació tradicional, poder respectar les necessitats dels cavalls. Tenia la sensació que el que volien era més espai del que tenien.
En aquest sentit, la idea d’emprendre la Fundació Miranda és molt curiosa, perquè jo no la vaig tenir. Es van donar unes circumstàncies —entre les quals, la meva relació amb el Maurici— que van fer possible que jo pogués anar a viure a la natura, en una finca petita, i allà de seguida va ser molt important per a mi compartir l’espai amb altres éssers, amb animals: gossos, gats, cavalls i rucs. I escoltant-los vaig tenir la sensació, de nou, que per a ells allò era molt petit —els cavalls són molt expansius— i que necessitaven espai i grup. També vaig començar a fer formació. Vaig fer cursos de doma natural i d’etologia del cavall amb la Luci Ruiz, que a la primera presentació ja em va dir que el cavall és un ésser gregari i claustrofòbic. Jo m’ho vaig creure profundament. Observant-los, vivint amb ells, era evident que són gregaris i claustrofòbics, i això vol dir que necessiten com més espai millor, i el grup per ser lliures i decidir amb qui volen viure i amb qui no, amb qui es volen relacionar i amb qui no, i formar les pròpies famílies i sistemes.
De mica en mica van començar a arribar cavalls, i nosaltres vam començar a ampliar territori, fins al dia d’avui. Recordo que vaig dir: “Doncs farem una fundació!”, i que abans que la tinguéssim creada ja vaig obrir un compte de correu amb el títol fundacioprojectemiranda: vaig pensar que si ho feia, el meu somni seria una mica real, i així va ser!

“Els cavalls necessiten com més espai millor, i el grup per ser lliures i decidir amb qui volen viure i amb qui no, amb qui es volen relacionar i amb qui no, i formar les pròpies famílies i sistemes.”

Com compagines la teva vida com a artista amb el dia a dia a la Fundació?
Ho compagino no estant tant en actiu en el món de les arts escèniques. Faig bastant teletreball pel que fa a l’Escola, tot i que hi ha una part presencial de relacions institucionals, de portar la direcció artística del teatre Eòlia, cosa que m’implica anar a Barcelona, però no hi he de baixar cada dia perquè hi ha un equip molt potent que tira endavant el projecte.
Pel que fa a la meva feina més artística, d’actriu i cantant, em centro en projectes que em belluguin molt, que em moguin. I el meu últim projecte és La Maternitat d’Elna. Fa 10 anys que interpreto aquest espectacle en solitari, amb un pianista, i estic superfeliç perquè també és un projecte de respecte i d’amor per la vida i per la memòria, perquè recupera la història de la Maternitat d’Elna i de l’Elisabeth Eidenbenz, que per a mi ha estat, en l’àmbit teatral, el projecte de la meva vida. La Maternitat d’Elna parla d’èxode republicà, després de la Guerra Civil espanyola. És una història de llum dins d’una història terrible com ho és la guerra civil, el franquisme, l’arribada als camps de refugiats d’Argelers, a França, i tot això són èxodes. I m’adono que això no està tan desconnectat de la Fundació Miranda. Perquè amb la Fundació Miranda també ens va arribar l’oportunitat de recuperar la memòria històrica amb els camins de transhumància. Quan es transiten per primera vegada en 70 anys se’t desperta alguna cosa que esgarrifa, que esborrona. És aquest “fer camí”…
En la vessant pràctica compagino la Fundació —i en la part més romàntica i idealista, que ho soc molt, faig parèntesis—, absentant-me’n per poder fer temporada teatral —l’última va ser al Poliorama i l’havia fet al Lliure fa dos anys—, bolos, gires… amb aquesta joia que és La Maternitat d’Elna. Però no soc present en propostes on no pugui decidir el nombre de funcions que es faran ni els períodes de calendari que permetin compaginar la meva vida com a intèrpret amb la meva vida com a presidenta de la Fundació.

“Fa 10 anys que interpreto en solitari, amb un pianista, La Maternitat d’Elna, un projecte de respecte i d’amor per la vida i per la memòria històrica.”

Seguim parlant de la Fundació Miranda. Com es viu en primera persona la transformació que experimenten els cavalls des que els rescateu fins que poden tornar a pasturar lliurement?
Es viu com un procés en què estem absolutament compromesos. Un procés que requereix molta escolta, molt respecte, molta confiança en la resiliència, en l’empoderament de l’altre, perquè és el punt delicat de la Fundació. Hem de ser molt curoses i parar molta atenció de no mirar l’altre com a “pobret, jo et salvaré”, perquè aquest és un patró que es repeteix en el món de les fundacions i les protectores (nosaltres no ens considerem una protectora), i el que cal és que ens preguntem quan volem protegir i ajudar, per què ho volem fer i des d’on. Si diem “pobret, jo et salvaré”, estem posant l’altre per sota nostre, i no li permetem que connecti amb la seva força i la seva capacitat de resiliència i de superar l’adversitat. Nosaltres intentem fer això amb els cavalls: mirar-los, reconeixent tot el seu poder i força. Són molt grans i molt capaços.
És veritat que, en moltes ocasions, hi ha cavalls que quan arriben a la Fundació amb una edat avançada i després d’una vida de confinament, de menjar coses que no corresponen a un herbívor, d’estar ferrats i privats del moviment i de la connexió social…, el cos emocional vol viure en llibertat però el cos físic ja no pot, i són cavalls que han de viure sempre en un espai de transició. No poden viure a la muntanya en manada, sinó que han de fer-ho en un grupet tranquil, en una finca fàcil i no tan gran, i sovint necessiten que suplementem la seva alimentació amb fenc, amb herba seca, a part de la que puguin pasturar. Però en general els cavalls s’adapten a la vida en llibertat i troben un espai, un lloc en algun dels sistemes dels nostres ramats. I aquí veus una reconciliació impressionant entre espècies, i del cavall amb els altres cavalls i amb si mateix.
Jo diria que aquest procés és un aprenentatge molt profund que necessita un respecte profund, una escolta oberta i un treball personal espectacular per no precipitar-se, per no interferir, per no fer coses humanitzant. Hem comès errors, i dels errors n’aprenem, i jo crec que cada vegada som més sàvies i ens apropem al mestratge. De tota manera, cada cavall, cada vida, cada organisme, cada sistema nerviós és un món, i tot això fa que l’aprenentatge no s’acabi mai. És molt impressionant i un privilegi compartir el camí i la vida amb aquests éssers.

“Viure els processos dels cavalls requereix molta escolta, respecte, confiança en l’empoderament de l’altre, en la seva capacitat de resiliència i de superar l’adversitat. És un aprenentatge molt profund.”

Com transforma les persones, ser entre cavalls lliures en plena natura?
Com diu la pregunta, es tracta de ser, entre cavalls lliures, no de fer. Quan deixem de fer ens donem l’oportunitat de rebre el que ells ens inspiren, i el que ens inspiren és el fet d’estar presents: l’atenció plena, l’empatia, l’escolta, trencar les nostres creences, perquè ells les trenquen contínuament i ens sorprenen (quan arribem a una conclusió, la desmunten i hem de tornar a començar!)…
Jo he vist processos molt potents. Són una clau, una drecera, que va directa a l’emoció. Els cavalls ens permeten que baixem les nostres defenses: no ens hem de defensar de res, perquè ells no ens jutgen i això ens permet estar molt oberts, ser molt vulnerables, i és des d’aquesta vulnerabilitat que podem transcendir les afirmacions associades als diagnòstics de les persones per poder anar a l’ànima, on se supera l’autèntica transformació. Això no es pot explicar: és una experiència i s’ha de viure.

“Entre cavalls lliures es tracta de ser, no de fer, i jo he vist processos molt potents, preciosos. Són una clau, una drecera, que va directa a l’emoció.”

Podem parlar del camp magnètic, del camp sistèmic, de tot el que fem amb constel·lacions sistèmiques amb els cavalls, però estem molt en el no-fer, en el fet de contemplar. A part d’això també podem observar. Es pot fer observació etològica, però no es poden reduir les relacions i les vides dels cavalls a una cosa científica, a l’etologia. De la mateixa manera que no ho podem fer amb les persones, hi ha un munt de coses que se’ns escapen i que es troben en un terreny molt més subtil. Nosaltres no som cavalls i és impossible entendre tot el que diuen, entre ells i a nosaltres. Quan penso en tot el que ens perdem! En les petites mirades, petits moviments… Quan vius amb ells cada vegada veus més coses, però t’adones que tota aquesta informació t’arriba quan no estàs apuntant amb un bolígraf tot el que és etologia, sinó quan estàs exposat al seu dia a dia sense pensar. I això s’assembla molt a un estat meditatiu.
He viscut processos preciosos: des de persones que s’abracen al cavall i no paren de plorar durant una hora, fins a persones que, sense dir res, respiren, “descarreguen” i et diuen “gràcies!”. I no cal saber res més d’aquesta persona, perquè tu ets allà, present, contenint, acompanyant, i el millor que pots fer és no interferir en el que es dona entre el cavall i l’humà. I la persona s’ho emporta.
Per exemple, quan fem campaments amb infants, això és una llavor per a la vida, una llavor de consciència, d’educació ambiental, però també d’autoconeixement i de sanar moltes ferides, de reconciliació amb un mateix, de renegociació del trauma…
Treballem amb diferents metodologies, la sistèmica –que ja he comentat–, l’experiència somàtica, el ioga, el mindfulness…, però el mestre és el cavall.

“Treballem amb diferents metodologies, la sistèmica, l’experiència somàtica, el ioga, el mindfulness…, però el mestre és el cavall.”

Com és la vostra vida, quan sou al Pla de l’Orri?
La vida al Pla de l’Orri és un regal. No perquè sigui fàcil i agradable sempre, perquè jo diria que viure-hi és no posar-s’ho fàcil, sinó perquè és voler continuar realment en un camí d’aprenentatge, de millora personal i d’autoconeixement. Aquí tenim natura a la vena: estem contínuament en contacte amb la vida i amb la mort, amb el més intens, el més bonic, i el més difícil, el més dur. Requereix molt de centre, molta fortalesa interior, mental, emocional. I una dosi d’espiritualitat, també, per poder entrar en comunió amb aquest espai, que té una energia sanadora molt especial.
El Pla de l’Orri és una de les nostres seus, però també és l’origen, on va començar tot. És un paradís per als cavalls i les persones, però el dia a dia aquí requereix una autodisciplina important, perquè és un espai de difícil comunicació, amb accessos complicats, que a l’hivern queda incomunicat durant uns quants dies, que posa en evidència el territori i totes les limitacions.
Aquí hem viscut el millor de les persones però també el pitjor. És a dir, hi ha persones que venen a insultar-nos, a dir-nos “pixapins”, que què ens hem cregut, que aquest espai havia estat sempre abandonat i que ells venen perquè sempre hi havien vingut. Venen a fer ús de poder, en lloc de celebrar que aquí hi ha un projecte de vida, un projecte d’amor, que té cura i que guarda i preserva aquest espai, amb molts valors naturals. És una pena que en lloc de valorar-ho, en alguns casos es converteixi en un rebuig —una enveja, jo crec. L’entrenament és continuar amb el nostre propòsit i no entrar en aquesta energia. Deixar que se l’emporti qui l’ha portat. Només es posa en evidència el que és de l’altre, quan tu no t’hi enganxes. I això és un superentrenament, de manera que aquestes persones acaben essent mestres, també, per a mi.
La nostra vida, com deia, requereix autodisciplina i molt bona organització. És un regal, és una meravella, i t’ha d’agradar perquè és comunió amb la natura, i en alguns moments no és fàcil, és dur. Aquí hi hem passat molt fred, moltes privacions, moltes dificultats. Però cada vegada estem més preparades per viure-hi. Ara visc aquí amb la meva parella actual, el Marc Giró, creador del projecte Cavalls Guiabosc Baridà, que és el responsable del benestar dels cavalls de la Fundació al Pirineu i també de la transhumància (és el nostre guia de transhumància). Ell té una gran fortalesa i un amor profund per la natura (ell és natura!), i estem connectats en aquest procés de vida al Pla de l’Orri, juntament amb el meu fill, que ha crescut aquí. El meu fill, en Zerayehu, és adoptat a Etiòpia. Ara té 14 anys, però va arribar aquí quan en tenia quatre, i ha crescut jugant amb els gossos, amb els cavalls, amb els arbres, amb la Terra… Ell també és natura!

“Viure al Pla de l’Orri és voler continuar realment en un camí d’aprenentatge, de millora personal i d’autoconeixement.”

Amb quantes padrines i sòcies compteu, actualment?
Comptem amb unes 300 persones que ens donen suport, de les quals 30 són padrines i la resta, sòcies.
Les padrines paguen entre 40 i 60 euros al mes, depenent de si apadrinen un cavall, un poni o un ruquet, i les sòcies paguen un mínim de 10 euros al mes. Totes són molt importants perquè són la xarxa de suport més important i incondicional que té la Fundació, i sentim molt agraïment cap a aquestes persones.

Què suposa, participar en una de les transhumàncies?
Participar en una transhumància suposa estar preparat per estar al servei d’una causa, d’un propòsit, que és acompanyar els cavalls d’una pastura d’hivern a una d’estiu perquè puguin seguir pasturant en llibertat, perquè no siguin éssers dependents i puguin seguir vivint en plenitud. No és, en aquest moment, una activitat eqüestre, una activitat turística. Podríem dir que és una activitat ecoturística, però en realitat la mirada ha d’anar més enllà.
La persona que ens acompanya, a dia d’avui voluntariat, s’ha de connectar amb aquest propòsit i estar-ne al servei. Aquí el més important és el benestar dels cavalls, i ho fem tenint en compte la seguretat de les persones. Hi ha persones que munten, hi ha persones que porten el cotxe d’assistència i la logística… Muntem perquè, si anem caminant, hi ha un moment en què perdem els cavalls —quan se saben els camins comencen a anar molt de pressa!— i no podem tenir grups de cavalls creuant carreteres sols. És una situació de molt risc que no ens podem permetre, ni per ells ni per nosaltres, ni pel projecte. Ells se saben el camí i per tant no s’equivoquen, però hem d’acompanyar-los. Quan anem muntats, podem anar amb ells i no perdre’ls. Hi ha un moment en què aconseguim que parin, o decideixen parar, i sabem on són perquè som amb ells. Normalment, la ràtio és de 4/5 genets per entre 15 i 50 cavalls, depèn de l’any, del moment, de la situació i de les peces que tenim. En aquest moment pasturem en tres indrets de Catalunya: Coll de Nargó, Garraf (Olivella) i Pla de l’Orri, al Berguedà.

“Participar en una transhumància no és una activitat eqüestre ni una activitat turística. Podríem dir que és una activitat ecoturística, però en realitat la mirada ha d’anar més enllà.”

I què impliquen, per a la Fundació, les transhumàncies?
Actualment ens plantegem aturar una mica el moviment i reduir el nombre de transhumàncies, perquè són molt costoses i arriscades, ens impliquen un gran desgast, i realment la complicitat de l’Administració és molt baixa, per no dir nul·la. I una fundació privada, sense recursos, no pot estar invertint en recuperació de camins, logística, producció, assegurances, el tràmit dels permisos que a vegades es dificulten o es deneguen… Fins que no tinguem més complicitat administrativa, reduirem—si no les deixem de fer— les transhumàncies, i aquest hivern ens quedarem al lloc on pasturem.
Hem reduït el nombre de cavalls en cadascun dels llocs esmentats perquè els espais puguin sostenir els cavalls durant tot l’any, sense repòs hivernal. I el repòs es fa amb rotacions entre finques dins de la mateixa zona. Tenim dos espais a cada zona i podem anar d’una finca a una altra fent un buit sanitari, fet que redueix el nombre de càrrega parasitària i permet la regeneració de pastures, però no ens obliga a recórrer tot Catalunya per trobar nova pastura. També he de dir que el fet d’arrelar i la quietud a vegades és necessària per aprofundir, consolidar i estructurar els projectes; aquesta és una mica l’etapa que obrim ara.
La vida és moviment, el cavall és moviment, i tot és molt cíclic en el projecte. En el moviment que ha estat la transhumància hem descobert i après moltes coses, hem creat grans vincles i hem viscut moments únics, irrepetibles, de comunió amb els cavalls, amb la natura, amb el grup de persones… que no oblidarem mai. Jo diria que hem viscut alguns dels millors moments de les nostres vides!

“Fins que no tinguem més complicitat administrativa, reduirem —si no les deixem de fer— les transhumàncies, i aquest hivern ens quedarem al lloc on pasturem.”

El vostre compromís amb els animals, la natura i el territori és essencial. Creieu que la gent coneix la tasca que feu, en general?
Els cavalls, allà on pasturen, aporten biodiversitat i fan prevenció d’incendis. Jo crec que la Fundació comença a ser molt coneguda gràcies a això i a les transhumàncies. Però més enllà de la vessant mediambiental, també fem una tasca social amb col·lectius en risc d’exclusió social i amb tot tipus de persones, perquè tots estem en risc d’exclusió social i tots tenim temes per millorar i transitar.
Crec que som molt coneguts però, a vegades, poc valorats per l’Administració. Amb qui tenim més vincle és amb la Diputació de Barcelona, i tenim molta feina a fer. Cal posar en valor i capitalitzar tot el que la Fundació aporta al territori, als cavalls i a la natura: ens fem càrrec de cavalls que serien un problema per a l’Administració (cavalls maltractats, abandonats, desnonats) i els posem en grans espais naturals, de manera que en milloren la biodiversitat, alhora que fan gestió forestal i prevenció del foc. Tot això ho connectem amb la conservació d’espècies com el gall fer al Berguedà o l’àliga cuabarrada i la tortuga mediterrània al Garraf. Alhora, aquests cavalls que es recuperen del seu trauma i viuen en plenitud es converteixen en un recurs positiu i de salut per a les persones que s’hi acosten en contextos de natura i de gran qualitat, és a dir, que tanquem un cercle virtuós, com ens mostra la transhumància.
La transhumància la fem pels cavalls, la fem amb persones i la fem a la natura. A més, és cultura i natura, perquè recuperem la memòria i promocionem productors locals, de proximitat, agricultura i ramaderia ecològica, el respecte per la vida i el medi ambient…

“Crec que som molt coneguts però, a vegades, poc valorats per l’Administració, i que cal posar en valor i capitalitzar tot el que la Fundació aporta al territori, als cavalls i a la natura.”

Penso que la Fundació Miranda, que comença amb un propòsit que és per als cavalls, per a les persones i la terra, continua connectada amb aquest propòsit, que ha anat fent més i més profund i complex.
Hem après molt, ens hem donat a conèixer, però encara estem massa en un patró de lluita perquè el nostre país no està preparat per a un projecte com aquest. Som avançats en el temps, visionàries, i ens trobem sempre en uns llimbs administratius: no som ramaders, però se’ns exigeix tot el que se’ls exigeix als ramaders, que no és poca cosa, i alhora no tenim cap dels ajuts que ells reben perquè el nostre producte no acaba al plat. Crec que això hauria de canviar amb un nou paradigma. Nosaltres aportem un nou paradigma de benestar dels animals que és sostenible; el que passa és que la Fundació no és sostenible del tot perquè li falta el suport administratiu que faria que ho fos.
Si ens fossin accessibles tots aquells espais públics que estan abandonats o que els ramaders tenen i declaren perquè reben ajuts i subvencions, però que no els pasturen, el nostre projecte podria ser molt sostenible. Si tinguéssim els mateixos ajuts que tenen els ramaders per pagar els tancats o els arrendaments de les finques, el projecte seria sostenible.
El que no és sostenible és rescatar un cavall que es troba en un lloc i posar-lo en pupil·latge en un centre hípic, perquè això vol dir pagar i fer-ho per un paradigma que no és de benestar dels cavalls, sinó que és obsolet i insostenible. Algunes hípiques comencen a canviar i faciliten més espai i grup als cavalls, però el model arcaic és el que té els cavalls estabulats i separats entre ells, fet que els escurça l’esperança de vida a la meitat, perquè la natura ha dissenyat els cavalls perquè es moguin per menjar i mengin per moure’s. El cor del cavall necessita el moviment, espai i grup.

“Estem immersos en un patró de lluita perquè el nostre país no està preparat per a un projecte com aquest. Som avançats en el temps, visionàries, i ens trobem en uns llimbs administratius.”

Com imagines el vostre futur com a entitat, i com projectes el teu, personalment i professional?
El nostre futur com a entitat és omplir les muntanyes de Catalunya de cavalls lliures, feliços, on puguin anar-hi les persones amb respecte pels cavalls i per les altres formes de vida que habiten els boscos. On  es puguin fer banys de boscos habitats, en què els banys multipliquin l’efecte, perquè els cavalls són un prisma, un catalitzador.
Me l’imagino no tant en lluita, sinó fàcil, gran. M’imagino que serem a molts llocs, però no desbordats de feina com ara, sinó amb una estructura que es pugui sostenir, amb molts més socis i padrins que faran possible que continuem amb la nostra tasca. No podrem salvar tots els cavalls, però sí que podrem explicar a moltes persones com és respectar el cavall, ser amic del cavall i tenir-hi un vincle, perquè quan nosaltres fem vincle ens convertim en millors persones. Jo crec que la divulgació és tan important com la resta de coses que fem!
En l’àmbit personal m’imagino amb aquest equip sòlid de persones, que som totes voluntàries (menys tres persones). M’imagino que puguin tenir un sou professional, facilitar la seva vida, i que jo pugui ser més presidenta i menys dona orquestra, i viure amb més calma i més presència. De mica en mica ho vaig aconseguint i aquest és un dels meus propòsits: poder gaudir una mica més de tot el que he anat creant i de totes aquelles persones que s’han sumat a la meva idea, i que sento molt a prop perquè són, d’alguna manera, la meva família còsmica.



Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori

Pla de l’Orri (Alt Berguedà)

Tel.: 672 608 000 / 634 960 215

https://www.fundaciomiranda.org
https://www.fundaciomiranda.org/blog
cavalls@fundaciomiranda.org

Facebook
Instagram
Twitter
Youtube

Persones de contacte: Rosa Galindo i Virginia Tamayo

La Estiva. Escuela de Pastoreo de Aragón

La Estiva és la primera escola de pastors establerta a Aragó, creada amb l’objectiu principal de donar valor a la ramaderia extensiva i de muntanya mitjançant la formació. A més, pretén dotar el territori d’una eina útil que pugui afavorir l’assentament de les persones als nuclis rurals poc poblats, i revertir la tendència a l’abandonament d’aquests pobles. Veure’n més

Zacarías Fievet

Zacarías Fievet és pastor d’alta muntanya des dels 18 anys, ofici que combina amb la seva passió per la fotografia. Format en un grau mitjà d’agricultura i ramaderia, Zacarías Fievet ha viscut des de petit el pasturatge, que va aprendre dels seus pares, a la vall de Benasc... Veure’n més

Atelier Serraspina

L’Atelier Serraspina està dedicat al disseny i la confecció artesanal, i per encàrrec, de vestits “d’època atemporals” amb teixits d’alta qualitat que es poden dur amb total comoditat i que, a més, afavoreixen la figura. Veure’n més

Bruma Ceramics

Amb Bruma Ceramics, la Cristina Pallàs té com a objectiu elaborar amb cura i consciència peces ceràmiques de manera artesanal. Amb la influència de l’art japonès i el gust per la bellesa que es troba en la imperfecció, disposa de moment d’una única col·lecció, Freckles, constituïda per peces destinades a formar part de la vaixella, com ara plats, gots, tasses i bols. Veure’n més

Hotel Tierra Buxo

Hotel Tierra Buxo és un establiment només per a adults de 5 habitacions, algunes amb banyera d'hidromassatge integrada a l'habitació. Està ubicat en un edifici de nova construcció, però amb molt de caràcter i una decoració molt cuidada Veure’n més

Motiva

Dissenyant identitats corporatives, des del Pirineu Veure’n més

Pirineo Literario

Pirineo Literario és una iniciativa que va sorgir a Aragó amb l’objectiu principal de donar valor a tot un seguit de rutes excursionistes pel Pirineu a través de la relació que estableixen amb la creació literària, tant per part d’autors clàssics com d’autors contemporanis. Veure’n més

Bramby Supply Co.

Davantals fets a mida i articles de pell d’alta qualitat Veure’n més

Tulipmania

Tulipes i dàlies del Prepirineu català Veure’n més

Art en Vidre

Objectes decoratius i obres de vidre amb ànima, amb metalls i elements naturals del territori Veure’n més

Txordi Ricart

En Txordi Ricart va iniciar-se professionalment en el món de la fusta fent cartells. De mica en mica, va anar ampliant horitzons i va començar a experimentar a través d’obres artístiques de tot tipus, des d’un estil més realista fins a un estil més figuratiu i simbòlic. Veure’n més

Debosc

Agroecologia conscient i pollastres criats en un bosc de muntanya, a més de 1.000 metres d’altitud Veure’n més

NaturaLlibres

La Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay, llicenciada en Periodisme per la UAB i màster en Periodisme Cultural per la Universitat San Pablo CEU de Madrid, és al capdavant de NaturaLlibres, una llibreria-refugi situada al petit poble d’Alins Veure’n més

Tresors del Cadí

En David Masferrer és el responsable de Tresors del Cadí, una explotació d’agricultura ecològica situada al petit nucli de Montferrer, a l’Alt Urgell, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Veure’n més

Camí dels Bons Homes

La travessa del Camí dels Bons Homes abasta diferents comarques catalanes i franceses al llarg dels aproximadament 200 quilòmetres de recorregut. Veure’n més

Botanica

Botanica és sinònim de roba de qualitat tenyida i estampada a partir de plantes tintoreres, dels quals la Sara extreu els colors. Veure’n més

Can Pastoret

A Can Pastoret produeixen carns naturals i saludables, d’acord amb les normes de la producció ecològica i amb ramaderia extensiva, basada en l’aprofitament dels prats i les pastures de muntanya. Veure’n més

Orígens UNESCO Global Geopark

El Geoparc Orígens té com a un dels seus principals objectius la divulgació del territori i el seu patrimoni geològic, paleontològic, miner, natural i cultural. Veure’n més

Patés de L’Aínsa

Els productes de Paté de L’Aínsa es caracteritzen per ser ecològics i per estar elaborats amb matèries primeres d’alta qualitat. Veure’n més

Cal Mandrat de Montellà

El Campgran de Cal Mandrat és sinònim d'un vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura. Es tracta d'un Riesling y Gewürztraminer que beu de les vinyes situades a les terres fèrtils de l'alta muntanya. Veure’n més

Ceràmica Marta Danés

La Marta Danés dissenya i fa a mà, artesanalment, peces exclusives i irrepetibles de ceràmica amb empremta pròpia i destinades a tenir un ús quotidià. Veure’n més

Cal Andreuet

A Sorribes, a 1.400 m d'altitud, es troba Cal Andreuet, un projecte familiar d’agricultura ecològica que té com a objectiu, entre d’altres, posar en valor el ric patrimoni agrari i cultural de la vall de Gósol. Veure’n més

Cal Felipó

A Cal Felipó cultiven una desena de varietats diferents de pomes, alguna de les quals, com ara la Pasquina, gairebé ja oblidada. Veure’n més

Llivins

A Llivins la muntanya és part implícita del procés de creació: s’aprofita l’altitud, la climatologia extrema, l’amplitud tèrmica, l’orientació est-oest que assegura una gran insolació... Veure’n més

Safrà del Montsec

A Safrà del Montsec intenten ser transparents i coherents en tot allò que fan, i ho demostra el fet que van trigar més de sis mesos a trobar els envasos que utilitzen, que són pots de vidre reciclat, un clar exemple de sostenibilitat. Veure’n més

El refugi de la Feixa

El de la Feixa és un refugi petit, íntim i acollidor, únic, situat en un pla envoltat de bosc de pi negre. Mitjançant reserva prèvia, es serveixen àpats, s’hi pot pernoctar, i s’hi accepten mascotes. Veure’n més

Alfarería Blanca Alfonso

Amb el torn, la Blanca Alfonso de la Riva dona forma artesanalment a les seves peces, obres d’art que expressen una part de la seva essència i que es poden utilitzar diàriament. Veure’n més

Sergio Padura

Sergio Padura es defineix com un col·leccionista de moments. Veure’n més

Cesc Capdevila i Torrell

El Cesc Capdevila i Torrell gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, treballa com a guia intèrpret i de muntanya, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. Veure’n més

Museu de Camins

El Museu de Camins és una reserva viva de senders, cultura i patrimoni a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà. Veure’n més

Boumort Indòmit Ecoturisme

Boumort Indòmit Ecoturisme és una cooperativa que aposta, des de l’economia social, per fomentar la conservació de la biodiversitat i el patrimoni cultural de l'espai natural protegit de Boumort. Veure’n més

Centre d’Art i Natura Farrera de Pallars

Des del 1996, el Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera constitueix una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Veure’n més

Sal dels Pirineus – El Salí de Cambrils

La Marta i el Sergi ofereixen visites guiades al Salí de Cambrils. Veure’n més

Projecte Boscos de Muntanya

L’activitat principal del Projecte Boscos de Muntanya és promoure estades/campaments setmanals al bosc entre els mesos de juliol i setembre. Veure’n més

Gratitud Pallars

Gratitud Pallars és un projecte de responsabilitat social i turística, que es basa en la cura i l’estima de la natura i el paisatge. Veure’n més

Ramat de camins

El Ramat de Camins proposa recórrer l’eix vertebral del Pirineu català més autèntic, en tres grans etapes que transcorren per camins ancestrals i que permeten conèixer els meravellosos paisatges dels Pirineus. Veure’n més

Formatgeria de Montmelús

A la Formatgeria de Montmelús, a 1.600 m, es dediquen, principalment, a la producció artesanal de formatges de llet crua, que obtenen de les més de 80 cabres del seu ramat. Veure’n més

Vital

VITAL proposa una nova forma de col·laboració i connexió entre diferents cultures i col·lectius amb relació a l’art popular de les muntanyes dels Pirineus i als Andes, al Perú, explorant què té aquest en comú i què el connecta. Veure’n més

Cal Majuba

Amb la qualitat de la llet com a essència de la seva manera de fer, a Cal Majuba compten amb un ramat propi d’aproximadament 180 ovelles de raça Assaf. Veure’n més

Refugi de Cuberes

El Refugi de Cuberes és l’únic refugi guardat de la Reserva Natural de Boumort i funciona com un petit hotel de muntanya. Veure’n més

La Vella de Romadriu

Des de mitjan 2018, amb La Vella de Romadriu, la Marta fa ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu. Veure’n més

Taüll Orgànics

A Taüll Orgànics s’elaboren principalment productes d’ús tòpic. Veure’n més

Patata Ecològica de la Cerdanya

Al Mas Montagut es dediquen principalment a la producció i la venda de patata ecològica de tres varietats, Kennebec, Monalisa i Red Pontiac, i ho fan respectant els ritmes de la terra i dels animals. Veure’n més

Alfolí de la Sal i salines de Gerri de la Sal

Al municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà hi ha un emplaçament de muntanya en què la sal és la gran protagonista: Gerri de la Sal. Veure’n més

Llum del Cadí

L’any 2015, a Llum del Cadí van començar a produir els seus dos vins: el vi blanc, amb riesling, i el vi negre, amb pinot noir, dues varietats de raïm que es produeixen tradicionalment al nord d’Europa, on el clima és més fred. Veure’n més

L’Esquella

L’essència de L’Esquella es basa en la naturalitat i la qualitat dels productes que ofereixen. Elaboren els seus productes amb llet fresca que recullen diàriament, procedent de vaques i cabres que pasturen als peus del Cadí. Veure’n més

Prat de Sala

El Parc de les Olors Prat de Sala és un espai dedicat al cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure’n més

Herbes de l’Alt Pirineu

La Gemma i el Pedro, a Herbes de l’Alt Pirineu, cultiven 80 plantes aromàtiques i medicinals mitjançant processos de producció artesanals i seguint criteris ecològics. Veure’n més

Formatgeria Montsent de Pallars

A Formatgeria Montsent de Pallars elaboren formatges de forma artesanal amb llet crua i pasteuritzada de cabra de les valls del Pallars i d’ovella de les valls de l’Alta Ribagorça. Veure’n més

Liken Skis

A Liken Skis es dissenyen i fabriquen artesanalment i sota comanda esquís de fusta exclusius i singulars, d’altes prestacions i de gran qualitat i durabilitat. Veure’n més

Refugi Vall de Siarb

El Refugi Vall de Siarb disposa de tres habitacions dobles, una habitació amb cinc llits i una altra més àmplia amb sis lliteres. El bany és compartit, hi ha una sala menjador amb llar de foc i una àmplia sala polivalent per realitzar-hi activitats. Veure’n més

Aromik

A Aromik, la passió per la tradició remeiera i la defensa d’una convivència més essencial amb la terra i la natura es reflecteix en les seves plantes medicinals i aromàtiques, escollint meticulosament quan i com realitzar les accions que cal fer al camp, i fent-les amb presència. Veure’n més

Cal Margarit

A Cal Margarit elaboren productes aromàtics, de cosmètica i d’higiene naturals d’espígol de cultiu ecològic i oli essencial de lavanda, 100 % pur i natural, amb certificat ecològic CCPAE. Veure’n més

Ca de Llibernal de Noals

A Ca de Llibernal de Noals elaboren i envasen artesanalment mel de muntanya 100 % natural. Veure’n més

Sarasak

A la serra de Montgrony, Sarasak és un projecte de creació tèxtil artesanal que va néixer fruit de l’estima pel territori i la creativitat de la seva impulsora, la Sara Planella Jurado. Veure’n més

Borda Marengo

A Borda Marengo la Marina viu amb les ovelles i de les ovelles que pasturen lliurement. Produeix entre 4.000 i 5.000 formatges l’any, que ven des del maig fins a acabar existències. Veure’n més

Cal Calsot

Cal Calsot és un allotjament amb capacitat màxima per a 12 persones. És un espai de tranquil·litat on les seves 5 habitacions disposen d'excel·lents vistes, són àmplies i confortables, lluminoses, sense televisor i amb bany privat. Veure’n més

Penélope Clot

En les seves composicions, en diversos formats, hi destaquen capes superposades de diverses textures, transparències, formes i colors harmònics, composicions geomètriques i evocacions paisatgístiques, i s’hi reflecteix l’ús de múltiples tècniques. Veure’n més

Gall Fer Socks

Gall Fer Socks, una gamma de mitjons tècnics per a la pràctica de l’esquí i l’snowboard o qualsevol altra activitat d’hivern, fabricats i desenvolupats amb l’objectiu de maximitzar la sensació de confort i la protecció amb les botes. Veure’n més

Jabones del Pirineo

A Jabones del Pirineo fan sabons elaborats artesanalment mitjançant el procés tradicional de saponificació en fred, per conservar les propietats dels seus ingredients. Veure’n més

Gratacool

Gratacool® es dedica a la comercialització del fruit de la gavarrera (Rosa canina o rosa silvestre), molt abundant al Pirineu i amb un alt contingut en vitamina C. Veure’n més

Bodegas Bal Minuta

Bodegas Bal Minuta es dediquen a la producció de vi a la zona, i a Embún i Rapún, a la Vall de Tena i la Vall d’Hecho. Veure’n més

Cal Rossa

Cal Rossa és un establiment de turisme rural amb capacitat per a 23 hostes que ofereix la possibilitat de reservar la casa sencera o els apartaments per separat. Veure’n més

Poterie La Ferme

A la Poterie La Ferme treballen el gres, ceràmica d’alta temperatura, de forma 100 % artesana. Veure’n més

Fundació Miranda

La Fundació Miranda va néixer l’any 2008 amb l’objectiu de rescatar i recuperar cavalls que viuen situacions de maltractament, isolament o abandonament, i oferir-los una vida digna. Veure’n més

Bauma de les Deveses

Un projecte que pretenia recuperar un espai agrícola únic seguint els mètodes tradicionals, amb la finalitat de fer vi ecològic d’altura de qualitat. Veure’n més

El Gall Negre, Cerveses i Aiguardents

A El Gall Negre elaboren principalment cervesa artesana amb un ingredient que en determina el caràcter, l’aigua pura que baixa directament de la serra del Cadí. Veure’n més

Melmelades La Marmita

A Melmelades La Marmita s’elaboren de manera artesanal melmelades de tot tipus (de cabell d’àngel, de carabassa i taronja, de pera amb grosella o de pastanaga i taronja. Veure’n més

Roser Guix

En les seves obres, la Roser Guix Torrents recrea, amb autenticitat i sinceritat, el món que va viure de nena i de jove, parla de canvis socials i de l’evolució de la família i l’individu dins la societat. Veure’n més

30 Cabres

A 30 Cabres fan formatges artesans de llet crua de les cabres del seu propi ramat, productes d’alta muntanya i compromesos amb l’entorn. Veure’n més

El Camí ramader de Marina

El Camí ramader de Marina recorre Catalunya de nord a sud, des de les pastures d’estiu a les muntanyes de la Cerdanya, fins a les d’hivern al Penedès-Garraf. Veure’n més

Geoparc Mundial UNESCO Sobrarbe-Pirineos

El Geoparc de Sobarbe-Pirineos incentiva un turisme respectuós amb els valors autèntics de territori (geoturisme) i promou la investigació, la didàctica i la divulgació d'aquests valors. Veure’n més

Associació Llibre del Pirineu

Al Pirineu es consolida una petita indústria editorial, apareixen noves llibreries i iniciatives en petits nuclis de població, i la creació literària segueix creixent amb autors ja consolidats i l’aparició de nous talents. Veure’n més

Cal Casal d’Ossera

La Núria a Cal Casal elabora manualment més de 50 varietats de melmelades artesanes, d’autora i d’altura, i sense conservants ni additius artificials. Veure’n més

Danaedas

Les mans de la Danae Clot i el torn es fusionen per donar vida a l’univers de creacions artesanals de Danaedas: elements de decoració, penjolls, plats, vaixelles, bols, oueres, pots de cuina... Veure’n més

L’Escola de Pastors de Catalunya

Nascuda l'any 2009, l’Escola de Pastors de Catalunya és un projecte formatiu que proposa dinamitzar la pagesia en l’àmbit rural. Veure’n més

L’aranyonet

Des de l’obrador de L’aranyonet es produeixen artesanalment i seguint el procés tradicional melmelades de producció limitada i d’alta qualitat. Veure’n més

Philippe Lavaill

Nascut a Perpinyà, Philippe Lavaill és un escultor i artista polifacètic amb taller a Bescaran, a l’Alt Urgell. Veure’n més

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

L'Hotel de Montaña Uson és un acollidor allotjament rural de muntanya, construït amb pedra i fusta segons la normativa de la vall, y que s'abasteix amb energies pròpies i renovables. Veure’n més

La Fàbrica de Llanes d’Arsèguel

Amb la visita a les instal·lacions de la Fàbrica de Llanes d’Arsèguel s'hi pot descobrir la trajectòria de la indústria llanera tradicional. Veure’n més

El Museu de les Trementinaires

Al Museu de les Trementinaires s'hi explica l’ofici que va ocupar a bona part de la població femenina de la vall a partir de mitjans del segle XIX, i que va rebre el nom de la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Veure’n més

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2022 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio