Guia intèrpret de l’Alt Pirineu Guia del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Cesc Capdevila i Torrell, amb tretze anys, es passejava pels camins de Torrelles de Llobregat buscant rastres d’animals i observant els ocells. I és que a la seva pàgina web, www.cesccapdevila.com, explica que, des de ben petit, la fauna i la natura l’han apassionat, cosa que ha donat lloc a un vincle que ha anat augmentant amb els anys i que l’ha dut a conèixer des dels espais protegits de Catalunya fins a espais d’altres zones del món.
Diu que va estudiar la carrera d’Enginyer Tècnic Informàtic de Gestió (URV) i que durant quinze anys (del 1999 al 2015) va treballar com a programador, analista i coordinador de projectes informàtics. Tanmateix, el 2015 la muntanya va passar al davant dels ordinadors, i en Cesc va anar a viure als Pirineus, al poble de Tornafort, a gairebé 1.300 m d’altitud, al Pallars Sobirà, per començar una nova trajectòria professional.
Actualment gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, de la qual hem parlat a bastament a Taste the Altitude, treballa com a guia intèrpret i de muntanya, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. A més, està implicat en diverses col·laboracions voluntàries: entre d’altres, és soci fundador de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu, soci de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i membre de l’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà.
En Cesc també gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus.
El turisme responsable, pal de paller de la seva activitat
En Cesc considera que “tenim l’obligació moral de millorar el medi ambient de manera activa, sigui procurant que les activitats que realitzem generin el menor impacte possible, sigui prioritzant el benestar dels animals i de les persones que viuen al territori”. És per aquest motiu que, en totes les activitats que desenvolupa, com a guia i en l’àmbit personal, prioritza minimitzar l’impacte ambiental, intenta compensar la petjada de CO2 generada, i utilitza, sempre que pot, productes locals i de proximitat. Amb aquesta premissa, la seva proposta d’activitats guiades —en català, castellà o anglès— al Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, a la Val d’Aran i a l’Alta Ribagorça comprèn iniciatives per dur a terme durant diferents èpoques de l’any: Brama del cérvol, Els grans rapinyaires de Boumort, El mar tropical de Boumort, Observació de fauna salvatge, Raquetes de neu, Les petjades blanques, Bany de colors, Iniciació a les travesses amb tenda de campanya, Curs d’iniciació als ocells… Durant aquestes sortides, i amb l’experiència acumulada, divulga els seus coneixements sobre la natura i el territori, l’ornitologia i la fauna, el patrimoni cultural i material de les zones, els oficis i les activitats tradicionals, i molts altres aspectes que volen fomentar l’estima per l’entorn.
En totes les activitats que desenvolupa, com a guia i en l’àmbit personal, en Cesc prioritza minimitzar l’impacte ambiental, intenta compensar la petjada de CO2 generada i utilitza, sempre que pot, productes locals i de proximitat.
Parlem amb en Cesc perquè ens expliqui com és la seva vida i la seva relació amb la natura i el territori.
Des de sempre has estat vinculat a la natura. D’on creus que prové, aquesta passió per l’entorn i els animals? És la combinació de tres factors. El primer és que, encara que soc barceloní de naixement, quan tenia només un any els meus pares van llogar una casa a Torrelles de Llobregat, un petit poble del Baix Llobregat, que és un oasi de natura al costat de Barcelona, i des d’aleshores m’he passat moltes hores caminant per les seves vinyes i boscos, observant-ne la flora i la fauna. El segon factor va ser el programa documental de televisió El hombre y la Tierra: no me’n perdia cap capítol i vaig aprendre el nom de tots els animals, els seus costums… El darrer factor va ser quan un dels meus germans, l’Enric, va començar a interessar-se pels ocells amb dos amics més (el Jaume i el Toni); encara que jo era set anys més petit, els acompanyava per tot Espanya per observar les aus.
Com t’agrada definir-te, com a persona? No sé què dir-vos. Penso que això s’hauria de preguntar a la gent que em coneix. Amb l’edat he descobert que la visió que tenim de nosaltres mateixos no coincideix amb la que tenen la resta de persones… Jo només intento viure aportant el meu granet de sorra a totes les coses que faig, i no m’agrada provocar molèsties o problemes a la resta de persones. M’agrada molt fer broma, encara que tinc un humor britànic que moltes vegades no s’entén, i sempre busco els tres peus al gat (herència de la meva època informàtica).
Des de ben petit va passar moltes hores caminant per la natura, observant-ne la flora i la fauna, i era un apassionat del programa documental de televisió El hombre y la Tierra.
L’any 2015 et vas traslladar a Tornafort, al Pallars Sobirà. Per què vas triar aquest poble, per viure-hi, i com és la teva vida a 1.300 metres d’altura? La raó del trasllat a Tornafort és molt senzilla, la meva parella hi vivia des de feia més de vint anys; per tant, l’elecció va ser fàcil! En qualsevol cas, he tingut la gran sort d’anar a residir en un poble on hi ha molta germanor: tothom s’ajuda i des del primer moment m’han acollit i m’han fet sentir com un més. Penso que, per viure en un poblet del Pirineu, t’ha d’agradar el ritme tranquil de la terra. Cada dia veus els petits canvis a les muntanyes, els prats, els ocells…, els canvis d’estacions, com s’allarguen els dies o s’escurcen. Em sento més connectat amb el meu entorn. I em sento molt afortunat de ser aquí (sobretot arran de la pandèmia).
Quan vas començar la teva formació com a guia? I quan vas començar a treballar-ne? El 1999 vaig començar a portar gent a veure ocells per tot Espanya, i en aquella mateixa època vaig començar a especialitzar-me en la fauna pirinenca i vaig formar-me amb cursos d’alpinisme, escalada, raquetes i primers auxilis al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Vaig treballar fent censos d’ocells alpins i vaig dur algunes persones a observar ocells pirinencs molt difícils d’observar. Quan vaig arribar al Pallars tenia la idea de treballar de guia de natura, és a dir, convertir la meva passió en feina; llavors vaig començar a preguntar què necessitava per fer-ho. Després de consultar molta gent i rebre moltes respostes diferents, vaig decidir treure’m la titulació de guia de mitja muntanya, perquè era la titulació que em permetia portar gent per la muntanya sense problemes legals. El que no sabia era que m’obriria la porta a un món que desconeixia! Vaig fer els cursos de guia intèrpret del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, certificat de professional de guia de baixa i mitja muntanya i, finalment, el tècnic esportiu de mitja muntanya.
“Quan vaig arribar al Pallars tenia la idea de treballar de guia de natura, és a dir, convertir la meva passió en feina. Aleshores vaig treure’m la titulació de guia de mitja muntanya, però el que no sabia era que aquesta m’obriria una porta a un món que desconeixia!”
Què sents, quan ets a la natura, i quines han estat les experiències més sorprenents que has viscut, com a guia? Per poder mostrar la natura has d’aprendre a escoltar-la i observar-la. Quan estic a la natura tinc sentiments diferents, però els podria resumir en tranquil·litat i felicitat. Amb relació a les experiències, recordo que, fa uns anys, estava fent una travessa amb un grup i vam fer el cim del Montardo, i quan érem dalt una clienta va posar-se a plorar d’emoció i felicitat per haver fet el seu primer cim al Pirineu. Sense adonar-me’n, estàvem abraçats plorant! Aquesta travessa va ser molt especial, era un grup molt maco, teníem un noi sevillà que duia una motxilla molt gran, però jo no entenia res, sempre el veia vestit igual i, per tant, cada dia fèiem broma sobre el que portava a la motxilla… Al darrer dia de la travessa, al bar, mentre fèiem una cervesa ens va confessar que a la motxilla hi portava gomina, mocassins, texans… Ell es pensava que, als refugis d’alta muntanya, a la nit hi havia festa! Vam riure molta estona i encara ara en fem molta broma, ja que mantinc l’amistat amb tot el grup.
“Per poder mostrar la natura has d’aprendre a escoltar-la i observar-la. Quan estic a la natura tinc sentiments diferents, però els podria resumir en tranquil·litat i felicitat.”
Quan fas travesses o activitats amb persones o grups, quins valors intentes divulgar i què creus que els agrada o encurioseix més, de la teva vessant com a guia? Quina és la pregunta que més t’ha sorprès, en tots aquests anys? Per mi és molt important transmetre que tot està connectat. Que el paisatge que veiem és el resultat de milions d’anys de canvis i que els humans tenim la responsabilitat de deixar-ho tot millor de com ho hem trobat. Em considero un guia intèrpret del patrimoni natural, cultural, etnològic… Sense cap mena de dubte, les preguntes que més m’han sorprès són les de les nenes i nens petits; són meravellosament senzilles i lògiques! Et deixen desarmat.
Amb les seves activitats guiades al Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, a la Val d’Aran i a l’Alta Ribagorça, en Cesc divulga els seus coneixements sobre la natura i el territori, l’ornitologia i la fauna, el patrimoni cultural i material de les zones, els oficis i les activitats tradicionals, i molts altres aspectes que fomenten l’estima per l’entorn.
Tu ets impulsor i dinamitzador, conjuntament amb la Núria Garcia Quera, del Ramat de Camins, el trekking per setanta pobles pirinencs inspirat en el viatge a peu que a l’agost de l’any 1956 van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs, i que recorre per camins ancestrals les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Els valors que intenteu transmetre amb aquesta iniciativa estan vinculats al turisme responsable. Quin model de turisme consideres que cal impulsar, als Pirineus? Cal impulsar un turisme respectuós amb l’entorn i amb la gent que hi viu. La pandèmia de la COVID-19 ha deixat molt clares les mancances del model turístic que tenim actualment; per tant, hem de pensar que tenim uns recursos finits i que els hem de preservar per a les futures generacions. Els ens públics, conjuntament amb els ens privats, han de crear les bases del Pirineu que volem, i per això cal tenir en compte tothom. Em sembla que ningú no pot negar que existeix un canvi climàtic que ens està afectant i ens afectarà; per tant, hem d’avançar-nos, ser més responsables. Amb Ramat de Camins volem que tothom hi surti guanyant: la gent que viu al territori, els productors locals que serveixen als allotjaments locals… Volem que la nostra clientela acabi contenta de l’experiència, que la ruta hagi estat l’excusa per conèixer gent, costums, tradicions, gastronomia local. Al Pirineu hi tenim un problema molt greu de despoblament i, per tant, hem de treballar en xarxa, ajudar-nos i no voler esprémer el territori. Per mi és molt important buscar un equilibri on tothom hi guanyi: clientela, productors, allotjaments, transport… i, sobretot, l’entorn. Per protegir una cosa has de conèixer-la i estimar-la!
“Per mi és molt important transmetre que tot està connectat. Que el paisatge que veiem és el resultat de milions d’anys de canvis i que els humans tenim la responsabilitat de deixar-ho tot millor de com ho hem trobat.”
Com creus que hi poden contribuir les persones, a títol personal? Primer hem de conscienciar-nos de la responsabilitat que tenim vers les futures generacions, i que no podem esperar a demà per començar a fer coses. Que cadascú busqui la seva fórmula. La meva és l’autoconsum, els productes de proximitat, no ser un consumista compulsiu, reutilitzar, reduir el meu impacte en l’entorn, l’associacionisme, i predicar amb l’exemple dins de la nostra realitat.
Cada cop hi ha més iniciatives com la vostra, destinades a recuperar i conservar antics camins, murs de pedra seca… Creieu que la societat està més conscienciada pel que fa al valor que impliquen per al territori aquest tipus d’accions? Moltes vegades tinc la sensació que som poquets els friquis dels camins! Però veig que cada vegada hi ha més gent així, encara que estem molt lluny de poder influenciar els polítics locals i generals. Fins que no aconseguim trencar les dinàmiques actuals i que es vegi el senderisme com una eina de desenvolupament local, no aconseguirem que aquesta xarxa de camins vells entre els pobles tingui el manteniment que es mereix. Que es converteixi en una xarxa lenta de mobilitat. Penseu que cada camí vell té la seva història al darrere (el camí que anava al tros, el camí on hi havia el bandoler, on van morir aquella parella d’enamorats intentant creuar el port, els camins que els nostres padrins patien cada dia per anar a mercat…). No ens podem permetre perdre aquest llegat!
Ramat de Camins també compta amb la iniciativa Camí amic, un projecte per a escoles i instituts, pensat per conscienciar els infants i la joventut sobre la importància dels camins com a patrimoni. Consideres que l’educació en el respecte a la natura hauria de ser un eix fonamental de la formació de nenes i nens, per fer créixer la conscienciació que repercuteixi en una millor gestió del territori en el futur? Sí, és imprescindible. Com volem conservar una cosa si ningú la coneix i l’estima? Això és aplicable tant als petits com als grans. I la pandèmia ens ha demostrat que necessitem estar en contacte amb la natura!
“Amb Ramat de Camins impulsem un turisme respectuós amb l’entorn i amb la gent que hi viu. Hem de pensar que tenim uns recursos finits i que els hem de preservar per a les futures generacions. Per mi és molt important buscar un equilibri on tothom hi guanyi: clientela, productors, allotjaments, transport… i, sobretot, l’entorn. Per protegir una cosa has de conèixer-la i estimar-la!”
El canvi climàtic i l’increment de les temperatures globals comença a tenir una repercussió important sobre els territoris de muntanya, els ecosistemes, la biodiversitat… i també, com a conseqüència, sobre les activitats que s’hi desenvolupen. Què en penses i com creus que aquesta problemàtica afectarà l’entorn i el futur del territori? No soc cap especialista en aquest tema, però a la meva edat he vist molts canvis! Ara veig ocells en zones que abans eren impensables, la processionària arriba a més altitud… També, quan parlo amb els padrins, m’expliquen molts canvis que veuen (fonts, camins, animals…). Per exemple, les poblacions de perdiu blanca i, sobretot, de gall fer estan empitjorant ràpidament.
Penso que hem de canviar el model de turisme que tenim. Els especialistes fa anys que ens avisen dels canvis: cada vegada serà més difícil obrir les estacions d’esquí, si neva menys els esports d’aventura se’n ressentiran… Tothom, i sobretot els/les polítics/ques, ha de canviar i deixar de pensar a curt termini (quatre anys), deixar de ser egoistes, i començar a pensar en allò que volem deixar a les futures generacions.
Em pregunto què més ha de passar perquè fem el canvi. Arribarem a temps d’arreglar el desastre?
“La pandèmia ens ha demostrat que necessitem estar en contacte amb la natura.”
Finalment, com t’imagines el teu futur? Un amic meu diu que soc una persona “positiva asimptomàtica”. Amb això vull dir que, d’una banda, veig que si no aconseguim fer un canvi imminent a l’hora d’interaccionar amb el planeta, no arribarem a temps a resoldre els problemes mediambientals que tenim. Però, d’una altra banda, tinc una visió molt positiva, perquè veig moltes iniciatives interessants a escala mundial. Per exemple, al territori s’ha creat l’Escola de Pastors, l’Associació Obrador Xisqueta, del Tros al Plat, el projecte Gratitud Pallars, el Museu de Camins, la Taula de Camins, cooperatives d’habitatge, iniciatives per compartir el cotxe… Totes aquestes propostes demostren que hi ha molta gent sensibilitzada. Ara cal que els polítics es posin les piles!
En l’àmbit pirinenc m’imagino un futur en què els hàbitats alpins hagin millorat, també les infraestructures (serveis mèdics, carreteres, camins, teixit industrial…), i on s’hagi revertit el despoblament i el turisme sigui responsable.
Fotografies realitzades per Cesc Capdevila i Torrell.
Cesc Capdevila i Torrell
Guia intèrpret de l’Alt Pirineu Guia del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Cal Tomàs, s/n 25569 Tornafort Pallars Sobirà Lleida
+ 34 627 706 247
info@cesccapdevila.com www.cesccapdevila.com
Persona de contacte: Cesc Capdevila i Torrell
