El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques
Sota el paraigua del celler familiar Torre del Veguer, que produeix vins a l’empara de la DO Penedès, Joaquín Gay de Montellà, fill d’empresaris catalans que fa més d’un segle que es dediquen al món del vi, és al capdavant d’aquest projecte.
Fa més d’una dècada que van plantar les vinyes a la Cerdanya, amb la intenció de recuperar un dels cultius històrics de la comarca abans que la fil·loxera els arrasés. L’any 2008 va ser un any especial perquè va ser quan hi van plantar les primeres vinyes i la família va oferir al Joaquín incorporar-se al celler. Però les vinyes necessiten temps, i encara més en aquesta vall, per això no ha estat fins el 2015 que es van poder fer realitat els dos vins que elaboren, anomenats Llum del Cadí, el vi blanc, amb riesling, i el vi negre, amb pinot noir, dues varietats que es produeixen tradicionalment al nord d’Europa, on el clima és més fred, però que per les similituds meteorològiques s’adapten perfectament a les característiques de la Cerdanya.
El vi l’elaboren al celler de Sant Pere de Ribes, però tenen en ment fer créixer la producció i establir un celler a la comarca per poder obtenir un producte totalment local.
Parlem amb Joaquín Gay de M., que ens explica com va sorgir i com es va fer realitat aquest projecte:
“La meva trajectòria en el món del vi comença ja de ben petit, donant cops de mà a la meva mare a la vinya i al celler.”
Vens d’una família de tradició vinícola. Però com comença i com ha estat la teva trajectòria en aquest món?
Doncs la meva trajectòria en el món del vi comença ja de ben petit donant cops de mà a la mare Marta a la vinya i al celler, impregnant-me d’aquest meravellós món de ceps, i d’inimaginables aromes i sabors. L’any 2008 va ser molt especial ja que vam fer la primera plantació a la Cerdanya i, a més, la família em va oferir incorporar-me al celler.
Com va sorgir aquest projecte? Per què vau decidir plantar vinyes a la Cerdanya? Hi té a veure el fet que la teva família estigui molt arrelada a aquesta comarca?
Els impulsors d’aquest projecte van ser els pares, sobretot la mare que, com bé dius, té arrels aquí a la Cerdanya. Sense anar més lluny, la seva àvia va ser Filla Adoptiva de la vila de Puigcerdà. A més de raons emocionals, també vam començar aquest projecte per experimentar, amb la voluntat de donar resposta a les problemàtiques derivades del canvi climàtic i, en conseqüència, a la possible amenaça que podríem patir al Massís del Garraf, amb vinyes a 4 quilòmetres del mar Mediterrani, que any rere any suporten temperatures més elevades, precipitacions més escasses i veremes més avançades. Recordem que la vall de la Cerdanya, tot i estar al voltant dels 1.200 metres sobre el nivell del mar, té una insolació única, ja que és la vall més ampla d’Europa a aquesta altitud.
Quanta gent està implicada en aquest projecte? I quanta gent treballa a la Cerdanya?
En aquest moment a la Cerdanya som 3 persones implicades en el treball a la vinya, més ajudes extra que tenim en moments determinats, com poden ser la plantació, la poda o la verema.
“El clima de la Cerdanya provoca una brotada més tardana, també s’ha d’estar pendent de les gelades i de l’acció animal; a més, a la Cerdanya una vinya es pot haver de plantar fins a 4 vegades. Per tot això, a la vinya que arrela la bategen com a ‘vinya heroica’.”
Parla’ns del procés del cultiu de les vinyes i la verema, de les dificultats i diferències del procés a la Cerdanya i al Garraf, i d’aquest concepte de “viticultura heroica” que tu utilitzes.
Respecte a altres zones vitícoles més habituals, a l’alta muntanya trobem una brotada més tardana i un cicle vegetatiu més curt; sumat al fet que a la Cerdanya hem d’estar pendents de les gelades tardanes dels mesos d’abril i maig, i les avançades d’octubre i novembre, de les pedregades a l’agost etc. També hi ha altres diferències, com ara l’acció animal que hem patit en bastantes ocasions amb cabirols, vespes i bandades d’estornells i, darrerament, porcs senglars que fan que minvi encara més la ja escassa producció. Pel que fa a “la viticultura heroica” és un concepte molt utilitzat per parlar de zones on la producció és menys extensiva i més dificultosa, com poden ser la Cerdanya o bé el Priorat, zones diferents però amb aquesta característica en comú. També l’utilitzem per explicar el fet que al Pirineu una vinya la plantem en 3 o 4 anys. Això vol dir que el mateix cep el plantem en diferents anys, quan normalment han de créixer a la primera. Per tant, a la vinya que aconsegueix arrelar i sobreviu li diem vinya heroica.
Fa deu anys era bastant rar plantar vinyes a més de 1.000 metres, però ara cada vegada hi ha més productors que s’hi apunten. Per què creus que passa això?
Al 2008 ningú no donava res per la nostra idea, i alguns ens prenien per bojos, en el bon sentit de la paraula. Com bé dius, cada vegada hi ha més productors que busquen produir a més altitud. I aquesta decisió de produir a més de 1.000 metres està íntimament lligada al canvi climàtic, per combatre els canvis meteorològics que he esmentat abans.
“Creiem que la Cerdanya serà una referència vinícola important en 20 anys. Volem crear una Denominació d’Origen la Cerdanya.”
Vau començar amb 1 o 2 hectàrees i les heu anat ampliant. Com us el plantegeu, el futur?
L´inici va ser el més dur, ja que vam ser pioners en la plantació a la Cerdanya catalana i, per tant, no hi havia històric ni experiències prèvies recents. Tenim molta confiança en aquest projecte i creiem que la Cerdanya serà una referència vinícola important en 20 anys. Hem compartit les primeres converses i hem fet les primeres passes per crear una Denominació d’Origen Cerdanya, fins i tot estem estudiant fer-la transfronterera, tal com s’ha fet amb el nou Hospital de Puigcerdà.
El celler a la Cerdanya serà una realitat aviat? De què depèn?
El celler a la Cerdanya depèn d’una mínima producció d’ampolles perquè la inversió que comporta construir un celler sigui rendible. A data d’avui això no és possible, però creiem que abans del 2025 serà una realitat. Farem el celler en funció de com evolucionin les darreres plantacions. També s’ha de tenir en compte que aquí a la Cerdanya la vinya creix la meitat de ràpid que al Garraf. Hem, doncs, de doblar la paciència.
“La producció de la Cerdanya és molt limitada i gens fàcil de trobar al mercat.”
Per l’emplaçament tan singular de les vinyes i pel fet que el rendiment d’aquestes vinyes a la Cerdanya és més baix, tal com expliques, la producció de vins de les dues varietats, riesling i pinot noir, és molt petitona. Quantes ampolles produïu?
Llum del Cadí vol ser homenatge a aquesta meravellosa comarca i a la Serra del Cadí, d’efectes màgics i lluminosos, i de marcada identitat ceretana. I la producció depèn totalment de com hagi anat l’any agrícola, de l’acció animal i de la meteorologia. Actualment la producció de la Cerdanya és molt limitada i gens fàcil de trobar al mercat. En aquests moments, del Llum del Cadí pinot noir produïm entre 600 i 1.500 ampolles per any; i del Llum del Cadí riesling, entre 300 i 1.000.
Com les distribuïu? On es poden trobar?
Les distribuïm principalment a la comarca de la Cerdanya, a través del nostre distribuïdor Ramon Rovira. Les podreu trobar a la millor restauració i a les botigues gourmet de la comarca, tot i que puntualment en venem a establiments molt seleccionats fora de la Cerdanya. També es poden comprar directament al celler a Sant Pere de Ribes o bé a la nostra botiga en línia.
Llum del Cadí
El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques
Els Platers
17539 Bolvir (Cerdanya)
Girona
Tel: 609.626.294
www.torredelveguer.com
joaquin@torredelveguer.com
Persona de contacte: Joaquín Gay de M. Estany
