Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià
Si hagués d’explicar a algú altre qui és, la Marta Danés es defineix com una persona tímida —diu que li costa un munt mostrar-se en públic, encara que no ho sembli!—, amb geni però també molt sensible, molt tenaç, a qui agrada superar reptes, i molt amiga dels seus amics. Com a artista, i després d’una trajectòria de més de 25 anys, explica que encara aprèn molt del que fa cada dia al taller: “soc molt curiosa i m’agrada investigar, sortir de tant en tant de la rutina. El meu llenguatge de caràcter gràfic i figuratiu, en la meva obra contemporània, l’han definit com a surrealista. I és que m’agrada donar la volta a les coses, amb una mirada més aviat irreal i imaginativa, poètica, tot i que sempre (o almenys ho intento) parteixo de la realitat social que ens envolta, preocupada pel que succeeix tant en l’àmbit ecològic com social. Per exemple, la despoblació també forma part del meu projecte més artístic”.
Sense cap mena de dubte, el quart de segle de la Marta dedicat a l’artesania és fruit d’una infantesa marcada pel vincle amb l’art i la creació, una incipient passió pel dibuix, el fang… D’aquells anys recorda que “a part de l’oportunitat de manipular i tenir a mà materials i jocs creatius per fer allò que la imaginació ens guiava, teníem llibres de treballs manuals i fèiem moltíssimes coses que encara recordo amb afecte. La meva mare va ser modista —encara té unes mans d’or— i el meu pare era pastisser i pessebrista: el seu dia a dia era l’obrador i anar al taller a fer els diorames. Recordo amb molta estima ser a la seva vora; tant en un lloc com a l’altre l’ajudava i ell m’ensenyava moltes coses que ara poso en pràctica. A més, soc la petita de set germans, i el seu amor pel dibuix i la pintura l’ha transmès no només a mi, sinó també a altres germans, que, de forma aficionada o professional, han emprat pinzells i eines per crear i fer un munt de coses”.
“La meva obra té una mirada més aviat irreal i imaginativa, poètica, tot i que sempre parteixo de la realitat social que m’envolta, preocupada pel que succeeix tant en l’àmbit ecològic com social. Per exemple, la despoblació forma part del meu projecte artístic.”
De Barcelona a Serradui, i una trajectòria vital intensa
Apassionada per l’art, el fet de cursar els estudis de pintura i ceràmica a Barcelona, a l’Escola Massana, la va dur a desenvolupar-s’hi professionalment. Això, però, ho va fer a la Ribagorça. I és que el 1990 va conèixer en Baltasar, fill de Serradui, on tenia ovelles i terres, de manera que en acabar la formació es van casar, i la Marta es va traslladar al poble. “Era l’any 1994 i, com que era difícil que les ovelles mengessin a la platja, me’n vaig anar a viure a Serradui. Em vaig enamorar d’en Baltasar però també de la Ribagorça. A mi ja m’agradava la muntanya —formava part d’un centre excursionista—, així que vaig trobar el millor lot! Coses de l’amor!”
Va ser a Serradui on la Marta va dedicar-se de ple al seu projecte, ja que el mateix any 1994 va inaugurar-hi el taller: “Vaig començar fent fires i, de mica en mica, em van anar coneixent; venia en alguna botiga i directament al taller. Com que tenim la casa de turisme rural —de les primeres d’Espanya i de l’Aragó—, sempre ens ha ajudat a combinar ambdues coses. L’any 2004 em vaig fer membre de l’Associació d’Artesans d’Aragó i això em va obrir noves portes, em va permetre conèixer gent nova i emprendre la meva faceta més artística. Des de llavors em vaig presentar a diversos concursos, em van seleccionar i amb altres ceramistes de l’Associació vam fer exposicions fora del territori nacional, tant a Holanda com a Bèlgica.”
La Marta reconeix que la seva trajectòria vital ha estat, fins ara, intensa i dura. Amb tres fills i un munt de feina, la casa de turisme rural, el taller, els cursos…, sempre ha “viscut a tope”, però és feliç creant. Gràcies al seu esperit i empenta, i amb el suport d’en Baltasar, ha pogut tirar endavant malgrat les dificultats que s’han anat presentant. “Quan va arribar la crisi del 2008, per sort ja tenia pagat el taller. Va ser un temps de fer cursos, d’aprenentatge personal, mentre que les xarxes socials també ens han ajudat a donar-nos a conèixer.” Recorda els inicis, quan de més jove ho vivia tot intensament i amb energia, i les èpoques d’aprenentatge constant, que la van fer créixer no només com a ceramista, sinó també com a persona: “ser autònoma i tenir a la vora persones que creuen en mi, gent que m’ha donat suport, crec que és el millor que em podia passar”.
“L’any 1994 me’n vaig anar a viure a Serradui. Em vaig enamorar d’en Baltasar però també de la Ribagorça. A mi ja m’agradava la muntanya —formava part d’un centre excursionista—, així que vaig trobar el millor lot!”
La natura, omnipresent
Treballar a Serradui, envoltada de natura, li ofereix l’oportunitat d’experimentar amb les margues de la riba del riu Isàvena i terres naturals que empra en algunes de les seves obres. Amb el torn, la Marta Danés crea a mà, una a una i amb molta cura, peces que són úniques, exclusives i irrepetibles, amb dissenys originals i dibuixos, motius i colors que s’inspiren en el territori i la vida. Al taller i botiga (també disposa de la botiga en línia) es poden adquirir aquestes obres d’art, que també fa per encàrrec i personalitzades, i per regalar.
Quan parlem de la seva relació amb l’entorn, en destaca aspectes que valora encara més a mesura que passen els anys: “D’avantatges n’hi ha molts, com ara la tranquil·litat, el contacte amb la natura (jo hi dono moltíssima importància), l’espai (aquí he pogut tenir un gran taller que no hauria pogut tenir a cap altre lloc), els materials (terres naturals que formen part del meu treball), la inspiració… Pel que fa a la natura mateixa, encara que faci un munt d’anys que visc a Serradui, cada dia segueix sent un cúmul de nous coneixements. Aprenc nous noms de plantes, com fer remeis casolans, com restaurar portes o finestres… Intentem que hi hagi equilibri i tenir un menor impacte en l’entorn, amb el qual també establim una relació d’amor.”
Reconeix, però, que viure a la Ribagorça implica desavantatges, com per exemple “la dificultat que et vingui gent a comprar al taller i el contacte directe amb els clients. Però abans era pitjor. Ara, amb les xarxes socials i la venda en línia, és més fàcil arribar-hi. Internet és crucial per a les zones rurals”. Amb relació a la família, diu que resulta complicat gestionar les distàncies: “quan els fills són en l’edat adolescent necessiten que els portem amunt i avall ‘fent de taxistes’, perquè per a ells són molt importants les relacions amb els amics. Per als estudis han de marxar molt més aviat de casa i això econòmicament és molt dificultós”.
Però el vincle amb la natura preval, i la necessitat de fer-lo present és recurrent. “La natura és present en la meva vida de la forma més activa possible. Al taller m’agrada reutilitzar o reciclar eines i material, el packaging, sobretot; a l’hora de consumir comprem molt producte de proximitat i al comerç del poble; en fer-ho procurem que el material sigui eco, i reciclem i reutilitzem. En l’àmbit personal m’encanta anar a caminar cada dia pel bosc i moltes vegades no m’estic de fer fotos de plantes i flors que després inclouré a les meves obres.”
“Viure a Serradui té molts avantatges: la tranquil·litat, el contacte amb la natura —que és també font constant de nous coneixements—, la disponibilitat d’espai, els materials, la inspiració…”
Peces utilitàries i, és clar, artístiques!
La Marta reivindica que les seves creacions tinguin dues vessants: la utilitària i l’artística. “No en puc fer una sense l’altra. No puc escollir. Hi ha una unió, l’amor per l’entorn hi és a totes dues. Per a mi la peça és una superfície per poder explicar històries a través dels dibuixos. Però poder tenir-la a les mans i que sigui d’ús quotidià fa que hi hagi un vincle més profund amb la persona que la utilitza. M’agrada pensar que a una obra, quan és utilitzada, se li dona una vida.”
Les seves peces —taules per servir el menjar, vaixelles, conjunts de te, cafè i esmorzars, objectes de decoració…— són plenes de dibuixos, matisos i colors associats a elements naturals, des de peixos fins a fulles o flors, i vitals, com ara cors, figures infantils, cases, arbres… “M’inspiren les formes, el que veig del meu ecosistema, des dels vegetals fins a les cases deshabitades o les plenes de vida. De la descoberta de pedres del riu en forma de cor —quina gràcia, la primera vegada que les vaig trobar!— va sorgir la idea de fer la col·lecció “Ombres”, que tracta entorn del riu. Hi dibuixo les plantes, els peixos i els cors, com una barreja del sentiment que tots els de casa tenim pel riu, i de la necessitat de crear consciència que n’hem de tenir cura. En la vessant més formal, m’encanta utilitzar pastes blanques perquè així hi puc posar colors suaus i hi puc dibuixar i plasmar la meva pinzellada i traç. Quan trio una tècnica, ho faig perquè és la que millor em pot ajudar a mostrar el meu llenguatge, i a mi m’agraden les coses delicades, senzilles però amb pinzellades fermes.”
Comenta que està molt unida als materials que empra perquè “al cap i a la fi l’ésser humà ha tingut un vincle molt important amb la terra o el fang. I això ho sabem d’ençà que som petits i tenim la necessitat de jugar amb la sorra”. Els selecciona per les seves qualitats, com ara els colors, la textura, si són més forts i duradors per la vida que han de dur després, si poden anar al forn o al microones… “Utilitzo terres naturals de l’entorn amb l’escultura, però encara estic en procés d’experimentació per a les peces utilitàries, i en alguns vidriats reutilitzo vidres de botella. Amb la ceràmica tinc clares les tècniques que m’agraden, i són les que faig servir: la decoració sobre vidriat, esgrafiat i porcellanes tenyides. En vaig aprendre moltes altres, però al final has d’escollir.”
“Per a mi la peça és una superfície per poder explicar històries a través dels dibuixos. Però poder tenir-la a les mans i que sigui d’ús quotidià fa que hi hagi un vincle més profund amb la persona que la utilitza. M’agrada pensar que a una obra, quan és utilitzada, se li dona una vida.”
El procés creatiu
Per donar vida a una nova peça, la Marta explica que parteix d’una idea i/o necessitat. “Un client et demana una cosa o jo veig què podria funcionar. Busco informació, sobretot per no repetir el que ja està fet, identifico possibles problemes i solucions, ho plasmo al paper, esbosso idees perquè hi harmonitzi la forma, i aquesta amb la decoració… A vegades he de fer proves, i d’altres deixo que la improvisació formi part del procés creatiu. En projectes propis, en ocasions he de deixar que maduri la idea i no toco res fins que passa molt de temps i per fi trobo allò que buscava. També m’agrada reinterpretar formes de ceràmica antiga, però al meu estil.”
A més del torn, la Marta empra moltes altres tècniques, algunes sorgides de la casuística: “m’encanta utilitzar la tècnica de fer amb làmines, que vaig perfeccionar molt arran d’una tendinitis! Ara ja fa uns anys que he tornat a tornejar, i crec que impregno la meva essència a la peça en el moment de polir. M’encanta polir! I m’encanta acariciar l’obra en el moment de retirar la pols o les restes de fang que sobren. També quan la decoro o esgrafio, és el punt final i a on es veu clarament que allò és obra meva. Al cap i a la fi, tot és important!”.
Els diferents processos d’elaboració impliquen dedicació, paciència i temps: “tot depèn de la humitat ambiental. És necessari un temps d’assecament que ha de ser lent i homogeni. Si a més hi ha nanses…, o la peça és més complexa, es poden necessitar d’una a quatre setmanes per acabar-la”.
Transmetre a qui adquireix les seves obres una part de la vida rural i l’entorn en el qual viu és un dels seus objectius. Explica que la seva clientela valora especialment, de les seves creacions, l’estil dels dibuixos i les formes. També fa obres personalitzades i per encàrrec, escultures, quadres, murals… Crear i ser al taller la fa feliç, tot i que creu que el temps passa massa de pressa i no té temps per arribar a tot!
Si es vol conèixer de primera mà la seva obra i com treballa, el taller té les portes obertes. “El meu taller es pot visitar fins i tot els caps de setmana, però sempre demano que qui vulgui venir em truqui abans i ho reservi.” Allà es poden adquirir les seves peces, o mitjançant la tenda en línia, o en alguna fira. A més, la Marta Danés és present a Twitter, Facebook i, sobretot, Instagram. “Hi ha dues botigues on es poden trobar les meves obres: al port d’Arenys de Mar, a El Tinglado de l’Assum, una petita i preciosa botiga-galeria d’art en un entorn fantàstic, i a la botiga de l’Associació d’Artesans d’Aragó, que es diu CADA, a Saragossa, un altre lloc amb moltíssim encant i al qual tinc molta estima.”
Transmetre a qui adquireix les seves obres una part de la vida rural i l’entorn en el qual viu és un dels seus objectius. Explica que, de les seves creacions, en valoren l’estil dels dibuixos i les formes.
L’art d’educar amb passió
Però, a més de la ceràmica, la Marta Danés també té una altra vocació: l’educació. El resultat de combinar-la amb el seu art és Locus Ars Ceràmica, on des del 2014 porta a terme tallers permanents, microtallers, cursos i workshops per a la difusió i el coneixement de la ceràmica, i on es desenvolupa l’interessant “laboratori d’idees”. Així, la Marta imparteix, a Graus, cursos d’iniciació o de perfeccionament per a totes les edats, en els quals convida a descobrir nous materials i eines per explorar, proposa aprendre amb la ceràmica com és l’entorn natural (la terra, la vegetació, l’aigua…), difon valors mediambientals amb el reciclatge de materials i la reutilització d’objectes per a la creació dels treballs, i fomenta el desenvolupament de la intel·ligència visual/espacial, d’habilitats i destreses manuals… en un espai creatiu on es comparteix l’estima i el gaudi per aquest art.
El perfil de persones que s’apunten als seus cursos i tallers són adults, amb ganes no només d’aprendre a saber fer ceràmica, sinó de desenvolupar la creativitat: “és així com ho enfoco i em diuen que és el que els agrada, de les meves classes. Hi han assistit també professionals de la branca artística. I d’altres que venen per fer-se peces, però també per regalar-les, per aprendre, i com a teràpia (casos d’ictus, gent gran que treballa la mobilitat, persones amb artritis, i fins i tot amb depressió…), i soc molt feliç de saber que els represento una ajuda. Quan veiem els resultats sento molta satisfacció. La ceràmica és fantàstica per tot això i molt més!”.
La Marta, a més, forma part de l’Associació d’Artesans d’Aragó i de l’Associació d’Empresaris de la Ribagorça. “La tasca de l’Associació d’Artesans d’Aragó és extensa i crec que magnífica. Es fan cursos tant per a escoles com per als artesans, s’organitzen fires, tenim la botiga física a Saragossa, i una web on es poden veure tots els que en formem part… L’entitat no para de fer tot el possible per tirar endavant una feina tan complexa com la nostra.”
Locus Ars Ceràmica és un espai creatiu on es comparteix l’estima i el gaudi per aquest art. Es convida a descobrir nous materials i eines per explorar, a aprendre amb la ceràmica com és l’entorn natural, es difonen valors mediambientals, i es fomenta el desenvolupament de la intel·ligència visual/espacial, les habilitats i destreses manuals…
El valor del patrimoni cultural
De la ceràmica i l’expressió artística, la Marta Danés en reivindica també el valor com una manera més de dinamitzar el territori, pel seu atractiu patrimonial. “Sempre he dit, i a més a més ho intento transmetre, que l’artesania o l’art no és només un mitjà per conèixer l’artesà, sinó també per conèixer el territori. Perquè, al cap i a la fi, cada peça o demostració d’art que es fa al territori es nodreix de l’entorn. I això és el que agrada a la gent i el que busca quan ens visita al taller. Per sort, sempre hi ha gent sensible, però m’agradaria que les institucions tinguessin més en compte aquesta realitat.”
Avui dia, la Marta i la seva família viuen als afores de Serradui, i ella, sempre que pot, surt a caminar, als matins. “És la millor manera de començar el dia! I ens agrada fer excursions amb amics. Quan en Baltasar és a prop, amb les ovelles, m’agrada molt anar-lo a veure i estar-hi una estoneta!” Convida la gent a sumar-se a fer un canvi de vida i traslladar-se al món rural si s’ho han plantejat, però que ho faci preparada: “he vist molta gent marxar perquè algú de la parella no tenia carnet de cotxe (és molt important tenir cotxe) o tenia massa idealitzada la vida al camp. De vegades cal tenir paciència i, no ens enganyem, no hi ha res fàcil! Però la qualitat de vida és molt millor, la gent és molt acollidora, i ara per ara hi ha moltes zones ja preparades amb Internet i es pot treballar des de casa amb tots els avantatges que comporta. És qüestió de saber-se organitzar. Si jo soc molt feliç aquí, també ho pot ser molta més gent”.
“Intento transmetre que l’artesania o l’art no és només un mitjà per conèixer l’artesà, sinó també per conèixer el territori. Perquè, al cap i a la fi, cada peça o demostració d’art que es fa al territori es nodreix de l’entorn. I això és el que agrada a la gent i el que busca quan ens visita al taller.”
Viu al dia, procurant sempre que el futur sigui el millor per a tots els seus i sense pensar gaire què pot passar d’aquí a uns anys, “perquè no se sap mai. Tinc una filla que és dissenyadora i il·lustradora, i la petita també vol anar pel camí del disseny, mentre que el gran estudia ciències polítiques, que no té res a veure amb el que fem en Baltasar i jo, però que ajuda molt el seu pare i és a la granja cada dia. El que sí que volem és que puguin fer el que volen i que se sentin realitzats… com jo”.
Ceràmica Marta Danés
Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià
Ctra. Graus-Vielha, s/n 22483 Serradui La Ribagorça (Osca)
Telèfons de contacte: 974 54 44 27 – 665 516 350
https://ceramicamartadanes.es https://ceramicamartadanes.es/tienda/
hola@ceramicamartadanes.es ceramicamartadanes@gmail.com
Persona de contacte: Marta Danés
