Cesc Capdevila i Torrell

El Cesc Capdevila i Torrell, tot i que va estudiar informàtica, treballa vinculat a la seva gran passió, la natura, com a guia intèrpret i de muntanya a l’Alt Pirineu. Especialitzat en ornitologia i en la brama del cérvol, la seva proposta d’activitats fomenta un turisme responsable.

Guia intèrpret de l’Alt Pirineu
Guia del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Cesc Capdevila i Torrell, amb tretze anys, es passejava pels camins de Torrelles de Llobregat buscant rastres d’animals i observant els ocells. I és que a la seva pàgina web, www.cesccapdevila.com, explica que, des de ben petit, la fauna i la natura l’han apassionat, cosa que ha donat lloc a un vincle que ha anat augmentant amb els anys i que l’ha dut a conèixer des dels espais protegits de Catalunya fins a espais d’altres zones del món.

Diu que va estudiar la carrera d’Enginyer Tècnic Informàtic de Gestió (URV) i que durant quinze anys (del 1999 al 2015) va treballar com a programador, analista i coordinador de projectes informàtics. Tanmateix, el 2015 la muntanya va passar al davant dels ordinadors, i en Cesc va anar a viure als Pirineus, al poble de Tornafort, a gairebé 1.300 m d’altitud, al Pallars Sobirà, per començar una nova trajectòria professional.

Actualment gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, de la qual hem parlat a bastament a Taste the Altitude, treballa com a guia intèrpret i de muntanya, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. A més, està implicat en diverses col·laboracions voluntàries: entre d’altres, és soci fundador de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu, soci de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i membre de l’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà.

En Cesc també gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus.

El turisme responsable, pal de paller de la seva activitat

En Cesc considera que “tenim l’obligació moral de millorar el medi ambient de manera activa, sigui procurant que les activitats que realitzem generin el menor impacte possible, sigui prioritzant el benestar dels animals i de les persones que viuen al territori”. És per aquest motiu que, en totes les activitats que desenvolupa, com a guia i en l’àmbit personal, prioritza minimitzar l’impacte ambiental, intenta compensar la petjada de CO2 generada, i utilitza, sempre que pot, productes locals i de proximitat. Amb aquesta premissa, la seva proposta d’activitats guiades —en català, castellà o anglès— al Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, a la Val d’Aran i a l’Alta Ribagorça comprèn iniciatives per dur a terme durant diferents èpoques de l’any: Brama del cérvol, Els grans rapinyaires de Boumort, El mar tropical de Boumort, Observació de fauna salvatge, Raquetes de neu, Les petjades blanques, Bany de colors, Iniciació a les travesses amb tenda de campanya, Curs d’iniciació als ocells… Durant aquestes sortides, i amb l’experiència acumulada, divulga els seus coneixements sobre la natura i el territori, l’ornitologia i la fauna, el patrimoni cultural i material de les zones, els oficis i les activitats tradicionals, i molts altres aspectes que volen fomentar l’estima per l’entorn.

En totes les activitats que desenvolupa, com a guia i en l’àmbit personal, en Cesc prioritza minimitzar l’impacte ambiental, intenta compensar la petjada de CO2 generada i utilitza, sempre que pot, productes locals i de proximitat.

Parlem amb en Cesc perquè ens expliqui com és la seva vida i la seva relació amb la natura i el territori.

Des de sempre has estat vinculat a la natura. D’on creus que prové, aquesta passió per l’entorn i els animals?
És la combinació de tres factors. El primer és que, encara que soc barceloní de naixement, quan tenia només un any els meus pares van llogar una casa a Torrelles de Llobregat, un petit poble del Baix Llobregat, que és un oasi de natura al costat de Barcelona, i des d’aleshores m’he passat moltes hores caminant per les seves vinyes i boscos, observant-ne la flora i la fauna. El segon factor va ser el programa documental de televisió El hombre y la Tierra: no me’n perdia cap capítol i vaig aprendre el nom de tots els animals, els seus costums… El darrer factor va ser quan un dels meus germans, l’Enric, va començar a interessar-se pels ocells amb dos amics més (el Jaume i el Toni); encara que jo era set anys més petit, els acompanyava per tot Espanya per observar les aus.

Com t’agrada definir-te, com a persona?
No sé què dir-vos. Penso que això s’hauria de preguntar a la gent que em coneix. Amb l’edat he descobert que la visió que tenim de nosaltres mateixos no coincideix amb la que tenen la resta de persones… Jo només intento viure aportant el meu granet de sorra a totes les coses que faig, i no m’agrada provocar molèsties o problemes a la resta de persones. M’agrada molt fer broma, encara que tinc un humor britànic que moltes vegades no s’entén, i sempre busco els tres peus al gat (herència de la meva època informàtica).

Des de ben petit va passar moltes hores caminant per la natura, observant-ne la flora i la fauna, i era un apassionat del programa documental de televisió El hombre y la Tierra.

L’any 2015 et vas traslladar a Tornafort, al Pallars Sobirà. Per què vas triar aquest poble, per viure-hi, i com és la teva vida a 1.300 metres d’altura?
La raó del trasllat a Tornafort és molt senzilla, la meva parella hi vivia des de feia més de vint anys; per tant, l’elecció va ser fàcil! En qualsevol cas, he tingut la gran sort d’anar a residir en un poble on hi ha molta germanor: tothom s’ajuda i des del primer moment m’han acollit i m’han fet sentir com un més. Penso que, per viure en un poblet del Pirineu, t’ha d’agradar el ritme tranquil de la terra. Cada dia veus els petits canvis a les muntanyes, els prats, els ocells…, els canvis d’estacions, com s’allarguen els dies o s’escurcen. Em sento més connectat amb el meu entorn. I em sento molt afortunat de ser aquí (sobretot arran de la pandèmia).

Quan vas començar la teva formació com a guia? I quan vas començar a treballar-ne?
El 1999 vaig començar a portar gent a veure ocells per tot Espanya, i en aquella mateixa època vaig començar a especialitzar-me en la fauna pirinenca i vaig formar-me amb cursos d’alpinisme, escalada, raquetes i primers auxilis al Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Vaig treballar fent censos d’ocells alpins i vaig dur algunes persones a observar ocells pirinencs molt difícils d’observar. Quan vaig arribar al Pallars tenia la idea de treballar de guia de natura, és a dir, convertir la meva passió en feina; llavors vaig començar a preguntar què necessitava per fer-ho. Després de consultar molta gent i rebre moltes respostes diferents, vaig decidir treure’m la titulació de guia de mitja muntanya, perquè era la titulació que em permetia portar gent per la muntanya sense problemes legals. El que no sabia era que m’obriria la porta a un món que desconeixia! Vaig fer els cursos de guia intèrpret del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, certificat de professional de guia de baixa i mitja muntanya i, finalment, el tècnic esportiu de mitja muntanya.

“Quan vaig arribar al Pallars tenia la idea de treballar de guia de natura, és a dir, convertir la meva passió en feina. Aleshores vaig treure’m la titulació de guia de mitja muntanya, però el que no sabia era que aquesta m’obriria una porta a un món que desconeixia!”

Què sents, quan ets a la natura, i quines han estat les experiències més sorprenents que has viscut, com a guia?
Per poder mostrar la natura has d’aprendre a escoltar-la i observar-la. Quan estic a la natura tinc sentiments diferents, però els podria resumir en tranquil·litat i felicitat. Amb relació a les experiències, recordo que, fa uns anys, estava fent una travessa amb un grup i vam fer el cim del Montardo, i quan érem dalt una clienta va posar-se a plorar d’emoció i felicitat per haver fet el seu primer cim al Pirineu. Sense adonar-me’n, estàvem abraçats plorant! Aquesta travessa va ser molt especial, era un grup molt maco, teníem un noi sevillà que duia una motxilla molt gran, però jo no entenia res, sempre el veia vestit igual i, per tant, cada dia fèiem broma sobre el que portava a la motxilla… Al darrer dia de la travessa, al bar, mentre fèiem una cervesa ens va confessar que a la motxilla hi portava gomina, mocassins, texans… Ell es pensava que, als refugis d’alta muntanya, a la nit hi havia festa! Vam riure molta estona i encara ara en fem molta broma, ja que mantinc l’amistat amb tot el grup.

“Per poder mostrar la natura has d’aprendre a escoltar-la i observar-la. Quan estic a la natura tinc sentiments diferents, però els podria resumir en tranquil·litat i felicitat.”

Quan fas travesses o activitats amb persones o grups, quins valors intentes divulgar i què creus que els agrada o encurioseix més, de la teva vessant com a guia? Quina és la pregunta que més t’ha sorprès, en tots aquests anys?
Per mi és molt important transmetre que tot està connectat. Que el paisatge que veiem és el resultat de milions d’anys de canvis i que els humans tenim la responsabilitat de deixar-ho tot millor de com ho  hem trobat. Em considero un guia intèrpret del patrimoni natural, cultural, etnològic… Sense cap mena de dubte, les preguntes que més m’han sorprès són les de les nenes i nens petits; són meravellosament senzilles i lògiques! Et deixen desarmat.

Amb les seves activitats guiades al Pallars Sobirà, al Pallars Jussà, a la Val d’Aran i a l’Alta Ribagorça, en Cesc divulga els seus coneixements sobre la natura i el territori, l’ornitologia i la fauna, el patrimoni cultural i material de les zones, els oficis i les activitats tradicionals, i molts altres aspectes que fomenten l’estima per l’entorn.

Tu ets impulsor i dinamitzador, conjuntament amb la Núria Garcia Quera, del Ramat de Camins, el trekking per setanta pobles pirinencs inspirat en el viatge a peu que a l’agost de l’any 1956 van fer els escriptors Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs, i que recorre per camins ancestrals les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. Els valors que intenteu transmetre amb aquesta iniciativa estan vinculats al turisme responsable. Quin model de turisme consideres que cal impulsar, als Pirineus?
Cal impulsar un turisme respectuós amb l’entorn i amb la gent que hi viu. La pandèmia de la COVID-19 ha deixat molt clares les mancances del model turístic que tenim actualment; per tant, hem de pensar que tenim uns recursos finits i que els hem de preservar per a les futures generacions. Els ens públics, conjuntament amb els ens privats, han de crear les bases del Pirineu que volem, i per això cal tenir en compte tothom. Em sembla que ningú no pot negar que existeix un canvi climàtic que ens està afectant i ens afectarà; per tant, hem d’avançar-nos, ser més responsables. Amb Ramat de Camins volem que tothom hi surti guanyant: la gent que viu al territori, els productors locals que serveixen als allotjaments locals… Volem que la nostra clientela acabi contenta de l’experiència, que la ruta hagi estat l’excusa per conèixer gent, costums, tradicions, gastronomia local. Al Pirineu hi tenim un problema molt greu de despoblament i, per tant, hem de treballar en xarxa, ajudar-nos i no voler esprémer el territori. Per mi és molt important buscar un equilibri on tothom hi guanyi: clientela, productors, allotjaments, transport… i, sobretot, l’entorn. Per protegir una cosa has de conèixer-la i estimar-la!

“Per mi és molt important transmetre que tot està connectat. Que el paisatge que veiem és el resultat de milions d’anys de canvis i que els humans tenim la responsabilitat de deixar-ho tot millor de com ho hem trobat.”

Com creus que hi poden contribuir les persones, a títol personal?
Primer hem de conscienciar-nos de la responsabilitat que tenim vers les futures generacions, i que no podem esperar a demà per començar a fer coses. Que cadascú busqui la seva fórmula. La meva és l’autoconsum, els productes de proximitat, no ser un consumista compulsiu, reutilitzar, reduir el meu impacte en l’entorn, l’associacionisme, i predicar amb l’exemple dins de la nostra realitat.

Cada cop hi ha més iniciatives com la vostra, destinades a recuperar i conservar antics camins, murs de pedra seca… Creieu que la societat està més conscienciada pel que fa al valor que impliquen per al territori aquest tipus d’accions?
Moltes vegades tinc la sensació que som poquets els friquis dels camins! Però veig que cada vegada hi ha més gent així, encara que estem molt lluny de poder influenciar els polítics locals i generals. Fins que no aconseguim trencar les dinàmiques actuals i que es vegi el senderisme com una eina de desenvolupament local, no aconseguirem que aquesta xarxa de camins vells entre els pobles tingui el manteniment que es mereix. Que es converteixi en una xarxa lenta de mobilitat. Penseu que cada camí vell té la seva història al darrere (el camí que anava al tros, el camí on hi havia el bandoler, on van morir aquella parella d’enamorats intentant creuar el port, els camins que els nostres padrins patien cada dia per anar a mercat…). No ens podem permetre perdre aquest llegat!

Ramat de Camins també compta amb la iniciativa Camí amic, un projecte per a escoles i instituts, pensat per conscienciar els infants i la joventut sobre la importància dels camins com a patrimoni. Consideres que l’educació en el respecte a la natura hauria de ser un eix fonamental de la formació de nenes i nens, per fer créixer la conscienciació que repercuteixi en una millor gestió del territori en el futur?
Sí, és imprescindible. Com volem conservar una cosa si ningú la coneix i l’estima? Això és aplicable tant als petits com als grans. I la pandèmia ens ha demostrat que necessitem estar en contacte amb la natura!

“Amb Ramat de Camins impulsem un turisme respectuós amb l’entorn i amb la gent que hi viu. Hem de pensar que tenim uns recursos finits i que els hem de preservar per a les futures generacions. Per mi és molt important buscar un equilibri on tothom hi guanyi: clientela, productors, allotjaments, transport… i, sobretot, l’entorn. Per protegir una cosa has de conèixer-la i estimar-la!”

El canvi climàtic i l’increment de les temperatures globals comença a tenir una repercussió important sobre els territoris de muntanya, els ecosistemes, la biodiversitat… i també, com a conseqüència, sobre les activitats que s’hi desenvolupen. Què en penses i com creus que aquesta problemàtica afectarà l’entorn i el futur del territori?
No soc cap especialista en aquest tema, però a la meva edat he vist molts canvis! Ara veig ocells en zones que abans eren impensables, la processionària arriba a més altitud… També, quan parlo amb els padrins, m’expliquen molts canvis que veuen (fonts, camins, animals…). Per exemple, les poblacions de perdiu blanca i, sobretot, de gall fer estan empitjorant ràpidament.

Penso que hem de canviar el model de turisme que tenim. Els especialistes fa anys que ens avisen dels canvis: cada vegada serà més difícil obrir les estacions d’esquí, si neva menys els esports d’aventura se’n ressentiran… Tothom, i sobretot els/les polítics/ques, ha de canviar i deixar de pensar a curt termini (quatre anys), deixar de ser egoistes, i començar a pensar en allò que volem deixar a les futures generacions.

Em pregunto què més ha de passar perquè fem el canvi. Arribarem a temps d’arreglar el desastre?

“La pandèmia ens ha demostrat que necessitem estar en contacte amb la natura.”

Finalment, com t’imagines el teu futur?
Un amic meu diu que soc una persona “positiva asimptomàtica”. Amb això vull dir que, d’una banda, veig que si no aconseguim fer un canvi imminent a l’hora d’interaccionar amb el planeta, no arribarem a temps a resoldre els problemes mediambientals que tenim. Però, d’una altra banda, tinc una visió molt positiva, perquè veig moltes iniciatives interessants a escala mundial. Per exemple, al territori s’ha creat l’Escola de Pastors, l’Associació Obrador Xisqueta, del Tros al Plat, el projecte Gratitud Pallars, el Museu de Camins, la Taula de Camins, cooperatives d’habitatge, iniciatives per compartir el cotxe… Totes aquestes propostes demostren que hi ha molta gent sensibilitzada. Ara cal que els polítics es posin les piles!

En l’àmbit pirinenc m’imagino un futur en què els hàbitats alpins hagin millorat, també les infraestructures (serveis mèdics, carreteres, camins, teixit industrial…), i on s’hagi revertit el despoblament i el turisme sigui responsable.

Fotografies realitzades per Cesc Capdevila i Torrell.


Cesc Capdevila i Torrell

Guia intèrpret de l’Alt Pirineu
Guia del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Cal Tomàs, s/n
25569 Tornafort
Pallars Sobirà
Lleida

+ 34 627 706 247

info@cesccapdevila.com
www.cesccapdevila.com

Facebook
Instagram

Persona de contacte: Cesc Capdevila i Torrell

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Danaedas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Borda Marengo

Ovelles latxas, formatge de pastora i formatge roncal, a Isaba Veure història

Bauma de les Deveses

La recuperación, con métodos tradicionales, de la viticultura de altura en el Berguedà Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Sarasak

Bosses i complements fets a mà, al Pirineu Veure història

Penélope Clot

Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura  Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Gall Fer Socks

Els mitjons tècnics especialment dissenyats des del Pallars per als esports d’hivern Veure història

Cal Margarit

Cosmètica Natural de Lavanda i molt més Veure història

L’aranyonet

El arte de elaborar deliciosas conservas vegetales artesanas Veure història

Melmelades La Marmita

Amb l'estil de les nostres àvies i l'essència de la natura Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Vital

Un proyecto global para recuperar el arte popular relacionado con la tradición de los pastores de los Andes y de los Pirineos, desde Andorra Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

Cal Calsot

La casa rural amb encant per desconnectar i gaudir de la natura Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Sal dels Pirineus

Elingrediente vital que hace 200 millones de años que se prepara en el corazón de los Pirineos Veure història

Cal Casal d’Ossera

Melmelades, gelees, chutneys, patés de bolets i compotes, d’autora, artesanes i elaborades amb productes de proximitat Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

La Vella de Romadriu

Ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu Veure història

El Refugi de Cuberes

L’únic refugi guardat a la Reserva Natural de Boumort Veure història

Llum del Cadí

El vi que s’obté d’unes vinyes heroiques Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Ceràmica Marta Danés

Peces artesanals d’altura: entre l’art i l’objecte d’ús quotidià Veure història

Cal Mandrat de Montellà

Vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura Veure història

Cal Andreuet

Agricultura ecològica d’alta muntanya Veure història

Patés de L’Aínsa

Patés artesans amb la recepta centenària dels pobles d'alta muntanya Veure història

Can Pastoret

Ramaders en extensiu i productors de patata ecològica a 1.350 m d’altitud Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2021 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio