Vi blanc fresc i ecològic, únic i d’altura
“Cal Mandrat és com Shangri-La. Aquell lloc fictici de la pel·lícula Horitzons perduts que representa un paradís terrenal, aïllat i en el qual sembla que no passi el temps.” Així defineixen el seu projecte els impulsors d’aquesta iniciativa localitzada a Montellà i Martinet, Javier Güell i Silvia Gaminde. Tots dos porten les regnes: per fer-ho possible, la Silvia va deixar la seva feina al món de l’empresa per dedicar-se a la viticultura en un entorn envoltat de muntanyes, mentre que el Javier és cardiòleg, però està implicat en el projecte i en les decisions importants. També compten amb l’assessorament i la col·laboració d’un enòleg i un enginyer agrònom, amb qui la Silvia amplia cada dia els seus coneixements.
El seu primer vi és el Campgran, un Riesling i Gewürztraminer 2020, que beu de les vinyes situades a les terres fèrtils de l’alta muntanya, amb una climatologia i serenitat que li donen un caràcter especial, al peu de la serra del Cadí i dels Pirineus. Elaborat posteriorment al Penedès, la Silvia i el Javier esperen fer realitat aviat un altre somni: crear el seu propi celler a la Cerdanya. De moment han plantat una segona hectàrea de vinyes.
Parlem amb la Silvia perquè ens expliqui més coses sobre la seva història i les seves il·lusions.
Com i per què vau iniciar el projecte, el 2016, i per què vau triar aquesta zona per fer-lo realitat, en un territori de muntanya? El Javier és una persona que sempre té nous projectes al cap, tant en l’àmbit professional com esportiu, i que necessita noves il·lusions. I jo soc tot el contrari, conservadora i molt analítica. Potser per això ens compenetrem tan bé!
De ben joves, la nostra il·lusió era acabar vivint a la Cerdanya: el Javier passant consulta i jo ocupant-me d’alguna activitat agrícola o ramadera. Llavors, ja fa més de 35 anys, encara no havíem pensat en les vinyes!
La idea va néixer molts anys després, arran d’un dinar amb uns amics que havien plantat vinyes a la Vall de Lord. Ens van explicar el seu projecte i ens va encantar. Tot i que no teníem gens d’experiència en el món del vi, només n’érem consumidors entusiastes, vam començar a pensar en la possibilitat d’emprendre una iniciativa similar. Ja disposàvem del terreny, perquè la masia de Cal Mandrat a Montellà és propietat dels pares del Javier; així que ens vam posar en contacte amb Sergio Silguero i Albert Puignau, enòleg i enginyer agrònom, respectivament, que van fer els estudis climatològics i geològics necessaris i van veure possible la viabilitat del projecte.
“De ben joves, la nostra il·lusió era acabar vivint a la Cerdanya: el Javier passant consulta i jo ocupant-me d’alguna activitat agrícola o ramadera.”
La iniciativa deu haver suposat un canvi important per a les vostres vides. Podeu explicar-nos què us va portar a deixar fins i tot la vostra feina per dedicar-vos a tirar endavant Cal Mandrat i quins han estat aquests canvis? El Javier ja fa temps que visita dos dies per setmana a Puigcerdà i a la Seu d’Urgell. A poc a poc va traslladant la seva consulta de cardiòleg a la Cerdanya. En el meu cas, treballava en una multinacional i la situació laboral complicada a causa de la pandèmia. Em va fer canviar la multinacional pel camp, em vaig apuntar a cursos de viticultura i enologia i vaig entrar de ple en aquest món apassionant.
Actualment passem mitja setmana a Sant Cugat del Vallès, perquè el Javier té la seva consulta a la clínica Teknon, a Barcelona, i la resta de dies a Montellà, tot i que jo hi vaig sempre que fa falta. I la veritat és que cada vegada ens fa més mandra tornar a Sant Cugat.
Tota la família hi estem involucrats. Quan soc a la Cerdanya treballo la vinya i faig feina comercial. Quan soc a Sant Cugat faig tasques burocràtiques, de disseny i màrqueting… en fi, una mica de tot. El nostre fill Javier, de 29 anys, compagina la seva feina amb la direcció de l’elaboració de la pàgina web, i la Cristina, de 26, fisioterapeuta, és qui gestiona les xarxes socials. Al final, el Javier és qui acaba prenent les grans decisions. Els sopars a casa s’han convertit en consells d’administració!
Per la seva banda, el pare del Javier, de 90 anys, que viu a Montellà, home experimentat en els negocis i a qui demanem consell, cada dia passeja entre les vinyes. És un observador que gaudeix veient-nos vibrar amb el projecte.
“Tota la família hi estem involucrats: nosaltres dos, els nostres fills, Javier i Cristina, i el pare del Javier, de 90 anys, que viu a Montellà, que ens aconsella, passeja cada dia entre les vinyes i gaudeix veient-nos vibrar amb el projecte.”
Com han estat aquests primers anys de Cal Mandrat? A quins problemes us heu hagut d’afrontar? Aquests primers anys han estat de constant aprenentatge i d’estar sotmesos als vaivens climatològics. El segon any hi va haver tanta sequera que vam haver de comprar una mànega de centenars de metres i regar els ceps un per un… fins a 4.000! Quan acabàvem, havíem de tornar a començar.
Cada any tenim un sobresalt: les gelades de primavera quan els ceps han començat a brotar, els cabirols, ocells i senglars que anhelen el nostre raïm i ens han obligat a tancar les vinyes, les calamarsades d’agost quan el raïm està madurant, per la qual cosa hem hagut de posar unes malles protectores…
La viticultura i els processos associats de cultiu, elaboració i producció, a aquesta altura, impliquen que fem cada pas en funció de la climatologia. Per exemple, esperem a podar tan tard com sigui possible per evitar les gelades. Però enguany, com que el febrer va ser càlid, els ceps van començar la seva activitat vegetativa a principis de març, tot i que les gelades d’abril i maig les han desconcertat i tot just han començat a brotar a mitjan maig, quan en les zones baixes les vinyes ja estan florint. Per això mateix fem la verema a finals d’octubre, perquè en l’alta muntanya el cicle és més tardà. Quant a l’elaboració en si, és important la fermentació malolàctica, per reduir la marcada acidesa dels vins d’alta muntanya.
“Aquests primers anys han estat de constant aprenentatge i d’estar sotmesos als vaivens climatològics. I és que la viticultura i els processos associats de cultiu, elaboració i producció, a aquesta altura, impliquen que fem cada pas en funció d’aquesta climatologia.”
Per dur a terme el projecte compteu amb l’ajuda d’un enòleg, amb qui també us esteu formant. Quin paper ocupa, la viticultura, en les vostres vides, actualment? Comptem amb l’ajuda d’un enòleg i d’un enginyer agrònom que ens han anat guiant des del primer dia. Sense ells aquest projecte hauria estat pràcticament impossible. Jo estic fent un curs a la Wine Business School, a Vilafranca del Penedès, sobre gestió d’empreses vitivinícoles, viticultura i enologia, i tota la teoria que aprenc els caps de setmana la vaig posant en pràctica a Cal Mandrat amb la supervisió del Sergio i l’Albert. Per descomptat, encara ens queda un llarguíssim camí d’aprenentatge, la qual cosa ens anima encara més.
Quines varietats de raïm heu plantat i quantes hectàrees teniu, actualment? Actualment tenim una hectàrea de 80 % Riesling, 20 % Gewüztraminer, i recentment hem plantat una altra hectàrea amb més Traminer i Chardonnay. La idea és arribar a tenir tres hectàrees. Anem a poc a poc…
A l’edat mitjana ja es feia vi a la Cerdanya. Creieu que amb el vostre projecte contribuïu a recuperar la viticultura a la comarca com a art agrícola tradicional? Esperem que sí. És veritat que les varietats que hem plantat no són autòctones, però ens fa moltíssima il·lusió que la Cerdanya recuperi a poc a poc el distintiu de zona de vins d’altura juntament amb els altres elaboradors de la vall.
“Ens fa moltíssima il·lusió que la Cerdanya recuperi a poc a poc el distintiu de zona de vins d’altura juntament amb els altres elaboradors de la vall.”
Acabeu de produir el vostre primer vi, el Campgran. Què el fa especial i singular? El Campgran, del qual hem elaborat 1.200 ampolles, el definiria com un vi molt elegant. És molt aromàtic, fresc i amb un final llarg. La seva acidesa queda compensada amb el Gewüztraminer, que li dona un toc vellutat.
El que el fa singular és, d’una banda, el clima de muntanya, que li confereix un caràcter únic i el prepara per evolucionar de manera sorprenent en ampolla gràcies a la seva acidesa natural, característica dels vins d’altura. I per una altra, el fet que mimem les vinyes i les cuidem de manera extrema durant tot el seu cicle, perquè és a la vinya on comença l’elaboració. El nostre objectiu és fer un vi que amb el temps arribi a ser premium.
Compta amb algun distintiu especial? Què n’ha determinat el procés de producció? Estem en procés de certificació de cultiu ecològic. Des del primer moment hem volgut estar en harmonia amb l’entorn. Enguany deixarem una coberta vegetal autòctona alterna per regenerar el sòl i mantenir la diversitat biològica, de manera que la vinya pugui resistir millor les agressions externes i sigui més sostenible.
Pràcticament el 80 % del cultiu és manual. Les podes i la verema les fem nosaltres amb ajuda d’una persona contractada, que cada dia revisa, arregla i cuida la vinya. És una persona molt meticulosa. Alhora els cavalls de vegades ens ajuden, menjant-se les males herbes.
Al matí veremem i a la tarda el raïm ja està premsat al Penedès. No perdem ni un minut! L’elaboració és delicada. En aquest cas va fermentar a baixa temperatura durant quasi dues setmanes i va estar en contacte amb les seves lies fines (60 % en inox i 40 % en bota de roure francès). Això i la fermentació malolàctica confereixen al vi aquesta sedositat i complexitat excepcionals.
El Campgran, del qual hem elaborat 1.200 ampolles, és un vi molt elegant. És molt aromàtic, fresc i amb un final llarg. La seva acidesa queda compensada amb el Gewüztraminer, que li dona un toc vellutat.
Vosaltres aprofiteu la climatologia extrema i les condicions pròpies d’aquesta part del Pirineu per produir un vi especial, ja que tot el procés s’impregna d’aquestes condicions. És molt dur treballar en aquest context? Tot el cicle gira entorn dels capricis del temps. Amb el canvi climàtic l’hivern pot arribar a ser càlid respecte al que hauria de ser, però, alhora, la primavera s’acompanya de gelades que retarden el cicle vegetatiu. A l’agost, quan comença el verol, són freqüents les tempestes a la tarda el que, com he comentat abans, ens ha obligat a posar unes malles protectores contra la calamarsa.
La climatologia decideix el moment òptim de la verema, és el que ens assegura l’èxit o el fracàs de l’anyada. L’octubre és un mes crític, perquè baixen les temperatures considerablement a la nit i el vent arrenca les fulles que estan seques, i els grans de raïm queden més exposats justament quan són més delicats.
Creieu que els consumidors saben valorar l’esforç que suposa crear un vi a aquesta altura i el fet que el preu pugui reflectir aquesta singularitat? És complicat, sobretot en un vi blanc jove, però si s’explica bé, estem segurs que sí que ho sabran valorar. El consumidor de la Cerdanya coneix la climatologia de la zona i, per tant, entén que és molt difícil aconseguir una bona anyada.
On es pot adquirir i degustar el Campgran, actualment? Acabem de començar a comercialitzar-lo a la Cerdanya i a Sant Cugat, que és on vivim. Estem fent presentacions als restaurants i l’acollida està sent positiva. Actualment, a la Cerdanya, es pot trobar a Ramón Rovira Vins i Caves, a Puigcerdà, i al Turet de Martinet, però la idea és anar afegint més llocs cada setmana.
“Estem en procés de certificació de cultiu ecològic. Enguany deixarem una coberta vegetal autòctona alterna per regenerar el sòl i mantenir la diversitat biològica, de manera que la vinya pugui resistir millor les agressions externes i sigui més sostenible.”
Actualment embotelleu al Penedès però un dels vostres objectius és crear un celler a la Cerdanya. En quina fase es troba el projecte? Què més projecteu, per al futur? Quant al celler, estem en la fase inicial d’estudi de diferents propostes. És una gran inversió i volem fer-ho bé, però la idea és situar-lo a Cal Mandrat. I pel que fa a altres objectius, volem especialitzar-nos en vi blanc, arribar a tenir fins a tres hectàrees i una producció de 6.500 o 7.000 ampolles. Volem mantenir-nos petits i poder controlar personalment tot el procés des del brot fins a l’ampolla.
En aquests primers anys treballarem sense fusta (sense botes), però potser quan puguem elaborar a Cal Mandrat l’opció d’utilitzar botes de roure francès de diferents capacitats ens ajudarà a donar encara més personalitat al producte i, per què no dir-ho, a donar-li un prestigi superior.
I també ens volem anar integrant cada vegada més en les activitats que es fan a la comarca i contribuir a promoure la Cerdanya a través dels productes que s’hi elaboren.
“Volem especialitzar-nos en vi blanc, arribar a tenir fins a tres hectàrees i una producció de 6.500 o 7.000 ampolles. També tenim en projecte crear el nostre propi celler a Cal Mandrat i volem integrar-nos cada vegada més en les activitats que es fan a la comarca i promoure la Cerdanya a través dels productes que s’hi elaboren.”
Finament, què implica per a vosaltres créixer amb Cal Mandrat en aquest entorn? Quin vincle teniu amb el territori i la natura que us envolta? La veritat és que Cal Mandrat és vida. Cada vegada que agafem la carretera de Martinet a Montellà ens meravella la grandiositat i bellesa del Cadí. Ja fa 40 anys que fem aquest camí i sempre ens sorprèn la seva majestuositat.
Els nostres fills han passat a Cal Mandrat els seus millors estius «assilvestrats»; la vinya, des del seu inici va creixent any rere any i ens meravella com es va adaptant als vaivens climatològics. Tenim tres poltres que han nascut en Cal Mandrat; hi ha cavalls vells que hi passen els seus últims anys en llibertat, i nosaltres els anem acompanyant, als uns i als altres, aprenent cada dia de la noblesa, la saviesa natural i l’exigència de la natura.
Cal Mandrat de Montellà
Vi blanc fresc i ecològic, únic i d’altura
Cal Mandrat de Montellà 25724 Montellà i Martinet Baixa Cerdanya (Lleida)
Telèfon de contacte: + 34 699 775 018
www.calmandrat.com (en construcció) silvia.gaminde@calmandrat.com info@calmandrat.com
Persones de contacte: Silvia Gaminde i Javier Güell
