Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa
Quan parla d’ella mateixa, diu que, en comptes de definir-se pel que és, s’estima més fer-ho per les aspiracions que té, i és llavors quan ens explica que vol ser “una dona arbre: vull formar part de la societat on visc amb la mateixa naturalitat, falta d’artifici, força, bellesa, eficiència, modèstia i quietud, que un arbre és al bosc; arrelat a la terra i mirant al cel, complint la seva funció purificadora amb senzillesa i discreció. De gran, vull ser arbre!” I, de la mateixa manera, aplica aquesta definició al seu ofici de ceramista.
Una forma única d’expressió
Nascuda a Saragossa, la Blanca Alfonso de la Riva té el seu taller al Pirineu d’Osca des de l’any 2003. Prèviament, es va formar a Alemanya, aprenent l’ofici terrissaire a l’escola de Ceràmica de Landshut i al taller del Mestre Jörg von Manz, i quan va tornar a la Península Ibèrica, el 1999, va estar uns anys desenvolupant el seu estil personal.
A la seva pàgina web www.porcelanablanca.es, la Blanca comenta: “la ceràmica és una manera d’expressar el que d’una altra manera no aconsegueixo fer.” Explica que quan treballa al torn, la seva passió, sent que s’oblida del món i d’ella mateixa. Per això cada una de les seves peces condensen una part de la seva essència. Cada got, bol o plat estan decorats amb motius vinculats a Ansó: la muntanya, els boscos, les flors, el riu…
Perquè les seves peces són el resultat de la seva manera de percebre el que és i on viu: “Vull contribuir al plaer de menjar i beure amb elements senzills, forts, naturals, arrelats i alhora aeris. M’agrada la idea de jugar amb la terra i la llum, cosa que la porcellana de vegades permet per com n’és de translúcida. També m’encanta barrejar sofisticació i la vessant més rudimentària en els materials i tècniques que utilitzo, i afegir terres que recullo a l’alta muntanya, en llocs emblemàtics (Mesa de los Tres Reyes, Ibón de Atxerito, Castillo de Acher, Petrexema…), aspectes que encara aporten més significat a les peces.”
“Amb les meves obres vull contribuir al plaer de menjar i beure amb elements senzills, forts, naturals, arrelats i alhora aeris.”
La trajectòria vital… cap a la natura
Resumeix el seu trajecte vital com un camí de l’urbs cap a la natura. Va créixer a Saragossa, però passava els estius a Ansó, d’on procedeix la seva família materna. “Aquí sempre vaig tenir la sensació de ser al paradís, i n’hi dec una a la meva mare per ensenyar-me a veure i valorar les muntanyes, les plantes, el riu, la quietud i la bellesa que envolta als que passen una temporada en aquest lloc amb els ulls oberts. I, també, per donar-me l’oportunitat de sentir-me cabra salvatge.”
Els estudis i la vida la van portar a canviar de ciutat, cap a Pamplona, i després, de país, fins a Alemanya. “Passa la vida, sense voler, et formes com a ceramista i coneixes gent significativa. I quan amb trenta i pocs anys et planteges on vols veure créixer els teus fills, se t’acut aquest «somni impossible» de viure al Pirineu… que resulta que no és tan impossible!” Però la Blanca va prendre la decisió, un pas que, segons diu, li va semblar com saltar al buit. “D’això ja fa 22 anys, i continuo pensant que soc una privilegiada per ser aquí i que no em canviaria per ningú.”
“Quan amb trenta i pocs anys em vaig plantejar on volia veure créixer els meus fills, se’m va acudir aquest «somni impossible» de viure al Pirineu… que resulta que no és tan impossible!”
Colors i formes, de l’entorn a la ceràmica
El lloc on viu és el causant principal que la seva ceràmica sigui com és: “No miro de copiar ni tan sols inspirar-me en el que hi ha al meu voltant. Simplement em topo amb aquesta realitat que m’embolcalla i que influeix en la meva vaixella. Quan em poso a pintar surten taques que després reconec en les meves caminades per la muntanya. I si em resisteixo amb dents i ungles a ser floral… és inútil! De vegades em proposo no pintar flors o fruites per por a ser «cursi» o antiquada, però sovint acabo pintant taques que s’assemblen a roses silvestres, fruits de l’arç blanc, aranyons, gavarreres… En fi: que la natura que m’envolta provoca que les meves ànsies de minimalisme se’n vagin en orris!”
La Blanca afirma que, en el procés de creació, no és tant que triï colors o formes, més aviat li sembla que són ells que la trien a ella: “La força estètica dels llocs de muntanya és tan gran que no te’n pots eximir. Viure envoltada de boscos i muntanyes em dona força i calma alhora.”
“La força estètica dels llocs de muntanya és tan gran que no te’n pots eximir.”
La porcellana de la Blanca
La Blanca parla, a la seva pàgina web, dels orígens i la història de la porcellana, una pasta ceràmica que es va començar a utilitzar a la Xina, segons determinades fonts, al segle II d. C. Explica que la seva excepcionalitat residia en la tècnica d’elaboració, un dels secrets més ben guardats en aquell temps, que no s’arribaria a descobrir ni a difondre a Europa fins al segle XVII, de la mà de l’alquimista Friedrich Böttger.
N’explica que és un material molt poc plàstic quan es manipula, comparat amb el gres i l’argila, que és molt rebel, i que cal tractar-la amb un cura exquisida, especialment si es treballa al torn. “Llavors cal seguir-li el corrent, literalment. A canvi ens recompensa amb la seva lluminositat, la seva delicadesa i la seva força. Es cou a altes temperatures, tan elevades, que perd totalment la seva porositat, es fon i a més, a diferència de totes les altres pastes ceràmiques, cristal·litza. La porcellana es converteix en cristall, i quan la paret és prou fina, es pot veure com trasllueix.”
La Blanca forma part de l’Associació Professional d’Artesans d’Aragó, que des de fa més de 25 anys promou l’artesania aragonesa fent exposicions, fires, cursos de formació…
La galeria de la seva pàgina web mostra part de la seva obra, que es pot adquirir mitjançant aquesta plataforma o contactant directament amb la terrissaire, per telèfon, correu electrònic o Instagram. I qui vulgui, pot anar fins a Ansó per conèixer les seves peces: “M’encanta rebre visites al meu petit «santuari» el meu taller-botiga!”
“La porcellana és un material molt poc plàstic quan es manipula i cal tractar-la amb una cura exquisida, especialment si es treballa en el torn. Cal seguir-li el corrent i, a canvi, ens recompensa amb la seva lluminositat, delicadesa i força.”
Diu que, per a ella, la terrisseria és una labor familiar, gairebé maternal. “Les meves peces són entre elles com els germans: es diferencien individualment i, alhora, tenen un aire familiar que les caracteritza. De vegades s’assemblen més aviat com cosins… i alguna vegada em trobo amb adopcions que m’encanten! De tant en tant se’m rebel·la la prole i les coses no funcionen com jo m’havia imaginat, i cal fer més provatures, jugar amb els límits: educar. La porcellana és una alumna brillant, però alhora rebel. Et fa patir però de vegades també et premia amb peces que no havies somiat.”
Compromesa amb el territori
Des de fa un any, la Blanca fa de tinenta d’alcalde a l’Ajuntament d’Ansó, i es dedica a la dinamització del territori: promou que noves persones coneguin la vall i s’animin a anar-hi a viure. “Treballo perquè més persones puguin gaudir de la sort que jo he tingut i puguin instal·lar-se en aquesta meravella d’entorn per desenvolupar el seu projecte de vida. Estem creant les condicions de connectivitat, habitatge i espais de treball adequades perquè qui vulgui emprendre o teletreballar a la Vall d’Ansó ho tingui fàcil i s’animi a fer-ho.”
“A més de formar part del Parc Natural de les Valls Occidentals del Pirineu, amb la seva riquesa en biodiversitat i paisatge, el nostre municipi compta amb una infraestructura de serveis bastant completa, en què destaca una escola innovadora i familiar, que des de fa gairebé 20 anys treballa amb «noves pedagogies» a través de projectes transversals, des dels interessos i el respecte a les criatures.”
“Estem creant les condicions de connectivitat, habitatge i espais de treball adequades perquè qui vulgui emprendre o teletreballar a la Vall d’Ansó, ho tingui fàcil i s’animi a fer-ho.”
La passió que transmet per aquestes terres és una invitació a desplaçar-s’hi: “Després de 20 anys aquí, no entenc com aquest poble continua sent un lloc tan tranquil i la gent no està fent cua per venir a viure a Ansó. Potser continua existint una mandra mental que ens impedeix assimilar que la vida rural d’avui dia és molt diferent a la de fa mig segle. No ens avorrim a l’hivern, ni morim congelats; el nivell de confort, gràcies a noves tecnologies i a maneres diferents de viure, és molt similar al d’una ciutat, però aquí tenim molt més bona qualitat de vida, per la connexió amb la natura i la possibilitat d’evitar l’estrès i la contaminació dels nuclis urbans. La manca de feina en les zones rurals es pot compensar amb les possibilitats —cada dia de més rabiosa actualitat— que ofereix el fet de teletreballar. És molt senzill: us esperem amb els braços oberts!”
Fotografies realitzades per Sergio padura.
Alfarería Blanca Alfonso
Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa
Camino de Siresa, s/n
22728 Ansó (Osca)
Osca
644 002 658 / 974 370 147
www.porcelanablanca.es
blanca@porcelanablanca.es
Persona de contacte: Blanca Alfonso de la Riva
