Refugi Vall de Siarb

En ple Parc Natural de l’Alt Pirineu, al centre del petit poble de Llagunes, al Pallars Sobirà, hi ha el Refugi Vall de Siarb, situat a 1.300 m. Els seus gestors es defineixen com a “amants de la muntanya, aficionats al senderisme i a l’excursionisme, apassionats per la descoberta del llegat històric, cultural i natural del Pirineu i admiradors de la Vall de Siarb”. Per això no només proposen una estada al seu establiment com una oportunitat per descansar en un paratge idíl·lic, sinó també com una invitació a la descoberta de la natura i de l’entorn, mitjançant propostes que van des del senderisme fins a l’astronomia o la pintura en la foscor, passant per caps de setmana històrics, gimcanes, o la recuperació i el manteniment dels camins antics de la Vall, a través del Museu de Camins.

La teva llar al Pirineu

A 12 km de Sort i a 34 km de la Seu d’Urgell, a la part més oriental del Pallars Sobirà, hi ha situat Llagunes, i al seu cor, el Refugi Vall de Siarb, una casa de poble adaptada com a tal amb capacitat per a 23 persones, entre habitacions dobles i compartides. En Marc Cortina n’és el responsable des de l’any 2013, conjuntament amb la Gemma Cots. 

Aquest indret singular, inèdit i acollidor és obert tot l’any i disposa, a les golfes, de tres habitacions dobles molt tranquil·les amb finestra al sostre i vistes nocturnes als estels; sota el llosat, compta amb una habitació amb cinc llits i finestres al sostre, i a la planta principal hi ha una habitació àmplia amb sis lliteres i una sortida a dos balcons. El bany és compartit i hi ha una sala menjador amb llar de foc —l’espai comunitari per a àpats i sobretaules— i una àmplia sala polivalent per realitzar-hi tot tipus d’activitats (xerrades, veure pel·lícules, fer cursos de formació o jornades de divulgació, relaxar-se, jugar, treballar o llegir una estona…).

La cuina, totalment equipada, és d’ús compartit i està disponible per als visitants que la vulguin utilitzar. També s’ofereix servei de bar, pícnics per emportar, esmorzars complets i menús variats de migdia i nit.

Al refugi, on a l’hivern s’aporta la major part de calefacció a base de llenya i pèl·lets amb un insert i una estufa, tots dos d’energia renovable, hi ha wifi gratuït i jocs per a nens i adults, i s’ofereixen tot tipus d’opcions per fer activitats de muntanya i descobrir la natura i l’entorn.

Història, cultura i natura arreu

Però el Refugi Vall de Siarb és molt més que un allotjament únic en un poble idíl·lic de la Vall de Siarb. El seu voltant convida a gaudir-ne, mitjançant, per exemple, el senderisme per tot tipus de camins i pistes o amb múltiples i variades excursions, rutes i itineraris. La natura permet gaudir d’alzinars, rouredes, boscos de pi roig i pi negre, o del prat alpí a les zones més altes. Un altre dels atractius de la Vall és el seu llegat històric i cultural. S’hi poden descobrir els búnquers de Vilamur de la Guerra Civil o el despoblat de Santa Creu, el jaciment arqueològic excavat en altura més gran de Catalunya. També es poden visitar pobles poc coneguts com Vilamur mateix, Tornafort, Soriguera o Llagunes.

Les opcions per passar uns dies a la Vall són diverses. Per això en Marc Cortina, des del refugi, posa a l’abast dels qui s’hi allotgen múltiples activitats. Disposen d’un dossier per fer una gimcana de descoberta del poble i d’un seguit de mapes i fitxes d’itineraris —des de passejades curtes i tranquil·les fins a excursions exigents de tot el dia—, han elaborat fitxes temàtiques de flora i fauna —guies que es poden descarregar amb 20 dels ocells més típics de la Vall de Siarb o amb 20 de les plantes característiques—, lloguen raquetes de neu… El refugi, fins i tot, té Wikiloc, on es poden trobar rutes a peu, en BTT, amb raquetes i esquís…

Apassionats per la descoberta del llegat històric, cultural i natural del Pirineu i admiradors de la Vall de Siarb, ofereixen propostes durant tot l’any tan suggeridores com “Astronomia nocturna”, “Pintar en la foscor”, “Cap de setmana històric”, “Un dia al front del Pallars”…, i organitzen activitats per a grups, empreses i famílies, així com camps de treball de recuperació de camins antics amb tècniques de pedra seca, a través del projecte Museu de Camins i l’Associació Terra Roia.

Apassionats per la descoberta del llegat històric, cultural i natural del Pirineu i admiradors de la Vall de Siarb, els responsables del refugi ofereixen propostes d’activitats durant tot l’any.

Un projecte col·lectiu

I és que si es vol viure una experiència inoblidable en plena natura, des del Refugi Vall de Siarb han posat en marxa el Museu de Camins, amb camps de treball de recuperació i manteniment dels camins antics de la Vall. Es tracta “d’un projecte col·lectiu i participatiu que pretén crear un espai on, mitjançant el senderisme, es descobreixi, s’articuli i es connecti tot el llegat històric, cultural i natural impregnat en aquest indret del Pirineu”.
I és que els camins antics són un llegat cabdal d’una forma de viure, treballar i comunicar-se que es vol preservar per entendre com és el paisatge avui en dia. Per això, la iniciativa proposa la creació conjunta d’una xarxa de senders antics i espais de senderisme, amb múltiples opcions per gaudir i conèixer el territori.
Els camps es poden realitzar a la primavera i a l’estiu, en forma de campaments, o bé a la tardor, com a sortida de cap de setmana, i les tasques que s’hi fan són diverses i flexibles: desbrossar, podar, construir murs de pedra seca, cavar… Als matins es treballa al terreny —a l’aire lliure, entre prats, boscos i muntanyes— i les tardes i els caps de setmana es poden aprofitar per fer altres activitats al Pallars Sobirà.

L’estada es pot fer al refugi mateix (amb ús exclusiu) o bé acampant en un prat. Els preus són variables depenent de l’època de l’any, el nombre de dies i el nombre de participants en el camp, i en les tarifes s’hi inclouen, a part de l’allotjament, les eines per desenvolupar les tasques, l’acompanyament durant el camp, formació tècnica específica, la coordinació de la feina, així com un seguit de xerrades sobre en quin projecte s’emmarca la feina que s’està desenvolupant.

Fins ara, als camps hi han participat prop de 400 persones vinculades a caus i esplais catalans, així com voluntaris internacionals. Les monitores dels camps i els padrins i padrines de la Vall expliquen la feina que es duu a terme i els valors que se’n desprenen.

Des del Refugi Vall de Siarb han posat en marxa el Museu de Camins, amb camps de treball de descoberta, recuperació i manteniment dels camins antics de la Vall.

Estades de tot tipus

Amb tota aquesta gamma de possibilitats per gaudir de la Vall de Siarb, el refugi, que també es pot llogar en exclusiva, és l’indret ideal des d’on visitar-la, amb la família, els amics, sols, amb el cau o l’esplai, en grups, en estades de treball i/o estudi, d’empresa…

Permet fer una trobada a la muntanya i passar uns dies al Pirineu en grup, convertir el lloc en l’espai d’inspiració i relaxació si s’hi vol treballar, estudiar o desenvolupar un projecte, o fer-hi les colònies dels casals d’estiu (disposa de terrenys d’acampada a l’entorn del refugi!). I s’hi organitzen estades a mida, per exemple, per viure una experiència diferent amb els companys i companyes de feina en plena natura.

Parlem amb en Marc Cortina, que ens apropa a la vida a la Vall de Siarb.

Què us va motivar a convertir-vos, l’any 2013, en els gestors del Refugi Vall de Siarb?
Jo treballava a Barcelona d’enginyer en unes oficines i també havia fet altres feines, però no estava del tot satisfet laboralment. Em motivaven més altres tipus de tasques: volia que el fons d’allò que fes tingués una rellevància diferent, i això em va motivar a pensar què era el que realment m’agradava (la muntanya, la natura, la història…). A partir d’aquí vam començar a preparar i muntar activitats a l’aire lliure, aprenent sobre diferents aspectes de la natura i de l’esport, i això va derivar en el fet de tenir l’opció de convertir-nos en els responsables del refugi, l’any 2013. Aleshores vam intentar dinamitzar-lo… i fins a dia d’avui, ja que aquest és un dels pilars de la meva feina!

Què et va suposar, traslladar-te a Llagunes, i quins canvis ha implicat a la vostra vida residir-hi? Com va viure el vostre cercle familiar i d’amistats, aquesta situació?
Abans vivia a Barcelona, de manera que el trasllat va suposar un canvi important, perquè Llagunes té només entre 10 i 15 habitants! Soc conscient que el fet de residir a Barcelona implica una sèrie de facilitats i que ser aquí vol dir que hi ha amistats que et queden un pèl lluny, però ja aleshores vaig valorar molt positivament l’entorn perquè cal valorar sempre allò positiu del lloc.
El canvi més important ha estat, sens dubte, el relacionat amb el contacte amb la natura: veure-hi i viure-hi les estacions, el dia a dia del temps meteorològic, com tot es transforma… Crec que els éssers humans som part d’això, i el fet d’estar-hi en contacte aporta moltes sensacions positives. Pel que fa a la família, va costar una mica que els meus pares ho entenguessin: ells són d’aquí i van fer el circuit invers, van emigrar del Pallars per anar a viure a Barcelona. I tot i que jo visc d’una altra manera, en realitat hem fet el mateix: un moviment en la nostra joventut per intentar buscar un futur que encaixi més amb la nostra manera de voler enfocar la vida. Les amistats em van encomanar optimisme i em van animar molt, i sovint venen al refugi, de manera que ens seguim veient.

“Viure a Llagunes és estar en contacte permanent amb la natura: veure-hi i viure-hi les estacions, el dia a dia del temps meteorològic, com tot es transforma… Crec que els éssers humans som part d’això.”

Quins són, segons el teu parer, els pros i els contres de viure en aquest marc, a 1.302 m d’altura?
Tot és diferent del fet de viure en una gran ciutat: no hi ha carrers amb gent ni bars… però, d’altra banda, la pròpia capacitat d’influència al lloc és molt més gran. Per exemple, el projecte que estem desenvolupant del Museu de Camins a la Vall de Siarb és impensable a Barcelona, i en canvi és viable a Llagunes, perquè ets més a prop del que passa al teu voltant.

Com et defineixes, com a persona?
Soc bastant positiu, actiu, emprenedor i intento ser empàtic… Penso que la relació amb les altres persones és una part molt important de la nostra vida i crec que l’hem de valorar molt i hi hem de dedicar esforços. M’agrada molt la natura, la muntanya, passejar pel bosc, per camins, prats… Veure com tot evoluciona i canvia m’aporta unes sensacions molt bones! M’agrada buscar els camins antics, trobar-los, entendre per què servien. M’apassiona pensar que els Pirineus han canviat tant en tan pocs anys, i que els nostres padrins i padrines van viure una vida tan diferent de la nostra. És una situació bastant estranya, el fet que la humanitat pugui canviar tant en tan pocs anys! Una de les motivacions del Museu de Camins és aquesta: veure i entendre com podem interpretar el paisatge: els antics prats abandonats, les cabanes de pastor, els camins, els revolts, els empedrats, els murs de pedra seca…

“Aquí, la capacitat d’influència al lloc és molt gran. El projecte del Museu de Camins a la Vall de Siarb és impensable a Barcelona, i en canvi és viable a Llagunes, perquè ets més a prop del que passa al teu voltant.”

Com és un dia de la vostra vida?
Els caps de setmana hem de tenir el refugi a punt i estem més pendents de la gent i de les cuines…, però la resta de dies tenim una vida més tranquil·la perquè —en teoria— no tenim l’obligació que impliquen els horaris. No obstant això, el refugi també comporta feina quan no hi ha gent, com ara contestar correus… A més, si volem desenvolupar idees, com estem fent amb el Museu de Camins, hi ha un munt de feines que cal fer durant l’any: entrevistem padrines i padrins, pensem en promocions, en propostes per a diferents col·lectius… A més, per temes d’oci, vaig sovint a Sort, porto el meu fill a la llar d’infants, fem excursions… A l’estiu fem camps de treball i cada dia hi ha moltes coses a fer, mentre que al setembre tot afluixa i torna la vida més tranquil·la.

Des del refugi proposeu als hostes conèixer la realitat històrica, cultural i natural de la Vall de Siarb. Què els sorprèn més de l’entorn, als qui us visiten?
Tot i que hi ha molta gent que ha passat sovint per aquí, als qui hi paren i se submergeixen en un poblet d’aquesta vall els sorprèn el fet de veure com n’és, de xula. Veuen que hi ha riu, obaga, solana…, a més del color vermell característic. I els qui venen perquè els interessa el Museu de Camins i els camps de treball perceben allò que volem transmetre i s’impacten pels canvis històrics que hi ha hagut a la zona i que es reflecteixen en el paisatge.

“Als qui s’aturen a la vall i s’hi submergeixen els sorprèn el fet de veure com n’és, de xula. Perceben la particularitat del paisatge,  tot allò que volem transmetre, i s’impacten pels canvis històrics que hi ha hagut a la zona i que es reflecteixen en l’entorn.”

Amb les vostres iniciatives de descoberta de l’entorn poseu en valor el territori i Llagunes. Creieu que defenseu així un altre model de turisme més sostenible i respectuós amb l’entorn?
Nosaltres proposem un format de visita a la Vall que és totalment respectuós. Tot i que s’hi arriba en cotxe, totes les activitats les fem caminant, observant i aprenent. A més, proposem que la gent s’hi impliqui recuperant camins, murs, empedrats…, i això afavoreix un model de turisme positiu per a tothom. Els qui venen aprenen molt i ho viuen molt profundament!

Quins valors pretén divulgar, el vostre projecte de camps de treball de recuperació i manteniment dels camins antics de la Vall?
Promovem la coneixença d’un lloc a partir de l’observació, per entendre com es vivia abans, com era la societat, la capacitat de treballar molt que tenia la gent al camp, i els canvis que s’han sofert. Procurem comprendre i utilitzar les coses bones que altres generacions van fer fins a finals del segle XX. La societat avança molt ràpid i passa pàgina, i paga la pena tenir memòria, perquè la forma de vida tradicional, tot i ser més dura, té moltes coses bones que potser no hem d’oblidar. L’hem de conèixer i recordar tot allò que ens pot ser útil a dia d’avui: valors com ara la humilitat, l’esforç, el sacrifici, la realització de les persones amb la seva feina, el camp… Tot això ho traslladem als camps de treball, en què es cuida molt el respecte, allò que cadascú aporta segons les seves possibilitats i el que millor sap fer, el treball en equip, i el treball a fora, a l’aire lliure i amb les mans… Tot són valors positius!

“De la forma de vida tradicional, hem de conèixer i recordar tot allò que ens pot ser útil a dia d’avui: valors com ara la humilitat, l’esforç, el sacrifici, la realització de les persones amb la seva feina, el camp… Tot això ho traslladem als camps de treball.”

Quantes persones hi han participat, fins ara, i quin retorn n’heu tingut?
Des del 2016 fins a dia d’avui, hi han participat unes 400 persones, i si hi sumem els cursos i les visites, unes 500 persones. El retorn és gegant! L’experiència ens ha encoratjat a seguir promovent la nostra tasca i ara busquem nous perfils de persones vinculades. La reacció ens motiva a seguir caminant i fer evolucionar el projecte. De fet, el Museu de Camins va aparèixer de la necessitat, a partir dels camps de treball, de valorar en profunditat què s’estava fent. Més enllà de la recuperació pura i simple de camins, vam arribar a la conclusió que el projecte comprèn memòria oral, turisme, joventut, participació ciutadana…, i que tot això junt podia donar lloc al Museu.

Quin tipus de clientela teniu i com us relacioneu, amb altres productors de la zona?
Els qui venen al refugi ens coneixen per Internet i pel boca-orella d’altres clients i de persones que han fet els camps de treball. Tenim, per això, clientela molt variada: des de joves de caus i esplais fins a persones que volen caminar, famílies que venen a passar uns dies de relax, persones que venen a fer rutes, esports d’aventura…
Amb relació als productors, molts dels àpats que fem presenten aliments de la zona. El cicle es tanca a la perfecció: els productors que treballen el territori, el cuiden, i el paisatge està més humanitzat, fet que repercuteix en el turisme, que compra els productes fets a la zona perquè coneixen directament els projectes. I això és molt positiu!

“Més enllà de la recuperació pura i simple de camins, el projecte Museu de Camins comprèn memòria oral, turisme, joventut, participació ciutadana…”

Com projecteu el vostre futur? Com us l’imagineu, d’aquí a uns quants anys?
Jo visualitzo el Museu de Camins com un gran museu de Catalunya i del món. No sé si n’hi ha més, d’aquest tipus, però com que m’apassiona caminar, els camins i entendre’ls, considero que la Vall de Siarb pot ser un espai que esdevingui com una mena de “Meca dels camins”, que n’hi hagi molts d’antics conservats… i que evolucioni com un espai de referència, amb més implicació i participació per part de la gent. Estem treballant perquè les persones vinguin a conèixer el projecte, i per fer una xarxa de gent diversa que, cadascú des de la seva manera, ajudi a tirar el Museu endavant.

“Visualitzo el Museu de Camins com un gran museu de Catalunya i del món. La Vall de Siarb pot evolucionar com un espai de referència, amb més implicació i participació per part de la gent.”

I el futur de Llagunes i l’entorn? Creieu que hi haurà un canvi pel que fa a la vida en pobles com el vostre, fruit d’una voluntat d’una part de la societat de retornar a les arrels i a l’entorn natural?
El treball a distància suposa una oportunitat perquè el territori rural es pugui repoblar. Facilita que la gent pugui tornar a viure en l’entorn rural, menys dens i menys urbà, però no sé què passarà en general… i crec que ningú no ho pot saber! En l’àmbit de la indústria, veig difícil desenvolupar coses aquí; hi veig més el turisme, la producció agrícola i ramadera, i el treball a distància com els tres eixos on s’ha de potenciar la vida al Pirineu.



Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu

Carrer únic, s/n
25566 Llagunes (Lleida)

Tel.: 649 257 884 – 636 424 465

www.refugivalldesiarb.com
info@refugivalldesiarb.com

Facebook
Instagram
Wikiloc
Youtube

Persones de contacte: Marc Cortina i Gemma Cots

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Tresors del Cadí

Agricultura ecològica d’alta muntanya. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Ceramicadas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Ceramicadas

La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me

© 2020 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio