La mirada del pastor d’alta muntanya i fotògraf
Apassionat per la muntanya, Zacarías Fievet s’erigeix com un gran defensor de la ramaderia extensiva i del pasturatge, ofici que vol donar a conèixer perquè altres se sumin a triar-lo com a mitjà de vida. I és que, per ell, la tasca del pastor és essencial i molt necessària, per exemple, per a l’aprofitament, la neteja i la conservació de les muntanyes i de l’entorn. Això no obstant, es tracta d’un ofici que a poc a poc es perd.
Una trajectòria en ascens
Format en un grau mitjà d’agricultura i ramaderia, Zacarías Fievet ha viscut des de petit el pasturatge, que va aprendre dels seus pares, a la vall de Benasc. És el més petit de sis germans, quatre dels quals també es dediquen a aquest ofici, que duen a la sang.
La seva primera experiència com a pastor va tenir lloc a la vall d’Aran, a Baqueira, i des d’aleshores ha exercit a la muntanya de Bono, la vall de Benasc —als Llanos del Hospital i als Baños de Benasc—, la vall de Chistau, la Muntanya Palentina, Llessui, els Alps… Segons la seva experiència, aquest ofici tan solitari crea vincles únics entre l’home, la natura i els animals, i és el modus de vida ideal per als qui estimen l’entorn natural. Reconeix, però, que el pasturatge pot arribar a perdre’s per desconeixement, i per això anima altres persones de la seva generació a informar-se i anar a les escoles de pastors, per provar com és viure entre pastures i paisatges únics.
Del seu dia a dia destaca la llibertat associada a la muntanya, el vincle amb la natura i l’observació d’un mateix, la relació que s’estableix amb els animals i el medi i l’aprenentatge constant, ja que cada jornada aporta experiències diferents. Com passa amb la fotografia, “mai no es repeteix el mateix paisatge”.
Per a en Zacarías, el solitari ofici de pastor crea vincles únics entre l’home, la natura i els animals, i és el modus de vida ideal per als qui estimen l’entorn natural.
Captant essències
Precisament la fotografia és una altra de les seves passions, “un entreteniment que m’acompanya”, com assegura. En aquest àmbit, l’any 2016 en Zacarías va decidir comprar-se una càmera i fer, a Astúries, un curs de sis mesos per comptar amb un certificat de professionalitat en fotografia. Des d’aleshores, la seva càmera s’ha convertit en un mitjà per explicar als altres com és el seu treball i la seva vida com a pastor: mentre pastura amb el ramat la duu a sobre i, segons es presenten els moments, en capta l’essència. A la seva pàgina web, www.traslosojosdelpastor.com, Zacarías Fievet explica que, per ell, la fotografia és un espai immens de possibilitats que li permet “captar, veure, comprendre, conservar i recordar moments realment únics”. Partint de la base que tots som naturalesa, convida a contemplar-la a través dels seus ulls, mitjançant les seves instantànies —que es poden adquirir a la seva pàgina web o a les seves exposicions.
El seu objectiu és divulgar, amb les imatges, la importància del seu ofici i mostrar la seva manera de viure, de sentir, transmetre l’harmonia que s’estableix entre els animals i la muntanya, i conscienciar sobre el respecte cap a tots els elements que conformen aquest entorn. Explicar la transcendència del pasturatge i reivindicar-ne la importància i la necessitat per, així, contribuir a la seva recuperació.
També és “una invitació a contemplar la natura de manera més pausada, relaxada i atenta”.
Mitjançant la fotografia, en Zacarías divulga i reivindica la transcendència del pasturatge per, així, contribuir a la seva recuperació. Així mateix, fa conèixer l’harmonia que s’estableix entre els animals i la muntanya, i consciencia sobre el respecte cap a tots els elements que conformen aquest entorn.
Tras los ojos del pastor: la mirada d’en Zacarías
Tras los ojos del pastor és l’exposició de fotografia itinerant amb què Zacarías Fievet mostra la raó de ser de la seva feina. És un al·legat en defensa del pasturatge que ell contribueix a mantenir amb vida, basat en la força i la bellesa dels paisatges en què es desenvolupa. La mostra es compon d’instantànies de gran format, essencialment de Baqueira i dels Llanos del Hospital, i s’acompanya d’elements naturals com ara fulles de boix, esquelles, trucs i quartissos, i a més ofereix un recorregut sonor per les muntanyes en què exerceix com a pastor.
Però, com és realment el dia a dia d’aquella vida que en Zacarías vol explicar? Parlem amb ell perquè ens ho expliqui, aquesta vegada, amb paraules.
Com va començar la teva passió pel pasturatge? I la relació de la teva família amb aquest ofici?
La relació comença amb les escoles de pastors. Tant la meva mare com el meu pare eren urbanites i les escoles van ser una porta al camp que va permetre que nosaltres ens poguéssim criar en aquest àmbit. Vaig passar els estius de la meva infància entre muntanyes, en cases de ramaders veient la passió que transmetien i alimentant-me de l’autenticitat del món pastorívol…, així que m’hi vaig anar enganxant. I més encara, el dia en què vaig començar com a pastor i vaig veure que era una vida que em proporcionava tranquil·litat, relaxació, i que em permetia ser jo mateix, sense façanes. Amb tot això, la soledat —que realment no és tal, ja que estic amb les meves ovelles i els meus gossos— em permet observar-me i tenir molt de temps per pensar.
“El dia en què vaig començar com a pastor vaig veure que era una vida que em proporcionava tranquil·litat, relaxació, i que em permetia ser jo mateix, sense façanes.”
Què significa, per a tu, la muntanya i l’entorn natural?
La muntanya té per a mi un significat brutal. En ella hi ha molta potència i constantment revela coses (si vols escoltar-la, és clar!). És el principi de la vida de moltíssims ecosistemes d’un medi natural en què tot passa, i en què tot afectarà i influirà en altres zones més baixes (nevades, pluges, desglaç…). Per mi, la muntanya és, en una paraula, puresa. Per això és important tenir-ne cura a través d’una bona gestió forestal, a la qual cosa contribueix el pasturatge.
Crec que la muntanya és un lloc on encara hi ha l’esperança de fer les coses bé, d’alguna cosa perpètua. És una oportunitat. És el principi de tot, d’un canvi que, si realment es vol dur a terme, s’ha de fer de dalt a baix… Per exemple, tenint en compte la contaminació de les aigües, des dels pobles de muntanya se’n pot reconstruir la biodiversitat, la neteja i la conservació. Un exemple n’és San Juan de Plan, a la vall de Chistau, on es posarà en marxa una depuradora ecològica a través de plantes autòctones.
A més, la muntanya també significa, per als seus habitants, autosuficiència. S’aprofita la fusta del bosc, les pastures, es creen relacions entre veïns, comunitat…
Com és un dia a dia de la teva vida?
Durant l’any el meu dia a dia canvia molt perquè faig moltes coses diferents. Fins i tot em passa quan estic de pasturatge, perquè malgrat que la gent pugui pensar que aquesta és una feina monòtona, tot canvia constantment, perquè a la natura res no és sempre igual.
En aquest cas, un dia qualsevol comença esmorzant i preparant la motxilla del pastor. Després vaig a trobar les ovelles, guareixo les que puguin tenir alguna ferida o les que estiguin malaltes, i potser faig algun parc nou per al ramat per passar la nit. Deixo anar el ramat, que durant el dia va pasturant, i procuro que les ovelles estiguin en llibertat però més o menys juntes. És llavors quan, a més d’observar les ovelles i menjar o fer una migdiada, tinc moments per llegir, fer fotos, tocar algun instrument (en Zacarías ens comenta que de vegades duu un clarinet o una flauta petita, i que té previst tenir una harmònica. “En una altra vida, i si tingués temps, seria músic”, afirma), fer alguna trucada si tinc cobertura, identificar plantes, observar, sentir, gaudir. Al final del dia tornem al lloc on dormiran les ovelles i les tanco. Arribo a la cabana a la nit, preparo el sopar i me’n vaig al llit.
“La muntanya té per mi un significat brutal. En ella hi ha molta potència, constantment revela coses i és un lloc on encara hi ha l’esperança de fer les coses bé, d’alguna cosa perpètua. És una oportunitat i el principi de tot.”
Quins són els principals avantatges i inconvenients d’aquest tipus de vida a les muntanyes?
Els avantatges són molts, però essencialment l’oportunitat de ser i estar en contacte amb la natura. I els inconvenients: quan fa fred, les tempestes, la part inaccessible a la vida social (que de tant en tant va bé), les dificultats associades a actes com anar a comprar (que impliquen desplaçar-se i matinar molt, per exemple)…, encara que tot això s’extrapola a allò positiu, ja que també en forma part.
Com es gestiona la solitud que va associada a aquest ofici?
En la solitud cada persona es troba amb si mateixa i, segons el que et passi, el que sentis, segons com estiguis… la gestionaràs d’una manera o una altra. La meva no és una solitud imposada, sinó escollida. De fet, crec que tothom hauria de viure una solitud triada en algun moment, i com més aviat millor, perquè a la vida sempre arriba aquest instant de solitud obligada, i és important saber gestionar-la bé. Viure una solitud triada és perfecte per estar bé amb un mateix i, després, per exemple, saber estar bé en parella durant molt temps.
I les relacions personals, familiars, socials…?
Pel que fa a les relacions personals, cada persona és diferent. Jo gestiono les meves relacions simplement essent, invertint temps només amb les persones amb les quals estic bé.
Pel que fa a la meva família, tampoc no hi estic gaire. És allò de la dita: “No hi ha notícies, bones notícies.” Estem units i per a qualsevol cosa important sempre hi som. Intentem reunir-nos de tant en tant, però estem molt escampats (a Astúries, els Alps, en diferents valls…) i no tenim gaire contacte diari.
I pel que fa a les relacions personals i d’amistat, a l’estiu desaparec tres mesos però quan torno és com si no hagués passat el temps, ja que seguim essent els mateixos com a persones. No tinc contacte diari amb la gent i, quan torno, en general la tònica és compartir. I és millor, perquè a les nostres relacions socials no hi ha monotonia i les gaudim al 100%.
“Crec que tothom hauria de viure una solitud triada en algun moment, i com més aviat millor, perquè a la vida sempre arriba aquest instant de solitud obligada, i és important saber gestionar-la bé.”
Com és el teu vincle amb el ramat, els gossos…?
Depèn del ramat amb què estigui. Jo tinc 50 ovelles, i la relació és més directa, però puc tenir ramats d’altres de 2.000-3.000 ovelles, i aleshores el tracte amb els animals ja no és tan proper, sinó que es dona una feina més contemplativa i de control. En qualsevol cas, la meva relació més propera és amb els gossos —Sempa i Lima—, amb qui m’enfado, em reconcilio… Realment no estic sol, ja que em fan molta companyia.
Com creus que contribueix l’ofici de pastor al manteniment del paisatge i l’entorn?
El pasturatge contribueix de moltes maneres a l’entorn. Gràcies al pasturatge oví, sobretot, aconseguim fer proliferar molt les plantes lleguminoses, que són les que fixen nitrogen a terra i fan un adobat natural brutal, conservant la biodiversitat.
Mitjançant l’ofici del pastor, en desplaçar el ramat i amb el transport de les llavors als estómacs de les ovelles —o altres animals—, s’afavoreix l’extensió d’aquesta pastura a altres zones de vegetació més arbustiva o dura, de manera que amb els anys (sense fer sobrepastura) es regeneren aquestes àrees, s’enriqueixen i es renova la biodiversitat del sòl i el subsol. Amb tot això aconseguim que millori la coberta vegetal i també el subsol, amb l’arrelament de les plantes i l’aireig del sòl, aportant uns microorganismes molt beneficiosos a la terra. Això també repercuteix en el filtrat i la neteja de les aigües, però no només això: gràcies a l’erosió del terreny que fan les ovelles amb el seu pas, fan una tasca de retenció d’aigües. El mateix passa quan pasturen l’herba, ja que el rostoll que queda permet que la neu hi resti.
L’acció derivada del pasturatge (amb els animals, la llana…) també contribueix a l’atracció d’insectes, que a la vegada atrauen ocells de mida més petita. La llana perduda és recollida pels ocells, trencalossos…, per aprofitar-la per als seus nius.
I hi ha molts més beneficis: també hem de tenir en compte la conservació de camins amb la transhumància… o el propi benestar dels animals donat per aquesta llibertat. El porc, per exemple, és un dels animals que, en extensiu, més neteja la muntanya ja que, en zones arbustives, degrada molt el terreny. A més, no fa olor i les deixalles es reparteixen pel terreny, sense provocar la toxicitat del subsol pel filtratge de la femta i les deixalles. Per posar-ne un exemple. I és que a la ramaderia extensiva està tot equilibrat.
De fet, tots aquests beneficis es transmeten a la nostra alimentació. En el cas de la ramaderia, es tradueix en una excel·lent qualitat de la carn.
“En desplaçar el ramat i amb el transport de les llavors als estómacs de les ovelles, s’afavoreix l’extensió d’aquesta pastura a altres zones de vegetació més arbustiva o dura, de manera que amb els anys es regeneren aquestes àrees, s’enriqueixen i es renova la biodiversitat del sòl i el subsol.”
Com definiries, en termes generals, els cicles que vius cada any a la muntanya?
És com si visquessis la primavera, l’estiu i la tardor en tan sols tres o quatre mesos. A la primavera, al juny, comença a explotar tota l’herba, amb una temperatura agradable.
Des de mitjan juliol fins a mitjan agost equivaldria a l’estiu, que és quan els animals tendeixen a anar cap a les crestes, a buscar els corrents d’aire a les zones més altes, escasseja l’aigua en alguns llocs i algunes zones comencen a groguejar. Es dona una setmana d’onada de calor on els animals pasturen molt aviat i a la tarda, mentre que al migdia dormen.
Ja al setembre comença la tardor. A finals de mes s’acoloreixen els faigs, els animals ja no tenen un instint tan gregari, sinó que es reuneixen en petits ramats, la qualitat de l’aliment és menor i cal assegurar que tinguin cobertes les necessitats nutritives i vitamíniques, i la pastura es trasllada a zones més baixes de la muntanya.
Com ha canviat la teva vida des que vas decidir dedicar-te al pasturatge?
La meva vida ha canviat moltíssim, sobretot en l’àmbit personal i quant a oportunitats. Gràcies al pasturatge, acompanyat de la fotografia, vaig començar a fer exposicions i això em va obrir moltes portes. La televisió va arribar a mi (en Zacarías va protagonitzar un programa de Televisión Española), estic a l’escola de pastors, en projectes de desenvolupament local, de producció de carns sense antibiòtics i sense pinso per tornar a allò natural… Tot m’ha dut a estar canalitzat en una lluita infinita i un aprenentatge brutal de la natura i dels animals, que enriqueix l’ànima. Aquest és un ofici en què aprens i t’enriqueixes cada dia, i això és molt gratificant.
La teva vida es va veure alterada quan vas començar a aparèixer al programa de televisió Entre ovejas, de Televisión Española, on acompanyaves famosos a descobrir el teu món i el teu dia a dia. Què et va aportar, aquest pas per l’àmbit mediàtic? Ha canviat la teva vida, arran d’aquest pas?
El programa em va aportar conèixer gent famosa, veure com funciona la televisió… i molt estrès, que no sempre vaig saber gestionar. Per a mi va ser una bona sacsejada, però el resultat va agradar.
Pel que fa a la meva vida, realment tampoc no ha canviat tant; tot segueix igual en el meu dia a dia, la qual cosa és meravellosa. Després del programa vaig seguir la campanya i, quan la vaig acabar, per por de la fama, vaig fer un dia de festa i immediatament després vaig començar a treballar en una ramaderia durant un any sencer, en una zona molt bonica. A més, el programa es va emetre durant el confinament, un fet que va ser perfecte per a mi.
El que sí que han canviat són les relacions socials menys properes —hi ha gent que està més atenta al que fas, que et mira diferent, que s’acosta a saludar-te, a preguntar-te sobre el programa…— i també tot allò relacionat amb oportunitats i amb les xarxes que jo anomeno “antisocials”, a les quals realment tampoc faig gaire cas. Vaig notar un increment del nombre de seguidors, vaig rebre tota mena de missatges, entre ells alguns de molt xulos, de gent agraïda i molt amable, de persones que volien canviar la seva vida i emprendre el tema del pasturatge… Em van sorgir propostes per fer exposicions. Pel que fa a aquest tema i a l’escola de pastors, ha facilitat que arribés el somni que volia dur a terme abans del que em pensava.
“Tot m’ha dut a estar canalitzat en una lluita infinita i un aprenentatge brutal de la natura i dels animals, que enriqueix l’ànima. Aquest és un ofici en què aprens i t’enriqueixes cada dia, i això és molt gratificant.”
Creus, pel retorn que hagis pogut rebre, que els valors que volies transmetre van arribar a un públic potser poc coneixedor d’una realitat com la teva, i de la vida en l’àmbit rural i el pasturatge?
Entre ovejas va ser una font d’oportunitats per arribar a molta gent. Tot i això, van quedar missatges per transmetre, ja que vaig dir molt més del que es va mostrar i es va emetre, perquè el programa estava centrat en els famosos i no tant en mi.
Crec que el missatge i els valors que volia transmetre realment van arribar a la gent que els volia rebre, que estava predisposada a escoltar-los. I potser a aquelles persones que tinguessin dubtes, potser sí que els podria haver fet decantar per alguna cosa. De tota manera, és clar que només es reben els missatges si un està obert a rebre’ls, per molt directes i clars que siguin. Al capdavall, qui no vol escoltar no escolta.
Passem a la teva altra passió tan vinculada, també, amb la natura. Quan vas iniciar la teva trajectòria com a fotògraf i per què?
Quan tenia 10-12 anys ja practicava amb càmeres de rodets. Em vaig presentar a algun concurs de fotografia matemàtica a classe i, encara que no vaig ser premiat, el meu pare va veure les imatges i em va aconsellar que dediqués temps i ganes a aquesta afició perquè, va dir, ho feia molt bé. I jo, per dur-li la contrària, em vaig apuntar a agricultura i ramaderia.
No va ser fins que vaig començar com a vaquer, que vaig fer fotos amb el mòbil i em van sortir fotos impressionants. De tota manera, jo n’atribueixo el mèrit a la natura, als moments, perquè hi són i qualsevol els pot captar. El que sí que vaig veure llavors és que potser era cert que era bo en la fotografia. Em vaig apuntar al curs, em vaig comprar una càmera, i el primer any que vaig fer de pastor vaig fer unes 20.000 fotografies… o més!, per aprendre, així que al final de l’estiu vaig fer-ne una tria. Una persona propera em va insistir perquè fes una exposició, de manera que vaig imprimir i emmarcar les fotos i vaig començar amb l’exposició Tras los ojos del pastor, la pàgina web…
Vaig veure que allò que deia interessava i agradava a la gent, de manera que vaig seguir amb això.
Fins ara he exposat a ciutats com Osca, Saragossa, Valladolid…, però essencialment he presentat Tras los ojos del pastor en pobles. De fet, tinc algunes exposicions fixes en pobles petits, per donar vida i desenvolupament al medi rural, i portar fins a aquestes zones l’art i la cultura.
“Jo atribueixo el mèrit de les meves fotografies a la natura, als moments, perquè són allà i qualsevol els pot captar.”
L’exposició Tras los ojos del pastor és itinerant. Pel que fa al format, en què consisteix, actualment, i quins en són els objectius? Com descriuries l’essència de les fotografies? Què vols transmetre i plasmar-hi?
L’exposició es compon de dues col·leccions de 35 quadres cadascuna: la de Baqueira i la dels Llanos del Hospital, totes dues sobre els primers anys en què vaig fer de pastor. Tot i que la idea inicial era fer una col·lecció per cada any que fos a la muntanya, explicant les meves vivències durant els tres o quatre mesos del pasturatge, el cost del paper i l’emmarcat van comportar que, ara com ara, segueixi amb les dues exposicions itinerants en locals, restaurants, centres…
A les meves instantànies es recull flora, fauna i, sobretot, la relació i la connexió que hi ha entre la ramaderia extensiva i el medi: s’hi exposa un entorn on tot s’integra, on hi ha un moviment d’energia brutal, tant al pasturatge com a les relacions immaterials de la natura. Componc fotografies amb paisatges de fons i les ovelles pasturant en primer o segon pla, en el seu posat natural…
Treballo amb dos tipus de marcs de fusta: un de lacat en negre i un de fusta rústica marró, en dues mides, 40 x 60 i 70 x 100, encara que ara estic treballant en un nou format de llenç sobre tela, perquè el resultat final de l’obra sigui més econòmic.
Decoro les exposicions amb boix, esquelles, faig educació ambiental, faig xerrades sobre el pasturatge, la situació del sector, la seva importància, i acompanyo les imatges amb apariats sobre el que vaig poder sentir quan vaig fer la fotografia o sobre el que penso.
Tens altres projectes al cap, en aquest sentit?
No tinc temps ni vida per a res més! I no tindria sentit abandonar l’essència per reivindicar-la. Gràcies a mitjans de comunicació com el vostre puc fer educació ambiental i reivindicar sense moure’m de casa, mentre procuro que Tras los ojos del pastor segueixi endavant per arribar més a instituts i escoles.
“A les meves instantànies es recull flora, fauna i, sobretot, la relació i la connexió que hi ha entre la ramaderia extensiva i el medi: s’exposa un entorn on tot s’integra, on hi ha un moviment d’energia brutal, tant al pasturatge com a les relacions immaterials de la natura.”
Hi ha associacions i projectes formatius destinats a fomentar el pasturatge i, amb això, un nou model, a partir de la incorporació de noves generacions. En aquest sentit, precisament La Estiva, Escuela de Pastoreo de Aragón, ha nascut a San Juan de Plan per donar valor a la ramaderia extensiva i de muntanya a través de la formació, i també pretén dotar el territori d’una eina útil que afavoreixi l’assentament de les persones als nuclis rurals poc poblats. Quin vincle hi tens, amb aquest projecte?
Estic col·laborant de ple amb l’escola com a professor, ja que és el present de la professió. Som un equip de tres persones: el director i promotor del projecte, Roberto Serrano, que és l’alcalde de San Juan de Plan i qui va contactar amb mi; Asun Ballarín, la veterinària de la vall de Chistau, i jo. Quant a la formació de 850 hores, consta de 390 hores de teoria, 120 hores de pràctiques a les explotacions col·laboradores (hi ha un alumne per explotació) i la resta d’hores es realitzen in situ. La del 2022, de març a setembre, ha estat la primera edició, ja que vam fer-ne una d’un mes de prova el 2021, i es podria dir que encara estem naixent com a escola de pastors, però crec que el projecte pot ser molt potent, pot ser un model de canvi al sector i al medi rural.
Ja som vuit les escoles de pastors a tot Espanya, hi ha dues o tres comunitats més que en volen fer, i totes són poques. Hi ha molta gent interessada en el curs i, tal com hi ha accés a qualsevol altra formació, poder tenir accés al camp, a la ramaderia, al medi rural és una oportunitat formativa necessària, de manera que crec que estem ben enfocats.
A l’escola s’obté una titulació avalada pel Govern d’Aragó i la formació necessària per poder obrir una explotació. El nostre és un model que, a més, funciona en el marc del desenvolupament local, ja que implica les cases rurals del poble, el bar de la localitat, fomenta les relacions socials… Aquest any hem començat amb vuit alumnes, i tenir vuit persones noves en un poble hi influeix molt i hi fa molt bé! I comptem ampliar aquesta xifra per a les properes edicions.
Què creus que és necessari per donar una empenta a la teva professió perquè es perpetuï l’ofici?
Cal una bona formació i informació sobre què és l’ofici, apropar aquests coneixements a tothom i passar el testimoni. En primer lloc, cal transmetre des de les escoles de pastors la passió, que és essencial perquè agradi l’ofici, però també cal millorar les condicions —també econòmiques i laborals— del sector i del pastor de muntanya, aplicant models de canvi, creant societats, fomentant la comunitat, creant infraestructures…
Pel que fa a la ramaderia, cal fomentar la venda directa, sense intermediaris, fet que comporta un canvi en el model alimentari i en els grups de consum. Aquest canvi de model, però, és real i s’està aconseguint, encara que molt lentament. Encara falta conscienciació.
“Per perpetuar l’ofici cal una bona formació i informació, acostar aquests coneixements a tothom i passar el testimoni. És necessari transmetre des de les escoles de pastors la passió, però també cal millorar les condicions del sector i del pastor de muntanya. I pel que fa a la ramaderia, cal fomentar la venda directa, sense intermediaris, cosa que comporta un canvi en el model alimentari i en els grups de consum.”
Pel que fa al teu futur, com l’imagines?
Incert. Tot va arribant i res no és el que esperes, així que per molt que l’imagini, serà el que hagi de ser. Però em veig aportant de forma temporal al projecte de l’escola de pastors, educant i divulgant, portant alumnes amb mi a les pràctiques de pasturatge, tenint els meus animals, essent ramader amb ovelles i algun cavall, fent la meva producció de carn natural sense antibiòtics ni pinsos, només amb pastura natural i, a tot estirar, de cereals naturals… Vivint el dia a dia tranquil·lament i en contacte amb la natura.
M’imagino essent pastor tots els estius, fent exposicions quan m’ho permeti el temps i… poca cosa més, perquè no en tinc més, de temps!
I si algun dia me’n canso, ja es veurà…, però de moment estic convençut que aquest és el meu camí.
Zacarías Fievet
https://www.traslosojosdelpastor.com
traslosojosdelpastor@yahoo.com
