L’escriptora que dona veu a la dona pagesa
La Roser Guix Torrents, filla de pagesos, es defineix com a autodidacta. Diu que després de cursar els estudis va començar a treballar al sector del comerç, i més endavant, com a mestressa de casa, al món de pagès. Explica que va ser una lectora voraç als vint anys, a causa d’una llarga malaltia, i que va ser llavors quan va començar a escriure els records i la vida de la seva padrina paterna.
Començava aleshores una vida estretament lligada a la literatura. L’any 2010, la Roser va començar a escriure relats curts amb força èxit. El juny de 2013 va publicar la seva primera novel·la, Una dona del terròs (Pagès Editors), en què reivindicava el paper de la dona pagesa, responsable de tirar endavant la casa i els fills en un àmbit essencialment agrícola. Poc després arribava Pa amb vi i sucre (Palibrio), una novel·la de ficció amb pinzellades reals que intentava respondre a la qüestió de com ens afecta el passat, encara que sigui un passat aliè… Un any després, l’octubre de 2014, va publicar Agredolç (Pagès Editors), un conjunt d’onze històries en les quals la dona també té un paper primordial. El febrer de 2017 va arribar el torn d’Oli de perdigons (Pagès Editors), al voltant del tema de les trementinaires, dones valentes i plenes de saviesa que deixaven la família i la vall per anar a ajudar altra gent. En aquest cas, l’esforç, el sacrifici i una certa picaresca eren els seus grans valors en temps de crisi.
El 2020, a Flor d’un dia (Pagès Editors), Roser Guix parlava de l’evolució de la família i l’individu dins la societat. Un any més tard, a La mare dels ous (Pagès Editors), l’escriptora feia incís en la relació entre la humanitat i l’entorn natural. Finalment, el 2023, van néixer dues obres. A Maleït protocol (Letrame Grupo Editorial), les dones prenien el protagonisme, com a pal de paller de la família i amb la perseverança, l’esforç i el sacrifici com a grans valors per aconseguir un món millor. A De l’hort a la cuina (Autografía Editorial), l’autora parlava de la cuina tradicional i de proximitat.
L’hem volgut conèixer, perquè ens expliqui la raó de ser de la seva escriptura i la seva relació amb la pagesia.
Quina és l’essència i els trets que caracteritzen tots els teus llibres?
Els meus relats són una recreació literària del món que vaig viure de nena i de jove. Faig servir un llenguatge autèntic, natural, directe i quotidià del món de pagès. També faig reflexions d’una manera subjectiva sobre la dona, els canvis socials i la família.
¿Què simbolitzen les portades que has escollit per als teus llibres?
Volen simbolitzar unes estampes de vida que van desapareixent, ja que la modernització va imposant constantment una altra manera de viure.
En les teves obres les dones sempre esdevenen el fil conductor i són el pal de paller de la família. Com són les que descrius i quins valors representen, per a tu?
Són dones lluitadores, que s’enfronten a la realitat que no els agrada. Dones que es fan respectar i que alhora tenen la perseverança, l’esforç i el sacrifici com a grans valors per aconseguir un món millor.
Al pròleg d’Agredolç, deies que “a excepció de casos molt concrets, la història de la humanitat sempre l’han escrit els homes, mai no l’escriuen les dones, tot i que elles en són el puntal de fa segles i segles”. Amb els teus llibres vols reivindicar el paper d’algunes d’aquestes dones, menys visibles?
Sí, la gran majoria de les dones són les grans oblidades de la història. Són dones humils, generoses, que s’han passat la vida tenint cura de tothom sense demanar res a canvi.
Quins trets teniu en comú tu i les dones sobre les quals escrius?
Suposo que molts, ja que sempre escric de manera subjectiva i segons el meu punt de vista, amb autenticitat i sinceritat. Soc una persona molt propera i sempre he lluitat per la vida amb febleses i fermeses, amb encerts i errors… Tot, senzillament, molt humà.
“La gran majoria de les dones, humils i generoses, són les grans oblidades de la història.”
Tu has escrit que sense identitat no hi ha persona i que per això val la pena recordar la història de cadascun de nosaltres, per insignificant que sembli, com a tresors que cal perpetuar. Quins són, per a tu, els grans personatges de les teves novel·les que voldries que sempre fossin recordats?
Sens dubte, la mestressa de casa, la modista, la dida, la majordona, les trementinaires, les llevadores, els basters, els esmolets, els matalassers, les teixidores, el boïgaire, el boter…
El patriarcat, la lluita contra el masclisme, per fer front als estereotips i la lluita pels ideals són aspectes que tractes habitualment i que, avui dia, són de gran actualitat. Si haguessis d’escriure un nou llibre, creus que el situaries en el període actual?
Sí, de fet el pròxim llibre parlarà del traspàs del segle xx al segle xxi, on l’esforç de les dones, igual que abans, és poc valorat. Se n’ha millorat la visibilitat, però encara hi ha grans reptes en relació amb la valoració econòmica i el respecte. També tractarà el nivell de consumisme, la crisi i les emocions, per aconseguir la felicitat i l’equilibri.
“L’esforç de la dona és, encara, poc valorat. Encara hi ha molts reptes per resoldre, com ara la valoració econòmica o el respecte.”
A les teves obres també hi són presents els canvis socials i la lluita de classes, els conflictes del món rural i l’agroturisme, sempre amb la dona com a eix vertebrador. Quin paper creus que hi jugarà, la dona, en el futur d’aquest sector?
Hi jugarà un paper important, una miqueta més que als altres sectors, ja que les dones fugen del món rural. Cal, doncs, noves famílies per vertebrar el territori i evitar la contínua despoblació. Fan falta ajuts i valorar el treball d’aquestes dones amb salaris dignes, cal que siguin tractades amb el respecte i la justícia que socialment i històricament mereixen.
Com incideix, l’entorn, la natura i la muntanya, en les teves obres?
És molt important. És una de les meves fonts d’inspiració; és un tot, com a éssers vius. El sol i la natura ens aporten salut i energia. Els canvis de les estacions i els factors meteorològics influeixen en el meu estat d’ànim i m’inciten a transmetre els meus records, vivències o reflexions a persones que poden sentir-s’hi identificades.
“La natura influeix en el meu estat d’ànim i m’incita a transmetre els meus records, vivències o reflexions a persones que poden sentir-s’hi identificades.”
L’any 2018 vas ser reconeguda amb el Premi Trementinaire d’Honor 2018, en el marc de la Festa de les Trementinaires. Què va suposar, per a tu, aquest reconeixement?
Em va fer molta il·lusió, ja que sempre he estat una gran seguidora de la medicina natural i valoro molt la valentia de les trementinaires durant bona part del segle passat. De fet, la meva padrina tenia uns grans coneixements i moltes experiències de cures amb herbes i diferents remeis amb olis, pegats…
Sempre que puc miro de transmetre tot això a les generacions futures. Sobretot com a mesura preventiva o juntament amb la medicina convencional.
Les obres
Una dona del terròs (Pagès Editors, 2013)
Una dona del terròs és una novel·la de ficció amb pinzellades reals, una història enmig de guerra, temps de pobresa, canvis socials i evolució durant gairebé tot el segle xx. Amb un marc incomparable, les Valls de la Vansa a l’Alt Urgell, cases pairals a petits masos enclavats al mig de muntanyes i bells paratges com la serra del Cadí. És la història de la Rita, una mestressa de casa, i els afanys per aconseguir els seus grans ideals que no són altres que la lluita contra el masclisme, la guerra, la pobresa, la injustícia, els dogmes religiosos i la duresa del món rural. Una dona amb una forta personalitat que intenta manar i tenir cura de tot dia rere dia, amb penes i alegries, caigudes i recaigudes, per tirar endavant la família segons els seus valors i aconseguir un futur més just. El fil de la seva vida transcorre enmig de la vida, la mort, l’educació dels fills, la casa, la salut, la religió i mantenir les tradicions per transmetre el seu llegat a les futures generacions.
Pa amb vi i sucre (Palibrio, 2013)
Pa amb vi i sucre és una història d’homenatge a la família i la seva tasca en l’educació dels fills i les addiccions. En temps de postguerra, l’amo d’un mas del Solsonès passa els dies i els anys treballant de sol a sol, mentre que les dones i la canalla fan de puntals invisibles en uns temps marcats per la repressió i els prejudicis socials.
L’aparició d’un mosso amb un passat tèrbol comportarà un gir inesperat a la vida del mas i la seva gent.
Agredolç (Pagès Editors, 2014)
Agredolç és un conjunt d’onze històries en les quals la dona té un paper primordial. Com a mestressa de casa, sempre esperant, fent llum i foc, amb el plat a taula i mirant al cel per endevinar quan arriba la tempesta. Sempre a punt per acollir els seus, els necessitats o ferits.
En aquest llibre, l’autora vol reivindicar el paper de la pubilla en un àmbit rural dominat per l’home, l’hereu. Les narracions mostren, també, la decadència de tot un món patriarcal que havia persistit durant moltes generacions i que va desapareixent donant pas al nou agroturisme del segle xxi.
El llibre és un homenatge a onze petits personatges i els seus conflictes en el món rural, on hi tenen un paper destacat les dones i la defensa de les seves virtuts i el seu paper oblidat en les societats.
Oli de perdigons (Pagès Editors, 2017)
Oli de perdigons és una història de dones valentes i plenes de saviesa que tenien el coratge i l’empenta per sortir de la seva vall, deixant la família per anar a ajudar molta gent. L’esforç, el sacrifici i una certa picaresca eren els seus grans valors en un temps molt similar al moment actual: una societat sacsejada per una gran crisi amb manca de feina, desigualtat entre classes, fi del bipartidisme, revolta social, evolució del catalanisme i una creixent immigració. Aquestes dones també són un exemple de la fragilitat en la qual s’ha mogut des de sempre el saber femení, exposat constantment a la sospita, els prejudicis i els estereotips negatius que han fet que siguin considerades “bruixes”. Oli de perdigons en mostra el dia a dia.
Flor d’un dia (Pagès Editors, 2020)
En aquesta novel·la, l’escriptora Roser Guix posa la seva mirada en l’evolució de la família i l’individu dins la societat.
La Mireia i l’Elisabet són dues germanes a les quals els ha tocat viure en ple segle XXI. Filles del seu temps, es veuen abocades a aconseguir l’èxit i la felicitat immediates i aparentar una joia eterna. Cercar temps per a una mateixa s’ha convertit en una esgotadora tasca, que s’ha de compartir amb el consum d’ansiolítics i antidepressius. Les dues protagonistes buscaran, en aquest món hostil, la recepta de la felicitat, que, per a elles, és com una flor, que creix i es marceix.
La mare dels ous (Pagès Editors, 2021)
En aquesta novel·la, l’escriptora ens presenta un relat una mica diferent a la resta de les seves històries. En aquest cas, l’evolució de la humanitat va acompanyada del brogit dels eixams d’abelles, per aportar una reflexió sobre el medi ambient, l’agricultura i el nostre futur incert i canviant, en el qual cal seguir endavant tot i el profund desgavell que ha provocat la pandèmia i tot allò que l’acompanya. Roser Guix Torrents ens convida a aprofitar les circumstàncies per, un cop més, aprendre de la natura, que en èpoques magres es desprèn de tot element superflu i aprèn a sobreviure de les misèries, ja que és en llur substrat on rau la veritable essència.
Maleït protocol (Letrame Grupo Editorial, 2023)
Aquesta novel·la relata la història d’una noia valenta i lluitadora, la Maite, que intenta canviar tot allò que no li agrada en una època de transició després de la postguerra i fins a acabar el segle XX. Viure a contracorrent és quelcom innat per a aquesta noia jove, de gran bellesa i forta personalitat. La Maite ha viscut envoltada de cotó fluix enmig d’una família benestant del món rural i ancorada en les tradicions de la postguerra del segle passat. En acabar de complir els divuit anys, i davant la negativa del seu pare d’acceptar les relacions amb l’Andy, opta per rebel·lar-se i fugir amb el seu company a la recerca d’una nova vida a la ciutat. El seu futur serà una lluita constant per la supervivència i la dignitat de la dona, fent front a l’adversitat i fugint dels prejudicis, les normes i el protocol establert.
https://letrame.com/catalogo/producto/maleit-protocol/
De l’hort a la cuina (Autografía Editorial, 2023)
De l’hort a la cuina és un llibre sobre la cuina tradicional senzilla i natural, de qualitat, de temporada i de proximitat, que descobreix alguns secrets de l’estreta relació entre una bona alimentació i la salut. Amb aquesta obra, Roser Guix pretén preservar aquesta cuina feta a la seva manera, amb els millors productes que proporciona el territori. I és que plantar i cuinar han estat dos verbs als quals l’autora ha dedicat “gairebé un terç de la meva vida. Hores en les quals he viscut plenament l’ambient de la casa de pagès entre l’hort, el bestiar o trafegant pels fogons. Alhora, aixecant el cap per mirar per la finestra, per tal d’albirar l’estat del temps i el pas de les estacions en uns paratges inèdits de l’Alt Urgell”.
https://autografia.es/product/de-lhort-a-la-cuina/
Roser Guix Torrents
+34 660 176 992
rguixtorrents@gmail.com
