Qui són
El projecte Camí ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès té com a objectiu la recuperació d’aquesta antiga ruta mil·lenària transhumant entre la Cerdanya i el Penedès, d’uns 200 quilòmetres, per potenciar l’activitat ramadera i dinamitzar turísticament el recorregut. Els seus impulsors són els Ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos, amb el suport i l’acompanyament de la Fundació del Món Rural (FMR), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Parc del Foix, juntament amb altres entitats com Lluçanès. Terra de Transhumància, Molí del Foix, o Museu de Llívia. Compta amb la participació de prop de 25 ajuntaments de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, el Lluçanès, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf.
Què fan
El Camí ramader de Marina recorre Catalunya de nord a sud, des de les pastures d’estiu a les muntanyes de la Cerdanya, fins a les d’hivern al Penedès-Garraf, en una ruta transhumant singular plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. Els impulsors del projecte en volen donar a conèixer totes les particularitats i àmbits relacionats, i destacar el lligam entre el trajecte i les teulades amigues (les cases d’acollida i les cases d’hivernada), l’ofici i la figura del pastor/pastora transhumant com a peça clau en el cicle agroramader de la masia pirinenca, les infraestructures associades al recorregut, les fires i mercats de les zones per on transcorre, la cultura, la religió i les tradicions associades… Amb aquesta intenció, la iniciativa organitza activitats i rutes per dinamitzar el Camí i donar-li nous usos (fer-hi caminades o rutes en BTT, per exemple), amb la incorporació dels diversos elements patrimonials i serveis turístics que es poden trobar al llarg del trajecte (restaurants, hotels, transports, empreses d’activitats i d’oci…).
L’entorn
La travessa Camí ramader de Marina fa via per deu comarques catalanes, una regió francesa i més d’una cinquantena de municipis, fet que permet recórrer una part important de la geografia de Catalunya. Un aspecte molt interessant d’aquest trajecte mil·lenari és que és possible descobrir-lo des de diverses vessants: des de la perspectiva de les teulades amigues (les cases d’acollida i d’hivernada per a l’avituallament i l’aixopluc dels pastors i els seus ramats); com a camí de prosperitat per a les diverses zones; des del punt de vista de l’ofici de pastor; com a camí de frontera; de fires i mercats, de tradicions, de cultura, de vida, de les infraestructures associades… i, evidentment, amb el component lligat a la petjada del temps, fins als nostres dies.
