La recuperació, amb mètodes tradicionals, de la viticultura d’altura al Berguedà
Durant l’Edat Mitjana, la vinya era un cultiu important als Pirineus. Segons l’obra Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis, de l’any 1106, la parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pagava els seus tributs amb el vi que es cultivava als voltants. Però es creu que cap al segle XVIII es va perdre totalment aquesta tradició al poble; una tradició que, el desembre de 2014, es va voler recuperar, gràcies a l’esperit emprenedor de tres persones. Era l’inici de Bauma de les Deveses.
Diuen que la follia és el que va empènyer el seu projecte a fer-se realitat. Així, d’un passeig i d’una conversa entre el Carles Flaquer (biòleg) i el Joan Rubió (enòleg), en una visita al poble de Sant Julià de Cerdanyola, d’on és filla l’Imma Espel, la parella d’en Carles, biòloga i experta en turisme, va sorgir una idea. Quan el Carles va explicar al Joan que a la zona de les Deveses hi havia hagut vinya i encara s’hi trobaven ceps salvatges, el Joan va contestar que n’hi havia de tornar a haver, de vinya, que els ho demanava la terra.
Així de clar.
Naixia una nova iniciativa.
Feixes amb història
A la zona de la Devesa de St. Julià de Cerdanyola hi ha un vessant de la muntanya amb parets de pedra seca que arriben fins a la cinglera, i que sostenen les petites feixes que, ja al segle XII, s’havien conreat amb vinya (passada la fil·loxera, i per la dificultat de treball, de rec i de mecanització, aquestes es van anar abandonant). Actualment, les noves vinyes de Bauma de les Deveses creixen en aquestes feixes, cadascuna de les quals és diferent, a una altitud entre els 1.000 i els 1.300 m. La recuperació de la vinya en aquest espai està canviant el paisatge, retornant-li l’ús agrícola i donant visibilitat a les parets i barraques que els avantpassats van anar construint amb gran esforç i tècnica.
L’Imma Espel, el Carles Flaquer i el Joan Rubió, que es defineixen com a persones apassionades en les respectives feines i projectes, amb un punt de “follia”, expliquen que el 2014, quan va néixer el projecte, va fer-ho “sense gaire reflexió ni anàlisi, però amb la idea decidida de recuperar un paisatge agrícola abandonat i perdut”. Havien de fer alguna cosa perquè les feixes no continuessin degradant-se en aquell indret que, si es treballava, podia donar lloc a un vi amb una veu pròpia. “Quan observes aquest paisatge de marges de pedra seca t’imagines l’esforç i els coneixements dels avantpassats per guanyar terra… Hi veus pedres que es van posar fa centenars d’anys… en una mena de catedral per fer-hi agricultura.”
Des dels inicis, no han parat de treballar. “L’essència del projecte és recuperar un espai i un paisatge agrícola fent un vi de qualitat”, diuen. Ho han fet tot a mà, com fa 150 anys, recuperant la memòria dels avantpassats. Gaudeixen del projecte i volen que més gent en gaudeixi, i expliquen que, d’aquest terreny, amb un bon drenatge i amb molta amplitud tèrmica, i gràcies a la mediterraneïtat d’altura, esperen obtenir un gran vi amb molts matisos, molta complexitat, profunditat i elegància.
Les noves vinyes de Bauma de les Deveses, que creixen en feixes a una altitud entre els 1.000 i els 1.300 m, permeten recuperar un paisatge agrícola fins ara abandonat i perdut.
L’any 2014, quan tot va començar… de nou!
La cronologia del seu projecte denota un avanç important que aviat donarà els seus fruits. A finals del 2014, la Junta dels Campmasats i Megallers els va arrendar els terrenys de les Deveses i, al juliol de l’any següent, ja van constituir l’empresa La Bauma de les Deveses SL, amb l’objectiu de produir vi d’alta qualitat preservant els valors ecològics, productius, històrics, d’us social i simbòlics del territori. Començava també la preparació de les feixes desbrossant els matolls i preparant la terra, amb l’Alfred Ferris i els seus cavalls.
Des del 2016, ens diuen, tots els treballs a la vinya s’han dut a terme com es feien antigament, a mà, sense mecanitzar res ni poder-hi accedir de forma motoritzada. La terra s’ha treballat i es treballa amb l’ajuda d’un cavall. Primer l’Alfred, després el Marc i ara el Bernat l’han obert, l’han llaurat i n’han fet un espai agrícola on els ceps puguin créixer i prosperar. La plantació dels ceps i la col·locació dels tutors també ha estat manual, així com la resta de feines per cuidar la vinya cep a cep, ja que no es mecanitza res. A més, també s’han refet les parets de pedra seca malmeses, amb l’ajuda del Josep Maria Casals, paleta-marger del poble.
Ben aviat esperen poder obtenir el preuat vi: “si tot va bé, la primera anyada serà el 2021. La producció dependrà de l’any però preveiem fer entre 2.000 i 3.000 ampolles”. Mentrestant, però, l’empresa ven i ofereix un tast a qui els visita del Nituix, el vi xarel·lo 100 % amb origen a Vilafranca del Penedès (la terra on Joan Rubió ha treballat la vinya des de sempre, amb un sistema de cultiu ecològic i biodinàmic).
Des del 2016, tots els treballs a la vinya s’han dut a terme com es feien antigament, a mà, sense mecanitzar res ni poder-hi accedir de forma motoritzada. A més, s’han refet les parets de pedra seca malmeses.
Des de l’experiència en primera persona a la possibilitat d’apadrinar una feixa!
Des de Bauma de les Deveses conviden a qui ho desitgi a passejar entre les seves vinyes, descobrir un paisatge espectacular, un munt d’històries…, però també proposen unir-se al projecte com a mecenes, apadrinant una feixa de les que han plantat amb garnatxa, monestrell o macabeu (a canvi s’hi col·loca una placa de ferro amb el nom de la persona i la data d’apadrinament, hi ha la possibilitat de participar en les activitats que s’hi facin, com ara llaurar a cavall, podar, fer la verema…, i es rebrà una caixa de sis ampolles de la primera anyada).
Parlem de tot plegat amb els emprenedors de la iniciativa.
El vostre projecte representa una fusió entre diverses de les vostres passions, la muntanya, l’enologia… Abans de pensar en Sant Julià de Cerdanyola com a indret per desenvolupar-hi el vostre projecte de viticultura d’altura, teníeu pensat crear algun projecte similar?
No. El Carles i l’Imma vivim amb les nostres filles a Sant Julià de Cerdanyola, i fa temps que anem veient com el patrimoni de pedra seca es va perdent a poc a poc pel desús agrícola de les feixes. Això, sumat a un interès per la cultura del vi, va fer que ens decidíssim a crear Bauma de les Deveses.
Conviden a qui ho desitgi a unir-se al projecte com a mecenes, apadrinant una feixa de les que han plantat amb garnatxa, monestrell o macabeu.
Com a biòlegs i enòleg, com va néixer la vostra passió pel món de la viticultura?
El Joan és d’una família de viticultors del Penedès i és un enòleg referent en vins de qualitat, i el Carles col·labora com a biòleg en projectes de biodiversitat en vinyes de Catalunya per millorar-ne la biodiversitat.
Quanta gent hi treballeu, a Bauma de les Deveses?
Les feines de llaurar a cavall i la recuperació de les parets de pedra seca les realitzen experts que contractem puntualment. El dia a dia de la vinya el fem nosaltres tres, compaginant-ho amb les nostres feines.
Tot el procés de preparació de les feixes per a l’elaboració i la producció dels futurs vins s’ha fet mitjançant mètodes tradicionals. Com marca, la muntanya, aquests processos?
El fet de no poder mecanitzar res fa molt més dura la gestió de la vinya. L’esforç és constant, ja que qualsevol de les tasques que la vinya requereix es fan en petites terrasses amb pendents. D’altra banda, la climatologia també condiciona l’activitat.
Quin tipus de vins voleu elaborar, amb quines varietats de raïm i com? Què creieu que els farà especials i singulars?
Les varietats que hem plantat són varietats mediterrànies, sobretot garnatxa i monestrell, i també una petita part de macabeu. Els vins que volem fer seran amb la menor intervenció possible, honestos, que transmetin les característiques del lloc; en la línia dels vins que elabora el Joan Rubió. I seran ecològics, ja que estem emparats pel CCPAE des del primer moment.
El 2021 esperen obtenir la primera anyada d’un gran vi ecològic amb molts matisos, molta complexitat, profunditat i elegància, “amb la menor intervenció possible, honest, que transmeti les característiques del lloc”.
Quins creieu que són els avantatges i les propietats dels productes elaborats a aquesta altura i, en aquest cas, dels vins?
L’espai conreat es troba a una altura entre els 900 i els 1.200 m, però en una ubicació orientada a sud i amb penya-segats calcaris que li donen característiques tèrmiques mediterrànies. El Joan ho defineix com a mediterraneïtat d’altura, que dona als vins el contrast de temperatures necessari per fer que tinguin una gran qualitat.
Amb el vostre projecte heu recuperat la viticultura a Sant Julià de Cerdanyola. Com creieu que repercuteix en el poble, el fet de tornar a reviure aquest art agrícola tradicional que ja s’havia posat en pràctica a l’Edat Mitjana?
La gent del poble de moment encara ens mira de forma escèptica, i això de tornar a llaurar a cavall i creure en la gestió ecològica i respectuosa amb la natura, costa d’entendre…
Considereu que amb el vostre projecte es pot dinamitzar l’enoturisme, a la regió, sempre amb criteris de respecte per l’entorn?
L’Imma fa vint anys que treballa en el sector turístic i creiem que el turisme de qualitat és una de les opcions econòmiques millors per al territori, ja que posa en valor el paisatge i la tradició. L’enoturisme és, per tant, una activitat que tenim en compte per al nostre projecte.
Aprofiteu la climatologia de la zona per produir un vi especial, ja que tot el procés s’impregna d’aquestes condicions. Què implica, aquest fet?
La climatologia, igual que les característiques del sòl i la manera de gestionar-lo, marcarà la qualitat i les característiques del vi. L’altura condiciona la climatologia i, per exemple, fa que la verema sigui més tardana que en altres zones. Cal tenir en compte, també, que el gradient tèrmic (la diferència de temperatura en un mateix dia), de més de 20 graus, només es dona en espais de muntanya com el nostre.
“La mediterraneïtat d’altura dona als vins el contrast de temperatures necessari per fer que tinguin una gran qualitat.”
Els vostre vi serà un producte de proximitat, ètic i compromès amb l’entorn. Què implicarà, comprar-lo?
El consumidor ha de valorar la qualitat del vi i nosaltres hem d’aconseguir explicar tot el que hi ha al darrere. El nostre objectiu és vendre al més proper possible, a les persones que valorin la qualitat i no la quantitat. Tindrem una producció petita, de vi ecològic, i tenim clar que el paisatge i la seva història són els nostres valors més singulars.
Com us ha marcat i canviat la vida, aquest projecte, i quins han estat els principals obstacles que heu hagut de superar, per tirar-lo endavant?
El projecte ens ha fet aprendre i valorar l’esforç dels nostres avantpassats i ens ha fet ser molt resilients i pacients. Les coses no van al ritme que voldríem, van al ritme que marca la terra!
La gestió de la vinya sense mecanitzar implica moltes hores de feina al camp: plantar a mà milers de ceps, cavar, podar… Ara bé, els principals obstacles imprevistos que hem hagut d’afrontar han estat l’ensorrament de parets de pedra seca per les pluges i la convivència amb els isards i altres ungulats que venien a menjar-se els brots tendres de les plantes.
Vosaltres oferiu a la gent la possibilitat de visitar-vos per donar a conèixer el projecte. Què us traslladen, les persones que venen a veure-us?
De moment hem fet molt poca promoció de les visites, ja que fins ara ens hem concentrat en la vinya. Tot i així, les visites que han vingut s’han sorprès de la bellesa de l’espai i de la passió que hi ha darrere del projecte.
“Volem vendre a persones que valorin la qualitat i no la quantitat. Tindrem una producció petita, de vi ecològic, i tenim clar que el paisatge i la seva història són els nostres valors més singulars.”
Pel que fa al mecenatge de les feixes, compteu ja amb padrines i padrins? Com valoreu, aquesta col·laboració?
El 2017 vam fer un Verkami que ens va ajudar a poder refer les parets de pedra seca (patrimoni de la humanitat) i després hi ha hagut dos mecenes que enguany han volgut col·laborar amb nosaltres. Aquest acompanyament és una injecció de moral, ja que la recuperació de les parets de pedra seca suposa una inversió molt important que és difícil d’assumir per a una empresa tan petita.
Vosaltres podeu ser un model a seguir per a molta gent que desitja fer un canvi important a la vida. Què els diríeu, a altres persones que s’estiguin plantejant endegar un projecte similar al vostre?
Que cadascú ha de buscar allò que l’omple, allò que el fa llevar cada matí amb ganes d’anar a treballar. I que cal posar-hi esforç i ser perseverant.
“El projecte ens ha fet aprendre i valorar l’esforç dels nostres avantpassats i ens ha fet ser molt resilients i pacients. Les coses no van al ritme que voldríem, van al ritme que marca la terra!”
Quin futur augureu, per al sector primari, als territoris d’altura?
Els territoris de muntanya tenen molta potencialitat en el sector de l’agricultura, malgrat les dificultats orogràfiques. Segurament no es podrà competir mai amb la plana amb relació a la quantitat, però sí pel que fa a la qualitat i singularitat. Cada raó té una personalitat pròpia.
Finalment, quins són els vostres projectes de futur?
Seguir endavant amb la vinya i treballar més la vessant enoturística.
Bauma de les Deveses
La recuperació, amb mètodes tradicionals, de la viticultura d’altura al Berguedà
St. Julià de Cerdanyola
Tel.: 636 143 220
www.baumadelesdeveses.com
bauma@baumadelesdeveses.com
Persones de contacte: Imma Espel, Carles Flaquer i Joan Rubió
