Fotografia i passió per la muntanya
Sergio Padura és fotògraf i un apassionat de la muntanya. Viu a Hecho (Osca), una localitat situada a uns 800 m d’altitud, a les portes del Parc Natural de les Valls Occidentals, perquè diu que necessita la tranquil·litat de l’entorn, ser a prop de la natura. La seva manera de ser es tradueix en les imatges que capta amb la seva càmera, que transmeten profunditat i, alhora, naturalitat.
Explica que es va apassionar per la fotografia ja des de ben petit: “Els meus pares n’eren força aficionats. La meva mare fins i tot muntava una cambra fosca per revelar al lavabo. Jo intentava que les fotografies sortissin bé d’alguna manera; em preocupava per tot allò, tot i que no entenia com era possible. Sempre he fet fotos.”
Va arribar l’adolescència, i recorda que el van animar a aprofundir en aquell món que ja sentia com a seu, a estudiar, i així ho va fer.
“Va passar un temps des que vaig acabar els estudis a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya fins que definitivament vaig decidir centrar-me a buscar feina com a fotògraf. Feia reportatges i fotografies per a mi mateix, estava molt influenciat per les revistes de viatges i vaig començar per aquesta temàtica.” Però ben aviat va descobrir que desenvolupar-se amb èxit en aquest món era més complicat del que creia i que aquell camp estava “saturat de fotògrafs”. “Les agències de stock fotogràfic –segueix– em van donar les primeres pautes del que havia de ser la fotografia professional i comercial, i a poc a poc vaig aconseguir unes quantes feines.”
En Sergio diu que aleshores va conèixer diverses agències de publicitat i va començar a guanyar confiança en si mateix, una confiança que ja no deixaria de créixer. Va ampliar el seu dossier i, sense saber gaire com va succeir, explica que es va trobar fent fotografies de gairebé tot: “Era molt útil per als meus clients poder comptar amb un ‘fotògraf per a tot’ que pogués solucionar-los qualsevol problema, allò que en bàsquet seria el jugador número 6. Però m’havia d’adaptar a clients molt diferents i això em deixava molt poc temps per poder fer una feina més personal.”
Amb el pas del temps, va trobar el que ell denomina “el seu lloc favorable”: “el lloc on surt el millor de tu, en què funciones i et trobes més bé. Això es va acabar reflectint a les imatges i els meus clients em van valorar per aquest fet”.
Amant de la seva professió, Sergio Padura es defineix com un col·leccionista de moments, en què la llum sempre mana.
Un col·leccionista de moments, un mag de la llum
Amant de la seva professió, Sergio Padura es defineix com un col·leccionista de moments. Diu que treballa en camps molt diferents que l’obliguen a anar canviant la manera d’enfocar els temes. “No m’agrada complicar-me gaire a l’hora de fer les fotos i prefereixo mantenir una il·luminació senzilla i natural. M’adapto molt a la llum disponible, i faig que tot giri al voltant d’aquest principi. Segur que hi ha molts clients que se sorprenen quan em veuen arribar tan lleuger d’equipatge! Intento veure la imatge final d’acord amb l’escena i la llum que hi ha, i la tècnica em serveix per adaptar-me a diferents condicions.”
Amb una gran versatilitat, la seva experiència li permet captar, avui, instantànies amb essència sobre interiorisme, arquitectura, gastronomia, retrats, reportatges de persones treballant, la natura i l’entorn, el paisatge urbà, activitats esportives…, i això mateix es pot aplicar a qualsevol empresa (del sector turisme…). Amb tot tipus de clients, per exemple des d’un petit hotel fins a una cadena hotelera, aquests valoren d’en Sergio que sigui la solució que els permeti resoldre molts temes a la vegada.
“Em trobo bé jugant en qualsevol posició. A la fotografia professional, quan tinc un encàrrec per fer, busco la imatge d’acord amb les necessitats finals del meu client. Generalment intento descriure i generar sensacions que facin atractiu allò que el consumidor final vol. Sempre pregunto ‘Què vols dir? Què vols vendre? A qui s’adreça?’. I plasmo aquestes respostes a les meves fotografies.” En Sergio diu que, en l’àmbit professional, tot i que sigui un tòpic cert en el seu cas, espera que el seu millor treball sigui l’últim que ha realitzat i que els futurs siguin millors que els d’avui.
Una altra cosa és el que representen, per a ell, les fotografies més personals, els projectes, la feina no professional. “Quan faig fotografies més personals o quan les faig per a mi, tinc dos punts de partida. De vegades surto a buscar alguna cosa concreta (projectes), i després hi ha les imatges d’un moment: una cosa que veig, que m’atrau. Aleshores faig la presa, per reflectir el que sento, per transmetre-ho a la imatge. De vegades, d’aquells moments sorgeixen fotografies de temàtiques similars i estils visuals semblants; d’això en dic ‘col·leccions’, projectes que han sorgit gairebé sense voler. És en aquestes col·leccions quan reconec certs gustos personals, ambients, relacions, tipus de llum… Col·lecciono moments, en què la llum sempre mana.”
“És bonic veure el meu progrés, com faig les coses de forma diferent. Aprenc constantment i em puc expressar de forma més clara i sincera. El factor memòria, el record d’allò que s’ha viscut, és, en el meu cas, molt important. Les fotos es converteixen en records de moments de vida, diaris, apunts, postals del passat … Si totes les meves instantànies es cremessin o desapareguessin seria molt trist, però no em quedaria cap més remei que començar un altre cop, com si fos una segona vida però essent conscient d’haver-ne viscut una altra prèviament.”
El futur
“El camí cap a la millora és llarg: avui, en el món digital, potser és més ràpid pel que fa a les qüestions tècniques, però exigeix pensar, analitzar i experimentar, i equivocar-se. Ocasionalment imparteixo cursos, tallers, workshop, i noto que algunes persones es frustren perquè no reben ‘la fórmula’, ‘les regles’ que puguin dur la seva fotografia fins als nivells a què aspiren. Això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Hi ha molta fotografia repetitiva, especialment en l’assignatura de Paisatge, que s’ha convertit en una imitació constant d’estils i camins ja molt treballats. Hi ha fotos ‘iguals’ i excepcionalment ‘correctes’, però mancades d’honestedat i personalitat pròpia… Són les fotografies que agraden a tothom, ja que no s’arrisca. Em resulta decebedor quan, alguna vegada, em trobo a mi mateix en aquesta situació, de vegades obligat professionalment o perquè m’he deixat portar pel que és més fàcil.” Davant d’aquests moments, un altre cop, en Sergio no es conforma i aposta per progressar i seguir aprenent, per oferir noves perspectives mitjançant les seves imatges.
Passió per la muntanya
Compatibilitzar la feina de fotògraf amb la vida en un poble de muntanya no és senzill. “A nivell professional és probablement una decisió poc assenyada, ja que a les ciutats hi ha més feina i possibilitats, i als clients els agrada, majoritàriament, tenir-te a prop. Però és que sempre m’ha agradat molt la muntanya! Quan he viscut en ciutats o en entorns més urbans sempre he mirat cap a la muntanya o cap al poble petit. Crec que necessito la tranquil·litat de l’entorn, ser a prop de la natura. Prefereixo conduir una hora per una carretera tranquil·la per anar a fer un encàrrec que passar-ne mitja en el trànsit urbà, amb el conseqüent estrès i les presses.”
“En un poble de muntanya, s’aprèn a viure discretament i això treu pressió als ingressos.”
“Viure lluny dels grans ‘centres’ econòmics és un hàndicap si no estàs disposat a fer molts quilòmetres i a acceptar qualsevol encàrrec. En el meu cas, és el que m’agrada: anar amunt i avall, fer coses diferents i variades. En un poble de muntanya, a més, les despeses són reduïdes comparades amb les d’una ciutat. Encara que hi ha coses que es paguen més cares, s’aprèn a viure discretament i això treu pressió als ingressos. Un client em va dir que li semblava interessant això de poder viure tranquil en un poble i acostar-te a una gran ciutat un parell o tres de dies per fer un encàrrec que et permeti, amb el que has guanyat, poder viure dues setmanes… Jo d’això en dic ‘la vida de l’ós’: has d’abastar molt territori i t’has de moure constantment a la recerca de qualsevol aliment, sabent que, et trobis el que et trobis, ho hauràs d’aprofitar perquè no saps quan en tornaràs a trobaràs, de menjar. Has de saber administrar les energies… i gaudir quan trobes una bresca amb mel. És un estil de vida incert però potser més lliure.”
La bellesa d’allò que és efímer
En Sergio creu que la muntanya ens situa, com a homes i dones, en el nostre lloc, en la veritable escala respecte a la natura i el món. “En una ciutat –assenyala– l’ésser humà només es veu a si mateix. És el centre de tot i tota la resta és ‘la rodalia’. La natura, per a molts, és una cosa exòtica, rara, com un parc…, de vegades crec que és una cosa incomprensible.”
“Al medi natural t’adones de la pròpia fragilitat i insignificança. En moltes de les meves fotografies m’agrada veure-hi reflectida aquesta escala, persones minúscules en un espai immens.”
“Al medi natural estàs obligat a entendre la natura i a entendre-t’hi, i no trigues gaire a adonar-te de la pròpia fragilitat i insignificança. En moltes de les meves fotografies m’agrada veure reflectida aquesta escala insignificant, persones minúscules en un espai formidable.”
“Viure a la muntanya, com en qualsevol espai natural, m’acosta a la concepció que tinc de la vida, com una oportunitat meravellosa de ser conscient d’allò efímer i gairebé miraculós a escala universal que implica el fet d’estar viu. Per mi, la muntanya, el contacte amb la natura, és una via (segur que cadascú té la seva) cap a aquesta comprensió de la relació de l’ésser humà amb l’univers i el fet extraordinari de la vida. La bellesa ha de caminar entre aquestes coses efímeres, i la fotografia és una eina perfecta per intentar captar aquest moment que sorgeix i s’esvaeix en un instant.”
Sergio Padura
Fotografia i passió per la muntanya
Sergio Padura
C/ Lobo, s/n
22720 Hecho
Osca
+34 666 22 59 58
sergiopadura@telefonica.net
www.sergiopadura.com
www.sergiopadura.com/photoblog
