Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura
A l’antic paller de Cal Pel-ras s’hi respira una olor especial. Teles, pintura, pinzells, ceres, esmalts, guixos, laques, gravats, coles… ocupen diversos racons, en un ordre preparat per ser alterat en qualsevol moment. És el taller de pintura —d’art— de la Penélope Clot, un ampli i espaiós espai de treball orientat a sud, la gran porta del qual comunica directament amb l’era de la casa. Les condicions climatològiques de l’entorn —la humitat, la temperatura ambient…— afecten directament el seu procés d’elaboració, un fet que té en compte a l’hora de donar forma a la matèria primera per als seus quadres: uns rotlles de material amb textures, de diferents colors. Preparar-los per poder avançar, posteriorment, en el seu procés creatiu implica una tasca laboriosa i una bona planificació. El resultat és únic, diferent cada vegada.
Els quadres que fa són molt especials, fruit de la seva trajectòria com a artista. En les seves composicions, en diversos formats, hi destaquen capes superposades de diverses textures, formes i colors harmònics, composicions geomètriques i evocacions paisatgístiques, i s’hi reflecteix l’ús de múltiples tècniques.
Orígens i estudis
Nascuda el 1975, la Penélope es va iniciar en el món de l’art a l’Escola Massana de Barcelona, amb els estudis relacionats amb la laca japonesa (2000-2001) i el gravat (2002-2003). Ja a l’Escola Da Vinci de la Ciutat Comtal va cursar, entre els anys 2005 i 2006, estudis de dibuix i perspectiva. Des de l’any 1997 es va professionalitzar en la restauració d’obres d’art i mobles antics.
La seva obra actual és l’empremta de la seva trajectòria artística: les diferents tècniques, suports i estils, les capes superposades, les transparències, els colors, l’ús del clivellat, de l’envelliment, les tècniques de fixació, les pàtines…
L’artista ens convida a entrar al seu taller, i hi parlem, per conèixer-la millor.
Si haguessis d’explicar a algú altre qui ets, com et definiries, com a persona, artista i creadora?
M’és molt difícil separar la persona de l’artista i creadora. Ser artista és una manera de viure, de veure les coses i de percebre el teu entorn. Soc inquieta, apassionada, amb una ment que constantment dispara preguntes davant de qualsevol cosa. Això em passa en tots els àmbits i amb tot el que m’envolta; aleshores arriba un punt en què em deixo atrapar per alguna cosa que em sorprèn i que em mou internament, i aleshores hi entro fins al final, ben al detall. Aquest caràcter i forma de ser és la meva essència, el meu ADN, que es veu reflectit de forma molt evident en la meva obra. I és que primer hi ha una visió global que m’atrapa sigui pel que sigui —pel color, la forma, la barreja d’elements…— fins que m’hi acosto i aleshores en descobreixo tot el detall i la profunditat que hi ha al darrere.
Com descriuries la teva trajectòria vital, fins avui dia?
Soc la definició pura d’una persona autodidacta. Quan alguna cosa t’apassiona i t’inquieta, és el motor de la teva vida, no pots fer res més que formar-te constantment. La recerca i l’experimentació porten implícites la paraula formació, i marquen la teva trajectòria, una trajectòria que en el meu cas està marcada per l’entorn i l’experiència diària en el coneixement dels materials amb què treballo. Com a tancament del cercle, hi ha la venda de la meva obra, en què ara tinc el plaer de col·laborar amb Pigment Gallery, descobrint conjuntament aquesta nova etapa.
Quan i com va començar, el teu interès per la pintura, el dibuix, els gravats, l’ús de tècniques com ara la laca japonesa…?
No recordo el dia en què tot això va començar, però crec que ho va fer de diverses maneres. Sempre he investigat i experimentat amb qualsevol cosa que queia a les meves mans; aquesta és la meva forma de viure, és així com respiro i com he arribat a aquest punt.
“El meu ADN es veu reflectit en la meva obra. En qualsevol àmbit, primer hi ha una visió global que m’atrapa pel que sigui. M’hi acosto i aleshores en descobreixo tot el detall i la profunditat que hi ha al darrere.”
Et vas formar en diverses especialitats relacionades amb l’art a Barcelona. Quan i per què vas decidir tornar a Das, el poble on vas néixer?
Vaig néixer i viure els primers anys de la meva vida a Das, fins que se’m va fer petit i vaig sentir la necessitat de sortir per experimentar noves sensacions i descobrir el món que hi havia fora dels Pirineus. Vaig gaudir molt de viatjar, de viure a Barcelona i conèixer coses noves, i tot això va provocar-me de nou un impuls tan fort com l’anterior per tornar a casa i al meu espai natural, on avui resideixo i valoro, més que abans, la natura, el silenci i la calma, que m’ajuden a crear el meu univers.
A la casa familiar on tens el taller hi resideix i també hi treballa la teva germana, la Danae Clot, ceramista. Què significa per a tu, viure a la Cerdanya? Com descriuries el teu vincle amb Das i com hi són presents, aquest vincle i la natura, a la teva vida?
Aquest és el meu espai: la casa pairal que van crear els meus rebesavis i que avui gaudeixo amb la meva família. És un plaer veure créixer la meva filla en aquest espai tan segur, tan estimat i familiar, i tan conegut per mi. Aquí és casa meva.
Cada instant del meu dia a dia està lligat a aquest entorn, i estar sotmesa a la climatologia, les estacions, els colors i els animals que tinc i conviuen amb mi és fonamental per al meu equilibri i les meves creacions.
Parlem de la teva obra. Com és el teu procés creatiu? Com i des d’on comença? Què t’inspira i com és un dia qualsevol a la teva vida?
Entro al taller cada dia, sense hora fixa, però molt condicionada per la climatologia. Hi treballo tot el temps de què disposo; podríem dir que quan entro al taller s’atura el temps, i no en surto fins que la gana o els deures em reclamen. El fred és per a mi un mal company i condiciona tot el procés de la meva obra, ja que el material amb què treballo des de l’any 1997 està condicionat per la temperatura i la humitat. Això vol dir que, des de la primavera i fins a la tardor, produeixo el material amb què treballo, mentre que creo la meva obra composta des de la tardor fins a la següent primavera. La meva obra va lligada a la natura i als cicles climatològics que m’envolten; tot és un cicle que es mou de forma natural.
“Cada instant del meu dia a dia està lligat a l’entorn. Estar sotmesa a la climatologia, les estacions, els colors i els animals que tinc i conviuen amb mi és fonamental per al meu equilibri i les meves creacions.”
Com ha anat evolucionant la teva trajectòria professional, durant els anys, i quins són els teus referents, en el món de l’art?
Tota la meva trajectòria personal m’ha anat preparant i dirigint cap on soc ara, i és ara quan estic capacitada i preparada per crear i innovar en el meu taller amb comoditat. Al mateix temps, tinc la maduresa i l’experiència per poder afrontar amb seguretat els reptes que el món de l’art i la venda em proposen.
Amb relació als referents, no n’he buscat mai en el món de l’art. He gaudit de la pintura però no la considero la meva inspiració. Precisament, els referents els he trobat en moltes altres disciplines de diferents àmbits que, a part de descobrir-me nous camins, m’han impulsat sense condicionar-me en cap sentit.
Què creus que defineix i caracteritza, els teus quadres?
La materialitat que es percep quan t’acostes a la meva obra és el que la defineix i la caracteritza, així com la textura, el color i la combinació de tots aquests elements fan que aquest sigui avui el meu segell personal. Aquesta materialitat evoluciona cada dia amb mi i creix al taller de formes diferents, adquirint noves formes depenent del dia, de l’entorn i del moment en què jo em trobo.
Jo em vaig formar, he après i vinc de l’ofici de la restauració d’obres d’art i mobles antics, que t’implica moltes pàtines, colors, policromies, observar molt l’envelliment (que és el que a mi m’agrada especialment)… Així, em vaig especialitzar a envellir: a casa agafava coses i els feia tot un procés, amb el qual semblava que tinguessin cent anys. L’aprenentatge de totes aquestes tècniques m’ha inspirat, a l’hora de compondre, crear, de triar els colors…, més que qualsevol altre artista. De fet, l’envelliment i totes les tècniques relacionades amb la restauració de mobles és el que vaig recuperar de la meva experiència en aquest àmbit. Tot el que creo té la petjada del pas del temps: clivellats, fissures, cops i esquerdes formen la pell de la meva obra.
Com definiries la teva relació amb els materials que empres?
El meu material va néixer fruit d’un error que em va dur a investigar molt de temps; va ser el final d’una etapa i el principi de l’actual. Un any més tard d’aquest esdeveniment fortuït i d’estudiar i experimentar-lo, aquest material va convertir-se en la part essencial de la meva obra, i avui ja no em puc imaginar la meva obra sense ell: és una relació intensa que m’ajuda a créixer i a innovar, que em sorprèn i m’esperona.
“Tot el que creo té la petjada del pas del temps: clivellats, fissures, cops i esquerdes formen la pell de la meva obra.”
Quant temps et pot comportar, la creació d’un quadre?
El temps de creació depèn de moltes coses. En el meu cas, el procés implica dues parts: la primera consisteix a crear el material, i la segona, a compondre l’obra. La primera fase és la més llarga i dura, i requereix un esforç físic molt important atesa la magnitud de les teles i la manipulació dels materials; en canvi, la part de creació pot variar i està més lligada a l’estat d’ànim.
Per preparar el material —imprescindible per fer l’obra— empro uns guixos, que van patinats amb diversos productes, tipus betum de Judea, esmalts… Aquesta feina i barreja sempre està condicionada a la climatologia: només puc fer el guix a l’estiu per una qüestió de calor, humitat i assecat ràpid, mentre que a l’hivern uso el material que he produït per fer els quadres.
Sempre treballo al taller, i sempre ho faig en format horitzontal, perquè les pàtines les treballo així i perquè el resultat va encolat a la tela o superfície on anirà ubicada l’obra, i tot això sempre ha de ser en horitzontal. Pel que fa als formats, m’agrada molt el gran perquè em permet esplaiar-me molt, però també m’agrada treballar els formats petits perquè em permeten fer petits exercicis, donar llum a noves idees que sorgeixen i que després puc traslladar als grans formats.
Quin lligam hi tens, amb cada peça que crees? Com s’hi impregna, la teva essència, i com s’hi reflecteix, la teva manera de viure i ser?
Cada peça que surt del meu taller és única i reflecteix un moment de vida i una experiència viscuda. Per això puc dir que totes i cadascuna de les meves obres m’han marcat especialment, de maneres diferents. L’evolució de tot plegat no em permet lligar-me d’una forma malaltissa a cada peça, ja que cadascuna forma part d’una trajectòria i d’un procés als quals sí que estic lligada, i que està constantment en moviment i evolució.
“Cada peça que surt del meu taller és única i reflecteix un moment de vida i una experiència viscuda.”
Què vols transmetre, amb les teves peces, a qui les adquireix? Què creus que les distingeix i què en valora, la teva clientela?
Les peces les faig per a mi, i m’agrada que l’espectador sigui lliure d’interpretar-les a la seva manera. Per aquest motiu signo sempre darrere dels quadres, perquè m’agrada pensar que, així, qui els contempli serà lliure d’interpretar-los i col·locar-los com li sembli més adient.
També faig obres per encàrrec, sempre que la persona que el faci estigui oberta al fet que l’obra la faig jo, i no em condicioni coartant la meva llibertat a l’hora de crear.
La gent que s’acosta a la meva obra valora molt la composició i l’energia que desprèn. Moltes vegades no sap per què, però no pot parar de mirar-la; moltes persones em diuen que hores més tard encara els torna a la ment la imatge o allò que els ha mogut per dins. Els colors i la textura, les composicions i les formes els atrapen.
Les teves exposicions han tingut com a eixos centrals temàtiques com ara els vincles —omnipresents— i les identitats, el temps… en què els estats de l’ànima i l’essència personal són els protagonistes. Quins són els grans temes que marquen el teu art?
Els Vincles i les Identitats són dues sèries independents. A totes dues l’entorn hi juga un paper molt important, ja que a Vincles, diàlegs i desvincles parlo de tot allò que ens passa a la vida com a éssers humans, i en canvi a Identitats parlo d’allò que ens ha fet com som. Al final, a les dues sèries dialogo amb tot allò que ens converteix en el que som.
“Les persones que s’acosten a les meves obres valoren molt la composició i l’energia que desprenen. Els colors i la textura, les composicions i les formes els atrapen.”
Ets present a Instagram. Qui vol conèixer i adquirir la teva obra, com ho pot fer?
Soc present a Instagram, ja que el lloc on visc està molt allunyat de les línies de distribució. Instagram és, per a mi, una finestra al món, independentment d’on es visqui. Qui vulgui adquirir la meva obra es pot posar en contacte amb mi mateixa o bé amb la galeria Pigment Gallery, que és ara mateix la que em representa. D’altra banda, el meu taller està obert a les visites, ja que aquestes m’aporten constantment una visió exterior del que faig molt enriquidora, i això m’ajuda a créixer i a tenir nous punts de vista.
Pel que fa a la vida a Das, a 1.219 m d’altura, el teu treball com a pintora i creadora et permet disposar de temps lliure per gaudir de la natura? Què suposa, per a tu, viure-hi? Quins avantatges i desavantatges té, tenir-hi el taller?
Viure aquí em permet gaudir de l’entorn i del que estimo. El fet de ser en un lloc aïllat té l’avantatge de la solitud, els passejos i el silenci. L’aïllament, que fa uns anys podria ser un desavantatge, avui dia ja no existeix i s’ha solucionat amb les comunicacions que tenim, que han anat escurçant les distàncies. Em considero ciutadana del món, però ara no em puc imaginar la meva vida a cap altre lloc.
Formes part d’alguna associació o entitat que divulgui la tasca dels artistes de la zona?
No, encara no he trobat un lloc a la comarca en què ens trobem representats els artistes i on puguem disposar d’un espai per exposar i promoure la nostra obra com a creadors locals. No és una comarca gaire donada al món de l’art, i manca una inquietud sobre això que caldria sacsejar.
“Viure aquí em permet gaudir de l’entorn i del que estimo. El fet de ser en un lloc aïllat té l’avantatge de la solitud, els passejos i el silenci.”
Creus que les diferents expressions artístiques s’han de posar més en valor a l’hora de dinamitzar el territori, com a atractiu patrimonial?
El paper de l’art és fonamental per transmetre la cultura i la identitat d’un país. L’art fa pensar, qüestionar, i, per tant, proporciona nous punts de vista, la qual cosa fomenta l’evolució de la societat.
Finalment, com l’imagines, el teu futur? Tens previst experimentar amb noves tècniques?
Avui imagino el meu futur amb el tancament d’un cercle. El fet de crear i vendre les meves obres és molt important i sa per a mi. Cada cop que faig una exposició i les meves obres marxen del taller, sento que començo una nova etapa, i que la lleugeresa de l’espai m’ajuda a no estancar-me i a seguir endavant dins d’aquest cicle vital tan lligat a l’espai i a tot el que tinc a prop.
Penélope Clot
Pintant i recreant el pas del temps, a 1.219 m d’altura
Cal Pel-ras
17538 Das
Cerdanya (Girona)
Telèfon de contacte 699 14 58 24
Instagram:
@penelope_clot
@pigmentgallery
Persona de contacte: Penélope Clot Grau
