La tècnica de construcció de la pedra seca, de caràcter tradicional i popular i que habitualment s’ha transmès de manera oral de generació en generació, es basa en l’encaix de pedres sense utilitzar cap tipus de material per unir-les, tan sols l’ús de sorra o terra seca per tapar els possibles forats que puguin quedar com a resultat de la unió de les esmentades pedres, que tenen una forma irregular. És per això que les estructures reben aquest nom, pedra seca, perquè a l’hora de crear-les no s’ha fet servir cap tipus de pasta, ciment o, en definitiva, cap aglutinant per poder-les unir. De fet, aquestes construccions es mantenen gràcies a la gravetat i a la mateixa tècnica, basada a aconseguir que les pedres mantinguin el màxim contacte entre si i que, per tant, romanguin tan estables com sigui possible. A més, una altra de les característiques destacades d’aquesta tècnica és que les citades construccions s’adapten i s’integren perfectament al terreny on s’edifiquen.
Cal dir que, l’any 2018, la UNESCO va incloure l’Art de la Construcció en pedra seca a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Per què s’utilitza la pedra seca?
La tècnica de la pedra seca ja s’utilitzava en l’època prehistòrica. En tenim exemples com ara els dòlmens, els talaiots de Menorca, algunes ruïnes maies situades a Belize, a l’Amèrica central, etc. En l’època medieval també es va utilitzar notablement, tal com demostra la tipologia d’alguns castells, muralles i ponts. En l’època moderna, aquesta pràctica està molt més relacionada amb el concepte d’economia autosuficient. I és que, per exemple, els pagesos que es construïen les seves pròpies barraques a la vinya, ho feien utilitzant els materials que trobaven al seu entorn immediat, és a dir, les pedres. A base d’experiència, edificaven les seves construccions, normalment petites, a causa de les limitacions de la mateixa tècnica de construcció.
Actualment, alguns estudis alerten que aquesta tècnica de construcció es troba en perill de desaparèixer, principalment perquè manca un relleu generacional (en el cas del món de la pagesia, cada vegada és més difícil trobar gent jove que s’hi vulgui dedicar), per l’evolució tecnològica en els mètodes de construcció i per les males condicions laborals patides pels pocs professionals que es poden dedicar a elaborar aquests tipus de construccions, com ara els picapedrers. No obstant això, cal dir que també existeixen nombroses entitats dedicades a potenciar de nou aquesta tècnica, a través d’accions concretes com ara la reconstrucció de marges de camins mitjançant el desenvolupament de tallers, jornades informatives per donar a conèixer què és exactament la tècnica de la pedra seca, etc.
Entitats que promouen la tècnica de la pedra seca en territoris de muntanya
Tot i que podem trobar nombroses construccions de pedra seca al nostre país, cal dir que aquesta tècnica és universal i que, per tant, se’n poden trobar mostres per tot el món, si bé és cert que per tota la conca mediterrània n’hi ha nombrosos exponents. D’entitats, doncs, n’hi ha també en molts indrets. Vegem-ne uns quants exemples ubicats, més concretament, en territoris de muntanya.
Primera Pedra
Des d’Andorra, aquesta iniciativa té com un dels seus principals objectius donar a conèixer el patrimoni arquitectònic andorrà relacionat amb les construccions de pedra seca. S’organitzen tallers, debats, rutes… per conèixer i entendre aquest tipus de construccions al país, com ara concursos de fotografia relacionats amb la pedra seca, concursos d’artesans dedicats a les construccions de pedra seca… Així mateix, s’ofereixen cursos i projectes de recuperació de murs de pedra seca.
Bauma de les Deveses
Aquest projecte pretén recuperar un espai agrícola únic a la comarca del Berguedà seguint els mètodes tradicionals, amb la finalitat de fer vi ecològic d’altura de qualitat. A més d’elaborar el vi amb mètodes tradicionals, Bauma de les Deveses vol donar a conèixer les parets i les barraques que els avantpassats van anar construint amb gran esforç i tècnica, per recuperar un espai i un paisatge agrícoles que fa molts anys que es troben en desús.
08694 St. Julià de Cerdanyola (Berguedà)
Barcelona (Catalunya)
Tel.: +34 636 143 220
www.baumadelesdeveses.com
bauma@baumadelesdeveses.com
Gratitud Pallars
Aquesta iniciativa de responsabilitat social i turística al Pallars, lidera propostes de protecció de la natura i de recuperació de patrimoni. Entre altres activitats, organitza voluntariats per refer murs de pedra seca i empedrats de diversos trajectes, i també ofereix la possibilitat d’apadrinar un camí.
www.gratitudpallars.cat
info@gratitudpallars.cat
Facebook
Instagram
Twitter
YouTube
Museu de Camins
Els responsables del Refugi Vall de Siarb, a la comarca del Pallars Sobirà, impulsen el projecte Museu de Camins, que té per a objectiu conservar una xarxa íntegra de camins antics i recuperats a la Vall de Siarb (Pallars Sobirà), representativa dels camins del Pirineu i de la vida que s’hi ha associat. Ofereixen visites, formacions, jornades de recuperació d’alguns trams… per mantenir viva una xarxa de camins, molts dels quals construïts en pedra seca, i alguns dels seus marges.
Carrer únic
25566 Llagunes, Soriguera (Pallars Sobirà)
Lleida (Catalunya)
Tel.: +34 636 42 44 65
www.museudecamins.com
info@museudecamins.com
Geoparque Sobrarbe-Pirineos
Al Geoparque Sobrarbe-Pirineos s’organitzen nombroses activitats relacionades amb la divulgació i la protecció del patrimoni natural i cultural i el foment del geoturisme. En aquest sentit, en certes ocasions organitzen un taller de pedra seca per donar a conèixer aquest tipus de construccions a la comarca de Sobrarbe i n’ensenya la tècnica als seus participants.
Plaça del Castell d’Aïnsa
22330 Aïnsa (Sobrarbe)
Osca (Aragó)
Tel.: +34 974 518 025
