El projecte l’impulsen els Ajuntaments de Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos, amb el suport i l’acompanyament de la Fundació del Món Rural (FMR), l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Parc del Foix, juntament amb altres entitats com Lluçanès. Terra de Transhumància, Molí del Foix, o Museu de Llívia. De mica en mica s’hi han anat sumant ajuntaments de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès, el Lluçanès, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf.
Una travessa mil·lenària
Segons s’indica a la web del projecte http://camiramaderdemarina.cat, de tots el camins ramaders existents a Catalunya, el de Marina és aquell del qual se’n té una referència més antiga: al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet, el 25 d’agost de 1055 s’hi feia referència com a via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), més coneguda com camí de Marina i com la cañada real de la Sardanya, al Pirineu i al litoral, respectivament.
El Camí ramader de Marina fa uns 200 quilòmetres i recorre Catalunya de nord a sud: des de les pastures d’estiu a les muntanyes de la Cerdanya, fins a les d’hivern al Penedès-Garraf, tot passant per les terres intermèdies del Lluçanès, zona d’acollida de bestiar i pastors durant el trajecte transhumant. Fa via per deu comarques catalanes, una regió francesa i més d’una cinquantena de municipis, en una ruta singular plena de patrimoni històric, cultural i ambiental.
Molt més que un camí
I és que el trajecte de Marina és molt més que un camí ramader (una via pública per on el bestiar té el dret de transitar). Més enllà del propi recorregut, que es pot consultar a la citada pàgina web, els impulsors del projecte volen donar a conèixer tot el que signifiquen aquest tipus de camins i el seu gran valor. Així, expliquen que el Mediterrani és un mar envoltat de muntanyes i la diferència altitudinal entre la zona costanera i les calmes d’altura pirinenques ha donat peu a desplaçaments estacionals del bestiar per a l’aprofitament de les pastures. Comenten, “la transhumància i la transterminància són estratègies ramaderes que permeten resseguir els cicles vegetatius de cada extrem del territori durant totes les èpoques de l’any”. Però també destaquen el lligam entre el camí i les teulades amigues (les cases d’acollida i les cases d’hivernada), l’ofici i la figura del pastor/pastora transhumant com a peça clau en el cicle agroramader de la masia pirinenca, les infraestructures vinculades al trajecte, les fires i mercats de les zones per on transcorre, la cultura, la religió i les tradicions associades…
És l’hora de descobrir-lo!
Des del projecte s’organitzen diverses activitats i rutes per dinamitzar el Camí ramader de Marina, que podeu consultar a la seva pàgina web. Us convidem a sumar-vos-hi i a descobrir un recorregut que us sorprendrà!
