Les fires de bestiar, també conegudes com a fires ramaderes, avui dia disten força de com eren en l’antiguitat. L’evolució de la societat, així com aspectes de gran importància, com ara la Revolució industrial, amb la conseqüent mecanització del transport, ha fet que aquest tipus de fires adquireixin un sentit ben diferent. I és que antigament, les fires de bestiar anaven lligades amb la transhumància, és a dir, amb el desplaçament estacional dels ramats. D’aquesta manera, i des d’un punt de vista general, els ramats, ja sigui equí, boví, oví o cabrú, es desplaçaven entre la plana i la muntanya cap a la primavera i l’estiu, i a la inversa cap a la tardor i l’hivern. Amb això es pretenia aprofitar l’escalonament de les pastures, al mateix temps que té una raó de ser ben lògica: durant els mesos de fred, es cercava per als ramats temperatures més confortables, per això marxaven de les muntanyes, on la sensació de fred era més acusada. Aquest trànsit marcava les dates en què tenien lloc les fires de bestiar, que principalment es desenvolupaven durant els mesos de tardor i principis d’hivern, quan els ramats baixaven, i els mesos de primavera i estiu, quan es preparaven per tornar a pujar a les muntanyes a pasturar. Durant el recorregut que feien els pastors s’aprofitava les cruïlles dels camins de transhumància per establir-hi les fires, o en alguns casos també es portaven a terme en nuclis de població que es trobaven al pas del recorregut dels ramats. Se sap que existien fires dedicades a tot tipus de bestiar, però també n’hi havia de dedicades a un bestiar en concret. En aquestes fires no només es venia o comprava bestiar, també es feien servir per poder contractar pastors per als ramats, o comprar materials necessaris per a les bèsties, com ara esquelles.
Les fires ramaderes a Catalunya
Pel que fa a les fires de bestiar catalanes establertes en cruïlles dels camins de la transhumància, tradicionalment n’han destacat sis en concret: les que tenien lloc a l’Hostal Roig (al peu del Montsec), el Bancal de l’Arç, l’Empelt, la Torregassa, Navès i l’Hostal del Vilar. Les cinc primeres es desenvolupaven al Solsonès, mentre que l’última tenia lloc al Lluçanès. Aquestes fires de bestiar es portaven a terme en aquests indrets perquè es tractava d’emplaçaments que es trobaven enmig de les rutes de transhumància entre els Pirineus i la Depressió Central Catalana. Totes elles tenien lloc a la tardor, excepte la de l’Hostal del Vilar, que se celebrava a l’hivern, concretament al desembre. Pel que fa a les fires de bestiar celebrades dins un poble o una vila, històricament n’han destacat tres: la de Salàs (al Pallars Jussà), que tenia lloc la segona setmana de quaresma i mitjan novembre i on s’oferia bestiar de tot el Pallars, la Ribagorça i la Vall d’Aran; la d’Organyà (Alt Urgell), a la segona quinzena del mes d’octubre i que aplegava ramats de l’Alt Urgell, Andorra i la Noguera, i la de Verdú (Urgell), que tenia lloc el 25 d’abril, per sant Marc.
Les fires en l’actualitat
Amb la mecanització del transport i el desenvolupament del comerç en general (amb la qual cosa a les viles començaven a aparèixer botigues que oferien tot tipus de productes) les fires de bestiar es van anar perdent de mica en mica, fins a pràcticament desaparèixer. Les fires que avui s’anomenen de bestiar, freqüentment, van acompanyades de mercats, on es comercia tot tipus de productes, des d’aliments fins a productes artesanals. En general, en aquestes fires hi ha una zona habilitada per a l’exposició dels animals, on els visitants poden comprar cavalls, vaques, cabres i ovelles, a més de conèixer les particularitats de les races autòctones segons els territoris, fet que contribueix a la seva recuperació. Així mateix, en moltes d’aquestes fires s’hi porten a terme concursos de bestiar de les explotacions del territori on tenen lloc. A més, moltes vegades compten amb un programa d’actes diversos, que poden incloure demostracions d’oficis artesans relacionats amb la ramaderia.
Fires destacades als Pirineus
Encara se celebren moltes fires de bestiar, normalment acompanyades de mercats artesans. En aquest sentit, es pot fer referència a la Fira de Bestiar de Bossòst (Vall d’Aran), que té lloc el mes d’octubre i que està dedicada a mostrar els millors exemplars de ramats de raça dels Pirineus, amb exemplars d’ovelles, cabres, vaques i cavalls de raça dels Pirineus. També a l’octubre hi ha la Fira Ramadera de Bellver de Cerdanya, on es mostren vaques de la raça Bruna dels Pirineus i frisones en el sector boví i cavalls hispano-bretons i de sella. A Ripoll (Ripollès) hi té lloc anualment la Fira de l’Ovella, a l’octubre, una mostra de bestiar oví de raça ripollesa, però també dedicada a altres races autòctones de Catalunya. La llista és llarga, però entre d’altres poblacions també es fan fires de bestiar a Llessui (Pallars Sobirà), la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà), Tírvia (Pallars Sobirà), Rialp (Pallars Sobirà) o Salàs de Pallars (Pallars Jussà). En aquest darrer poble, la fira se celebra pels volts del mes de novembre, i es tracta de la recuperació d’una de les fires de bestiar més importants històricament no tan sols de Catalunya, sinó de tota la península Ibèrica. Fora de Catalunya, a la zona dels Pirineus, també se celebren nombroses fires de bestiar que rememoren fires amb una certa tradició històrica als territoris on tenen lloc (de fet, n’hi ha algunes que tenen més de 500 anys d’història). Així, es poden visitar fires de bestiar en indrets com ara Plan, que tradicionalment se celebrava el mes de setembre però que, actualment, té lloc a l’octubre; Benasc, o Biescas, totes a l’Aragó; Bárcena de Pie de Concha o Valderredible, a Cantàbria… A Andorra, se celebren, entre d’altres, la Fira de bestiar de Canillo, i la Fira-concurs de bestiar, a l’octubre.
Fires de bestiar
Més informació:
https://firescatalanes.cat/cerca/
https://www.femturisme.cat/ca/descobreix/viu-l-essencia-de-les-fires-ramaderes
https://www.cultura.ad/vides-de-muntanya-ramaderia-d-alcada/fira-de-bestiar-de-canillo
https://www.aragon.es/-/calendario-oficial-de-ferias-de-aragon-2023
https://www.euskadi.eus/ferias/
