Al municipi aragonès d’Ansó mantenen viu un patrimoni cultural i històric de gran importància: els vestits tradicionals. Es tracta d’un patrimoni molt antic, els orígens del qual es troben a l’època medieval —en són testimonis en la dona el tall de la camisa i la basquiña (vestit verd de llana) i el pentinat característic denominat “de churros”—, i que aquesta localitat ha sabut conservar gràcies a diverses iniciatives destinades a la seva divulgació. I és que els vestits d’Ansó constitueixen tot un símbol de la cultura, la història, les tradicions i els actes religiosos característics de la zona, fet que permet conèixer d’una manera més acurada la vida i els costums ancestrals dels seus habitants. Un altre dels aspectes que cal destacar és el fet que aquests vestits es confeccionaven amb matèries primeres procedents del propi territori, com ara la llana i el lli. La seva confecció implicava, a més, un procés laboriós i artesanal.

La iniciativa de conservar i divulgar aquests vestits tradicionals va sorgir des de diferents punts. D’una banda, l’Ajuntament d’Ansó, que en un moment en què els temps estaven canviant i els vestits tradicionals deixaven d’utilitzar-se, va encarregar la confecció d’un total de sis vestits de calzón d’home per conservar-los, i uns altres de dona. Així mateix, va començar a comprar tot tipus de vestits i complements originals a aquelles persones que en guardaven a casa seva i que ja no utilitzaven. D’aquesta manera, es va anar recopilant i guardant adequadament tot aquest patrimoni tèxtil en el que es denomina “el rober municipal”. D’una altra banda, cal destacar la contribució de l’associació de dones d’Ansó denominada A Cadiera, que, des de fa força temps i en exclusiva des del 2016, es dedica a la conservació dels vestits del rober. De forma altruista, les dones de l’associació col·laboren en el manteniment, la neteja i l’adequació dels vestits antics originals, fet al qual també s’hi ha sumat la confecció recent d’alguna peça moderna, però emprant teles i patrons antics.


El Día del Traje Ansotano
L’acte per excel·lència que contribueix a divulgar el patrimoni dels vestits tradicionals d’Ansó és el Día del Traje Ansotano, una celebració que data del 1970, és a dir, que se celebra des de fa més de 50 anys i que té lloc a la localitat, cada any, l’últim diumenge d’agost. Durant aquesta festa, el petit municipi de muntanya retorna a les seves arrels i molts dels seus habitants es vesteixen amb els vestits tradicionals i porten a terme escenes costumistes, com ara el fet de vestir una núvia en el dia del casament amb el vestit de núvia d’església, format per diverses capes que fan que el pes total sigui d’uns 30 kg. A més, en diferents racons del poble es recreen costums típics i tasques quotidianes d’abans: la família es disposa a les cadieras (banc de fusta) al costat del fogaril (la llar, foc), els pastors després de la feina descansen i preparen alguna cosa per chentar (menjar), els nens van a l’escola i s’entretenen amb jocs tradicionals… La seva importància ha desembocat en el fet que aquest dia hagi estat declarat Festa d’Interès Turístic d’Aragó, el 2003, i Festa d’Interès Turístic Nacional, el 2011.

El Museo del Traje Ansotano, un recorregut pel patrimoni tèxtil de la vall d’Ansó
El vestit tradicional d’Ansó és un dels més antics del continent europeu, malgrat que a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat va deixar d’utilitzar-se en el dia a dia. El vestit d’Ansó ha quedat immortalitzat en diferents obres d’art, com ara pintures, fotografies, gravats…, però a més en l’actualitat se’n poden conèixer moltes de les característiques gràcies a la tasca duta a terme des del Museo del Traje. El museu fa un recorregut complet per les diferents etapes i transicions de la vida dels habitants d’Ansó a través de la seva indumentària, lligada a la seva vida quotidiana i, de forma molt rellevant, als diferents actes litúrgics. D’aquesta manera, s’hi pot observar com eren els vestits que es duien per anar a treballar, i els que portaven els nens i nenes en el dia a dia; els vestits que es lluïen molt especialment en actes festius; els vestits utilitzats en els casaments, que es dividien entre els que es portaven durant la cerimònia i els que es lluïen durant la festa de celebració; els vestits de confraria que feien servir les dones per presidir actes populars i cerimònies, així com el de l’alcalde de la localitat; tot tipus de complements com la plata (el conjunt de joies que lluïen les dones), els escapularis, els barrets i els elements del casament, com ara els meravellosos davantals que lluïen la núvia i la padrina. Hi ha una setena vitrina on s’exposa el vestit convidat, vestits que canvien cada any amb l’objectiu de mostrar indumentàries típiques d’altres zones d’Aragó o d’altres comunitats autònomes.


Un llegat que creua fronteres
El vestit tradicional d’Ansó no tan sols es pot conèixer visitant el poble i el seu museu, sinó que existeixen altres emplaçaments en què es pot admirar aquest símbol cultural i històric d’aquesta localitat d’Osca. És el cas del Museo del Traje de Madrid, on es poden contemplar algunes peces característiques d’Ansó, així com al Museo Sorolla, també a Madrid, dedicat al pintor Joaquín Sorolla (1863-1923), on en alguns dels seus quadres els protagonistes vesteixen vestits tradicionals d’Ansó. En aquest museu es conserva fins i tot un vestit de casament comprat pel mateix Sorolla, atès que el pintor va viatjar per tot Espanya per recollir les tradicions i les indumentàries de les regions que volia representar.

Museo del Traje Ansotano
C. Santa Bárbara, 2
22278 Ansó
Osca (Aragó)
turismo@anso.es
www.valledeanso.es (Ajuntament d’Ansó)