Un projecte global per recuperar l’art popular relacionat amb la tradició dels pastors dels Andes i dels Pirineus, des d’Andorra
Durant segles i en diferents indrets del món, els pastors de muntanya han elaborat artesanalment part dels objectes relacionats amb l’ofici, uns objectes que mostren trets en comú i que comparteixen materials, colors, estètica, patrons de disseny vinculats amb la natura… A partir de la difusió d’aquest art i amb l’objectiu d’avivar una tradició que podria arribar a desaparèixer amb el temps, el 2019 va néixer VITAL, de la col·laboració entre Timoteo Ccarita Sacaca, Vicenç Santamaria i Ollé i Albert Gomà i Sala (“VI” de Vicenç + “T” de Timoteo + “AL” d’Albert = VITAL).
Ells en són els emprenedors, “connectors de persones i iniciatives diverses per crear coses noves”, ens diuen. Segons expliquen a la pàgina web, Timoteo Ccarita Sacaca és mestre teixidor, investigador de tints naturals i formador de teixidores de Pitumarca, Cusco (Perú), i preserva la cultura inca mantenint els dissenys i les tècniques originals en la preparació de la llana i el seu teixit posterior. Vicenç Santamaria i Ollé és un artista que va viure en un poblet del Pirineu, Asnurri, i que col·labora en la iniciativa com a assessor artístic. Albert Gomà i Sala, el pare del qual era fill d’una casa antiga de Bellestar, a l’Alt Pirineu i Aran (l’Hedra, actualment en ruïnes), i amb forts vincles amb comunitats dels Andes, coordina el projecte.
Formen part de la marca de productes agrícoles i artesans d’Andorra, i entre els productes que promouen, elaborats amb materials naturals i de forma manual i artesana, n’hi ha tant de propis dels Pirineus i elaborats a Andorra com del Perú: tapaboques, coixins de pastor, morralets, ponxos, armilles de pastor, bufandes, casquets, chalinas, chullos, escalfadors de coll o de cames, guants, jaquetes, jerseis, llicllas, cobretaules, tapissos, mantes i fil de llana d’alpaca.
Posen en valor la col·laboració entre diferents cultures i col·lectius amb relació a l’art popular de les muntanyes, i promouen els productes elaborats amb materials naturals i de forma manual i artesana als Pirineus i als Andes, al Perú.
El projecte compta amb col·laboradors d’arreu: Magda Osorio, dissenyadora i cosidora, confecciona actualment el coixí de pastor i el morralet; el tapaboques s’elabora amb llana del Pirineu al poble artesà de la Val de San Lorenzo (Lleó), mentre que unes 140 teixidores, de comunitats dels Andes, participen en l’elaboració del fil de llana d’una manera totalment artesanal. També es dediquen al tenyit natural i teixeixen amb el teler tradicional de cintura. A més, diferents associacions de teixidores són partícips de VITAL: el club de mares a Ccapacchapi; les associacions Munaik Tiklla, Inka Pachacutec, Ñaupa Away Karwi, Uchu Llukllu, Wasa Pampa i Labraco de Pitumarca; l’associació de Santa Bárbara a San Pablo; Chokecancha, a Lares, i l’associació Tres Apaquitas, a Marca Pata.
Art i cultura vitals
A través de l’art, VITAL introdueix una nova forma de col·laboració entre diferents cultures, sense fronteres: “Voldríem transmetre uns valors comuns i una estètica que ens identifiquin i que, alhora, deixin palesa la identitat de cada comunitat.” Els productes que comercialitzen transmeten tradició.
Expliquen l’essència d’objectes com ara el coixí de pastor (una inspiració amb el velló de llana que els pastors del Pirineu portaven antigament per descansar), farcit amb llana d’ovella d’Andorra i amb una funda feta amb lli 100 % europeu; el tapaboques, la manta tradicional dels pastors del Pirineu, o el morralet (la bossa que empraven els pastors dels Pirineus per dur-hi el menjar), amb un disseny tradicional i elaborat amb 100 % cotó europeu.
“Volem transmetre uns valors comuns i una estètica que ens identifiquin i que, alhora, deixin palesa la identitat de cada comunitat.”
Del Perú i els pastors dels Andes en difonen teixits que han mantingut els dissenys i el simbolisme originals durant milers d’anys, així com els processos de producció artesanals, partint, per exemple, de la llana d’alpaca fina i càlida, de colors naturals (blanc, gris, tons marró i negre) i sense colorants, que es fila i teixeix a mà, o de productes, com ara els ponxos, que s’han tenyit amb colorants naturals fets a partir de diverses plantes, minerals i, fins i tot, del suc de petits insectes aixafats que produeixen un color vermell brillant. Els dissenys representen patrons de la naturalesa on viuen les teixidores: blat de moro (choclo), pinya (piña), paó (pavo real), terrasses de cultiu (cultivo), flor de patata (flor de papa), colibrí (colibrí), llames… Iconografies que són interpretacions de la cosmovisió andina: des de l’observació de les estrelles, les tradicions i els costums relacionats amb els rituals i la sincronització energètica d’esperits o matèries com l’Apu (muntanyes), Pachamama (mare cosmos), Teqsymuyo (mare terra), volcans auquis (esperits), qhaha (energies “reaccionàries”), el sol, terratrèmols, vents o vibracions energètiques, entre d’altres.
Parlem de VITAL amb un dels seus creadors, l’Albert Gomà Sala
Per què i com vau decidir endegar VITAL?
Crec que la identitat i la cultura del Pirineu no es posen prou en valor. Ho visc molt a Andorra, on es dona molta importància i es paguen milions a les marques multinacionals estrangeres, però hi ha poca capacitat de posar en valor i promoure els elements culturals propis. Als Alps, per exemple, succeeix tot el contrari, i el territori i la identitat són cabdals per al model econòmic.
Vivint als Andes i treballant-hi amb comunitats per comercialitzar-ne l’art als Estats Units, vaig decidir fer el lligam amb el Pirineu. Així, a partir d’aquesta experiència prèvia de recuperació cultural dels Andes, estic començant a imitar el model al Pirineu.
Quins són els objectius de la vostra iniciativa? Quins valors pretén divulgar, el vostre projecte?
Volem impulsar un model econòmic diferent del Pirineu i donar valor a la identitat i la cultura pròpies, a través d’un aprofitament sostenible i innovador dels materials autòctons.
Com teixiu les relacions amb els pastors, els productors i manipuladors de les matèries, els teixidors… tant als Andes com als Pirineus? Quin tipus de vincle us uneix i com els repercuteix, el projecte?
El vincle és l’amor per l’art popular, la identitat i la qualitat, mentre que VITAL, com a projecte, té un impacte econòmic directe sobre 140 famílies dels Andes, així com un impacte d’imatge intangible incalculable. Després, a Andorra hem transformat tones de residus de llana d’ovella en productes innovadors i bells que exportem a tot el món.
“La identitat i la cultura del Pirineu no es posen prou en valor. Volem promoure-hi un model econòmic diferent i donar valor a la identitat i la cultura pròpies, a través d’un aprofitament sostenible i innovador dels materials autòctons.”
Timoteo Ccarita Sacaca és mestre teixidor i Vicenç Santamaria i Ollé és artista. Quin paper considereu que tenen, l’art i la cultura, en la dinamització dels territoris i la preservació de les tradicions ancestrals?
Hi tenen un paper cabdal, més enllà de l’impacte directe econòmic, sobretot per al manteniment de la identitat, l’atractivitat i la qualitat de vida d’un territori.
Creieu en la viabilitat del turisme cultural, més sostenible i respectuós amb l’entorn, en aquest sentit?
Totalment! Només a través d’una identitat preservada i d’una bona preservació del territori es pot mantenir una activitat turística sostenible al llarg del temps, que genera impactes econòmics sostenibles i ben repartits per a tota la població. El contrari, la massificació turística de parc temàtic barat o segona residència, malmet el futur, no reparteix tant els guanys entre tots els actors del territori i, a la llarga, afecta l’atractivitat de la destinació i els habitants perden qualitat de vida. Així és com es transforma un territori amb vida en un negoci per a quatre que se’n beneficien.
“El vincle entre els participants a VITAL és l’amor per l’art popular, la identitat i la qualitat. I és que l’art té un paper cabdal, més enllà de l’impacte directe econòmic, per al manteniment de la identitat, l’atractivitat i la qualitat de vida d’un territori.”
Com és un dia a dia de la vostra vida, amb relació a VITAL?
Molt variat. En el meu cas, tant puc estar un dia recollint llana a la muntanya amb les ovelles com en una fira als Estats Units, als Andes amb les comunitats, enviant correus electrònics i fent la comptabilitat a casa, o en una reunió amb un enginyer a la universitat per revisar les activitats de recerca que tenim entre mans.
Com és present, la natura, a la vostra vida, i què representa, per a vosaltres, la muntanya? Quins vincles hi teniu?
El vincle és total. El meu objectiu és preservar tot el que tenim, i demostrar a través de l’exemple que un model de desenvolupament sostenible i diversificat és possible. Des d’aquí m’implico amb VITAL, però també amb l’activisme en altres àmbits. Al Pirineu tenim una lluita per promoure un model diferent, més harmoniós amb la natura i la identitat cultural, i que no depengui tant del monocultiu turístic de masses i l’immobiliari de segona residència.
“Només a través d’una bona preservació de la identitat i del territori es pot mantenir una activitat turística sostenible al llarg del temps, que genera impactes econòmics sostenibles i ben repartits per a tota la població.”
Quin creieu que serà el futur dels pastors de muntanya, i del sector, als Pirineus?
Als Pirineus, en general, el futur sembla negre: la rendibilitat de les explotacions no millora, el relleu generacional no passa gaire sovint i les ajudes públiques no són efectives a l’hora de promoure una ramaderia més sostenible, rendible i implicada amb el manteniment del territori enfront de la gran distribució i l’enorme indústria ramadera intensiva. A més, la llana en general és més un residu que un actiu econòmic.
Abans, primer valia la llana, després la carn i, finalment, la llet; ara és a l’inrevés. No obstant això, han sorgit molts pastors i pastores al llarg del Pirineu que estan resistint i creant projectes molt interessants que mostren que una ramaderia silvopastoril, extensiva i lligada al territori és possible, així com un millor aprofitament artesà i innovador de la llana local. Al Pallars (amb l’Escola de Pastors i Xisqueta) i a la Garrotxa és on he conegut els millors projectes.
Crec que si es donen unes ajudes públiques que promoguin una ramaderia més basada en la qualitat i l’impacte en el territori, i s’implanta més la venda directa on cada productor sostenible tingui una comunitat de clients fixa durant l’any a qui vengui directament, els pastors del Pirineu tenen molt de futur. Penso que la situació actual hauria de propiciar aquests canvis cap a un nou model agrícola i ramader harmoniós amb l’entorn; el que ha tingut sempre el Pirineu.
“Han sorgit projectes al Pirineu que mostren que una ramaderia silvopastoril, extensiva i lligada al territori és possible, així com un millor aprofitament artesà i innovador de la llana local.”
I als Andes i en l’àmbit global?
Al Perú conviuen, d’una banda, comunitats andines que mantenen les tradicions i l’organització comunal cuidant dels ramats; d’una altra banda, unes quantes —poques— indústries tèxtils de la llana enormes, molt tecnològiques i de gran producció, que exporten fil a tot el món, tenen les seves marques de luxe i intermediaris que compren la llana a aquestes comunitats. Als Andes, la llana és encara el bé més preuat econòmicament, mantenen una forta gestió comunal dels ramats i les comunitats amb bona llana mantenen un nivell de vida digne en comparació amb l’entorn.
La problemàtica més important rau en la força i l’autonomia de les comunitats enfront de les indústries i els seus intermediaris; cal que en tinguin més. Cal que les comunitats tinguin més capacitat emprenedora, autonomia per classificar i processar millor la llana, més connexions amb altres mercats. Això els permetria vendre a un preu més elevat. Actualment depenen massa de la compra de poques indústries i d’uns intermediaris que els fixen els preus. Una altra problemàtica és la conservació de les espècies de camèlids que no donen llana blanca —en donen de negra, grisa o marró—, ja que no tenen tanta sortida de mercat per a les grans indústries que només volen llana blanca. Per això cada cop n’hi ha menys, d’alpaques d’aquests colors, i aquesta llana és la que més usem.
“Als Andes, cal que les comunitats que mantenen les tradicions i l’organització comunal cuidant dels ramats tinguin més força i autonomia enfront de les indústries i els seus intermediaris.”
Què us ha sorprès més, dels vincles i les connexions que heu anat trobant entre els pastors i les pastores de diferents territoris allunyats geogràficament? Heu fomentat vincles entre els col·lectius que col·laboren en el projecte, per consolidar aquestes connexions?
Em sorprèn el fet que tenen un model de vida, una connexió amb el territori i una identitat de ser pastors/pastores similars, a vegades quasi espirituals. Pel que fa a fomentar els vincles, no hi hem treballat tant com voldríem, i aquest és un repte que cal fer realitat.
A Andorra disposeu d’algun taller? Si és així, es pot visitar?
Jo tinc un taller a Nagol, però com que em moc molt i he d’estocar molta llana, no puc atendre com voldria les visites. Potser, en el futur, quan creixem més, sí que faré visites, però això no és una prioritat ara com ara.
On es poden aconseguir, les vostres creacions, a part de fer-ho mitjançant la pàgina web?
Ara mateix es poden trobar a la pàgina web i a determinades fires, perquè estem fonamentant més un model de venda directa al públic en general que no pas a través de botigues (hem reforçat la nostra presència local i oferim més productes). Cal tenir en compte que, per exemple, hi ha un producte en què la major part del preu se l’emporta la persona que el produeix i la qualitat dels materials. Només el cost d’elaboració ja és prou elevat, i no podem afegir al preu final el marge que demana la distribució convencional.
“Els pastors i les pastores de diferents territoris allunyats geogràficament tenen un model de vida, una connexió amb el territori i una identitat de ser similars, a vegades quasi espirituals.”
Quin tipus de clientela teniu i què en valora, dels vostres productes?
Treballem molt amb dissenyadors d’interiors d’arreu del món, i la clientela en valora el disseny i la qualitat. Els clients són molt diversos, però solen ser persones amb uns valors i un estil de vida similars.
El treball a VITAL et permet disposar de temps lliure per gaudir de l’entorn?
Per ara sí, i en gaudeixo molt. No m’allunyaria mai dels Pirineus! De fet, quan viatjo, no m’agrada fer-ho per oci simplement: si viatjo és per connectar i treballar amb altres projectes, artesans o iniciatives.
Com projecteu el vostre futur? Com us l’imagineu, d’aquí a uns quants anys?
M’imagino una empresa referent en la posada en valor dels materials, els coneixements i la identitat del Pirineu. Tenim, també, el repte d’introduir innovació tecnològica; de fet, ja hi estem treballant. Ara mateix, estem lligant materials autòctons del Pirineu amb disseny i enginyeria, per crear productes que donin un major confort a les llars. Estem treballant en molts projectes que encara no hem fet públics. Definitivament, creixem a poc a poc, però tenim molt camí per endavant!
Moltes gràcies.
Vital
Un projecte global per recuperar l’art popular relacionat amb la tradició dels pastors dels Andes i dels Pirineus, des d’Andorra
Nagol
AD600 Sant Julià de Lòria
Andorra
Tel.: +376 341 189
Persona de contacte: Albert Gomà Sala
