Vital

VITAL, nascuda a Andorra, és una iniciativa que proposa una nova forma de col·laboració entre diferents cultures amb relació a l’art popular de les muntanyes, eliminant les fronteres per explorar què tenen en comú i què connecta l’art popular vinculat amb elles als Andes i als Pirineus. A partir dels objectes relacionats amb els pastors ens volen transmetre els valors i les estètiques comunes i, alhora, la identitat de cada comunitat. Les seves col·leccions —Sepherds, Nature i Inka—, elaborades amb materials nobles i de forma artesanal, combinen la tradició amb dissenys innovadors.

Un projecte global per recuperar l’art popular relacionat amb la tradició dels pastors dels Andes i dels Pirineus, des d’Andorra

Durant segles i en diferents indrets del món, els pastors de muntanya han elaborat artesanalment part dels objectes relacionats amb l’ofici, uns objectes que mostren trets en comú i que comparteixen materials, colors, estètica, patrons de disseny vinculats amb la natura… A partir de la difusió d’aquest art i amb l’objectiu d’avivar una tradició que podria arribar a desaparèixer amb el temps, el 2019 va néixer VITAL, de la col·laboració entre Timoteo Ccarita Sacaca, Vicenç Santamaria i Ollé i Albert Gomà i Sala (“VI” de Vicenç + “T” de Timoteo + “AL” d’Albert = VITAL).

Ells en són els emprenedors, “connectors de persones i iniciatives diverses per crear coses noves”, ens diuen. Segons expliquen a la pàgina web, Timoteo Ccarita Sacaca és mestre teixidor, investigador de tints naturals i formador de teixidores de Pitumarca, Cusco (Perú), i preserva la cultura inca mantenint els dissenys i les tècniques originals en la preparació de la llana i el seu teixit posterior. Vicenç Santamaria i Ollé és un artista que va viure en un poblet del Pirineu, Asnurri, i que col·labora en la iniciativa com a assessor artístic. Albert Gomà i Sala, el pare del qual era fill d’una casa antiga de Bellestar, a l’Alt Pirineu i Aran (l’Hedra, actualment en ruïnes), i amb forts vincles amb comunitats dels Andes, coordina el projecte.

Formen part de la marca de productes agrícoles i artesans d’Andorra, i entre els productes que promouen, elaborats amb materials naturals i de forma manual i artesana, n’hi ha tant de propis dels Pirineus i elaborats a Andorra com del Perú: tapaboques, coixins de pastor, morralets, ponxos, armilles de pastor, bufandes, casquets, chalinas, chullos, escalfadors de coll o de cames, guants, jaquetes, jerseis, llicllas, cobretaules, tapissos, mantes i fil de llana d’alpaca.

Posen en valor la col·laboració entre diferents cultures i col·lectius amb relació a l’art popular de les muntanyes, i promouen els productes elaborats amb materials naturals i de forma manual i artesana als Pirineus i als Andes, al Perú.

El projecte compta amb col·laboradors d’arreu: Magda Osorio, dissenyadora i cosidora, confecciona actualment el coixí de pastor i el morralet; el tapaboques s’elabora amb llana del Pirineu al poble artesà de la Val de San Lorenzo (Lleó), mentre que unes 140 teixidores, de comunitats dels Andes, participen en l’elaboració del fil de llana d’una manera totalment artesanal. També es dediquen al tenyit natural i teixeixen amb el teler tradicional de cintura. A més, diferents associacions de teixidores són partícips de VITAL: el club de mares a Ccapacchapi; les associacions Munaik Tiklla, Inka Pachacutec, Ñaupa Away Karwi, Uchu Llukllu, Wasa Pampa i Labraco de Pitumarca; l’associació de Santa Bárbara a San Pablo; Chokecancha, a Lares, i l’associació Tres Apaquitas, a Marca Pata. 

Art i cultura vitals

A través de l’art, VITAL introdueix una nova forma de col·laboració entre diferents cultures, sense fronteres: “Voldríem transmetre uns valors comuns i una estètica que ens identifiquin i que, alhora, deixin palesa la identitat de cada comunitat.” Els productes que comercialitzen transmeten tradició.

Expliquen l’essència d’objectes com ara el coixí de pastor (una inspiració amb el velló de llana que els pastors del Pirineu portaven antigament per descansar), farcit amb llana d’ovella d’Andorra i amb una funda feta amb lli 100 % europeu; el tapaboques, la manta tradicional dels pastors del Pirineu, o el morralet (la bossa que empraven els pastors dels Pirineus per dur-hi el menjar), amb un disseny tradicional i elaborat amb 100 % cotó europeu.

“Volem transmetre uns valors comuns i una estètica que ens identifiquin i que, alhora, deixin palesa la identitat de cada comunitat.”

Del Perú i els pastors dels Andes en difonen teixits que han mantingut els dissenys i el simbolisme originals durant milers d’anys, així com els processos de producció artesanals, partint, per exemple, de la llana d’alpaca fina i càlida, de colors naturals (blanc, gris, tons marró i negre) i sense colorants, que es fila i teixeix a mà, o de productes, com ara els ponxos, que s’han tenyit amb colorants naturals fets a partir de diverses plantes, minerals i, fins i tot, del suc de petits insectes aixafats que produeixen un color vermell brillant. Els dissenys representen patrons de la naturalesa on viuen les teixidores: blat de moro (choclo), pinya (piña), paó (pavo real), terrasses de cultiu (cultivo), flor de patata (flor de papa), colibrí (colibrí), llames… Iconografies que són interpretacions de la cosmovisió andina: des de l’observació de les estrelles, les tradicions i els costums relacionats amb els rituals i la sincronització energètica d’esperits o matèries com l’Apu (muntanyes), Pachamama (mare cosmos), Teqsymuyo (mare terra), volcans auquis (esperits), qhaha (energies “reaccionàries”), el sol, terratrèmols, vents o vibracions energètiques, entre d’altres. 

Parlem de VITAL amb un dels seus creadors, l’Albert Gomà Sala

Per què i com vau decidir endegar VITAL?
Crec que la identitat i la cultura del Pirineu no es posen prou en valor. Ho visc molt a Andorra, on es dona molta importància i es paguen milions a les marques multinacionals estrangeres, però hi ha poca capacitat de posar en valor i promoure els elements culturals propis. Als Alps, per exemple, succeeix tot el contrari, i el territori i la identitat són cabdals per al model econòmic.
Vivint als Andes i treballant-hi amb comunitats per comercialitzar-ne l’art als Estats Units, vaig decidir fer el lligam amb el Pirineu. Així, a partir d’aquesta experiència prèvia de recuperació cultural dels Andes, estic començant a imitar el model al Pirineu.

Quins són els objectius de la vostra iniciativa? Quins valors pretén divulgar, el vostre projecte?
Volem impulsar un model econòmic diferent del Pirineu i donar valor a la identitat i la cultura pròpies, a través d’un aprofitament sostenible i innovador dels materials autòctons.

Com teixiu les relacions amb els pastors, els productors i manipuladors de les matèries, els teixidors… tant als Andes com als Pirineus? Quin tipus de vincle us uneix i com els repercuteix, el projecte?
El vincle és l’amor per l’art popular, la identitat i la qualitat, mentre que VITAL, com a projecte, té un impacte econòmic directe sobre 140 famílies dels Andes, així com un impacte d’imatge intangible incalculable. Després, a Andorra hem transformat tones de residus de llana d’ovella en productes innovadors i bells que exportem a tot el món.

“La identitat i la cultura del Pirineu no es posen prou en valor. Volem promoure-hi un model econòmic diferent i donar valor a la identitat i la cultura pròpies, a través d’un aprofitament sostenible i innovador dels materials autòctons.”

Timoteo Ccarita Sacaca és mestre teixidor i Vicenç Santamaria i Ollé és artista. Quin paper considereu que tenen, l’art i la cultura, en la dinamització dels territoris i la preservació de les tradicions ancestrals?
Hi tenen un paper cabdal, més enllà de l’impacte directe econòmic, sobretot per al manteniment de la identitat, l’atractivitat i la qualitat de vida d’un territori.

Creieu en la viabilitat del turisme cultural, més sostenible i respectuós amb l’entorn, en aquest sentit?
Totalment! Només a través d’una identitat preservada i d’una bona preservació del territori es pot mantenir una activitat turística sostenible al llarg del temps, que genera impactes econòmics sostenibles i ben repartits per a tota la població. El contrari, la massificació turística de parc temàtic barat o segona residència, malmet el futur, no reparteix tant els guanys entre tots els actors del territori i, a la llarga, afecta l’atractivitat de la destinació i els habitants perden qualitat de vida. Així és com es transforma un territori amb vida en un negoci per a quatre que se’n beneficien.

“El vincle entre els participants a VITAL és l’amor per l’art popular, la identitat i la qualitat. I és que l’art té un paper cabdal, més enllà de l’impacte directe econòmic, per al manteniment de la identitat, l’atractivitat i la qualitat de vida d’un territori.”

Com és un dia a dia de la vostra vida, amb relació a VITAL?
Molt variat. En el meu cas, tant puc estar un dia recollint llana a la muntanya amb les ovelles com en una fira als Estats Units, als Andes amb les comunitats, enviant correus electrònics i fent la comptabilitat a casa, o en una reunió amb un enginyer a la universitat per revisar les activitats de recerca que tenim entre mans.

Com és present, la natura, a la vostra vida, i què representa, per a vosaltres, la muntanya? Quins vincles hi teniu?
El vincle és total. El meu objectiu és preservar tot el que tenim, i demostrar a través de l’exemple que un model de desenvolupament sostenible i diversificat és possible. Des d’aquí m’implico amb VITAL, però també amb l’activisme en altres àmbits. Al Pirineu tenim una lluita per promoure un model diferent, més harmoniós amb la natura i la identitat cultural, i que no depengui tant del monocultiu turístic de masses i l’immobiliari de segona residència.

“Només a través d’una bona preservació de la identitat i del territori es pot mantenir una activitat turística sostenible al llarg del temps, que genera impactes econòmics sostenibles i ben repartits per a tota la població.”

Quin creieu que serà el futur dels pastors de muntanya, i del sector, als Pirineus?
Als Pirineus, en general, el futur sembla negre: la rendibilitat de les explotacions no millora, el relleu generacional no passa gaire sovint i les ajudes públiques no són efectives a l’hora de promoure una ramaderia més sostenible, rendible i implicada amb el manteniment del territori enfront de la gran distribució i l’enorme indústria ramadera intensiva. A més, la llana en general és més un residu que un actiu econòmic.
Abans, primer valia la llana, després la carn i, finalment, la llet; ara és a l’inrevés. No obstant això, han sorgit molts pastors i pastores al llarg del Pirineu que estan resistint i creant projectes molt interessants que mostren que una ramaderia silvopastoril, extensiva i lligada al territori és possible, així com un millor aprofitament artesà i innovador de la llana local. Al Pallars (amb l’Escola de Pastors i Xisqueta) i a la Garrotxa és on he conegut els millors projectes.
Crec que si es donen unes ajudes públiques que promoguin una ramaderia més basada en la qualitat i l’impacte en el territori, i s’implanta més la venda directa on cada productor sostenible tingui una comunitat de clients fixa durant l’any a qui vengui directament, els pastors del Pirineu tenen molt de futur. Penso que la situació actual hauria de propiciar aquests canvis cap a un nou model agrícola i ramader harmoniós amb l’entorn; el que ha tingut sempre el Pirineu.

“Han sorgit projectes al Pirineu que mostren que una ramaderia silvopastoril, extensiva i lligada al territori és possible, així com un millor aprofitament artesà i innovador de la llana local.”

I als Andes i en l’àmbit global?
Al Perú conviuen, d’una banda, comunitats andines que mantenen les tradicions i l’organització comunal cuidant dels ramats; d’una altra banda, unes quantes —poques— indústries tèxtils de la llana enormes, molt tecnològiques i de gran producció, que exporten fil a tot el món, tenen les seves marques de luxe i intermediaris que compren la llana a aquestes comunitats. Als Andes, la llana és encara el bé més preuat econòmicament, mantenen una forta gestió comunal dels ramats i les comunitats amb bona llana mantenen un nivell de vida digne en comparació amb l’entorn.
La problemàtica més important rau en la força i l’autonomia de les comunitats enfront de les indústries i els seus intermediaris; cal que en tinguin més. Cal que les comunitats tinguin més capacitat emprenedora, autonomia per classificar i processar millor la llana, més connexions amb altres mercats. Això els permetria vendre a un preu més elevat. Actualment depenen massa de la compra de poques indústries i d’uns intermediaris que els fixen els preus. Una altra  problemàtica és la conservació de les espècies de camèlids que no donen llana blanca —en donen de negra, grisa o marró—, ja que no tenen tanta sortida de mercat per a les grans indústries que només volen llana blanca. Per això cada cop n’hi ha menys, d’alpaques d’aquests colors, i aquesta llana és la que més usem.

“Als Andes, cal que les comunitats que mantenen les tradicions i l’organització comunal cuidant dels ramats tinguin més força i autonomia enfront de les indústries i els seus intermediaris.”

Què us ha sorprès més, dels vincles i les connexions que heu anat trobant entre els pastors i les pastores de diferents territoris allunyats geogràficament? Heu fomentat vincles entre els col·lectius que col·laboren en el projecte, per consolidar aquestes connexions?
Em sorprèn el fet que tenen un model de vida, una connexió amb el territori i una identitat de ser pastors/pastores similars, a vegades quasi espirituals. Pel que fa a fomentar els vincles, no hi hem treballat tant com voldríem, i aquest és un repte que cal fer realitat.

A Andorra disposeu d’algun taller? Si és així, es pot visitar?
Jo tinc un taller a Nagol, però com que em moc molt i he d’estocar molta llana, no puc atendre com voldria les visites. Potser, en el futur, quan creixem més, sí que faré visites, però això no és una prioritat ara com ara.

On es poden aconseguir, les vostres creacions, a part de fer-ho mitjançant la pàgina web?
Ara mateix es poden trobar a la pàgina web i a determinades fires, perquè estem fonamentant més un model de venda directa al públic en general que no pas a través de botigues (hem reforçat la nostra presència local i oferim més productes). Cal tenir en compte que, per exemple, hi ha un producte en què la major part del preu se l’emporta la persona que el produeix i la qualitat dels materials. Només el cost d’elaboració ja és prou elevat, i no podem afegir al preu final el marge que demana la distribució convencional.

“Els pastors i les pastores de diferents territoris allunyats geogràficament tenen un model de vida, una connexió amb el territori i una identitat de ser similars, a vegades quasi espirituals.”

Quin tipus de clientela teniu i què en valora, dels vostres productes?
Treballem molt amb dissenyadors d’interiors d’arreu del món, i la clientela en valora el disseny i la qualitat. Els clients són molt diversos, però solen ser persones amb uns valors i un estil de vida similars.

El treball a VITAL et permet disposar de temps lliure per gaudir de l’entorn?
Per ara sí, i en gaudeixo molt. No m’allunyaria mai dels Pirineus! De fet, quan viatjo, no m’agrada fer-ho per oci simplement: si viatjo és per connectar i treballar amb altres projectes, artesans o iniciatives.

Com projecteu el vostre futur? Com us l’imagineu, d’aquí a uns quants anys?

M’imagino una empresa referent en la posada en valor dels materials, els coneixements i la identitat del Pirineu. Tenim, també, el repte d’introduir innovació tecnològica; de fet, ja hi estem treballant. Ara mateix, estem lligant materials autòctons del Pirineu amb disseny i enginyeria, per crear productes que donin un major confort a les llars. Estem treballant en molts projectes que encara no hem fet públics. Definitivament, creixem a poc a poc, però tenim molt camí per endavant!

Moltes gràcies.

https://youtu.be/4_xdw7L7320




Vital

Un projecte global per recuperar l’art popular relacionat amb la tradició dels pastors dels Andes i dels Pirineus, des d’Andorra

Nagol
AD600 Sant Julià de Lòria
Andorra

Tel.: +376 341 189

vital.ad
albert.goma@vital.ad

Facebook
Instagram
Twitter

Persona de contacte: Albert Gomà Sala

La Estiva. Escuela de Pastoreo de Aragón

La Estiva és la primera escola de pastors establerta a Aragó, creada amb l’objectiu principal de donar valor a la ramaderia extensiva i de muntanya mitjançant la formació. A més, pretén dotar el territori d’una eina útil que pugui afavorir l’assentament de les persones als nuclis rurals poc poblats, i revertir la tendència a l’abandonament d’aquests pobles. Veure’n més

Zacarías Fievet

Zacarías Fievet és pastor d’alta muntanya des dels 18 anys, ofici que combina amb la seva passió per la fotografia. Format en un grau mitjà d’agricultura i ramaderia, Zacarías Fievet ha viscut des de petit el pasturatge, que va aprendre dels seus pares, a la vall de Benasc... Veure’n més

Atelier Serraspina

L’Atelier Serraspina està dedicat al disseny i la confecció artesanal, i per encàrrec, de vestits “d’època atemporals” amb teixits d’alta qualitat que es poden dur amb total comoditat i que, a més, afavoreixen la figura. Veure’n més

Bruma Ceramics

Amb Bruma Ceramics, la Cristina Pallàs té com a objectiu elaborar amb cura i consciència peces ceràmiques de manera artesanal. Amb la influència de l’art japonès i el gust per la bellesa que es troba en la imperfecció, disposa de moment d’una única col·lecció, Freckles, constituïda per peces destinades a formar part de la vaixella, com ara plats, gots, tasses i bols. Veure’n més

Hotel Tierra Buxo

Hotel Tierra Buxo és un establiment només per a adults de 5 habitacions, algunes amb banyera d'hidromassatge integrada a l'habitació. Està ubicat en un edifici de nova construcció, però amb molt de caràcter i una decoració molt cuidada Veure’n més

Motiva

Dissenyant identitats corporatives, des del Pirineu Veure’n més

Pirineo Literario

Pirineo Literario és una iniciativa que va sorgir a Aragó amb l’objectiu principal de donar valor a tot un seguit de rutes excursionistes pel Pirineu a través de la relació que estableixen amb la creació literària, tant per part d’autors clàssics com d’autors contemporanis. Veure’n més

Bramby Supply Co.

Davantals fets a mida i articles de pell d’alta qualitat Veure’n més

Tulipmania

Tulipes i dàlies del Prepirineu català Veure’n més

Art en Vidre

Objectes decoratius i obres de vidre amb ànima, amb metalls i elements naturals del territori Veure’n més

Txordi Ricart

En Txordi Ricart va iniciar-se professionalment en el món de la fusta fent cartells. De mica en mica, va anar ampliant horitzons i va començar a experimentar a través d’obres artístiques de tot tipus, des d’un estil més realista fins a un estil més figuratiu i simbòlic. Veure’n més

Debosc

Agroecologia conscient i pollastres criats en un bosc de muntanya, a més de 1.000 metres d’altitud Veure’n més

NaturaLlibres

La Meritxell-Anfitrite Álvarez Mongay, llicenciada en Periodisme per la UAB i màster en Periodisme Cultural per la Universitat San Pablo CEU de Madrid, és al capdavant de NaturaLlibres, una llibreria-refugi situada al petit poble d’Alins Veure’n més

Tresors del Cadí

En David Masferrer és el responsable de Tresors del Cadí, una explotació d’agricultura ecològica situada al petit nucli de Montferrer, a l’Alt Urgell, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Veure’n més

Camí dels Bons Homes

La travessa del Camí dels Bons Homes abasta diferents comarques catalanes i franceses al llarg dels aproximadament 200 quilòmetres de recorregut. Veure’n més

Botanica

Botanica és sinònim de roba de qualitat tenyida i estampada a partir de plantes tintoreres, dels quals la Sara extreu els colors. Veure’n més

Can Pastoret

A Can Pastoret produeixen carns naturals i saludables, d’acord amb les normes de la producció ecològica i amb ramaderia extensiva, basada en l’aprofitament dels prats i les pastures de muntanya. Veure’n més

Orígens UNESCO Global Geopark

El Geoparc Orígens té com a un dels seus principals objectius la divulgació del territori i el seu patrimoni geològic, paleontològic, miner, natural i cultural. Veure’n més

Patés de L’Aínsa

Els productes de Paté de L’Aínsa es caracteritzen per ser ecològics i per estar elaborats amb matèries primeres d’alta qualitat. Veure’n més

Cal Mandrat de Montellà

El Campgran de Cal Mandrat és sinònim d'un vi blanc fresc i ecològic, únic i d'altura. Es tracta d'un Riesling y Gewürztraminer que beu de les vinyes situades a les terres fèrtils de l'alta muntanya. Veure’n més

Ceràmica Marta Danés

La Marta Danés dissenya i fa a mà, artesanalment, peces exclusives i irrepetibles de ceràmica amb empremta pròpia i destinades a tenir un ús quotidià. Veure’n més

Cal Andreuet

A Sorribes, a 1.400 m d'altitud, es troba Cal Andreuet, un projecte familiar d’agricultura ecològica que té com a objectiu, entre d’altres, posar en valor el ric patrimoni agrari i cultural de la vall de Gósol. Veure’n més

Cal Felipó

A Cal Felipó cultiven una desena de varietats diferents de pomes, alguna de les quals, com ara la Pasquina, gairebé ja oblidada. Veure’n més

Llivins

A Llivins la muntanya és part implícita del procés de creació: s’aprofita l’altitud, la climatologia extrema, l’amplitud tèrmica, l’orientació est-oest que assegura una gran insolació... Veure’n més

Safrà del Montsec

A Safrà del Montsec intenten ser transparents i coherents en tot allò que fan, i ho demostra el fet que van trigar més de sis mesos a trobar els envasos que utilitzen, que són pots de vidre reciclat, un clar exemple de sostenibilitat. Veure’n més

El refugi de la Feixa

El de la Feixa és un refugi petit, íntim i acollidor, únic, situat en un pla envoltat de bosc de pi negre. Mitjançant reserva prèvia, es serveixen àpats, s’hi pot pernoctar, i s’hi accepten mascotes. Veure’n més

Alfarería Blanca Alfonso

Amb el torn, la Blanca Alfonso de la Riva dona forma artesanalment a les seves peces, obres d’art que expressen una part de la seva essència i que es poden utilitzar diàriament. Veure’n més

Sergio Padura

Sergio Padura es defineix com un col·leccionista de moments. Veure’n més

Cesc Capdevila i Torrell

El Cesc Capdevila i Torrell gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins, treballa com a guia intèrpret i de muntanya, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’institut de la Pobla de Segur i és coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. Veure’n més

Museu de Camins

El Museu de Camins és una reserva viva de senders, cultura i patrimoni a la Vall de Siarb, al Pallars Sobirà. Veure’n més

Boumort Indòmit Ecoturisme

Boumort Indòmit Ecoturisme és una cooperativa que aposta, des de l’economia social, per fomentar la conservació de la biodiversitat i el patrimoni cultural de l'espai natural protegit de Boumort. Veure’n més

Centre d’Art i Natura Farrera de Pallars

Des del 1996, el Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera constitueix una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Veure’n més

Sal dels Pirineus – El Salí de Cambrils

La Marta i el Sergi ofereixen visites guiades al Salí de Cambrils. Veure’n més

Projecte Boscos de Muntanya

L’activitat principal del Projecte Boscos de Muntanya és promoure estades/campaments setmanals al bosc entre els mesos de juliol i setembre. Veure’n més

Gratitud Pallars

Gratitud Pallars és un projecte de responsabilitat social i turística, que es basa en la cura i l’estima de la natura i el paisatge. Veure’n més

Ramat de camins

El Ramat de Camins proposa recórrer l’eix vertebral del Pirineu català més autèntic, en tres grans etapes que transcorren per camins ancestrals i que permeten conèixer els meravellosos paisatges dels Pirineus. Veure’n més

Formatgeria de Montmelús

A la Formatgeria de Montmelús, a 1.600 m, es dediquen, principalment, a la producció artesanal de formatges de llet crua, que obtenen de les més de 80 cabres del seu ramat. Veure’n més

Vital

VITAL proposa una nova forma de col·laboració i connexió entre diferents cultures i col·lectius amb relació a l’art popular de les muntanyes dels Pirineus i als Andes, al Perú, explorant què té aquest en comú i què el connecta. Veure’n més

Cal Majuba

Amb la qualitat de la llet com a essència de la seva manera de fer, a Cal Majuba compten amb un ramat propi d’aproximadament 180 ovelles de raça Assaf. Veure’n més

Refugi de Cuberes

El Refugi de Cuberes és l’únic refugi guardat de la Reserva Natural de Boumort i funciona com un petit hotel de muntanya. Veure’n més

La Vella de Romadriu

Des de mitjan 2018, amb La Vella de Romadriu, la Marta fa ceràmica artesana utilitària creada a Oliana i inspirada en el Pirineu. Veure’n més

Taüll Orgànics

A Taüll Orgànics s’elaboren principalment productes d’ús tòpic. Veure’n més

Patata Ecològica de la Cerdanya

Al Mas Montagut es dediquen principalment a la producció i la venda de patata ecològica de tres varietats, Kennebec, Monalisa i Red Pontiac, i ho fan respectant els ritmes de la terra i dels animals. Veure’n més

Alfolí de la Sal i salines de Gerri de la Sal

Al municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà hi ha un emplaçament de muntanya en què la sal és la gran protagonista: Gerri de la Sal. Veure’n més

Llum del Cadí

L’any 2015, a Llum del Cadí van començar a produir els seus dos vins: el vi blanc, amb riesling, i el vi negre, amb pinot noir, dues varietats de raïm que es produeixen tradicionalment al nord d’Europa, on el clima és més fred. Veure’n més

L’Esquella

L’essència de L’Esquella es basa en la naturalitat i la qualitat dels productes que ofereixen. Elaboren els seus productes amb llet fresca que recullen diàriament, procedent de vaques i cabres que pasturen als peus del Cadí. Veure’n més

Prat de Sala

El Parc de les Olors Prat de Sala és un espai dedicat al cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure’n més

Herbes de l’Alt Pirineu

La Gemma i el Pedro, a Herbes de l’Alt Pirineu, cultiven 80 plantes aromàtiques i medicinals mitjançant processos de producció artesanals i seguint criteris ecològics. Veure’n més

Formatgeria Montsent de Pallars

A Formatgeria Montsent de Pallars elaboren formatges de forma artesanal amb llet crua i pasteuritzada de cabra de les valls del Pallars i d’ovella de les valls de l’Alta Ribagorça. Veure’n més

Liken Skis

A Liken Skis es dissenyen i fabriquen artesanalment i sota comanda esquís de fusta exclusius i singulars, d’altes prestacions i de gran qualitat i durabilitat. Veure’n més

Refugi Vall de Siarb

El Refugi Vall de Siarb disposa de tres habitacions dobles, una habitació amb cinc llits i una altra més àmplia amb sis lliteres. El bany és compartit, hi ha una sala menjador amb llar de foc i una àmplia sala polivalent per realitzar-hi activitats. Veure’n més

Aromik

A Aromik, la passió per la tradició remeiera i la defensa d’una convivència més essencial amb la terra i la natura es reflecteix en les seves plantes medicinals i aromàtiques, escollint meticulosament quan i com realitzar les accions que cal fer al camp, i fent-les amb presència. Veure’n més

Cal Margarit

A Cal Margarit elaboren productes aromàtics, de cosmètica i d’higiene naturals d’espígol de cultiu ecològic i oli essencial de lavanda, 100 % pur i natural, amb certificat ecològic CCPAE. Veure’n més

Ca de Llibernal de Noals

A Ca de Llibernal de Noals elaboren i envasen artesanalment mel de muntanya 100 % natural. Veure’n més

Sarasak

A la serra de Montgrony, Sarasak és un projecte de creació tèxtil artesanal que va néixer fruit de l’estima pel territori i la creativitat de la seva impulsora, la Sara Planella Jurado. Veure’n més

Borda Marengo

A Borda Marengo la Marina viu amb les ovelles i de les ovelles que pasturen lliurement. Produeix entre 4.000 i 5.000 formatges l’any, que ven des del maig fins a acabar existències. Veure’n més

Cal Calsot

Cal Calsot és un allotjament amb capacitat màxima per a 12 persones. És un espai de tranquil·litat on les seves 5 habitacions disposen d'excel·lents vistes, són àmplies i confortables, lluminoses, sense televisor i amb bany privat. Veure’n més

Penélope Clot

En les seves composicions, en diversos formats, hi destaquen capes superposades de diverses textures, transparències, formes i colors harmònics, composicions geomètriques i evocacions paisatgístiques, i s’hi reflecteix l’ús de múltiples tècniques. Veure’n més

Gall Fer Socks

Gall Fer Socks, una gamma de mitjons tècnics per a la pràctica de l’esquí i l’snowboard o qualsevol altra activitat d’hivern, fabricats i desenvolupats amb l’objectiu de maximitzar la sensació de confort i la protecció amb les botes. Veure’n més

Jabones del Pirineo

A Jabones del Pirineo fan sabons elaborats artesanalment mitjançant el procés tradicional de saponificació en fred, per conservar les propietats dels seus ingredients. Veure’n més

Gratacool

Gratacool® es dedica a la comercialització del fruit de la gavarrera (Rosa canina o rosa silvestre), molt abundant al Pirineu i amb un alt contingut en vitamina C. Veure’n més

Bodegas Bal Minuta

Bodegas Bal Minuta es dediquen a la producció de vi a la zona, i a Embún i Rapún, a la Vall de Tena i la Vall d’Hecho. Veure’n més

Cal Rossa

Cal Rossa és un establiment de turisme rural amb capacitat per a 23 hostes que ofereix la possibilitat de reservar la casa sencera o els apartaments per separat. Veure’n més

Poterie La Ferme

A la Poterie La Ferme treballen el gres, ceràmica d’alta temperatura, de forma 100 % artesana. Veure’n més

Fundació Miranda

La Fundació Miranda va néixer l’any 2008 amb l’objectiu de rescatar i recuperar cavalls que viuen situacions de maltractament, isolament o abandonament, i oferir-los una vida digna. Veure’n més

Bauma de les Deveses

Un projecte que pretenia recuperar un espai agrícola únic seguint els mètodes tradicionals, amb la finalitat de fer vi ecològic d’altura de qualitat. Veure’n més

El Gall Negre, Cerveses i Aiguardents

A El Gall Negre elaboren principalment cervesa artesana amb un ingredient que en determina el caràcter, l’aigua pura que baixa directament de la serra del Cadí. Veure’n més

Melmelades La Marmita

A Melmelades La Marmita s’elaboren de manera artesanal melmelades de tot tipus (de cabell d’àngel, de carabassa i taronja, de pera amb grosella o de pastanaga i taronja. Veure’n més

Roser Guix

En les seves obres, la Roser Guix Torrents recrea, amb autenticitat i sinceritat, el món que va viure de nena i de jove, parla de canvis socials i de l’evolució de la família i l’individu dins la societat. Veure’n més

30 Cabres

A 30 Cabres fan formatges artesans de llet crua de les cabres del seu propi ramat, productes d’alta muntanya i compromesos amb l’entorn. Veure’n més

El Camí ramader de Marina

El Camí ramader de Marina recorre Catalunya de nord a sud, des de les pastures d’estiu a les muntanyes de la Cerdanya, fins a les d’hivern al Penedès-Garraf. Veure’n més

Geoparc Mundial UNESCO Sobrarbe-Pirineos

El Geoparc de Sobarbe-Pirineos incentiva un turisme respectuós amb els valors autèntics de territori (geoturisme) i promou la investigació, la didàctica i la divulgació d'aquests valors. Veure’n més

Associació Llibre del Pirineu

Al Pirineu es consolida una petita indústria editorial, apareixen noves llibreries i iniciatives en petits nuclis de població, i la creació literària segueix creixent amb autors ja consolidats i l’aparició de nous talents. Veure’n més

Cal Casal d’Ossera

La Núria a Cal Casal elabora manualment més de 50 varietats de melmelades artesanes, d’autora i d’altura, i sense conservants ni additius artificials. Veure’n més

Danaedas

Les mans de la Danae Clot i el torn es fusionen per donar vida a l’univers de creacions artesanals de Danaedas: elements de decoració, penjolls, plats, vaixelles, bols, oueres, pots de cuina... Veure’n més

L’Escola de Pastors de Catalunya

Nascuda l'any 2009, l’Escola de Pastors de Catalunya és un projecte formatiu que proposa dinamitzar la pagesia en l’àmbit rural. Veure’n més

L’aranyonet

Des de l’obrador de L’aranyonet es produeixen artesanalment i seguint el procés tradicional melmelades de producció limitada i d’alta qualitat. Veure’n més

Philippe Lavaill

Nascut a Perpinyà, Philippe Lavaill és un escultor i artista polifacètic amb taller a Bescaran, a l’Alt Urgell. Veure’n més

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

L'Hotel de Montaña Uson és un acollidor allotjament rural de muntanya, construït amb pedra i fusta segons la normativa de la vall, y que s'abasteix amb energies pròpies i renovables. Veure’n més

La Fàbrica de Llanes d’Arsèguel

Amb la visita a les instal·lacions de la Fàbrica de Llanes d’Arsèguel s'hi pot descobrir la trajectòria de la indústria llanera tradicional. Veure’n més

El Museu de les Trementinaires

Al Museu de les Trementinaires s'hi explica l’ofici que va ocupar a bona part de la població femenina de la vall a partir de mitjans del segle XIX, i que va rebre el nom de la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Veure’n més

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me
Premi alimara 2021

Through Sustainability

© 2022 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio