Amb l’estil de les nostres àvies i l’essència de la natura
L’Angelines Briceño es va establir al Pirineu aragonès amb un grup d’amics fa gairebé quaranta anys; venien de Madrid i buscaven una vida més tranquil·la i que estigués en consonància amb la seva manera de pensar: volien viure al medi rural i dur una vida d’autosuficiència i integrada amb la natura.
El dia a dia en aquest poblet ha canviat força des de llavors, ara tenen Internet; però quan hi van arribar Aguilar estava abandonat, només s’hi podia accedir caminant i no hi havia ni aigua ni llum.
Des de 1992 l’Angelines es dedica a l’elaboració de melmelades i gelees mantenint la saviesa tradicional de les nostres àvies i aportant les innovacions que la seva experiència i intuïció li inspiren. Va concebre aquest projecte com un mitjà per aprofitar els recursos naturals i, alhora, per poder dedicar-se a una activitat que li permetés ser autosuficient econòmicament. Diu que al principi només representava una aportació a l’economia familiar, però actualment li permet viure i per això no es planteja créixer, ja en té prou: seguint en la mateixa línia que fins ara pot continuar gaudint de la seva feina.
“M’acosto a la natura sense malmetre les plantes que em regalen el seu fruit”, diu l’Angelines, que recull aquests fruits en el punt just de maduració i els selecciona del matoll, però no els agafa tots, n’hi deixa prou perquè pugui continuar el procés natural de la vida.
Cull fruits silvestres de la zona: mores, baies de gavarrera, baies de saüc, figues, pomes, atzeroles, aranyons, cireres d’arboç, etc. A més aprofita els excedents del seu hort de cultiu ecològic: carabasses, pastanagues, gerds, groselles, tomàquets, ruibarbre, etc. La resta de les fruites les compra de temporada als mercats locals.
Elabora una infinitat de varietats de gelees i melmelades sense fer servir cap additiu químic; les fruites, flors, plantes aromàtiques i sucre són els únics ingredients que trobarem a La Marmita. A més també fa melmelada amb sucre morè i sense sucre.
L’Angelines diu que sent un profund respecte i agraïment per la natura: “M’hi acosto sense malmetre les plantes que em regalen el seu fruit. Els recullo en el seu just punt de maduració i concentració de sucres seleccionant-los al matoll deixant prou fruits perquè els ocells i insectes s’alimentin i dispersin les llavors, i d’aquesta manera pugui continuar el procés natural de la vida.”
Conversem amb ella perquè ens expliqui més detalls del seu projecte.
Actualment sembla que s’ha tornat a donar valor al fet de viure prop de la natura, i amb la millora de les comunicacions terrestres, la implantació d’Internet i la generalització del teletreball és una mica més habitual que hi hagi més gent que decideixi deixar la ciutat i anar-se’n a viure a pobles de muntanya deshabitats o amb pocs habitants. Però, com va ser que als anys 80 vas decidir deixar Madrid i traslladar-te a Aguilar?
Un grup d’amics vam decidir canviar de vida i anar-nos-en a viure al camp, buscàvem una forma de vida més tranquil·la i que estigués en consonància amb la nostra manera de pensar.
Coneixies el poble o la zona?
Quan vivíem a Madrid veníem sovint al Pirineu, ens agradaven molt aquestes muntanyes i la idea era trobar un poble en què poguéssim viure tots junts. Encara que concretament Aguilar el vam conèixer quan ja vivíem al Sobrarbe.
Quina va ser la motivació?
La motivació principal era la de viure en el medi rural i portar una vida d’autosuficiència i integrada en la natura, amb moltes ganes d’aprendre de tot, sobretot de la gent gran que vivien a la comarca, volíem que ens transmetessin els seus coneixements i els seus costums.
A què et dedicaves abans?
Treballava a Madrid d’administrativa a les oficines d’un laboratori farmacèutic.
El projecte de La Marmita va néixer perquè volia dur a terme una activitat que li permetés viure a Aguilar i aprofitar els seus recursos naturals.
Com i per què vas decidir posar en marxa el projecte de La Marmita?
El projecte de La Marmita va començar per un desig d’independència econòmica, és a dir, volia desenvolupar la meva pròpia feina, que em permetés viure a Aguilar i aprofitar els recursos naturals del medi.
Amb qui vas iniciar el projecte?
El projecte el vaig poder dur a terme gràcies a l’ajuda del meu company, va començar com una aportació a la nostra economia familiar, basada en la ramaderia de cabres i l’autosuficiència, ja que teníem hort i animals domèstics per al nostre consum.
Actualment qui en forma part? Quantes persones hi estan involucrades?
Actualment em dedico en cos i ànima a la recol·lecció, elaboració i venda de melmelades i gelees. Generalment treballo sola, però sovint compto amb l’ajuda puntual d’una altra persona que viu al poble.
Les condicions de vida han canviat en aquests anys, però viure en un poblet aïllat encara dificulta certs aspectes de la feina, sobretot pel que fa al transport.
Com ha canviat en aquests 40 anys la vida al poble, a la zona, a la muntanya?
La vida a la zona ha canviat bastant, ja que abans la majoria de la gent es dedicava a l’agricultura i ramaderia; en canvi, avui dia tota l’activitat econòmica està molt més enfocada al turisme. En el cas d’Aguilar, quan vam arribar, no hi havia accés per carretera (caminàvem 40 minuts des del cotxe a casa) ni aigua corrent (disposàvem d’un pou de pluja) ni llum ni telèfon. Ara tenim una pista d’accés de 8 km, sense asfaltar, aigua corrent, gràcies a un dipòsit d’aigua que va fer l’ajuntament de Boltanya, la llum amb energia solar, telèfon i Internet. Continuo tenint dificultats pel fet de viure tan aïllats, per exemple, les agències de transport no arriben fins aquí, no fan recorreguts per pistes sense asfaltar, per la qual cosa l’esforç de feina és molt més gran, ja que m’haig d’encarregar jo mateixa de portar les comandes fins a un lloc determinat. A més, Internet no funciona tan bé com hauria de funcionar en els temps que corren, hi ha talls i baixades de velocitat, i el telèfon és bastant precari, sempre s’ha d’estar buscant bona cobertura.
I la teva feina, ha canviat?
La meva feina s’ha anat facilitant i millorant amb el pas del temps, sobretot per la possibilitat d’accedir amb cotxe al poble, pel dipòsit d’aigua i Internet.
Expliques que fas servir fruites i verdures del teu hort i de les que recol·lectes; com és el procés, el teu dia a dia en l’elaboració dels productes?
El meu dia a dia és bastant variat, recullo a cada temporada el que toca, o bé del meu hort o del camp, els fruits silvestres; ho vaig congelant tot i quan en tinc prou ho transformo en melmelada. Sempre tinc moltes feines a fer: elaborar les melmelades, etiquetar-les (em faig les meves pròpies etiquetes), atendre i repartir comandes, feina d’oficina, etc.
Un dels teus principis, que remarques a la teva web, és el respecte per la natura; expliques que feu servir energia solar i parles del teu hort i d’animals. La vida a la muntanya també implica altres tasques a més de l’elaboració de melmelada i gelea? Com us organitzeu?
Actualment no tenim animals, excepte gossos i gats. El meu company té la seva feina en una reguarda d’incendis i jo em dedico exclusivament a l’elaboració, recol·lecció i manteniment de l’hort, que el fem entre tots dos.
“Viure al camp vol dir estar més exposat, i les inclemències del temps es viuen amb més intensitat.”
Com influeix en el teu dia a dia la climatologia pròpia d’una zona de muntanya?
La climatologia influeix molt, perquè en dies de pluja per descomptat no recol·lecto, trio dies que faci sol perquè l’excés d’humitat influeix negativament en el procés. Viure al camp vol dir estar més exposat, i les inclemències del temps es viuen amb més intensitat, afecten més la pluja, el fred, la neu, la calor… naturalment, tal com ha de ser.
Tornant a les melmelades, quanta producció pots arribar a elaborar? Com la distribueixes?
La meva producció és aproximadament de 8.000 pots l’any. No tinc distribuïdor, m’he donat a conèixer a través de fires artesanals i els distribueixo sobretot en botigues locals.
On es poden trobar les teves melmelades?
Els meus productes es poden trobar a les botigues de la comarca del Sobrarbe. Com que és una zona molt turística, els comerços estan molt enfocats al turista, perquè la gent es pugui emportar un bon regal de la zona, i això facilita la presència d’aquesta mena de productes als establiments del voltant. Pel que fa a la resta del país, al meu web hi ha un llistat de botigues on es poden trobar.
Vens per Internet?
No tinc venda online a la web, tot i que penso que ho hauré de canviar, perquè, cada vegada més, hi ha clients que contacten amb mi a través del correu electrònic o per telèfon i em demanen que els enviï melmelades.
“Les persones que consumeixen els meus productes saben captar el que és autèntic i noten la diferència entre una melmelada industrial i una d’artesana.”
Tens relació amb altres productors locals?
Sí que tinc relació amb productors de la zona, ja que elaboro melmelades amb tòfona Aragotruf, amb safrà d’Estanya i amb vi del celler Otto Bestué, tots ells petits productors de la província d’Osca. Crec que treballant d’aquesta manera fomentem el consum local i ens en beneficiem tots.
Creus que el consumidor valora la feina, la cura i l’estima amb què estan elaborats els vostres productes? Què us transmeten les persones que ja els coneixen?
Sí que crec que el consumidor valora, cada vegada més, els productes elaborats artesanalment, en els quals no cal afegir conservants, colorants ni additius químics. Les persones que consumeixen els meus productes saben captar el que és autèntic i noten la diferència entre una melmelada industrial i una d’artesana, que els recorda la que es feia abans, on només hi havia lloc per a la fruita i el sucre.
Finalment, com projecteu el vostre futur i el futur d’activitats com la vostra? Com creieu que impactarà en el vostre territori aquest desig creixent d’una part de la societat per tornar a les arrels i al medi natural?
El meu futur el veig en la mateixa línia que he seguit fins ara, no tinc intenció de créixer; si en tinc prou per viure i per poder continuar gaudint de la meva feina, no demano res més. Pel que fa a la societat, crec que si es facilita a les persones que ho vulguin poder tornar a les arrels i al medi rural, seria un gran avanç per fer una societat més humana, en la qual es puguin integrar amb la naturalesa cuidant, respectant i estimant aquest planeta meravellós.
Melmelades La Marmita
Amb l’estil de les nostres àvies i l’essència de la natura
22340 AGUILAR – BOLTANYA.
Osca
Tel: 0034 974 341 232 – 0034 660 58 42 47
angelines@mermeladaslamarmita.com
la-marmita@hotmail.com
Persona de contacte: Angelines Briceño
