La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das
És filla de Das, però va viure a Barcelona entre els 17 i els 22 anys. Aleshores, però, va veure que aquell ritme de vida no estava fet per a ella i va tornar a la Cerdanya. Ara, amb 45 anys, es dedica a la seva gran passió, la ceràmica, que compagina amb la feina a l’hostaleria els caps de setmana. Enamorada des de sempre de la creació i dels processos artesanals, del treball amb les mans, explica que va ser quan els seus dos fills van ser més grans quan va disposar de més temps per dedicar-se a allò que més l’omplia: la ceràmica.

El punt de partida va ser un present: “Un dia van regalar a la meva filla un joc de fer ceràmica amb un minitorn i, quan hi vaig posar les mans, em va venir un record molt bo: jo havia fet ceràmica de petita! Així, a partir d’aquella sensació, vaig decidir apuntar-me al Taller d’Arts de Puigcerdà, on vaig trobar un gran mestre, el Miquel. Amb les eines del Taller, la meva il·lusió i el bon ensenyament del Miquel vaig entendre que necessitava expressar-me fent ceràmica.” Després d’uns quants anys al Taller, la Danae va fer un curs a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal: “Era feliç aprenent tècniques noves, i d’aquesta evolució em va quedar molt clar que necessitava tenir el taller a casa per poder seguir experimentant, creant i creixent.”
El resultat va ser Ceramicadas, ara Danaedas, on va començar amb el torn i el material. “El 2020, just abans del confinament, vaig anar a veure el Ricard, cuiner i propietari del Restaurant Das 1219, i li vaig ensenyar el que feia. Ens vam plantejar fer uns plats i bols per a l’estiu. Com que el Taller de Puigcerdà estava tancat, no podia coure les peces, que se m’anaven acumulant; no podia acabar-les… Llavors vaig decidir que era el moment d’invertir en un forn i ser autosuficient per poder seguir creixent.”
Tot just ara comença a dedicar-s’hi professionalment. El forn propi li permet provar moltíssimes tècniques —textures, colors, acabats, tipus d’argiles, esmalts… Ha començat a participar en fires, té encàrrecs de restaurants i particulars, i això li ha donat ales!
“Era feliç aprenent tècniques noves, i d’aquesta evolució em va quedar molt clar que necessitava tenir el taller a casa per poder seguir experimentant, creant i creixent.”
La natura, omnipresent a la seva vida
Les seves arrels són a Das. Viu i té el taller a la casa familiar que van fer els seus besavis, on sent que és el seu lloc i on la seva germana, també artista, té el taller de pintura. Ambdues comparteixen inquietuds i llargues estones. “Vivim en harmonia tant pel que fa a l’entorn com amb la família.” Reconeix que la natura i el vincle amb tot el que envolta el seu municipi són molt presents a la seva vida: “M’he criat en aquestes terres, així que crec que l’essència et queda amarada. El fet de viure en plena naturalesa fa que cada dia ens impregnem del clima, la vegetació, el món rural, les olors, els colors, i tot això es plasma en les meves peces.”
Les seves creacions —penjolls, vaixelles, plats, bols, enciameres, jocs d’aperitiu, jocs de cafè, safates, testos…— són plenes de formes, traços, matisos i colors vinculats a elements naturals. S’hi poden observar flors, fulles a contrallum amb la corresponent nervadura… “Puc experimentar amb els elements naturals que tinc a mà: escorces d’arbre, pedres, arrels, fulles, textures similars a les terres. I pel que fa als colors, també soc una enamorada del mar; per això acabo utilitzant tants blaus en les meves peces!”
Experimenta amb argiles de diversos tipus —amb xamota més fina o més gruixuda—, amb diferents colors (encara no sap quin d’ells és el seu preferit) i comenta que, un cop acabat el curs a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, amb els esmalts va veure claríssim que era complicat fer sempre les mateixes fórmules i obtenir un únic resultat: “S’han de tenir en compte moltes variants que hi intervenen, com ara la quantitat de la capa, la temperatura de la cocció, si l’esmalt ha quedat més líquid o espès…, per això crec que la ceràmica és un art que enganxa. Cada dia aprens alguna variant nova, amb un possible resultat diferent. Cada cop que obro el forn estic nerviosa, il·lusionada. Retorno una mica a aquella sensació de quan era petita i tot em sorprenia!”
“El fet de viure en plena naturalesa fa que cada dia ens impregnem del clima, la vegetació, el món rural, les olors, els colors, i tot això es plasma en les meves peces.”
L’art de desconnectar
Artistes, imatges, robes, estampats, colors, postes de sol, paisatges, pedres, arbres… són la seva font d’inspiració, el punt de partida d’un procés creatiu que es va desplegant. “A partir d’aquestes fonts començo a donar vida a la idea que he treballat en el meu cap. El millor de la ceràmica és que passo per molts processos, i això em dona molts recursos a l’hora d’acabar la peça: hi puc aplicar moltíssimes tècniques diferents i en moments diversos de la creació… Crec que en aquest art sempre podríem experimentar i no les acabaríem mai, les possibilitats!”

La Danae es descriu com una gran amant del torn, a qui agrada escollir el fang, pesar-lo segons la mida de la peça que vol fer per, tot seguit, simplement, començar-ne a gaudir. També treballa amb motlles, planxes i modelat, mentre que assumeix que té una assignatura pendent, fer escultura, que començarà tan bon punt tingui més temps. La seva via per desconnectar passa pel torn: “Normalment, un cop els nens són a l’escola, baixo al taller. El temps em passa volant; faig una desconnexió absoluta.”
Artistes, imatges, robes, estampats, colors, postes de sol, paisatges, pedres, arbres… són la seva font d’inspiració, el punt de partida d’un procés creatiu que, a poc a poc, es va desplegant.
Cada peça única, un lligam, una família
La seva personalitat es trasllada a cadascuna de les seves peces, amb les quals té un lligam especial. “Quan vaig començar a vendre les meves peces —diu—, sentia que eren úniques. Els havia agafat molta estima, ja que darrere cada obra hi havia, i hi ha, molt esforç perquè tot surti bé. Ara, però, ja començo a entendre que totes, malgrat la seva individualitat, pertanyen a la mateixa família. Tenen caràcter propi.”

De les seves peces, la Danae en destaca les textures i que siguin rústiques, orgàniques, molt senzilles però funcionals i boniques. Quan les crea vol aconseguir que vesteixin una taula, que formin part del dia a dia de qui les adquireix, i que la persona que les utilitzi se senti orgullosa de fer, per exemple, un aperitiu en uns bols diferents, originals i que han estat modelats amb molt d’amor. Per això, creu que la seva clientela valora que les peces siguin fetes a mà, que siguin pràctiques, útils, i que els alegrin moments de la vida. “Si, quan cada dia pares la taula, fas una amanida o et beus una infusió, t’agrada la peça que has escollit per gaudir d’aquell moment, sempre tot té més bon gust!”
De les seves peces, la Danae en destaca les textures i que siguin rústiques, orgàniques, molt senzilles però funcionals i boniques.
Qui vol conèixer i adquirir alguna de les seves obres, ho pot fer contactant amb ella a través d’Instagram, visitant-la al taller, o als mercats i fires en què participa, com ara el mercat d’Alp, i espera poder presentar la col·lecció de Nadal, tot i que reconeix que “avui en dia es fa difícil projectar-se en el temps”.
Forma part de l’Associació Cerdanya Creativa. “Som dones creatives residents a la comarca, i desenvolupem aquesta faceta de manera artesanal en el món rural.” Amb relació, precisament, al valor de les diferents expressions artístiques a l’hora de dinamitzar el territori, com a atractiu patrimonial, comenta que “estem en un moment molt difícil per a l’art, i els pobles petits tenen pocs recursos per destinar-los a una emoció/sentiment com l’art. Aquesta sensibilitat és difícil de mercantilitzar en un món tan pragmàtic”. No obstant això, creu en la seva iniciativa, perquè “engegar projectes sempre és positiu”.
Forma part de l’Associació Cerdanya Creativa, integrada per dones creatives residents a la comarca, que desenvolupen aquesta faceta de manera artesanal en el món rural.
Viure a Das, una sort i un plaer
“Per mi, viure a Das, a més de 1.200 m d’altura, és tot un plaer. El poble ha canviat molt des que jo era petita, però el segueixo reconeixent i m’hi segueixo identificant molt. Encara hi ha famílies de tota la vida i de noves (ara hi ha una colla de nens que agafen el transport per anar a l’escola, mentre que quan jo era petita, només érem la meva germana i jo). Das són les meves arrels i, quan marxo de vacances, a la tornada a la comarca penso: ‘Que maco! Quina sort viure aquí!’. Els canvis d’estació són molt pronunciats i, amb ells, també et canvia l’estat d’ànim, el punt de vista… Et venen ganes d’utilitzar un color o un altre, de menjar aquell menjar, d’escoltar aquella música, d’encendre un foc que et faci companyia, d’anar a esquiar i veure les coses des de l’altura, de baixar al riu a apreciar-ne la força… Crec que tots aquests instants t’omplen l’ànima i, poder-los expressar amb la ceràmica, fa que siguin grans moments.” L’acomiadem amb una visió de futur: “Em veig vivint a Das, amb un món millor per deixar als fills, una vida més sostenible, una societat més unida i un món sense tants plàstics i amb més ceràmica!”
Danaedas (abans Ceramicadas)
La ceràmica artesana d’alta temperatura creada a Das
Cal Pelràs
17538 Das
La Cerdanya
Tel.: 619 877 314
Persona de contacte: Danae Clot Grau