Cal Majuba, formatgeria artesanal amb ramat propi

El 2014, l’enginyer tècnic de telecomunicacions Jeroni Majoral va posar en marxa Cal Majuba, una empresa familiar de producció làctica i formatgeria. A l’Alt Urgell va reocupar una antiga granja de vaques i, actualment, amb un ramat propi de 180 ovelles, abasteix de llet altres formatgeries artesanals de la zona i, alhora, elabora els seus productes, amb la qualitat de la llet com a essència de la seva manera de fer.

La qualitat de la llet com a essència

La Carme i el Jeroni diuen que aquesta empresa familiar de l’Alt Urgell, a més de ser un projecte innovador i amb moltes possibilitats de creixement, engloba moltes altres sinergies: alimenta el sector agrícola i ramader, crea llocs de treball, genera producte de proximitat… Per a ells és un projecte molt engrescador i gratificant: diuen que els passen les hores volant. Alhora, però, són molt crítics amb les administracions i el sector, perquè creuen que hi ha un excés de traves burocràtiques i inèrcies que impedeixen que projectes com el seu puguin créixer.

Organitzen visites en què es pot veure tot el que fan: des de la cura de les ovelles fins a l’elaboració dels formatges i, per descomptat, ofereixen un tast dels productes, que es poden comprar allà mateix.

Partint de la premissa que l’essència dels seus productes és la qualitat de la llet, elaboren el tradicional formatge Serrat, realitzat amb llet crua i una maduració mínima de dos mesos, un dels formatges més representatius de Catalunya, “el que feien els pastors per a la seva subsistència amb l’excedent de llet del ramat”. Però també fan iogurts, mató, recuit i formatge fresc.

Un projecte que vol ser innovador i crear sinergies al territori

Qui sou els impulsors de Cal Majuba? A què us dedicàveu abans dendegar aquest projecte?
Els impulsors de Cal Majuba som la Carme –que és la calma– i el Jeroni –jo soc una mica el cul d’en Jaumet–, però després hi ha tota la família que ens ha donat suport. Per tirar-lo endavant no hem deixat les nostres feines: la Carme dona suport en fires i mercats (cada vegada menys, ja que no solen ser rendibles) i jo continuo amb la meva feina d’enginyer al 50%.

Quan els preguntem com és que es van decidir a fer el pas, el Jeroni contesta “I per què no?”

Per què vau fer cap en aquesta zona i com us vau decidir a fer el pas?
Tots dos som fills d’aquí dalt i, responent al fet d’engegar el projecte, a mi m’agrada dir: “I per què no?” Les instal·lacions on tenim la formatgeria són de la nostra propietat, i fa uns mesos que perseguim poder fer la granja al costat de la formatgeria. Però no estem rebent cap mena de suport; al contrari, tot són traves, tant administratives com burocràtiques o econòmiques… Realment les administracions s’omplen la boca del suport al territori, però a l’hora de la veritat són bastant incompetents. Esperem que amb tot el que està passant darrerament es comenci a ampliar la visió de tot plegat i es valori molt més el sector primari.
Pel que fa a la nostra situació actual, a les instal·lacions d’Adrall tenim molts problemes d’accés, tant de menjar com per retirar els animals morts. A més, com que la granja té més de 30 anys, no reuneix les condicions per a un ramat d’oví, que sí que reuniria la nova construcció que intentem tirar endavant.

Com afecta el vostre dia a dia el fet de desenvolupar l’activitat en un territori de muntanya?
Realment el nostre dia a dia no és gaire complicat, perquè la granja la tenim a Adrall, a uns 10 km de la Seu, i la formatgeria es troba a la Seu d’Urgell. Encara que siguem a muntanya tenim uns accessos més que acceptables, i pel que fa a la mobilitat, no ens afecta; ens afecta a l’hora de traslladar la llet, però no és un factor crític.

Ja coneixíeu el món del ramat i de la fabricació de productes lactis?
No teníem cap experiència en la gestió d’un ramat. El projecte el vam començar amb en Rafa, que ens va donar unes nocions importantíssimes sobre com gestionar un ramat d’ovelles de llet, ja que a Catalunya no hi ha una tradició de producció lletera d’oví i és molt difícil trobar gent formada.

Si finalment les traves burocràtiques no els impedeixen ampliar la granja, podrien convertir-se en una explotació de referència

A la vostra web expliqueu que les feines mecanitzades faciliten la igualtat de gènere en un sector que ha estat tradicionalment masculí. Al mateix temps, poseu èmfasi en el fet que teniu menys de 40 anys. Per què, per a vosaltres, aquests factors són un valor afegit?
Realment, per al dia a dia, no és important ser home o dona, ja que l’esforç físic és pràcticament inexistent. En cas que ens deixessin fer la granja, encara es mecanitzaria tot molt més; llavors seríem molt més eficients, i crec que seríem una explotació de referència.
Estem treballant en la mecanització de la distribució de menjar amb una màquina autoguiada (esperem trobar finalment el suport necessari!). El fet de tenir menys de 40 anys hauria de ser un factor que ens hauria de beneficiar, però la realitat és una altra. Crec que el sector agrícola ramader hauria de “fotre” un cop de puny ben fort a la taula i recuperar valor…

Doneu molta importància a la innovació, doncs?
A Catalunya un projecte com el nostre, en què una granja de producció lletera d’oví ven una part de la seva producció, no és habitual. A més, si finalment el nostre projecte pot créixer i evolucionar, volem mecanitzar el fet d’alimentar les ovelles i crear-los més confort, tenir un allotjament rural, una sala de tasts… A partir d’aquest punt, el límit és el que ens posem nosaltres.
Avui dia no ho tenim monitoritzat perquè, a la granja, no disposem d’accés a Internet. Però monitoritzar voldria dir fer lectures cada cinc minuts de la llet, de la temperatura dels tancs, innovar amb plaques fotovoltaiques… Hi ha tot un projecte al darrere.

Aquestes propostes tenen a veure amb la teva formació de “teleco”?
Sí, és clar, tot i que no estic sol al capdavant de Cal Majuba: som el Ramon, l’Alfons i jo. La meva feina és organitzativa i de gestió comptable, financera, de crear valor afegit i, òbviament, treballar en l’eficiència en qualsevol de les seves vessants.

Cal Majuba es troba dins de lassociació dAssaf-e, que vetlla per la millora genètica de la raça ovina. Per què és tan important, aquest factor?
Aquest punt és molt interessant perquè, a Catalunya, es coneix tot allò referent a la producció lletera de vaca i s’ha treballat molt i molt amb la raça frisona. Ara, amb l’oví, es vol intentar treballar, en primer lloc, per incrementar la producció lletera; després, en la morfologia mamària, i, com a darrer pas, en la morfologia general. Hem de tenir en compte que les femelles de la raça Assaf-e pesen 65-75 kg i que la producció per període de lactació (que comprèn des de la data del part fins a uns sis mesos més tard) és de 500-600 kg de llet.

Com vau decidir quins productes elaboraríeu. Quina n’és, lessència?
Francament, no ens vam formar excessivament en l’elaboració de formatges ni de frescos; el que vàrem fer va ser preguntar a diversos formatgers a qui servíem llet, i una mica d’aquí i una mica d’allà, vam anar trobant el nostre camí. Actualment hem canviat certs processos d’elaboració i tenim uns formatges madurats més potents.

Sense tenir una formació pel que fa a l’elaboració de formatges, van anar trobant el seu camí aprenent “una mica d’aquí i una mica d’allà”

Els vostres productes van obtenir premis els anys 2016 (el formatge fresc), 2017 (el recuit) i 2018 (el iogurt). Com es pensa” un producte perquè, al cap de dos o tres anys de posar en marxa lempresa, sigui premiat? Com afecta, això, lempresa?
Hem rebut gairebé un premi per any… Jo crec que l’essència és la llet: si la llet és de qualitat, tot és molt més fàcil. Però no notem més vendes pel fet d’aconseguir premis. Darrerament estem treballant en un projecte d’apadrinament i fent lots per aconseguir arribar a més gent i no dependre d’intermediaris en la mesura del possible.

A part delaborar els vostres productes làctics, també abastiu de llet altres productors.
Abastim tres formatgeries i actualment venem aproximadament un 40% de la llet. Amb la nova granja incrementaríem la xifra d’ovelles en unes 50-60, fet que representaria augmentar la producció i abastir formatgeries artesanals de la zona de Berga, Andorra i Mollerussa.

Quins són els vostres projectes de futur?
El nostre projecte de futur és fer-nos la granja al costat de la formatgeria, instal·lar la formatgeria a la nau nova i fer uns allotjaments rurals, però insisteixo que ens ho estan posant molt difícil.

Com distribuïu els productes? On es poden aconseguir?
A l’Alt Urgell i la Cerdanya els distribuïm nosaltres, a la resta ho fem amb empreses de logística. És un tema que s’ha de treballar perquè crec que el futur ha d’anar cap aquí.



Cal Majuba

Formatgeria artesanal i ramat propi

Camí Estaho, 4
25700 la Seu d’Urgell (Lleida)
Cal Majuba s/n
25718 Alàs (Lleida)

+34 622 21 80 42

https://calmajuba-formatgeria.business.site
calmajuba@gmail.com

Instagram
Facebook

Persona de contacte: Jeroni Majoral

Cal Majuba, formatgeria artesanal amb ramat propi

Veure a Google Maps / Com arribarGoogle Street View

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Poterie La Ferme

Ceràmica 100% artesana, creacions fetes a mà. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Sergio Padura

Fotografia i passió per la muntanya. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Roser Guix Torrents

L’escriptora que dona veu a la dona pagesa. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Cal Felipó

Productors de pomes ecològiques de muntanya. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Hotel de Montaña Uson i micro-cerveseria Pirineos Bier

Per envoltar-se de natura al cor del Valle de Hecho. Veure història

Tresors del Cadí

Agricultura ecològica d’alta muntanya. Veure història

Herbes de l’Alt Pirineu

Recollint els principis actius de l’alta muntanya. Veure història

30 cabres

La formatgeria d’Éller. Veure història

Diorj Braama

Artista, pintor, músic, poeta… Veure història

Xisqueta

Un projecte integral de l’associació Obrador Xisqueta. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

Projecte Boscos de Muntanya

Treballant als Pirineus per a la conservació i la millora dels boscos. Veure història

PHILIPPE LAVAILL

Philippe Lavaill

Un artista polifacètic amb taller d’art a Bescaran. Veure història

Llivins

Viticultura d’altura i de muntanya. Veure història

Jabones del Pirineo

Naturalesa d'altura a la teva pell. Veure història

Bodegas Bal Minuta

Les vinyes més altes de la península Ibèrica. Veure història

Safrà del Montsec

Safrà ecològic, collit a mà i assecat amb llenya. Veure història

Gratacool

La vitamina C de la muntanya. Veure història

L’Esquella, lleteria de la Cerdanya

Naturalitat i qualitat com a carta de presentació. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Liken Skis

Esquís artesanals per connectar amb les emocions. Veure història

Taüll orgànics

Productes naturals d’alta muntanya per a la salut i el benestar. Veure història

Aromik

Plantes aromàtiques de producció ecològica, infusions i condiments. Veure història

El Refugi de la Feixa

Un oasi de pau a 2.160 m. Veure història

Formatgeria de Montmelús

Formatges artesans de cabra. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Cal Rossa

L’establiment de turisme de natura que proposa una experiència sostenible. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Prat de Sala

Cultiu ecològic de plantes aromàtiques i medicinals. Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Fundació Miranda

Cavalls lliures, prevenció d’incendis i connectivitat del territori Veure història

Formatgeria Montsent de Pallars

Formatges artesanals amb llet crua de cabra i d’ovella Veure història

Ca de Llibernal de Noals

Mel de muntanya 100 % natural, a 1.028 m Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Alfarería Blanca Alfonso

Porcellana artesana en un entorn de pura naturalesa Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Refugi Vall de Siarb

La teva llar al Pirineu Veure història

Subscriu-te a la nostra newsletter

Si et vols sorprendre amb noves històries i estar al dia de les activitats que et proposem.

La teva connexió amb el que és autèntic, amb un sol clic!

Subscriu-me

© 2020 Taste The Altitude · Tots els drets reservats · Avís Legal i Condicions generals de l’ús del Lloc Web · Política de Privacitat i de Protecció de Dades de Caràcter Personal · Cookies · Disseny Disparo Estudio